Concepte de competència informacional

El concepte de competència informacional neix de la necessitat de trobar un terme específic per denominar l’ensenyament i l’aprenentatge de conceptes, habilitats i actituds relacionats amb l’ús de la informació. Integra diferents llenguatges i suports comunicatius i implica tots els processos -tant de cerca com de tractament i ús de la informació- que tenen lloc perquè es produeixi la transformació de la informació en coneixement personal. És una necessitat bàsica per a una nova cultura de l’aprenentatge, lligada a l’aprenentatge per a la investigació i a l’aprenentatge significatiu.

El terme de competència informacional és relativament nou però la tasca educativa que reflecteix no. A l’escola, des de fa anys, s’han desenvolupat activitats de cerca d’informació, d’educació documental i de formació d’usuaris vinculades o no a l’ús de la biblioteca. Al mateix temps, relacionades al desenvolupament d'estratègies per aprendre, sempre s’han treballat tècniques de tractament d’informació ensenyant als alumnes a extreure les idees fonamentals d’un text i a fer resums, esquemes i mapes conceptuals.

Així doncs, treballar amb la informació, cercant-la, tractant-la i comunicant-la, ha estat un procés que sempre ha format part dels objectius propis de l’escola relacionats amb l’aplicació d’estratègies d’aprenentatge, el treball de la competència lectora i el desenvolupament del pensament crític i reflexiu. En aparèixer noves eines i nous mitjans comunicatius, la competència es veu enriquida en habilitats especifiques més relacionades amb entorns i eines digitals, que han de complementar les documentals, però que giren totes al votant de la lectura i l’ús del pensament crític i reflexiu.

Abans d'analitzar els components de la competència informacional en l’àmbit educatiu, cal que ens aturem breument, per aclarir què entenem per aquest terme. De fet, s’utilitzen diferents termes per referir-se al mateix concepte. Ens podem trobar, indistintament, amb diferents expressions: cultura de la informació, habilitats informacionals, competència informacional o alfabetització informacional. Malgrat les possibles diferències entre les citades expressions, hi podem apreciar un element comú: la idea de relacionar-nos de manera efectiva amb el món de la informació. L’ús preferent d’una o altra expressió ve més aviat determinat pels contextos on s’utilitza –empresa, universitats, món bibliotecari, etc.– que no pas per diferències de fons entre totes elles. En l’àmbit educatiu, i especialment a partir de l’enfocament competencial de la LOE, el més habitual és usar l’expressió “competència informacional” (Blasco i Fuentes, 2007).

Anant als orígens, l'expressió “alfabetització informacional” és la traducció més comuna d’information literacy. El terme anglosaxó “literacy” s’utilitza, de manera genèrica, per definir la capacitat de dominar l’ús de diferents mitjans, tecnologies o llenguatges. Així, es parla d'alfabetització audiovisual, tecnològica, digital i de moltes altres. En llengua catalana i en llengua castellana s'ha estès força el terme per la presència i utilització a Internet i en publicacions especialitzades com els “Anales de Documentación”, de la Universitat de Múrcia o el llibre pioner de Gómez Hernández l’any 2000 (Gómez H, 2000). Igualment, està molt estès l'acrònim ALFIN mentre que als EEUU l’equivalent és lNFOLIT. L’acrònim ALFIN fou proposat per Félix Benito, autor al 1995, de la primera tesi doctoral sobre aquest tema a l’Estat.

Pel que fa al contingut, ha estat l’àmbit de la Biblioteconomia i la Documentació el principal impulsor del concepte. El món bibliotecari, que porta més d’una dècada fent esforços per integrar-se plenament en la Societat de la Informació i el Coneixement, ha promogut un tomb important en les funcions tradicionals de les biblioteques. De fet, l’Associació Americana de Biblioteques Escolars (AASL) fou la primera a elaborar un document, l’any 1998, on va definir la competència informacional com l’habilitat de reconèixer una necessitat d’informació i la capacitat d’identificar, localitzar, avaluar, organitzar, comunicar i emprar la informació de manera efectiva, tant per a la resolució de problemes com per a l’aprenentatge al llarg de la vida (AASL, 1998).

Poc després, es va difondre l’anomenat model Sconul (Society of College, National and University Libraries) que va suposar una extensió ràpida del concepte en l’àmbit de les biblioteques universitàries. Aquest document, ja clàssic, planteja "set pilars" o columnes bàsiques per a la gestió i ús de la informació (Sconul, 1999):

  1. Reconèixer una necessitat d'informació.
  2. Distingir entre les diferents formes de tractament de la necessitat d'informació reconeguda.
  3. Construir estratègies de localització de la informació.
  4. Localitzar i accedir a la informació.
  5. Comparar i avaluar la informació obtinguda en diverses fonts.
  6. Organitzar, aplicar i comunicar la informació a altres persones i de forma adequada a cada situació.
  7. Sintetitzar i edificar a partir de la informació existent, contribuint a la creació de nou coneixement.

L’IFLA (International Federation of Library Institutions and Associations) i la UNESCO s’afegiren a aquest plantejament teòric i, a partir de la Declaració de Praga (IFLA, 2003), es van crear comitès mundials especialitzats a vetllar l’articulació de l’aprenentatge d’aquesta competència en diferents contextos culturals i educatius. El pas següent es va concretar a la Declaració d’Alexandria, on es van posar les bases per relacionar el desenvolupament de la competència amb l’aprenentatge al llarg de la vida (IFLA, 2005).

A l’Estat espanyol, el grup ALFINRED –ALFINCAT, a Catalunya– es va crear després de la primera trobada d’experts el 2006 sota el lema “Biblioteca, Aprendizaje y ciudadanía”. D’aquesta reunió va sorgir la Declaració de Toledo (MEC, 2006). El 2009, va tenir lloc el II Seminari d’aquest grup –obert a tota la comunitat professional– que va arribar a noves conclusions sobre l’avenç del processos d’alfabetització.

La competència informacional en el context educatiu

Dins l’àmbit educatiu català, continguts ALFIN havien quedat recollits a la concreció de la La competència bàsica en tecnologies de la informació i la comunicació (Generalitat de Catalunya, 1999). Així, dins l’apartat Instruments de treball intel·lectual, s'esmentava que les possibilitats de processament de la informació que ofereixen les TIC "tenen un gran potencial per influir en el procediments de treball personal i col·laboratiu per a dur a terme activitats de creació, producció i aprenentatge ja que la dimensió TIC cobreix un gran nombre d'activitats, que van des de la planificació de les tasques fins a la presentació i discussió dels resultats, passant pel procés de recollida, anàlisi i tractament de la informació" .

Aquest impuls es va concretar a Catalunya amb la posada en funcionament del Programa de Biblioteca Escolar puntedu iniciat el 2005. En el marc conceptual que sustentava el programa puntedu, la lectura passava a desenvolupar-se sota l’enfocament comunicatiu global i transversal que caracteritza els plans de lectura. Dins del marc de la formació d’aquest programa, es va dissenyar un curs específic sobre accés i ús de la informació (actualment La competència informacional des de la biblioteca escolar) que orientava els futurs responsables de biblioteques sobre el desenvolupament de la competència informacional des de l’àmbit de biblioteca escolar. Aquesta formació integra els continguts d’ALFIN amb el les TIC dins del marc d’enfocament competència de la LOE.

El 2011 es publica el llibre La competència informacional del currículum a l'aula, on les seves autores, Anna Blasco i Glòria Durban, articulen, per primera vegada al nostre país, un model específic per a l'aplicació de la competència informacional als Ensenyaments Obligatoris, conegut inicialment com model de les 3 fases i, actualment, com model 3·3·3.

Per aprofundir:

BLASCO, A.; DURBAN, G. (2011). Competència informacional: del currículum a l’aula. Barcelona. Publicacions de Rosa Sensat.

Competència informacional a l'aula: model 3·3·3

Competència informacional i competències bàsiques

Amb l’aprovació de la LOE, el 2006 i el seu desplegament a Catalunya al 2007 (Decrets 142-143), les programacions i els currículums del centres escolars han hagut d’adaptar-se a l’enfocament competencial que subscriu la nova llei orgànica d’educació. Certament, el fet que el terme "competència" s’hagi generalitzat en el vocabulari pedagògic fa que sigui oportú aclarir el sentit del terme "competència informacional en el marc de la llei.

El nou currículum de la LOE s’estructura al voltant de vuit competències bàsiques. La més propera a la informacional és l’anomenada Tractament de la informació i competència digital, que recull bona part dels continguts ALFIN però centrats, específicament, en l’entorn TIC.

Però, com hem indicat anteriorment, la competència informacional ni és nova ni és només digital. Tot i invisible, ha estat sempre present en els currículums lligada al desenvolupament de la competència lectora i als treballs de recerca.

La irrupció de les TIC al final del segle XX, l’han fet aflorar amb força i prendre nom propi, però reduint-ne l’adquisició només a l’àmbit de les noves tecnologies es restaria valor al concepte que s'està plantejant. Per això, quan en l’àmbit educatiu emprem el terme "competència informacional", ens estem referint a un conjunt d’habilitats que tenen:

  • La seva base fonamental en les competències lingüístiques.
  • La seva eina principal, en l’ús adequat de les TIC i en l’ús de les biblioteques escolars.

Es tracta, per tant, d’habilitats que són metodològiques i comunicatives a parts iguals.

Aquest esquema extret de Cinfo aula mostra una síntesi del conjunt d’habilitats informacionals a desenvolupar.

Resumint:

Les habilitats que entren en joc en la competència informacional poden classificar-se en quatre blocs bàsics:

  • Habilitats lingüístiques i comunicatives.
  • Habilitats cognitives i metacognitives.
  • Habilitats documentals.
  • Habilitats tecnològiques.

Competència informacional, biblioteca escolar i TIC

El desenvolupament de les habilitats informacionals a l’escola va molt lligat al concepte de multialfabetitzacions. Com assenyalen diferents autors, l’alfabetització lectora en el segle XXI no es pot concebre si no és com un aprenentatge múltiple, global i integrat de les diferents formes i llenguatges de representació i de comunicació –textuals, sonores, icòniques, audiovisuals, hipertextuals– mitjançant l’ús de les diferents tecnologies, ja siguin impreses, digitals o audiovisuals.

"Saber solament llegir i escriure documents textuals és una condició necessària però insuficient per a desenvolupar-se plenament en la cultura multimodal de la societat del segle XXI que es caracteritza per la confluència de llenguatges i formes comunicatives diverses. Es requereix el domini, a més de la lectoescriptura pròpia del llenguatge textual, dels codis, llenguatges i formes expressives audiovisuals, hipertextuals, multimèdia i interactives". (Àrea i altres, 2008)

En el nostre entorn educatiu, tant la biblioteca escolar com Internet representen les dues grans eines i els dos grans entorns o espais on podem treballar amb la informació, presencial o immaterial, que necessàriament cal combinar per la seva complementarietat.

Amb les seves múltiples possibilitats d’ús d’informació, amb diferents formats i suports, la biblioteca ha d’esdevenir una biblioteca híbrida, textual, audiovisual i digital. Només així podrà convertir-se en el centre d’informació neuràlgic de l’escola.

Dins la perspectiva d’integració curricular que impulsa de la LOE, les programacions necessitaran l’activació de metodologies per part del professorat que convidin l’alumnat a utilitzar amb regularitat la informació i a aprendre investigant. Aquest enfocament didàctic troba en la biblioteca escolar, plantejada com a centre de recursos per a l’aprenentatge, la seva gran aliada.

D’altra banda, dins el marc teòric plantejat, és impossible deslligar aquesta funció pedagògica de la biblioteca de centre de les tecnologies de la informació i la comunicació. El Pla TAC de centre (Generalitat de Catalunya) defineix la competència digital com una combinació de coneixements, habilitats i capacitats, en conjunció amb valors i actituds, per assolir objectius amb eficàcia i eficiència en contextos digitals i amb instruments digitals. Algunes de les dimensions assenyalades per la competència digital estan en total sintonia amb la informacional:

  • La dimensió de l'aprenentatge, que abasta la transformació de la informació en coneixement i la seva adquisició.
  • La dimensió informacional, que abasta l'obtenció, l'avaluació i el tractament de la informació en entorns digitals.
  • La dimensió comunicativa, que abasta la comunicació interpersonal i la social.

Per tant, els centres que desenvolupin el Pla TAC estaran en una posició immillorable per sumar esforços i desenvolupar una coordinació estreta i coherent entre les TIC i la biblioteca escolar. En qualsevol cas, si es volen impulsar eficaçment les habilitats informacionals de l’alumnat, els centres tenen el repte de vetllar per aquesta suma d’esforços amb un repartiment coherent i equilibrat de tasques entre les TIC i la biblioteca escolar. La plasmació curricular d’una visió comuna i integradora esdevindrà clau en la consecució dels objectiu cercats.

Per aprofundir:

AREA, Manuel; GROS, Begoña; MARZAL, M.A (2008) Alfabetizaciones y Tecnologías de la Información y la Comunicación. Madrid: Síntesi.

DURBAN Roca, Glòria. (2009) Competencia informacional i currículum. Guix. Elements d'Acció Educativa, Núm.352 (Febrer 2009) p.77-82.

DURBAN, Glòria. (2012) Programas para el desarrollo de la competencia informacional articulados desde la biblioteca escolar. Sevilla: Junta de Andalucia (DR4/BECREA)