Orientacions per a la planificació del gust per llegir

Els quatre àmbits que hem assenyalat no queden definits en el currículum actual de forma precisa, especialment pel que fa a la lectura autònoma i a la lectura compartida. Així doncs ens movem en una planificació que a voltes dependrà més del Projecte Educatiu de Centre, del Projecte Lingüístic i de la relació amb l’entorn per fer present el foment de la lectura personal en tots els àmbits educatius, que no pas de la prescripció detallada de la programació curricular administrativa. Caldrà tenir en compte el que subscriu l’enfocament competencial dels currículums.

L’adquisició d’hàbits de lectura requereix la col·laboració de totes les àrees curriculars, i l’enllaç de cada classe, curs escolar, cicle o centre educatiu, tenint cura de fer una planificació transversal, interdisciplinària i integradora de totes les parts que intervenen en l’educació. Una bona planificació del gust per llegir i els hàbits de lectura implica, de fet, tota la societat educativa, en el benentès que aconseguir que els nois i noies tinguin la voluntat habitual de llegir és un element clau per a l’adquisició del coneixement i per al seu desenvolupament personal al llarg de la vida.

Aquest apartat vol oferir estratègies que permetin ser aplicades en diferents centres. Les activitats, i seguint la classificació anterior, s’han agrupat segons siguin més pròpies de la lectura autònoma, la lectura compartida, la lectura al voltant de les àrees curriculars i la lectura guiada.

1. Orientacions per a la planificació de la lectura autònoma

Un temps i un espai per llegir

La programació en l'horari del centre d'un temps fix, i a poder ser diari, de lectura autònoma ajuda a progresar en les habilitats de lectura, la capacitat de concentració en la construcció de sentit del text i l'hàbit lector dels alumnes. És una estratègia recollida cada vegada per més centres que pot suposar canvis imperceptibles per a cada àrea però importants per al benefici global de totes. I fins i tot per a la millora de la convivència del centre, segons destaquen diverses experiències a Catalunya.

El temps que es dediqui a la lectura autònoma pot variar entre uns 10 i uns 60 minuts aproximadament, segons l’edat dels alumnes i el repartiment diari o setmanal. També cal pensar on es farà aquesta lectura: al racó de biblioteca a l’etapa infantil, a l’aula o a la biblioteca del centre. S’hauran d’establir les condicions d’aquesta dedicació: si es pot portar el llibre de casa, si s’ha de triar al centre en els primers minuts de l’activitat, si hi haurà un temps separat de préstec en què els alumnes van a la biblioteca a buscar-lo, etc.; si cal llegir en silenci, però es pot demanar ajuda al professor; si hi haurà uns minuts finals de recomanacions; com funcionarà el préstec dels llibres; etc.

Un bon fons de llibres

La biblioteca de l’escola ha de tenir un fons molt ben seleccionat de textos i cal actualitzar-lo sovint. D’una banda, desestimant sense contemplacions documents o llibres obsolets, especialment de coneixements. De l’altra, ampliant la selecció amb novetats interessants o que cobreixin buits existents.

El gust per llegir pot ser tan divers com lectors hi ha. És necessari, doncs, posar a l'abast dels lectors en formació textos de tipologia diversa a fi i efecte de satisfer tothom. Cal pensar en llibres fàcils de llegir, però adequats de l’edat dels alumnes; llibres de lectura minoritària, però que poden ser importants per als seus lectors; llibres de moda que posen fàcil sentir-se part d’una comunitat lectora; llibres clàssics que permeten accedir als referents de la cultura; llibres de matèries i gèneres literaris diversos; etc. Per contrastar la selecció o per ampliar-la es pot partir de les obres que han obtingut el consens valoratiu de professionals i entitats que ens mereixin confiança.

La selecció també ha d’oferir un ventall ampli de lectures que abastin la diversitat lingüística del centre i que responguin a les necessitats de cada un dels alumnes. Els llibres i documents poden estar en el mateix centre: a la biblioteca d'aula, a la biblioteca de l'escola, en una biblioteca de pati…, o en espais on els lectors passin llargues estones.

Aprendre a triar

Un lector necessita tenir eines per orientar-se en la selecció de textos. Cal, doncs, aprendre a reconèixer i utilitzar la informació dels elements metaliteraris dels llibres (portades, contraportades, col·leccions, etc.), els tipus de recomanacions que permeten orientar l’elecció (com els webs i blocs d'autors, editorials, col·leccions o institucions que n’ofereixen) o l’ordenació habitual dels llibres i revistes a les llibreries i biblioteques. En aquest sentit resulta interessant ajudar a familiaritzar-se amb les ressenyes d’obres o a saber moure’s en bibliografia especialitzada on satisfer l’interès per determinats temes de lectura. La descoberta d’aquests instruments s’ha d’estendre al llarg de tota l’escolaritat, decidint el nivell de complexitat i el tipus de recursos amb què els alumnes poden familiaritzar-se segons el cicle educatiu.

Elaboració de bibliografies aconsellables

És necessari orientar els lectors cap a lectures de qualitat a partir dels gustos personals que van construint. Per això cal posar al seu abast, i a l’abast dels pares i tutors, bibliografies seleccionades de llibres i altres lectures de qualitat contrastada. Aquestes han d’estar formades per títols de fàcil accés, ja sigui perquè són presents a la biblioteca del centre, com perquè ho són a la biblioteca pública o a la llibreria més pròxima. La difusió ha de ser tan àmplia com sigui possible, ja sigui adjuntant-la als informes d'avaluació, penjant-la a la pàgina web del centre o dedicant-ne un espai especial a la revista de l'AMPA, al taulell de la biblioteca del centre o de la biblioteca pública, etc.

2. Orientacions per a la planificació de la lectura compartida

Narració i lectura de textos per part del professorat

La narració, recitat o lectura en veu alta per part del docent és una activitat indispensable per a l’accés als textos de l’alumnat. Saber transmetre un text als altres és una habilitat professional molt necessària, ja que aquesta via de recepció facilita la comprensió dels oients, els mostra com es llegeix i, en el cas dels textos literaris, promou la vivència i l’efecte estètic.

Es poden programar breus espais diaris o setmanals per a aquesta mena d’activitat. Pot ser una narració o lectura puntual o també pot ser feta per capítols setmanals. Pot anar acompanyada, o no, de discussions col·lectives o d’activitats posteriors entorn del que s’ha llegit. “L’hora del conte”, una activitat present a les biblioteques públiques des de fa un segle, fa temps que es va estendre als primers nivells escolars, però cal que aquest tipus d’espais de lectura compartida abracin tots els nivells de l’escolaritat amb textos i formes apropiades.

Lectures en veu alta i dramatització de textos per part de l’alumnat

L’oralització dels textos també pot ser a càrrec de l’alumnat. L’escola ha d’ensenyar a llegir en veu alta i a fer exposicions de manera progressivament competent, però en aquest apartat ens referim més aviat a la preparació, la celebració o/i enregistrament de narracions, lectures poètiques o textos dramatitzats i la seva posterior difusió, un tipus d’activitat que desperta gran interès entre els lectors. També és un instrument molt potent en el procés d’acollida dels nouvinguts. És important escollir textos adequats a cada edat –sense desestimar-ne cap– i, posteriorment, comprometre’s en la seva difusió a partir de webs del centre, megafonia interna, emissores locals, actes escolars. etc. Preveure una progressió de dificultat (de llargària del textos, d’efectes interpretatius, etc.) i una variació de gèneres al llarg dels cursos permet aprofitar diferents avantatges d’aquestes activitats. En qualsevol cas, el més important serà sempre l'esforç efectuat per cada lector i el que s’hagi facilitat l’arribada a un producte de què cadascú en pugui estar orgullós d’una o una altra manera.

La discussió compartida del sentit

Discutir col·lectivament o en petit grup el sentit de poemes, àlbums il·lustrats, relats o textos informatius és una manera molt efectiva d’implicar-se en la comprensió del text. Fa que els alumnes mantinguin una actitud activa, vegin què fan els altres per entendre el que es llegeix, consultin repetidament el text i argumentin les seves interpretacions, de manera que la comprensió esdevingui progressivament més aprofundida. Amb tots aquests avantatges, aquesta activitat hauria de tenir un lloc privilegiat a les aules, en totes les matèries.

Clubs de lectura

El club de lectura és una forma concreta de discussió. L'assistència pot ser obligada o voluntària, tot i que és en aquesta darrera opció on el gust per llegir es desenvolupa millor. Es poden organitzar a l'entorn d'un gènere literari, d’un hobby, d’un espai o d’altres punts d'interès que ajudin els lectors amb interessos similars a trobar-se fins i tot més enllà de la lectura. Es fa necessari un dinamitzador, bon lector, i també és convenient tenir un objectiu clar a assolir: la creació d'un bloc, d'una bibliografia per a la revista del centre, l’elaboració d’un article, d’una ressenya, etc. L’èxit actual d’aquesta activitat a les biblioteques públiques ofereix també models de dinamització.

Blocs a l'entorn de la lectura

L'ús de les TIC per a la difusió de la lectura s'ha demostrat un recurs eficaç. La creació de blocs vinculats al web del centre o la biblioteca és un recurs que obliga els lectors a mantenir-lo viu i, de retruc, a vincular-se amb altres lectors externs ja sigui de l'entorn pròxim o llunyà, cosa que pot afegir interès a l’activitat. Una motivació que ajuda directament a l'assoliment d'un bon hàbit de lectura.

Padrins lectors

L’apadrinament és l’ajuda o acompanyament en el camí lector que poden efectuar els lectors més grans d’un centre a lectors que s’estan iniciant, una relació que moltes vegades va més enllà de la pròpia tasca d’ajut en la lectura. L'intercanvi d'experiències en el reforç a la lectura entre diferents edats beneficia tant la persona que rep aquest reforç com a qui l'ofereix: els més petits se senten acompanyats i els més grans assenten els seus records lectors, la seva capacitat valorativa o la mateixa mecànica lectora. Aquesta activitat ha tingut resultats molt positius en els centres que l’han adoptada.

L’apadrinament es pot programar entre els grans i els petits del centre o es pot establir l'intercanvi entre centres de primària i secundària. També es pot estendre a tots els cursos del centre, de manera que sigui una activitat en què s’impliqui tot l’alumnat i, fins i tot, la resta de personal del centre i l’AMPA.

Participació en premis literaris i actes puntuals de foment de la lectura

A voltes els motius de la lectura poden ser externs al centre. Val la pena utilitzar les oportunitats que ofereix l'entorn, ja que puntualment això pot tenir més força que la dinàmica habitual de l'escola o l'institut. Es pot preveure, doncs, la celebració de Sant Jordi, la participació en activitats d’animació a la lectura de les biblioteques públiques, als actes culturals ciutadans, als programes de El gust per la lectura, així com els itineraris literaris, la visita dels autors. o bé la participació com a jurat en els premis literaris del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (Atrapallibres i Protagonista jove), etc.

3. Orientacions per a la planificació de la lectura al voltant de les àrees curriculars

Textos i lots de llibres a l’entorn d’un autor, gènere o temàtica

Qualsevol tema escolar pot trobar suport en llibres i documents posats a l’abast dels alumnes durant el període de treball. Narracions històriques sobre el període treballat, contes dels animals que s’observen, imatges o poemes al·lusius, informes de qüestions relacionades, etc. poden fer-se presents a l’aula de manera “gratuïta” per tal d’ajudar els alumnes a estendre la seva curiositat, trencar barreres sobre les àrees de coneixement o fornir-los models sobre el que s’espera que elaborin en un període de treball concret.

Exposicions temporals

Determinades metodologies de treball en els centres, ja sigui per projectes, problemes o altres, demanen una atenció especial en l’obtenció i aprofundiment de la informació. És per això que és d’especial interès l’elaboració d’exposicions a l’entorn de temes determinats. Les exposicions, mostrades en públic al mateix centre, poden tenir per fil conductor la visita d’un autor, algun aniversari concret o altres motius que en portin a la recerca, disseny i exposició. En aquesta tasca, no només hi ha d’intervenir el professorat propi de l’àrea, sinó que és una gran ocasió per establir col·laboracions interdisciplinàries entre les àrees, i la naturalesa de l’activitat acostuma a donar un paper rellevant a les àrees artístiques.

Elaboració i selecció de lots de bibliografia i altres suports

Els recursos de què disposa el centre poden ser limitats si es comparen amb els que disposa la biblioteca pública. Per millorar l’optimització de recursos pot ser convenient establir ponts entre la biblioteca del centre i la biblioteca pública a fi i efecte d’elaborar bibliografies conjuntes i establir un circuit de préstec orientat a l’especialització, és a dir, a donar resposta a les necessitats pròpies d’una àrea o d’un tema

4. Orientacions per a la planificació de la lectura guiada

La lectura col·lectiva d’obres literàries

Aquesta pràctica, ben habitual als centres, millora si existeix una bona coordinació entre el professorat i si es fan propostes interdisciplinàries. Millora si es porta un registre sobre les lectures de cada grup-classe que pugui traspassar-se als docents dels curs següent per tal que coneguin l’experiència lectora anterior dels alumnes; si es discuteixen les lectures prescriptives que han obtingut més bon resultat i es busca informació per a la seva renovació periòdica; si es té cura d’establir un ventall d’autors i gèneres diversos que siguin una bona mostra del que la literatura pot oferir; si es prima la lectura de les obres en la seva llengua original, sobretot pel que fa als autors catalans i castellans; si s’escullen obres que estiguin una mica per sobre de la capacitat autònoma dels alumnes, de manera que la feina feta incrementi la seva competència; si es trien obres que donin peu a interpretacions prou riques per merèixer dedicar-hi un treball conjunt; etc.

Llibres de lectures per àrees

L’elecció de les lectures prescriptives o recomanades acostuma a donar-se en les lectures literàries de l’àrea de llengua, però si els alumnes han d’habituar-se a llegir tipus diversos de textos, és clar que pot abraçar totes les àrees curriculars, amb l’única precaució de coordinar-se per saber quantes lectures han de llegir uns mateixos alumnes si és que han de fer-ho fora de l’horari escolar. També, de mica en mica, han començat a introduir-se a les aules espais de lectura lliure de llibres, documents de consulta o fragments de textos informatius propis de cada àrea, cosa que incrementa la capacitat de lectura dels nois i noies i els ofereix camins per trobar el tipus de lectura més interessant per a cadascú. Amb aquest tipus d’activitats, el professorat de totes les àrees té ocasió de veure les dificultats de comprensió lectora dels seus alumnes en textos específics, de forma que pot ajudar-los a superar-les.

Lectures en diferents llengües

La composició lingüística de l’alumnat pot estimular la presència de textos en llengües diverses a la biblioteca escolar o d’aula. D’altra banda, el domini de les llengües no oficials a l’escola també passa per la lectura de textos. Poden ser lectures de l’àrea de llengua estrangera o, segons la capacitat de l’alumnat, també en altres àrees curriculars. El contacte amb textos en diverses llengües, tan habitual en l’ús de la xarxa, avesa l’alumnat al multilingüisme present en el món actual. La lectura en altres llengües forma part de les decisions preses en el Projecte lingüístic del centre, que atendrà sempre l’elecció de textos segons una programació esglaonada de la seva dificultat de lectura.

Programacions verticals de lectures diverses

La varietat de lectures no només s’ha de donar entre cicles d’educació primària o entre cursos d’ESO. Com s’ha dit en la majoria d’apartats, es fa necessària una bona coordinació entre totes les etapes educatives.

Val la pena tenir en compte la varietat de gèneres, literaris o no, en les programacions lectores per tal de satisfer tots els paladars lectors i obrir portes a la possibilitat que cada lector trobi la lectura que li’n desperti el gust i que contribueixi a fer-li adquirir hàbits lectors que es mantinguin més enllà del temps escolar.

Per aprofundir més:

Orientacions per a la planificacció del gust per llegir (La lectura en un centre educatiu)

LLUCH, Gemma. Cómo seleccionar libros para niños y jóvenes: Los comités de valoración en las bibliotecas escolares y públicas. Gijón: Trea, 2011

MATERIALS DEL CURS El gust per llegir des de la biblioteca escolar :

Per a reflexionar abans d'utilitzar les eines de diagnosi

Quadre-resum del Gust per llegir

Eines de diagnosi

Model de qüestionari per fer la diagnosi del gust per llegir.

Model de plantilla per recollir: conclusions de la diagnosi del gust per llegir i planificació d'accions de millora.