Àmbits i situacions d'aprenentatge de la competència informacional

La competència informacional està formada per un conjunt d’habilitats que cal desenvolupar, indistintament, de manera conjunta i particularitzada. El treball particularitzat esdevé important per a l’entrenament i la interiorització de processos sistemàtics singulars mentre que l’enfocament sintètic permet posar en funcionament totes les habilitats requerides per a l’assoliment de la competència. En qualsevol cas, aquest assoliment no és necessàriament lineal, sinó que admet diferents combinacions i flexibilització de les actuacions a dur a terme, ja siguin genèriques o concretes.

Pel que fa a les habilitats a particularitzar recordem, per exemple, el model SCUNUL que es desglossa en set “pilars” o passes a seguir. Hi ha altres models que proposen més passes com el de Rodríguez Palevich (2006) que n’esmenta deu.

Tanmateix, el model que s’ha generalitzat més a Catalunya a partir del Programa biblioteques escolars puntedu ha estat el proposat per Glòria Durban. Aquest model d’estructuració de la competència se segmenta en un major nombre d’habilitats que els anteriors, però agrupades en tres grans àmbits d’actuació.

Pel que fa a les situacions d’aprenentatge, el currículum i la pròpia vida escolar, amb la utilització transversal d’eines i entorns com la biblioteca i les TIC, seran els elements que ens proporcionaran els contextos més adients per al desenvolupament de la competència.

1. ÀMBITS DE LA COMPETÈNCIA INFORMACIONAL

Dins de la competència informacional s'hi distingeixen tres àmbits:

  1. La cerca i recuperació de la informació.
  2. El tractament de la informació.
  3. La comunicació del coneixement.

1. Cerca i recuperació de la informació.

Dins de l'àmbit de cerca i recuperació de la informació cal destacar, en primer terme, la necessitat de treballar hàbits de consulta que facilitin a l’alumnat la identificació de les seves necessitats informatives i el coneixement dels recursos més idonis per tal de satisfer-les.

Les habilitats que caldrà desenvolupar en aquesta fase inicial consistiran a identificar el problema o necessitat informativa, determinar-ne l'abast i definir-ne les característiques. Igualment, caldrà que aprengui a trobar les paraules clau més adients i a explicitar-ne les finalitats de la cerca. Tots aquests processos són fonamentals ja que les concrecions fetes definiran l’estratègia posterior i seran un factor clau per a l’èxit de la consulta.

En aquest moment, serà primordial per a l’alumnat conèixer els recursos disponibles –impresos o digitals– que té a l’abast. Així, serà determinant estar familiaritzat amb les diferents fonts d'informació i comprendre els diferents formats i suports en què es manifesten. Igualment serà important diferenciar els tipus de recursos existents per comprendre’n les característiques i la manera d’accedir-hi.

Totes aquestes habilitats, prèvies a la cerca pròpiament dita, resulten imprescindibles si volem que l’alumnat sigui capaç de seleccionar els recursos més adients segons les concrecions que hagi fet de la seva necessitat informativa.

Finalment, pel que fa a la cerca pròpiament dita, caldrà diferenciar dues fases:

  1. Localitzar la informació: saber planificar i dissenyar estratègies, identificar les diferents eines de cerca i saber aplicar les estratègies dissenyades.
  2. Seleccionar i recuperar: saber aplicar criteris de qualitat, comparar informacions, identificar excés d'informació, triar documents útils, fer emmagatzematges provisionals i avaluar-ne el procés.

En aquest àmbit de la competència informacional, resultarà estratègic pels centres escolars disposar d’entorns d’aprenentatge com la biblioteca escolar dotats amb recursos de qualitat. Pel que fa la competència informacional, la biblioteca del centre, entesa com una eina educativa facilitadora de processos d’ensenyament i d’aprenentatge, haurà de disposar de materials i recursos que afavoreixin qualsevol indagació o recerca. Tampoc no s’ha d’oblidar que, dins d’aquest àmbit, se situa, també, la tradicional formació d’usuaris. Aquesta formació es pot seguir plantejada com entrenament de base dels hàbits de consulta, però en el seu desenvolupament, caldrà tenir sempre present la màxima contextualització de les situacions de partida i l’enfocament competencial que exigeix una major funcionalitat dels aprenentatges.

En resum, la principal funció de la biblioteca en relació a aquest àmbit serà la de gestionar tots els materials disponibles, promocionar-ne l’existència i permetre’n la disponibilitat in situ, en línia o en biblioteques d’aula, i en diferents formats i suports.

2. Tractament de la informació

L'àmbit del tractament de la informació se centra en dos aspectes principals: la comprensió i interpretació d'informacions rellevants i la manipulació dels continguts.

En referència a la comprensió i interpretació d'informacions rellevants, cal destacar-ne dues fases:

  1. Anàlisi i tria de la informació seleccionada, on caldrà organitzar la informació, explorar i depurar seleccions, comprendre, interpretar i identificar les informacions rellevants.
  2. Estructuració de les idees, on és clau segmentar i establir relacions jeràrquiques i associatives i ordenar i classificar la informació seleccionada.

La manipulació dels continguts ha d’incorporar el tractament textual amb les TIC i requereix habilitats com l'ús d'emmagatzematges específics, la selecció de programari i les representacions sintètiques amb esquemes, taules, etc.

Finalment, l’alumnat estarà en disposició de transformar la informació en coneixement personal. Per aconseguir-ho caldrà integrar la informació recollida en les fonts seleccionades, establir connexions amb els coneixements previs, fer inferències, formular conclusions i elaborar nova informació.

Especialment en aquest àmbit, la competència lectora i la informacional són una mateixa cosa, ja que ambdues constitueixen una de les bases de l’aprenentatge en general.

Per tant, el seu desenvolupament és responsabilitat de tot el professorat del centre. La persona o comissió que faci el seguiment del PLEC haurà de vetllar perquè es desenvolupin a les diferents àrees curriculars. Igualment, caldrà una estreta participació del coordinador TIC del centre per assegurar la incorporació i l’ús d’eines i de programari més adients a cada situació.

3. Comunicació del coneixement

Dins d’aquest àmbit cal destacar dos aspectes: la composició de textos propis de les diferents matèries curriculars i les formes de compartir i aplicar el coneixement elaborat.

La composició de textos propis de les diferents matèries curriculars es pot segmentar en altres habilitats:

  • Actuar amb ètica en la utilització, on són objectius saber reconèixer i citar adequadament les fonts d' informació utilitzades i respectar la privacitat i seguretat de la informació.
  • Identificar valors i creences per tal de reconèixer implicacions i respectar la diversitat.
  • Tractament textual amb les TIC, on esdevé primordial saber triar el format i suport més adient segons la finalitat, tot incorporant principis de disseny i les TIC.

Finalment, pel que fa a compartir i aplicar el coneixement, s’haurà vetllar perquè el document final incorpori o rebutgi punts de vista oposats. Un cop el producte estigui creat, caldrà difondre’l de la manera acordada i, si és necessari, prendre resolucions i/o proposar actuacions conseqüents amb les postures preses.

Igual que en l’àmbit anterior, el desenvolupament d’aquestes habilitats és responsabilitat de totes les matèries curriculars i, per tant, hi està implicat tot el professorat del centre.

Caldrà reflexionar sobre la rellevància d’aquesta fase, ja que requereix dotar de context, sentit i finalitat qualsevol projecte, problema, recerca o indagació que es vulgui resoldre ja que, com més contextualitzada i més sentit tingui la qüestió plantejada, molt millor esdevindrà el producte –coneixement– creat.

Recordem que el sentit i la finalitat es concretaven a la primera fase del procés i és important, com a avaluació final, que l’alumnat pregui consciència sobre si s’han resolt o no, i en quina mesura, els objectius definits inicialment.

Per tenir una visió de conjunt dels tres àmbits:

Quadre de síntesi: Estructuració de la competència informacional segons capacitats, habilitats, destreses i indicadors de destreses.

Mapa conceptual de la competència informacional.

(Font: Competència informacional a l'aula)

2. SITUACIONS D'APRENENTATGE PARTICULARS DE CADA ÀMBIT

En major o menor mesura, totes les àrees curriculars proporcionen situacions d’aprenentatge on es requereix activar habilitats informacionals. És important identificar aquestes situacions i treure’n el màxim partit en el devenir quotidià de la vida escolar.

A tall d’exemple s’han seleccionat alguns continguts del currículum del cicle superior de primària (Decret 142/2007) a partir dels quals es poden treballar particularment les habilitats informacionals.

Per facilitar una visió transversal i coherent de la competència, els continguts es presenten en un llistat únic i s’indica entre parèntesi la matèria que li és associada segons les abreviatures següents:

Àrees curriculars i abreviatures emprades

LLENGUA CATALANA I CASTELLANA: LC

LLENGUA ESTRANGERA: LE

MEDI NATURAL I SOCIAL: MNS

EDUCACIÓ ARTÍSTICA: EA

EDUCACIÓ FÍSICA : EF

MATEMÀTIQUES: MA

Situacions d'aprenentatge de l’àmbit 1: Cerca i recuperació de la informació

Coneixement dels recursos disponibles (fonts d’informació) i utilització de la biblioteca del centre.

  • Coneixement del funcionament d'una biblioteca-mediateca, de manera que es pugui trobar allò que es busca tan autònomament com sigui possible. (LC)
  • Coneixement del funcionament de les biblioteques per saber on es poden trobar llibres per a la seva edat i de temes del seu interès. (LC)
  • Coneixement del funcionament d'una biblioteca virtual per trobar-hi novetats, recensions de llibres, opinions de lectors, recomanacions d'obres, de temes o d'autors. (LC)
  • Reconeixement de les dades bàsiques d’un llibre: autor, adaptador, traductor, il·lustrador, editorial, col·lecció, localitat i any d’edició, fent una fitxa tècnica en què constin aquestes dades. (LC)
  • Reconeixement de les dades bàsiques d’una producció audiovisual, pel·lícula, anunci o notícia.
  • Utilització de la biblioteca d'escola (mediateca), posant en pràctica els coneixements adquirits. (LC)
  • Utilització d'Internet per buscar informació: coneixement dels cercadors més habituals, coneixement de les adreces de més ús. (LC)
  • Ús dels recursos de la biblioteca d'aula i escola com a font coma font d'informació i plaer. (LC)

Localitzar, seleccionar i recuperar la informació.

  • Recerca d'informació en un llibre o enciclopèdia. (LC)
  • Capacitat per captar informació a partir d'enllaços i d'organitzar-la per fer-ne un treball personal. (LC)
  • Ús de diferents fonts històriques (orals, documentals, patrimonials) per contrastar informacions sobre un mateix esdeveniment.(MNS)
  • Cerca i contrast d'informació en diferents suports. (MNS)
  • Utilització d'Internet per a la cerca d'informació (imatge, text i àudio) a través de: cercadors, paraules claus, adreces web. Tractament de la informació. (MNS)
  • Utilització dels mitjans de comunicació i d'Internet per obtenir informació sobre audicions, concerts, espectacles musicals, estils musicals i coreogràfics. (EA)
  • Ús de les TIC per a la recerca guiada de la informació en la realització de tasques específiques. (LE)

Situacions d'aprenentatge de l’àmbit 2: Tractament de la Informació.

Comprensió i interpretació d’informacions rellevants.

  • Comprensió de les informacions que fan referència a qualsevol àmbit de l’escola i de la vida quotidiana (material de treball, instruccions, anotacions, fullets informatius, documentals, publicitat, cartes, articles del diari, reportatges, entrevistes entre altres). (LC)
  • Comprensió i localització d'informacions rellevants en textos de mitjans de comunicació social. (LC)

Anàlisi del contingut i estructuració de les idees .

  • Exposicions a partir d’un guió, esquema, imatge o bé utilitzant com a suport programaris de presentació. (LC)
  • Comunicació de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges. (MNS)
  • Participació activa a l'escola com a aprenentatge per a la vida en democràcia. (MNS)
  • Reconeixement de la diversitat d'opinions i de l'ús de diferents canals per a l’ intercanvi d'opinions i difusió d'informacions (MNS)
  • Creació de missatges visuals mitjançant materials plàstics i tecnologies de la comunicació (imatge digital, vídeo, fotografia, instal·lació) per a la composició d'objectes i imatges. (EA)

Situacions d'aprenentatge de l’àmbit 3: Comunicació del coneixement.

Composició de textos propis de les diferents matèries curriculars.

  • Exposicions a partir d’un guió, esquema, imatge o bé utilitzant com a suport programaris de presentació. (LC)
  • Comunicació de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges. (MNS)
  • Participació activa a l'escola com a aprenentatge per a la vida en democràcia. (MNS)
  • Reconeixement de la diversitat d'opinions i de l'ús de diferents canals per a l’ intercanvi d'opinions i difusió d'informacions (MNS)
  • Creació de missatges visuals mitjançant materials plàstics i tecnologies de la comunicació (imatge digital, vídeo, fotografia, instal·lació) per a la composició d'objectes i imatges. (EA)
2. SITUACIONS D'APRENENTATGE TRANSVERSALS ALS TRES ÀMBITS

Tot i que, com hem vist, els diferents àmbits de la competència informacional poden treballar-se de manera independent i específica dins les diferents matèries curriculars, el cert és que el seu assoliment no serà efectiu si no es posen em marxa situacions d’aprenentatge transversals al tres àmbits.

A l’Educació Primària, i a tall d’exemple, podem esmentar alguns continguts de la LOE (Decret, 142/2007) que proporcionen bons escenaris per desenvolupar integralment les habilitats informacionals.

  • Exploració d'algun aspecte de l'entorn a partir d'una qüestió rellevant, mitjançant el treball cooperatiu. (Cicle Inicial/MNS)
  • Realització d'un treball d'investigació a partir d'una qüestió rellevant, mitjançant el treball cooperatiu i l'ús de les TIC. (Cicle Mitjà/MNS)
  • Elaboració d'un estudi de cas sobre elements característics de l'entorn, per mitjà del treball cooperatiu i utilitzant diferents fonts d'informació (documents, informacions orals, mitjans de comunicació, Internet). (Cicle Mitjà/MNS)
  • Recerca d'informació sobre com s'ha resolt un problema bàsic de la vida quotidiana al llarg del temps a partir d'un treball comparatiu i d'ús de les TIC. (Cicle Superior/MNS)
  • Realització d'un treball d'investigació a partir del plantejament de qüestions i problemes rellevants de l'entorn, mitjançant el treball cooperatiu i a partir de l'experimentació i l'ús de diferents fonts d'informació. Argumentació oral i escrita de les propostes de solució. (Cicle Superior/MNS)
  • Interpretació de la realitat a través dels mitjans de comunicació i anàlisi crítica de la influència de la publicitat sobre els hàbits de consum. (Cicle Superior/MNS)
  • Utilització dels mitjans de comunicació i d'Internet per obtenir informació sobre qüestions relacionades amb l'art i els contextos de producció i exposició artística. (EA)
  • Interès i recerca d'informació (individual i col·lectiva) sobre compositors, intèrprets, festivals de música i manifestacions musicals en general, i la dansa. (EA)

A l’Educació Secundaria Obligatòria i el Batxillerat, els decrets i les orientacions pel desplegament del currículum assenyalen diferents actuacions que ajuden als equips docents a identificar situacions d’aprenentatge facilitadores del desenvolupament de les habilitats informacionals ( Decret 143/2007; Decret, 142/2008; Generalitat de Catalunya DGEBB).

Les principals serien les següents:

  • El treball de síntesi (de 1r a 3r curs) que integra continguts relacionats amb les deferents matèries del curs.
  • Els projectes de recerca relacionats a les diferents àrees curriculars, com per exemple:
    • Realització d’un projecte sobre l’ús més sostenible d’alguns materials a partir de col·laborar en grup en la cerca d’informació i en la presa de decisions. (ESO1/CN)
    • Plantejar preguntes investigables i dissenyar petites investigacions per donar-hi resposta. (ESO2/CN)
  • Els projectes transversals que es desenvolupin en el centre com ara: setmana cultural, jornades solidàries, tallers interdisciplinaris…
  • El projecte de recerca de 4 d’ESO, que es por fer en una hora setmanal al llarg de tot el curs, en dues hores en un quadrimestre o en tres hores en un trimestre. També es pot concentrar en sis dies (35 hores).
  • Treball de recerca de Batxillerat

Tant si la recerca es duu a terme Primària com a Secundària, és important sistematitzar el tot procés per tal que les diferents habilitats implicades és puguin treballar de manera harmònica i efectiva al llarg del currículum.