Concepte de competència lectora

En aquesta pràctica s'aborda el concepte de competència lectora amb el propòsit de presentar aquells components que ajudaran a donar sentit a les propostes d’actuació que han d’estructurar l’ensenyament de la lectura en un centre educatiu.

Per fer aquestes propostes, en primer lloc, cal reconèixer que la lectura i també l’escriptura són productes socials de la cultura i dels discursos. Caldrà donar aquesta perspectiva social a l’aprenentatge de la lectura, perquè hi ha maneres molt diferents d’afrontar un text (escrit o audiovisual) segons sigui la funció i l’ús que li dóna cada societat i cada cultura.

En el Marc teòric de les proves PISA, es parla d’ensenyament de la “competència lectora” i no de “comprensió d’un text”, perquè es vol focalitzar l’atenció en els usos dels textos, tot reconeixent que, evidentment, no es poden usar adequadament si no s’entenen. Això vol dir que, en ensenyar a llegir, cal que, a més de les activitats d’identificació dels signes i formats, se’n proposin d’altres per construir i inferir el significat del text.

Això, però, no és tot el que cal fer, ja que, per saber llegir, cal dominar també les regles d’ús dels textos en els contextos en què apareixen i s’utilitzen, i reconèixer la funció social que té cadascun, tot identificant les opinions i les ideologies que transmet o hi són implícites. Perquè llegir per llegir (aprendre de lletra) no fa necessàriament bons lectors.

La competència lectora (CL), per tant, constitueix una capacitat àmplia, complexa i transversal, que es comença a desenvolupar fins i tot abans del que hom coneix com a procés d’ensenyament de la lectura. Quan algú explica un conte a un infant, o li canta una cançó i l’ajuda a interpretar el que li està dient, ja s’inicia el procés de desenvolupament de la CL.

La CL és una capacitat complexa i transversal, determinada socialment i culturalment.

La comunicació en un sentit ampli, feta amb tota mena de suports i formats, ha esdevingut un element clau en la societat actual. Tothom necessita desenvolupar la competència comunicativa en general, i la lectora en particular, per esdevenir ciutadà o ciutadana amb plenitud i responsabilitat. Amb el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), apareixen noves situacions lletrades que plantegen nous reptes per als lectors. Situacions diverses i canviants en què es llegeix -en nous formats i suports- per aprendre nous coneixements que ajudin a entendre el món, a comprendre les altres persones i a un mateix, a resoldre problemes, a trobar alternatives…

Cal aprendre a usar la lectura com a eina eficaç per actuar eficientment i resoldre les situacions complexes i canviants en què els i les alumnes es puguin trobar. Cal que l’alumnat s’adoni de la necessitat de fer créixer i mobilitzar tots els seus recursos per usar els textos. Per això s’han de considerar totes les possibles situacions comunicatives lletrades, des de les més properes a la realitat escolar, les que es creen als centres educatius, tant les més acadèmiques com les que no ho són tant, fins a les més allunyades, les que aporta la diversitat de l’alumnat del centre i les del seu entorn més proper.

La CL suposa les capacitats d’actuar per afrontar situacions reals, canviants i diverses, d’entendre el món i d’atendre objectius específics que permetin identificar i resoldre eficaçment les situacions quotidianes.

Per llegir d’una manera eficaç i reflexiva caldrà saber mobilitzar els recursos pertinents. Per això, l’ensenyament competencial ha d’atendre prioritàriament la manera com s’adquireixen aquests recursos i com s’integren en aprenentatges més globals. De fet, les competències progressen segons el domini que es té d’aquests recursos personals, de la mateixa manera que el seu major desenvolupament en millorarà el domini.

Les actituds són un dels recursos fonamentals per al progrés dels hàbits lectors. Cal una actitud personal d’implicació en el procés lector, tot considerant la lectura com a eina cabdal per esdevenir membres actius de la societat. Això implica que el lector se senti motivat i tingui interès per la lectura, per desenvolupar la seva autonomia, la seva capacitat de prendre decisions i de regular el procés per aconseguir els objectius que pretén. En tot aquest procés d’aprenentatge és cabdal la interacció amb els altres per aconseguir la millora de les capacitats.

També caldrà atendre els continguts que representen les habilitats cognitives, les socioafectives i les psicomotores. Caldrà defugir l’aprenentatge mecànic d’aquestes habilitats i afavorir el desenvolupament de la consciència sobre el propi procés d’aprenentatge com a base per a aprendre a aprendre al llarg de tota la vida.

Resumint, la CL implica la comprensió, la reflexió, el discerniment i la transferència de coneixements per a l’adaptació creativa a cada context. Per tant, caldrà tenir molt en compte com les pràctiques lectores es relacionen amb les activitats que, des de les diferents àrees curriculars i altres espais educatius, es plantegen per als aprenentatges propis de cada disciplina.

La CL és una capacitat que mobilitza recursos personals, convenientment relacionats: els coneixements (sabers), els procediments (saber fer) i, finalment, els valors i actituds (saber ser) per implicar-se en les activitats lectores, tant de les activitats acadèmiques com en les de la vida quotidiana.

Per tancar aquest apartat precisem alguns dels elements que són l’eix dels apartats que trobareu en les pràctiques següents.

Un primer àmbit que cal atendre ha de fer referència a l’àmplia gamma de contextos socials i culturals -casa, escola, món laboral i oci…- en què és necessària la lectura. Significarà tenir en compte tant els usos socials més tradicionals com els més actuals que es generen per la presència dels textos que es produeixen amb les tecnologies de la informació i la comunicació.

En segon lloc, cal tenir en compte justament com són els textos, en tota la seva diversitat (continus i discontinus, verbals, iconoverbals i/o multimodals, publicats electrònicament o amb altres mitjans i materials d’edició, amb estructura hipertextual o no, amb l’alfabet Braille o qualsevol altre mitjà de comunicació), per assegurar que s’atenen tots els elements que cal considerar i per donar coherència a les activitats d’ensenyament i d’aprenentatge que ajudaran a comprendre’ls, a construir-ne el significat i a atribuir-los valors.

En darrer lloc, caldrà precisar també els recursos personals, les actituds, les estratègies i els procediments que el lector o la lectora haurà d’utilitzar en les seves pràctiques lletrades per assolir objectius personals i socials que afavoreixin la seva participació activa, responsable, cívica i crítica en la societat.

La CL suposa comprendre i emprar textos de tota mena, reflexionar-hi i implicar-se en la seva lectura per assolir els objectius propis, desenvolupar el coneixement i totes les potencialitats personals que faran possible participar de manera conscient, crítica, responsable i cívica en una societat democràtica.

En conseqüència, per abordar adequadament les diferents dimensions de la comprensió lectora caldrà atendre:

  • Els contextos socials i culturals en què es llegeix.
  • Els textos.
  • El lector o la lectora.