Mòdul 4 - Tema 1

Un cop dissenyada i construïda l’estructura del blog ja el tindrem preparat per introduir-hi continguts, però abans de començar a redactar les primeres notícies, interessa reflexionar sobre aquest nou paradigma hipermèdia amb què treballarem i les noves formes de llegir i escriure a la xarxa que ha suscitat.

En primer lloc, cal pensar que l’escriptura hipertextual i les possibilitats multimèdia que ofereix la xarxa tenen poc a veure amb l’escriptura tradicional, per a la qual estem molt més preparats. Per fer bones publicacions hem de saber adaptar el nostre discurs als requeriments del nou mitjà i saber mostrar informacions rellevants per als usuaris dins d’un disseny atractiu que sàpiga captar la seva atenció.

També serà el moment de tornar a reflexionar sobre la comunitat d’usuaris a la qual volem adreçar-nos i el grau d’interacció que volem rebre de cada sector. Per això haurem de pensar en el disseny d'estratègies per connectar amb el nostre públic objectiu.

Caldrà pensar, igualment, com programarem les informacions i com les farem conviure amb els altres mitjans o canals de difusió del centre. No hem de passar per alt que el blog de la biblioteca serà un nou canal d'informació que haurem de saber integrar dins dels sistemes d'informació que el centre ja té en funcionament.

Per últim, serà necessari que els responsables del manteniment del blog coneguin les normes sobre els drets d’imatge de les persones i els drets de la propietat intel·lectual, per publicar respectant la normativa vigent i així evitar problemes legals.

Aquest tema i el següent intentaran aportar diferents reflexions i coneixements perquè les nostres produccions al blog s'adeqüin als requeriments d'aquest mitjà.

El màrqueting de continguts és un concepte relativament nou que va guanyant terreny al web dins de l'àmbit empresarial. El Termcat facilita la definició següent, a la qual afegeix una nota:

• "Estratègia de màrqueting consistent a crear i difondre continguts rellevants per al públic objectiu d'una marca, amb la finalitat de captar la seva atenció i mantenir o crear una comunitat afí a la marca".

• Nota: "És màrqueting de continguts, per exemple, la creació al web d'una empresa de roba infantil d'un espai amb informació sobre l'evolució i la cura dels infants, o, en el cas d'una empresa de llet, l'obertura d'un canal de vídeos a internet amb informació sobre la llet i amb receptes i consells de cuina en què s'utilitzi aquest producte".

Sembla que traslladar aquesta idea al vessant educatiu i adaptar-la a les necessitats del nostre públic pot ser una bona manera de començar amb èxit la publicació del nostre blog.

D'altra banda ens queda saber què s'entén per contingut. Si fem una cerca a la xarxa trobarem definicions similars sobre el concepte. La més extensa potser l'ofereix l'Enciclopèdia Pcmag.com

Al Termcat també en trobem una definició:

A efectes pràctics, hem d'entendre que un contingut és

Joe Pulizzi, Eva Sanagustin, Xènia Porcel i altres especialistes en aquest camp recullen una sèrie d'estratègies essencials que ajuden a generar bons continguts al web. En el terreny educatiu i concretament en l'àmbit de la biblioteca escolar, les cinc que podem destacar són:

1. La informació s'ha de distribuir pels diversos canals del centre
2. La informació ha de ser rellevant per als usuaris
3. La informació ha de ser rellevant per a la biblioteca
4. La publicació de continguts s’ha de planificar
5. La informació s’ha d’oferir amb un disseny visual atractiu i accessible

A continuació ens detindrem a comentar breument cadascuna d'elles.

Hem de publicar tenint en compte, també, els altres canals de difusió del centre i/o de la mateixa biblioteca, per oferir coherència informativa i evitar repeticions.

És important saber triar quines notícies interessen a la nostra comunitat i com les oferirem. Caldrà reflexionar sobre les característiques i la utilitat que cada mitjà pot aportar a la conversa, ja que aquestes eines poden complementar i/o reforçar determinades informacions que ens interessi ressaltar a la xarxa en un moment determinat.

La publicació de continguts del centre es pot optimitzar establint una línia editorial que permeti distribuir les notícies en els diferents espais virtuals: web oficial, blogs de les aules, blogs dels seminaris, blog de la biblioteca, xarxes socials com Facebook, Twitter, etc. Escollir què publiquem i on publiquem serà fonamental per oferir coherència informativa i connectar amb el públic.

Cal ser conscients de la inversió de temps que requereix la tasca de documentar la web. En aquest sentit serà essencial coordinar-se sempre que calgui amb les persones que mantenen les diverses aplicacions en línia del centre.

Per últim, i per donar unitat a la informació, la línia editorial hauria de preveure els enllaços de connexió entre els diferents espais virtuals del centre.

Ens caldrà conèixer les necessitats de cadascun dels sectors del nostre públic objectiu: alumnes, professors, personal no docent i famílies, a fi d’oferir-los continguts interessants.

Una manera de recollir informació sobre els usuaris és dinamitzar la interacció a través del mateix blog amb enquestes d’opinió, d’hàbits lectors, desiderates, etc., estimular l’ús de comentaris amb la tècnica d’introduir crides a l’acció (call to action) o fer preguntes obertes al final dels articles.

En aquest sentit James Chartrand (Copyblogger) fa una reflexió molt interessant en afirmar que una de les primeres regles per fer participar persones en una conversa és parlar d’elles. Es podria dir que un dels reptes del nostre blog serà, no solament mostrar la participació i la col·laboració dels diferents sectors, sinó saber transmetre a la comunitat la percepció que la seva contribució al blog forma part de la dinàmica de la biblioteca. Per aconseguir-ho caldrà publicar articles i activitats dirigits a una àmplia majoria d'alumnat, de professorat i de famílies, per connectar amb ells i obtenir un feedback. Sobre aquesta estratègia essencial tornarem a insistir una mica més endavant.

Quant als articles adreçats a l’alumnat caldrà adequar-ne la redacció al nivell lingüístic de cada edat, així com mirar de publicar articles per a tots els nivells educatius.

No s’ha de descuidar la publicació de notícies per al públic adult, per intentar donar resposta a les necessitats curriculars del moment, els projectes engegats pel centre, tenint en compte els seus interessos i necessitats.

Per últim, per captar l’atenció dels usuaris, caldrà usar tècniques de redacció publicitària que desenvoluparem en el tema següent.

És evident que, quan la biblioteca decideix tenir visibilitat en la xarxa està perseguint uns objectius concrets, dels quals ja en vam parlar en el mòdul 1.

Com a norma general la informació publicada serà rellevant per a la biblioteca si contribueix a assolir els objectius fixats per a cada curs. En aquest sentit, hauríem de poder mesurar el grau d’assoliment, si establim uns criteris o indicadors que ens permetin quantificar-los.

Per exemple, si els nostres objectius han estat:

• Donar visibilitat a la biblioteca més enllà de l’espai físic

• Difondre'n els serveis

• Difondre el catàleg i recursos digitals fiables

• Fidelitzar els usuaris

• Augmentar el nombre d’usuaris

• Augmentar el préstec de materials

Els indicadors de mesura podrien ser:

• Nombre de visites del blog en el curs acadèmic

• Contactes generats per correu electrònic, personals, etc.

• Interacció dels usuaris en el blog, opinions, etc.

• Increment del préstec material

• Increment de les visites a la biblioteca.

A banda dels indicadors quantitatius hauríem d’incorporar també indicadors qualitatius com, per exemple, la intensitat i l’extensió de les interaccions dels usuaris. Per exemple, tots sabem que de vegades resulta difícil implicar els alumnes perquè facin una ressenya d’una lectura o una recomanació, perquè estan avesats al “m’agrada” de les xarxes socials i als 140 caràcters del Twitter. Si aconseguim aportacions més reflexives i àmplies podríem considerar-les com un indicador que afegeix qualitat als objectius marcats.

Un altre indicador qualitatiu seria saber si el blog de la biblioteca és compartit en les aplicacions més usuals dels usuaris. També seria interessant tenir coneixement del nombre de descàrregues dels arxius del blog, i la mitjana de temps de visualització que dediquen els usuaris en cada connexió. El programa Google Analytics proporciona aquestes dades. Des d'Ajuda XTECBlocs podeu seguir el tutorial per inserir-lo als blogs XTEC.

En funció dels resultats s’hauria d’anar modificant la nostra estratègia de publicació de continguts.

En el mòdul 1 vam identificar les línies de contingut relacionades amb l’activitat de la biblioteca susceptibles de ser publicades al blog, però és obvi que no totes les actuacions i no tots els serveis de la biblioteca es poden documentar en línia. És per això que serà imprescindible fer, a l’inici de cada curs, un pla de difusió i comunicar-lo a la resta de professorat per tal d’obtenir les col·laboracions necessàries.

El pla de difusió serà, doncs, una planificació de les notícies que es preveu publicar al blog de la biblioteca en un període de temps. Programar la publicació per trimestres és la forma natural de difondre la vida quotidiana del centre i de la biblioteca.

L’elaboració del pla, que no ha de tenir més de dues pàgines, ens ajudarà a seleccionar les activitats, informacions i serveis més rellevants tant per a la biblioteca com per als usuaris, intentant que, al llarg del curs, hi tingui presència gairebé tota la nostra comunitat. Pot ser que el primer any de vida del blog es planifiquin poques entrades, però, a mesura que aneu coneixent el funcionament del blog, podreu ampliar l'oferta de publicacions.

A l’aula virtual Odissea trobareu un model de pla de difusió que cada centre podrà adaptar.

Una de les fases més interessants de la construcció d’una web és la del disseny visual. En el cas de la construcció d’un blog, bona part de l’estètica l’ofereix l’aplicació, ja que facilita una gamma àmplia de plantilles de visualització. Per a la persona editora del blog resulta fàcil seleccionar-la i acabar de personalitzar-la amb les imatges o els colors de la capçalera i el fons. També es poden triar els colors dels títols i del text del articles, etc.

Però, a banda d’això, hi ha altres aspectes visuals que hem de preveure per aconseguir un disseny atractiu i accessible, abans de començar a introduir contingut. A continuació trobareu unes quantes indicacions:

• Les personalitzacions que farem de les plantilles estàndard han de servir per realçar i millorar estèticament l’aparença inicial. Una manera d’aconseguir-ho és respectant les mides de les imatges de la capçalera i d'altres parts del blog, que hauran de ser les recomanades per l’aplicació i usar, preferentment, les gammes de colors per fer combinacions. Hem de pensar que aquest disseny personalitzat serà el que definirà l’estil del nostre blog. D’altra banda, és cert que cada persona té uns gustos i preferències particulars, però sempre és millor deixar-nos orientar pels usos més generalitzats.

• Quant al contingut, s’ha de tenir cura de la jerarquia visual de la pàgina. Les zones superiors de la pàgina tenen major jerarquia visual que les zones inferiors. És per això que caldrà situar els elements d’informació i navegació de més importància a la part superior de la pàgina.

• Existeixen altres tècniques per jerarquitzar la informació, com és la mida més gran que ocupin els elements de més importància, el contrast de color per distribuir la informació i l’ús d’efectes tipogràfics per emfasitzar continguts.

• Per evitar la sobrecàrrega memorística dels usuaris es recomana que el menú de navegació, tant horitzontal com vertical, no tingui més de nou opcions.

• Un altre aspecte important és l’accessibilitat del blog. Per això s’ha d’oferir suficient contrast entre text i fons, per a no dificultar la lectura, i seleccionar combinacions de colors que no afectin les discapacitats visuals que puguin patir alguns usuaris. Respecte de les imatges, s’ha de tenir cura de la resolució i la mida, i no usar retalls o empetitir-les massa per tal que no afectin l’accessibilitat i la comprensibilitat.