Mòdul 4 - Tema 2

A més de les estratègies vistes en el tema anterior, per generar bons continguts també caldrà que vetllem perquè tinguin una escriptura correcta, però no sols ens referim al nivell lingüístic adequat i a la correcció ortogràfica, sinó que també ens caldrà usar les tècniques de l'escriptura hipertextual i, per què no, conèixer algunes estratègies de redacció publicitària i periodística usades en el medi digital.

Hem de preveure una estratègia àgil de correcció quan introduïm continguts al blog, sobretot si la redacció del blog recau en una sola persona, perquè és molt fàcil cometre errades d'escriptura o de coherència.

Una pràctica que funciona força bé és tornar a llegir l'article un cop publicat per assegurar-nos que està ben escrit, que s'entén el missatge que volem transmetre i que no té errades ortogràfiques. També caldrà que comprovem el correcte funcionament del enllaços que hem inclòs.

Quant als articles adreçats a l'alumnat, ja hem dit al tema anterior que caldrà adequar-ne la redacció al nivell lingüístic de cada edat.

Per últim, s'aconsella, també, que els comentaris de l'alumnat es mostrin sense faltes d'ortografia i passin un filtre de correcció lingüística. Per fer-ho ens ajudarà activar la moderació de comentaris. Aquesta feina de revisar els comentaris es podria proposar com a un treball a fer amb els mateixos alumnes.

Ja hem dit en la pràctica anterior que l’escriptura hipertextual s’ha de realitzar de manera diferent a l’escriptura tradicional per adaptar-la a la forma més selectiva i participativa que tenen els usuaris de llegir la web:

Així, doncs, les característiques del nou mitjà aconsellen que els textos digitals s'escriguin amb una redacció concisa, precisa, amb enllaços a altres textos multimèdia i amb una estructura interna diferent de la dels textos analògics.

És interessant conèixer algunes tècniques publicitàries i periodístiques usades en la redacció de continguts digitals, per destacar els punts de contacte que hi por haver amb l’àmbit educatiu.

Si combinem aquestes tècniques, podrem obtenir un seguit de recomanacions que ens poden ser útils en la redacció dels articles adreçats a la nostra comunitat de "lectors" i de "lectors potencials":

Si la informació ha de tenir una estructura piramidal inversa, el títol ha de ser la part més important del missatge, i ha d’estar formulat per cridar l’atenció de l’usuari.

Hi ha diferents formes de redacció del títol en funció del que volem que percebi el lector. Vegeu els exemples:

• Curiositat: Si vols saber què són les…

• Exageració: Milers de nens ja han llegit…

• Novetat: Sigues dels primers a respondre…

• Coneixement: Aprendrem més fàcilment llegint…

• Interrogació: Sabies que l’exposició … és de les més visitades?

• Participació: Ja hi som tots, només hi faltes tu! T’esperem al club de lectura…

El títol és el que apareix en les pàgines de resultats dels cercadors, com ara el Google. Per millorar el posicionament SEO es recomana que els títols continguin paraules clau, però amb precaució, ja que un ús indiscriminat d’aquestes paraules també és penalitzat i fa baixar posicions.

Ha de contenir el més important. És l’encarregat de despertar l’interès de l’usuari i facilitar-li la decisió de seguir llegint.

• Cada paràgraf ha de correspondre a una idea. Han de ser curts de dues o tres línies. S’ha d’evitar els paràgrafs buits o diversos missatges en un mateix paràgraf.

• El text ha de ser concís i precís per afavorir l'agilitat en la lectura. Caldrà usar paraules curtes en frases curtes i simples.

• El nivell de vocabulari ha de ser senzill i comprensible.

• El to ha de ser familiar i proper als usuaris.

• Les notícies han de propiciar el diàleg i la interacció, i animar el lector a participar fent alguna pregunta al final de l’article (crida a l’acció).

• Cal inserir algun element audiovisual.

• S’ha de destacar solament una idea amb negreta, la més important.

• No usar subratllats, ni cursives ni majúscules, és millor usar “cometes”. Els subratllats s’han de deixar per als enllaços i les cursives per a les paraules en altres idiomes i per a citar els títols de les obres.

• Respecte de les majúscules és correcte usar-les en articles adreçats o escrits per alumnes dels cicles infantil i cicle inicial, o escrits per alumnes més grans que, per NESE o per ser nouvinguts d'escriptures molt diferents a la nostra, només coneixen aquesta tipologia de lletres. A mida que els alumnes van fent el pas en el reconeixement de la lletra d'impremta, la informació al blog hauria d'anar fent també aquest canvi. Sempre, però, haurem de mantenir l'escriptura majúscula quan ens adrecem als alumnes d'infantil i cicle inicial o escriguin ells, si és aquesta la tipologia de lletres que es treballa en la nostra escola.

• Usar un tipus de font senzilla com Times, Arial, Comic Sans per facilitar la lectura. El blog ja en facilita un tipus per defecte.

• Usar un cos de lletra d’uns 12 punts.

• Unificar la font usada a tots els apartats del blog. No es recomana l’ús de diverses tipologies perquè trenquen l’estètica.

• Fer pocs canvis de color de la font en els articles.

• Usar un fons que permeti la lectura de la font amb claredat.

S’ha de fer una redacció hipertextual significativa. Els enllaços cap a altres llocs web s’han d’incloure sempre que aportin valor afegit a la notícia.

Per tal de facilitar la recuperació de la informació del nostre blog i la tasca dels cercadors externs, caldrà etiquetar el contingut.

Per acabar aquesta part val a dir que, per assegurar un disseny visual atractiu i similar a tot el blog i mantenir una coherència en la redacció, caldrà redactar una guia d’estil que reculli els criteris de disseny i de redacció. Serà un document de referència per a totes les persones que redactin el blog. Aquesta guia d’estil pot ser un annex del document inicial de creació del blog.

(1) ALIAGAS, Cristina. “Créixer sans i forts en_línia: la lectura en pantalla a les aules de primària” en BARÓ,M i ALIAGAS, C. Com crear un ambient lector a l’escola. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2013, p. 20-31.