La lectura, un diàleg amb el text
Observeu aquestes imatges i reflexioneu:
- Tots els lectors llegeixen amb el mateix suport o format?
- Per a què llegeixen? Tots tenen el mateix propòsit?
- Tots llegeixen de la mateixa manera o fan accions diferents?
- Tots deuen trobar la mateixa dificultat en la lectura? Per què et sembla que passa això?
Què fem quan llegim?
Llegir és una activitat complexa en la qual no només intervé el codi, sinó també altres aspectes com són la capacitat de fer hipòtesis, anticipacions, extreure les idees principals o fer inferències. Per poder descriure i entendre què és el que fem exactament quan llegim disposem de diferents teories. Des dels anys 70 la psicolingüística ha investigat què és el que fan els lectors experts davant d’un text i s’han proposat tres models explicatius: dos completament oposats (models ascendent i descendent) i un tercer model, actualment dominant, que integra de manera interactiva les altres dues perspectives.
Model ascendent (Bottom up): posa l’accent en el desxiframent del text. El procés lector està guiat per la materialitat del text i consisteix a identificar el so de les lletres, per construir síl·labes i paraules, reconèixer el significat de la paraula i, amb la suma dels significats de les paraules, comprendre el text. Coincideix bàsicament amb la visió tradicional de la lectura que considera que les lletres impreses que conformen el text contenen tota la informació, de manera que el paper del lector és extreure la informació del text.
Model descendent (Top down): posa l’accent en la comprensió del text. El procés lector està guiat per qui llegeix, que busca en el text allò que és capaç d’intuir i de preveure. Els coneixements que el lector disposa sobre el món i sobre el tema que llegeix, i els coneixements sobre els formats i els usos socials del textos són el que guia la comprensió del text. El lector estableix hipòtesis, anticipacions i inferències que li permeten construir un esquema interpretatiu del text.
Model interactiu: posa l’accent en el diàleg que s’estableix entre les aportacions que fa el text i les aportacions que fa el lector. Aquest model subratlla el caràcter interactiu de la lectura, en el sentit que el lector combina constantment els processos de baix nivell, com és el desxifrat de les paraules, amb processos d’alt nivell, com és la capacitat de fer hipòtesis, anticipacions i inferències. Aquesta combinació d’estratègies la fa el lector de manera intel·ligent, implicant-se en un procés de recerca de sentit i utilitzant, en cada cas, els recursos més adients per interpretar el text.
Mireu aquests dos vídeos i reflexioneu:
- Per què davant d'un mateix text diferents lectors poden fer diferents interpretacions?
- Quin paper pot tenir el docent (i el bibliotecari) en el procés de comprensió lectora? Quines accions pot fer?
Per saber-ne més:
- Infografia Procés lector
- Orientacions per a l'ensenyament-aprenentatge de la lectura i l'escriptura. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. Capítol 2.
- Orientacions per a la millora de la comprensió lectora i l'expressió escrita. Educació primària. Departament d'Educació, 2010.
- Orientacions per a la millora de la comprensió lectora i l'expressió escrita. Educació secundària obligatòria. Departament d'Educació, 2010.
- D. CASSANY. Laboratori lector: per entendre la lectura. Barcelona: Anagrama, 2018.
