Orientacions per a la planificació de la competència informacional

A les pràctiques anteriors s'ha indicat com a principal característica de la competència informacional que implica diferents alfabetitzacions i habilitats:

  • Domini d’habilitats lingüístiques i cognitives (competència lectora).
  • Desenvolupament del pensament crític-reflexiu i d’autoregulació de processos (competències personals).
  • Domini d’habilitats tecnològiques (competència digital).
  • Desenvolupament de capacitats centrades en la gestió dels continguts de la informació amb independència del suport en el que s’ubiquin (competència d’aprendre a aprendre).

De la mateixa manera, s’ha fet un repàs dels diferents àmbits de la competència i de les situacions d’aprenentatge més adients per desenvolupar-la dins l’enfocament competencial de la LOE. Arribats a aquest punt, el que ens interessa és disposar d’orientacions que facilitin la concreció d’una programació coherent a partir de les diferents àrees curriculars.

Per a aquest propòsit, i tal com ha succeït anteriorment, els decrets i les instruccions que despleguen la nova Llei d’Educació a Catalunya constituiran el millor referent per a inserir la competència informacional en les diferents programacions que s’elaborin.

Cal prendre consciència que no cal inventar res de nou ni afegir més feina de la que és habitual. N'hi ha prou de fer una lectura transversal i integradora del currículum per desenvolupar equilibradament la competència. El que importa, en aquest punt, és que els equips docents es familiaritzin amb l’elaboració de programacions interdisciplinars tot identificant aquells continguts curriculars que són implicats en la competència que es vol promoure.

És imprescindible situar el desenvolupament de la competència en contextos que parteixin preferentment de necessitats d’informació realistes i significatives.

La concreció d’una proposta curricular a cada centre requereix l’aplicació d’un model que permeti l’aprenentatge integrat de conceptes i habilitats específiques, i promogui hàbits i valors relacionats amb l’ús de la informació en les seves tres grans dimensions: la cerca, el tractament i la comunicació.

Si l’aplicació del currículum es produeix dins de la tradicional compartimentació de les matèries, la consecució de la competència esdevindrà molt menys efectiva.

És necessari, doncs, fer prevaldre aquelles metodologies d’aprenentatge més coherents amb les finalitats i els objectius que es persegueixen. En aquest sentit, podem destacar, com a més idonis, els enfocaments pedagògics integrats, cooperatius, funcionals, socioculturals, pràctics i comunicatius, que afavoreixen la formació de lectores i lectors competents capaços de comprendre, analitzar i interpretar una diversitat de situacions comunicatives, de gèneres discursius i tipus de textos, així com accedir a fonts d'informació i documentació variades, tant digitals (Internet) com en suport paper (premsa, ràdio, televisió, cinema, biblioteques, hemeroteques, fonoteques…).

Tot seguit, es mostren alguns exemples de desenvolupament integrat de la competència informacional que poden ser útils als docents per a la planificació del seu aprenentatge.

Es presenten tres nivells diferents de planificació: competències, objectius i continguts concrets de les diferents matèries implicades.

Com es veurà, són les àrees de llengua i les relacionades amb el medi natural i social les que proporcionen més continguts, però la resta de matèries també hi tenen part en diferents mesures.

Orientacions per a la planificació de competències

En les aportacions i consideracions sobre el currículum de les diferent àrees curriculars –segons desenvolupa la LOE– trobem reflexions i indicacions força útils per identificar l’encaix entre les diferents competències bàsiques a tenir en compte i les especificacions pròpies de cada matèria. Pot resultar un eina útil de reflexió pels claustres i pels departaments a l’hora de planificar les accions formatives a nivell competencial.

A continuació, i com a exemple, assenyalem algunes de les consideracions més importants sobre les habilitats que cal afavorir en una programació integrada de la competència informacional dins del currículum de Primària.

Exemple d’habilitats a desenvolupar des de les diferents matèries curriculars que constitueixen la base per una programació de la competència informacional a l’Educació Primària (Decret, 142/2007).

Abreviatures emprades per identificar les competències bàsiques implicades

  • Comunicativa lingüística (cCL)
  • Tractament de la Informació i competència digital (TIcD)
  • Aprendre a aprendre (cAA)
  • Autonomia i iniciativa personal (cAIP)
  • Conviure i habitar el món (cCHM)

(A final de cada habilitat s’indica entre parèntesi la matèria a on pertany segons les abreviatures indicades més amunt)

ÀREA DE LLENGUA

  • Cal motivar qui llegeix i escriu perquè descobreixi en la llengua escrita una eina d’entendre’s a si mateix o a si mateixa i a les altres persones, i els fenòmens del món i la ciència i també que és una font de descoberta i de plaer personal. En això té molta importància la potenciació d’institucions escolars com la biblioteca…(cCL)
  • Els processos de la llengua escrita, són claus en la competència del tractament de la informació i l'ús de les TIC per a l'elaboració de coneixement. (TIcD)
  • La lectura i l'escriptura d'informacions presentades en diferents llengües i formats, aporta una nova dimensió als processos de tractament de la informació. (TIcD)
  • La diversitat de punts de vista i la manera de presentar les informacions facilita la flexibilitat mental necessària per a un aprenentatge crític. (cAA)
  • Els recursos TIC s'utilitzen per organitzar, aplicar i presentar la informació en diferents formats, i publicar la informació facilitant la quantitat i qualitat dels documents produïts i fent que el procés de lectura i escriptura esdevingui més col·laboratiu, interactiu i social. (aL)
  • En la cerca d'informació, es treballa amb mitjans tecnològics per tal d'arribar a entendre, registrar, valorar, seleccionar, sintetitzar i comunicar la informació. (aL)
  • Les funcions del processador de text serveixen per organitzar el text, per gestionar-lo, per modificar-lo, corregir els errors i millorar-lo. El correctors canvien el procés de revisió. Equivocar-se forma part de procés d’aprenentatge. (aL)
  • Les presentacions multimèdia donen suport a l’expressió oral. Cal tenir en compte que sorgeixen noves escriptures -no lineals (hipertext), interactives i en format multimèdia-, amb signes ideogràfics i amb ajudes per activar els coneixements i per a la generació de textos. Tot això requereix diferents tipus de processos de comprensió i diferents estratègies per al seu aprenentatge. (aL)

ÀREA DE MEDI NATURAL I SOCIAL

  • Dur a terme lectura de textos i imatges que es troben en materials impresos o a Internet, per poder accedir a informacions i coneixements distants en el temps i en l’espai. (cCL)
  • Utilitzar críticament fonts d’informació que usin diferents tipus de suport per observar i analitzar l’entorn. (cCHM)
  • A Internet, s'hi troben recursos d'informació, aplicacions per als projectes a realitzar amb l'alumnat. Es treballaran estratègies per a la localització de la informació, l'obtenció i tractament de les dades. (TIcD)
  • Plantejar preguntes investigables sobre característiques i canvis observables en els materials i en els objectes tecnològics, en els éssers vius, en els ecosistemes propers i en la Terra vista com a planeta, identificar evidències i extreure conclusions que possibilitin prendre decisions per actuar. (cCHM)
  • Plantejar-ne preguntes que puguin ser objecte d'investigació. (cAA)
  • Utilitzar habilitats per a la recollida i tractament de la informació. (TIcD)
  • Utilitzar habilitats de planificació del treball. (TIcD)
  • Identificar informacions rellevants de l’àrea en textos que utilitzen diferents canals comunicatius i de procedències diverses. (cCL)
  • Utilitzar el pensament crític i creatiu per a l'anàlisi de la informació, la resolució de problemes i la presa de decisions. (cAA)
  • Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual i utilitzant les TIC… (cCL) (TIcD)
  • Prendre consciència dels propis aprenentatges, a estructurar-los i a sintetitzar-los de manera que els puguin recordar quan els necessitin. (cAA)

ÀREA D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA

  • Cerca d’informació sobre manifestacions artístiques. (cTICD)
  • Capacitat d’observació, la indagació i la planificació. (cAA) (cAIP)

ÀREA D’EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT PERSONAL I LA CIUTADANIA

  • Iniciatives de planificació, presa de decisions, organització i assumpció de responsabilitats. (cAIP)
  • Coneixement i l’ús de conceptes propis i gestió de les diverses fonts d’informació per a la construcció del coneixement. (cCLA)
  • Reconèixer els valors que existeixen en els missatges dels mitjans de comunicació i d’Internet i, tanmateix, mostrar-se crítics davant de la representació de la realitat que ens proporcionen, així com un ús responsable dels mitjans tecnològics i de la informació, identificant els problemes ètics, culturals i socials relacionats amb les TIC. (cTICD)

ÀREA DE MATEMÀTIQUES

  • Plantejar i resoldre qüestions i problemes matemàtics, i tots el processos associats a aquesta activitat (planificació, recerca d’estratègies, validació de solucions i contrast amb les dels altres). (cAIP)
  • Per aprendre matemàtiques cal desenvolupar, entre d’altres, capacitats relacionades amb la presa de decisions i el sentit crític, la sistematització, la síntesi i la generalització. (cAA)
  • Les matemàtiques contribueixen a aquesta competència aportant el coneixement d’un llenguatge específic, necessari en el desenvolupament de les ciències i en la resolució de molts problemes quotidians. (cCL)

ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA

  • Els intercanvis comunicatius i la valoració crítica dels missatges i estereotip referits al cos procedents dels mitjans d’informació i comunicació, contribueixen al desenvolupament de la competència comunicativa i al tractament de la informació i competència digital. (cTICD) (cCL).

Orientacions per a la planificació d’objectius

De la mateixa manera que en la planificació de les competències, ens basarem en les indicacions del propi currículum LOE per seleccionar objectius de diferents matèries que poden servir de base per singularitzar la competència informacional a les programacions de cada etapa educativa.

S’ha triat, com exemple de selecció, el Cicle Superior de Primària. Tot seguit, s’assenyalen els objectius més rellevants que caldria afavorir en una programació integrada de la competència informacional. En aquest cas, el que haurien de decidir els equips docents seria la gradació dels propis objectius entre els dos nivells que componen el cicle.

Exemple de selecció dels objectius més adients de les diferents matèries curriculars per a una programació de la competència informacional al Cicle Superior de Primària (Decret, 142/2007).

Abreviatures emprades per identificar les diferents matèries curriculars

LLENGUA CATALANA I CASTELLANA (L)

MEDI NATURAL I SOCIAL (MSN)

EDUCACIÓ ARTÍSTICA (EA)

MATEMÀTIQUES (M)

EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT PERSONAL I LA CIUTADANIA (EDPC)

EDUCACIÓ FÍSICA (F)

(A final de cada objectiu s’indica entre parèntesi la matèria a on pertanyen segons les abreviatures indicades més avall)

  • Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pel·lícules, informatius) dels mitjans de comunicació o de les tecnologies de la informació i la comunicació, i fer-ne una lectura crítica i creativa. (L)
  • Plantejar-se, identificar i resoldre interrogants i problemes relacionats amb fenòmens i elements significatius de l'entorn natural, social i cultural, utilitzant estratègies de cerca i tractament de la informació, i analitzar els resultats i plantejar solucions alternatives als problemes. (MSN)
  • Utilitzar les llengües eficaçment en l'activitat escolar, tant per buscar, recollir i processar informació, com per escriure textos vinculats a les diferents àrees del currículum. (L)
  • Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicació audiovisual i les tecnologies de la informació per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents. (L)
  • Interpretar la informació, elaborar preguntes, recollir, organitzar i representar les dades per a respondre-les, utilitzant els mètodes estadístics apropiats, així com comprendre i aplicar els conceptes bàsics d’atzar. (M)
  • Crear i utilitzar representacions per organitzar, registrar i comunicar les idees i els processos matemàtics, així com interpretar i usar el llenguatge matemàtic, com ara xifres, signes, dibuixos geomètrics, taules i gràfics per a descriure fenòmens habituals. (M)
  • Desenvolupar la capacitat d’escolta i d’exposició argumentada de les pròpies opinions i respecte per les dels altres. Valorar críticament els missatges dels mitjans de comunicació per tal de construir-se una opinió pròpia. (EDPC)
  • Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i el material relacionat amb l'experimentació i el treball de camp, tant com a eines per obtenir informacions, com a instruments per aprendre i compartir coneixements. (MSN)
  • Apreciar el gaudi que comporta arribar a trobar explicacions racionals dels fets i problemes que s'identifiquen en el nostre entorn i de la utilitat de l'aplicació de procediments i actituds científiques. (MSN)
  • Utilitzar la llengua com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i per compartir-lo amb els altres, a partir del desenvolupament de les competències comunicatives pròpies de l'àrea (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació). (MSN)
  • Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context social i cultural, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, adequada a l’edat. (L)
  • Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de l'àrea de forma personal i creativa, seleccionar i interpretar dades expressades per mitjà de codis diversos (lingüístics, numèrics, gràfics) i reflexionar sobre el propi procés d'aprenentatge. (MSN)
  • Compartir i reconstruir històries i pensaments que ens desvetllen les manifestacions artístiques i culturals i descobrir que poden influir en la nostra manera de pensar i en els nostres propòsits. (EA)

Orientacions per a la planificació dels continguts

Per a la programació dels continguts s’ha partit, com en els casos anteriors, del currículum oficial. El procediment seguit també ha estat el mateix: s’han seleccionat un seguit de continguts procedents de les diverses matèries.

L’exemple que es presenta, però, és diferent dels altres ja que correspon a un desenvolupament seqüencial -des de Primària fins a l’ESO- d’un dels tres àmbits de la competència informacional: el de cerca i recuperació de la informació. S’ha triat aquest àmbit per ser el menys sistematitzat en les programacions educatives i el que precisa d’una major visualització curricular. Les dimensions de tractament i comunicació, pel seu lligam amb la competència lectora, han estat més visibles als currículums i el seu desenvolupament és, per tant, més senzill de planificar.

Exemple de planificació de continguts de les diferents matèries curriculars des de Primària fins a l’ESO que constitueixen la base d’una programació de l’àmbit de CERCA I RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ (Decrets,142 i 143 / 2007)

Seqüenciació de la competència informacional per àmbits i nivells

Aquestes taules mostren una seqüenciació de la competència informacional en cadascun dels seus àmbits i il·lustren clarament i visual la planificació, en els centres, del treball sistemàtic d’aquesta competència a cada nivell educatiu.

Seqüenciació CERCA

Seqüenciació TRACTAMENT

Seqüenciació COMUNICACIÓ

Per aprofundir

BLASCO, Anna; DURBAN, Glòria. (2011) La competència informacional: del currículum a l'aula. Barcelona: Publicacions de Rosa Sensat. Dossiers; 72.

DURBAN, Glòria. (2012) Programas para el desarrollo de la competencia informacional articulados desde la biblioteca escolar. Sevilla: Junta de Andalucia (DR4/BECREA)

Competències bàsiques de l'àmbit digital (Primària). Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament, 2013.

Competències bàsiques de l'àmbit digital (Secundària). Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament, 2013.

Eines de diagnosi

Model de qüestionari per a fer la diagnosi de la C. Info a EI i CI de primària.

Model de qüestionari per a fer la diagnosi de la C. Info a CM i CS de primària.

Model de qüestionari per a fer la diagnosi de la C. Info a 1r cicle d'ESO.

Model de qüestionari per a fer la diagnosi de la C. Info a 2n cicle d'ESO.

Model de plantilla per recollir: conclusions de la diagnosi de la C. Info i planificació d'accions de millora.