Concepte de gust per llegir

Quan parlem de gust per llegir ens referim a l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi, a la formació del gust personal i al desig lector propi.

El gust per llegir s’adquireix desenvolupant l’hàbit lector i fomentant la lectura sistemàtica en qualsevol suport, aprenent a reflexionar sobre el que s’ha llegit, sabent-ho explicar mitjançant evidències orals o escrites i sabent-ho compartir.

El gust per llegir implica que s’hagi assolit un bon nivell de competència lectora, la possibilitat de fer una lectura en llibertat i que el centre promogui i faciliti contextos lectors.

L’adquisició d’hàbits de lectura requereix la col·laboració de totes les àrees curriculars i tenir cura de fer una planificació transversal, interdisciplinària i integradora de totes les parts que intervenen en l’educació.

El context social d’hàbits lectors

En els darrers anys han aparegut molts estudis sobre els hàbits de lectura de la població i s’ha consolidat la continuïtat en el temps de les avaluacions sobre aquest tema, cosa que permet veure’n l’evolució.

En un dels més recents, l’estudi Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya: informe de resultats 2016, elaborat per Conecta per al Departament de Cultura, es pot constatar com l’índex de lectura de llibres no ha parat d’augmentar entre la població de catorze anys o més des de l’any 2011, i ja es troba fregant la mitjana europea:

Quan s’analitza la informació sobre els lectors entre 10 i 13 anys es veu que el 86,7% llegeix llibres per oci, en el seu temps lliure, i que la tendencia es manté des de l’any anterior.

En l’últim estudi sobre els hàbits lectors dels infants i joves elaborat l’any 2011 pel Consell català del Llibre Infantil i Juvenil (CLIJCAT) es remarca que, tot i que un 75% d’alumnes a final de la primària declaren que els agrada la lectura, aquest índex baixa en els primers cursos de secundària. És el fenòmen conegut com a book-dropping, que passa a la majoria de països del mon occidental en major o menor mesura. No es pot, per tant, abaixar la guardia i cal vetllar perquè l’hàbit lector es mantingui en el temps. Què pot fer l’escola?

El que hi pot fer l’escola

Les anàlisis d’aquest tipus d’estudis destaquen sempre que l’origen sociocultural, amb la institució familiar al capdavant, i el gènere dels lectors són els factors més influents en l’adquisició d’hàbits lectors. Però, també s’ha anat demostrant que l’acció educativa de l’escola (temps de lectura a les aules, plans de lectura dels centres, didàctiques innovadores, etc.) poden fer revertir les expectatives negatives generades pels factors socials. I això tant pel que fa als resultats en la lectura pròpiament escolar, com en la seva gran influència en la lectura personal dels nois i les noies en el seu temps d’oci.

Així, doncs, tot i la gran presència social de l’escrit en les societats actuals, hi ha un acord generalitzat que l’escola continua essent l’única institució que pot fer accessible l’ús habitual de la lectura a un públic socioculturalment divers i que pot actuar com a element de prevenció de la fractura social.

El “gust per llegir”

La connexió amb l’experiència vital i el gaudi dels textos son un element clau per a l’accés a la lectura i la consecució d’un hàbit lector permanent. Des de fa dècades l’escola ha fet un gran esforç per apropar-se als interessos dels alumnes procedents de medis socials i d’hàbits culturals molt diversos per tal d’impulsar-los cap a la lectura personal. Aquest apartat del pla de lectura tracta justament de com aconseguir aquesta connexió vital entre la lectura i els nois i les noies.

L’extensió de les pràctiques d’animació lectora i els debats sobre la lectura lliure i la lectura obligatòria han fet vessar rius de tinta sobre la seva conveniència i les condicions del seu èxit en la formació lectora. Les administracions educatives de tots els països del nostre entorn han intentat regular la lectura escolar tot combinant diversos criteris didàctics en relació a la lectura prescriptiva i a un espai escolar de lectura autònoma. Alhora, l’esforç per al foment de la lectura per plaer ha traspassat l’àmbit escolar i la majoria de països han endegat múltiples campanyes i plans de lectura d’abast, tipus d’activitats i resultats molt diversos.

A casa nostra les administracions catalanes fa anys que impulsen iniciatives de foment de la lectura. Així trobem el programa El gust per la lectura (nascut al 1986) i l’Impuls de la Lectura, del Departament d’Ensenyament, el programa Lletres a les aules, impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes i el Departament de Cultura, el programa “Fas 6 anys: tria un llibre”, dins de les actuacions del Pla de Lectura 2020 del Departament de Cultura, entre d’altres iniciatives.

La biblioteca escolar

La biblioteca escolar apareix com un dels factors clau en el procés d’accés i consolidació de l’hàbit lector. Els estudis sobre els resultats de l’avaluació PISA, per exemple, remarquen que els alumnes de les escoles amb biblioteques escolars actives obtenen millors resultats. En aquest camp, queda molt per fer en la nostra situació educativa. L’estudi de Marchesi i Miret, Las bibliotecas escolares en España: análisis y recomendaciones (2005), realitzat a les escoles de tot l’Estat, revela que les biblioteques escolars a Espanya ocupen els darrers llocs dels països europeus en gairebé tots els aspectes (existència, fons, accés a la xarxa, pressupost, personal encarregat, etc.) i que el 40% del professorat no les utilitza en tot el curs. La manca d’ús encara és més accentuada a l’etapa secundària: un 75% del professorat no hi va mai amb els seus alumnes, mentre que, de l’alumnat, només la utilitza el 50% (quan a primària ho fa el 70%).

A casa nostra, el Programa biblioteca escolar “puntedu” s’inicià el curs 2004-2005 dins del marc dels Programes d’Innovació Educativa, amb l’objectiu d’impulsar les biblioteques dels centres educatius de Catalunya. Al llarg de set convocatòries (de 2005 a 2011) hi ha participat 1.062 centres. Actualment el Programa entén la biblioteca com un recurs fonamental per a l’adquisició de les competències bàsiques, el desplegament dels continguts, l’assoliment de l’hàbit lector i la competència informacional i l’adquisició d’aprenentatges autònoms.

Hàbits i lectura literària

L’adquisició de l'hàbit lector va molt lligada a la lectura literària, ja que és sobretot en la lectura de contes i narracions on els infants i adolescents dediquen el temps i l’esforç necessaris per al domini del llenguatge i de l’escrit. Un fet encara més rellevant si recordem que els estudis de les avaluacions PISA assenyalen la lectura de textos llargs com un dels factors més influents en els bons resultats de comprensió lectora.

La literatura ofereix unes qualitats formatives per a l’individu -estètiques, cognitives, afectives i lingüístiques- que contribueixen a la formació de la persona, una formació que va indissolublement lligada a la construcció de la sociabilitat i que té lloc a través de la confrontació amb textos que expliciten la forma en la qual les generacions anteriors i les contemporànies han abordat i aborden la valoració de l’activitat humana.

A través de l’educació literària a l’escola els nois i les noies aprenen molts dels referents de la seva cultura, perceben les jerarquies en el funcionament social dels textos, obtenen recursos per apreciar els nivells de significat que ofereixen les obres, adquireixen una manera de parlar sobre els llibres, se’ls obre la possibilitat d’objectivar la lectura segons diversos criteris culturals, com el de gènere, etapa històrica, etc., i poden interrelacionar les competències adquirides amb altres sistemes artístics com els dramàtics i els audiovisuals.

Fa temps que l’educació literària s’entén com el desenvolupament de la competència en la interpretació dels textos. Això comporta:

  1. La necessitat de preveure dues línies de força paral·leles al llarg de totes les etapes educatives perquè es produeixi l’aprenentatge:
    • L’adhesió afectiva a través de la percepció d’un mateix com a pertanyent a aquesta comunitat interpretativa
    • L’aprenentatge de les convencions que regeixen les formes literàries de manera que es pugui construir el màxim de sentit.
  2. La necessitat d’una pràctica educativa que es desenvolupa a través de la recepció oral o la lectura directa dels textos per part dels aprenents, d’una banda, i les formes guiades per ensenyar la manera de construir sentits cada vegada més complexos, de l’altra. Sens dubte, els dos tipus d’activitats han estat presents al llarg del temps, però han mantingut relacions difícils i variables en la successió dels diferents models d’ensenyament literari.

En aquest apartat tractarem només de l’accés als textos escrits per a la construcció d’hàbits lectors i deixarem a càrrec del currículum educatiu de literatura la programació de l’aprenentatge literari, tot i que és evident la relació entre ambdues qüestions, especialment en aspectes sobre les lectures col·lectives o les activitats al voltant dels llibres.

Per aprofundir més

MANRESA, Mireia (2013): L'univers lector adolescent. Barcelona: Rosa Sensat

MATA, Juan (2009): 10 ideas clave: animacion a la lectura: hacer de la lectura una práctica feliz, trascendente y deseable. Barcelona: Graó.

PORTELL, Joan. (ed)(2004): M’agrada llegir. Com fer els teus fills lectors. Badalona: Ara llibres.

PORTELL, Joan (2017): Llegim? Com fer lectors entusiastes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

TEIXIDOR, Emili (2007): La lectura i la vida. Barcelona: Columna.

MATERIALS DEL CURS El gust per llegir des de la biblioteca escolar :