PLEC i entorn

Tal i com constaten diversos estudis i informes, hi ha una estreta relació entre l’èxit escolar i el nivell sociocultural de l’entorn on està ubicat el centre educatiu. Per això entenem que tota la comunitat educativa ha de participar en el desenvolupament del Pla de lectura del centre (PLEC) ja que incentivar activitats lectores dins l’entorn proper és una manera afectiva i efectiva de desenvolupar l’hàbit lector de l’alumnat.

Qualsevol planificació de centre que vulgui desenvolupar l’hàbit i la competència lectors ha de tenir en compte l’àmbit on s’ubica, és a dir, el nivell sociocultural de les famílies, les infraestructures de l’entorn (biblioteques públiques, ludoteques, casals de joves, centres cívics…), els Plans d’entorn o altres iniciatives que estiguin a l’abast, i tenir ben present que tothom pot i hauria d’incidir en el procés educatiu.

Però per més ric i motivador que sigui l’entorn, aquest no serà efectiu sense una clara voluntat d’implicació de tota la comunitat educativa. Per això, en el desplegament del PLEC, és important i necessària la participació de totes les persones i institucions que formen part de la vida de l’alumne/a tant en l’horari formal (lectiu) com no formal (activitats extraescolars) i informal (familiar i temps de lleure). La coordinació del PLEC amb els Plans d’entorn o amb altres Plans socioeducatius de la zona permetrà el treball en xarxa i facilitarà la coordinació del conjunt d’objectius, metodologies i estratègies; així mateix es podran aprofitar millor totes les propostes que es desenvolupen a l’entorn i potenciar la projecció social de la lectura.

D’altra banda, és conegut que l’hàbit lector i el gust per la lectura s’incentiven quan la lectura es converteix en una eina d’aprenentatge compartida (tertúlies dialògiques), quan forma part d’un projecte compartit (comunitats d’aprenentatge) que propicia el sentit de pertinença i implicació amb l’entorn, que genera diàleg, interaccions intergeneracionals i que potencia l’esperit crític i la necessitat de conèixer.

Cal que hi hagi una detecció i una anàlisi de necessitats de l’alumnat, pel que fa a l’hàbit lector i al gust per la lectura, i així es pugui respondre als diferents objectius orientats a millorar les competències. Aquesta detecció de necessitats ha de portar a una avaluació de l’entorn, més enllà del propi centre, que permeti observar les possibilitats de viabilitat de les nostres accions concretes futures.

I és per això, també, que la formació no només s’ha de centrar en l’àmbit del centre docent, sinó que hi ha d’haver, sempre i en tot moment, la voluntat d’implicació de tota la xarxa educativa. I és possible, també, que aquesta formació sigui, al cap i a la fi, un element de cohesió de totes les parts i factor de dinamització per desenvolupar nous projectes. Cal, doncs, un esforç de coordinació i col·laboració entre la comunitat educativa, sense oblidar la importància cabdal del paper que hi juga la biblioteca pública i la biblioteca escolar, per tal d’elaborar una programació coordinada i complementària amb l’escola.

Els objectius, a l’hora d’elaborar un Pla de lectura de centre coordinat amb l’entorn, haurien de ser:

  • Promoure i facilitar la participació i col·laboració de les famílies en les activitats de foment de la lectura programades.
  • Potenciar l’ús de les biblioteques públiques com a espais culturals i socials inclusius.
  • Afavorir la cooperació entre biblioteques públiques i escolars.
  • Facilitar l’accés al llibre i la lectura a la major part de la ciutadania, fent especial incidència en infants, joves i col·lectius més desafavorits.
  • Difondre a la comunitat educativa els diferents Plans de foment de l’hàbit de lectura endegats per les diferents entitats i Departaments de les nostres institucions, siguin d’àmbit local, comarcal o nacionals.
  • Contribuir que socialment es valori de forma més positiva l’activitat lectora i facilitar l’accés al llibre a tota la ciutadania.
  • Impulsar el treball en xarxa i la coordinació entre els diferents centres educatius, entitats i recursos de l’entorn per desenvolupar la promoció de la lectura.
  • Formar la comunitat educativa sobre la importància de la lectura en la formació integral de la persona i com a via d’accés al coneixement.
  • Promoure el respecte i la valoració de totes les llengües parlades a la zona, amb especial promoció de la llengua catalana com a llengua comuna i de cohesió.

Aquest Pla de Lectura de Centre coordinat i relacionat amb l’entorn hauria d'intervenir en els següents àmbits:

UNITAT FAMILIAR. La unitat familiar, en tota la seva diversitat, és un model fonamental en el desenvolupament de l’infant en tots els seus aspectes, també ho és per estimular l’hàbit i la competència lectors com a font de coneixement i plaer.

Algunes de les actuacions que es poden dur a terme amb les famílies són:

  • Invitació dels familiars i referents positius de la ciutadania (esportistes, artistes, escriptors…) en les activitats de lectura que s’organitzen al centre: hora del conte, clubs de lectura, etc.
  • Visites guiades a la biblioteca escolar.
  • Obertura i ampliació del fons de la biblioteca escolar a les famílies, horaris, servei de préstec, etc
  • Informació i difusió sistemàtica dels recursos de la biblioteca escolar.
  • Col·laboració i participació de les famílies en la gestió de la biblioteca escolar (ajudar en el manteniment de l’espai, atenció del servei de préstec en horari extraescolar…)
  • (…)

ASSOCIACIONS DE MARES I PARES. Moltes vegades els pares i les mares estan mancats de recursos i de coneixements necessaris per motivar els seus fills en l’hàbit lector. Les AMPA poden ser espais de treball i formació conjunta sumant esforços, compartint coneixements i treballant en xarxa.

Algunes de les actuacions que es poden dur a terme amb les AMPA són:

  • Organització de tertúlies literàries amb il·lustradors, escriptors, editors, llibreters…
  • Intercanvi d’experiències lectores on es facin recomanacions, xerrades, trobades…
  • Tallers de formació sobre com explicar contes, llegir amb els fills i les filles, anàlisi de les imatges i els textos…
  • Col·laboració en les activitats d’animació a la lectura proposades pels centres educatius, les biblioteques escolars i les públiques.
  • Participació en totes aquelles activitats organitzades per la xarxa social i cultural de l’entorn que fomenten la lectura, per exemple, promoure intercanvi de llibres per Sant Jordi entre la comunitat educativa, activar o participar en grups d’intercanvi de llibres dits també book crossing, oferir punts d’intercanvi de llibres en indrets d’especial presència de gent com són els CAP, forns, bars…, participar en concursos literaris, lectures de poesia….
  • (…)

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES. La biblioteca és un recurs per a la lectura molt important i a l’abast de tothom. Però cal fer-la conèixer, saber com funciona, quines activitats programa,… Cal promoure’n l’ús com a equipament cultural i social accessible sense exclusions i com a eina per a la reducció de desigualtats entre la població. Cal potenciar la biblioteca com a centre comunitari de trobada obert a tothom i, per tant, també a totes les cultures i llengües presents a l’entorn proper. Es fa, doncs, imprescindible la coordinació de les llars d’infants, escoles i instituts amb les biblioteques públiques.

Algunes de les actuacions que es poden dur a terme amb les biblioteques públiques són:

  • Programació de visites guiades per a la comunitat educativa a les biblioteques públiques de l’entorn proper i fer conèixer els serveis que ofereixen, el seu funcionament i els recursos de què disposen.
  • Aproximació de les biblioteques públiques als centres educatius per conèixer les necessitats i dificultats reals de les biblioteques escolars, així com dels seus usuaris.
  • Assessorament tècnic en qüestions de formació dels bibliotecaris i de la gestió i de l’organització de les biblioteques escolars.
  • Coordinació amb les biblioteques escolars i les entitats culturals i socials de l’entorn a l’hora d’ampliar els fons per tal d’optimitzar els recursos.
  • Participació coresponsable en la planificació conjunta dels Plans de foment de la lectura.
  • Difusió selectiva i sistemàtica d’informació bibliogràfica sobre temes d’interès als centres educatius per a la comunitat escolar i a les diferents entitats socials i culturals de l’entorn per a la comunitat educativa.
  • Préstecs col·lectius de lots de llibres als centres educatius per poder treballar a l’aula i a altres espais que fomenten la lectura.
  • Dinamització de projectes comuns de lectura, organització de jornades de biblioteques escolars, intercanvi de bones pràctiques, etc.
  • Seguiment coordinat de l’obtenció del carnet de biblioteca per part de l’alumnat.
  • (…)

XARXA EDUCATIVA FORMAL. Els docents, com a experts en l’adquisició de l’hàbit i la competència lectors entre l’alumnat, poden aportar els seus coneixements en la coordinació entre els PLEC dels centres i l’entorn en el foment de la lectura. La participació coresponsable dels claustres de professorat, sigui mitjançant de representants o de grups de treball, pot establir criteris d’actuació als centres educatius i a l’entorn per reforçar la lectura, impulsar el treball i l’aprenentatge en xarxa de la comunitat educativa i facilitar l’avaluació d’aquesta coordinació en finalitzar cada curs escolar.

Algunes de les actuacions que es poden dur a terme amb la xarxa educativa formal són:

  • Programació de rutes literàries per a la comunitat educativa.
  • Participació en les diferents celebracions literàries (Sant Jordi, Jocs Florals…).
  • Programació conjunta dels tallers de formació a les AMPA.
  • Participació activa de les activitats de dinamització de la lectura dirigides a les famílies dels centres educatius.
  • Difusió i foment de les campanyes a favor del llibre i la lectura entre tota la comunitat educativa.
  • Coordinació de la xarxa de biblioteques escolars, públiques i d’entitats socials i culturals de l’entorn per a l’optimització dels recursos.
  • (…)

PLANS SOCIOEDUCATIUS (PLANS EDUCATIUS D’ENTORN) I ALTRES PLANS COMUNITARIS LOCALS I NACIONALS, O ACCIONS VINCULADES AMB EL TEIXIT ASSOCIATIU DE L’ENTORN (ENTITATS D’EDUCACIÓ EN EL LLEURE, ENTITATS CULTURALS…). La xarxa social i cultural de l’entorn pot impulsar i millorar l’oferta d’accions per al foment de la lectura des dels seus equipaments i infraestructures culturals i promoure el sentit de pertinença i de compromís cívic entre els infants i joves del barri o població. Així mateix es potencia la coordinació i el treball i aprenentatge en xarxa entre les diferents institucions educatives i culturals de l’entorn.

Algunes de les actuacions que es poden dur a terme amb aquesta xarxa són:

  • Programació d’exposicions literàries.
  • Participació en les activitats de dinamització de la lectura a les biblioteques escolars i a les públiques afavorint la convivència entre les persones grans i els infants i joves.
  • Ampliació de l’horari de les biblioteques i arxius de les diferents entitats socials i culturals amb el treball en xarxa de la comunitat educativa.
  • Participació coresponsable en les celebracions literàries de l’entorn i promoció de premis literaris.
  • Promoció d’espais on es programin activitats que comportin intercanvi d’experiències vivencials (recomanacions de lectures, explicitació d’emocions a partir de lectures, etc). Aquest intercanvi també ha de permetre que la interacció es doni de manera intergeneracional.
  • Impuls dels mitjans de comunicació local (premsa, ràdio, televisió) en les programacions d’espais dedicats als llibres, a la lectura i als plans lectors.
  • Coresponsabilització de la comunitat educativa en la difusió, desenvolupament i avaluació de la coordinació de l’entorn amb els diferents PLEC.
  • Promoció de comissions o grups de treball de diferents àmbits, dins del Pla educatiu d’entorn o en d’altres Plans socioeducatius, per al desenvolupament i l’avaluació de la coordinació amb els diferents PLEC dels centres.
  • Promoció i dinamització d’un portal a través del web del Pla educatiu d’entorn o del web municipal, de districte, de centre, etc. on s’informi de totes les activitats i recursos de l’entorn que fomenten la lectura.
  • Creació conjunta intergeneracional de blocs i altres eines de difusió de la lectura, tant dins d’un entorn determinat (escola, institut, municipi…), com per a l’intercanvi d’experiències amb persones d’indrets allunyats.
  • (…)

Aquests són alguns exemples dels àmbits on els PLEC es poden coordinar i actuar amb l’entorn. No hem d’oblidar, però, tota una sèrie de recursos que existeixen per al foment de la lectura, com ara premis literaris i ajuts i subvencions, tant locals, com nacionals, com estatals i europeus.

També cal tenir present l’existència de les llibreries i editorials de l’entorn a l’hora de demanar suport, així com aquells establiments i clubs socials i esportius que potser disposen d’arxius relacionats amb les seves activitats i poden oferir espais per desenvolupar accions que fomentin la lectura entre els seus usuaris.

És important, doncs, elaborar un Pla de lectura de centre coordinat amb la xarxa educativa de l’entorn, en què els objectius siguin comuns i conjunts, i mantenir alineades les diferents actuacions i estratègies alhora que diversificades. Només així es podrà assegurar la continuïtat i coherència educatives necessàries per poder assolir els objectius previstos en el propi PLEC.

Eines de diagnosi

  • Model de plantilla per recollir: conclusions de la diagnosi i planificació d'accions de millora