PLEC i Tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement (TAC)

Fins fa ben poc el que entenien per alfabetització se centrava en l'adquisició de la lectoescriptura tradicional per mitjà de textos escrits en suport de paper. Els llibres eren el mitjà gairebé únic d’accedir al coneixement. El segle XXI i el final del XX, ens han dut nous llenguatges i nous suports sovint no textuals. En paraules de Cèsar Coll "En la societat de la informació, els ciutadans i les ciutadanes ja no en tindran prou amb el fet d’estar alfabetitzats en la cultura lletrada… també ho han d’estar en un tipus particular de cultura lletrada, la dels textos electrònics, i han d’estar alfabetitzats en les tecnologies digitals, en els llenguatges audiovisuals, en l’ús de la informació, etc.”. (Coll, 2005). Com ja hem dit anteriorment, la cultura del segle XXI és multimodal ja que es manifesta en llenguatges, formats, suports, sistemes de representació i tecnologies molt diversos. Accedir al coneixement, avui dia, requereix la multialfabetització del nostre professorat i alumnat.

Com han assenyalat altres autors, l’alfabetització lectora en el segle XXI no es pot concebre si no és com un aprenentatge múltiple, global i integrat de les diferents formes i llenguatges de representació i de comunicació -textuals, sonores, icòniques, audiovisuals, hipertextuals- mitjançant l’ús de les diferents tecnologies ja siguin impreses, digitals o audiovisuals (Àrea i altres, 2008). Aquestes tecnologies (TIC), que han generat canvis substancials als models comunicatius fa anys que s'introdueixen a les nostres escoles i recentment, a Catalunya, s’ha avançat un pas més en la seva implementació, afegint-los una visió més enriquidora com a “tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement” (TAC). En el context actual tant les TIC com les TAC estan íntimament lligades al que es coneix com Web 2.0

El terme Web 2.0 o Web Social s’associa habitualment a les aplicacions que faciliten la compartició i construcció interactiva d’informació i coneixement, així com el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració. Exemples coneguts del Web 2.0 serien les comunitats basades en webs dinàmiques, les wikis, els blocs, les xarxes socials, els llocs per compartir vídeos, arxius… Aquestes aplicacions es contraposen al model anterior (Web 1.0) caracteritzat per llocs no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se’ls proporciona.

Traslladat a l’entorn educatiu actual, les TAC i l’escola 2.0 es caracteritzen per l’arribada dels ordinadors a les aules. A l’aula 2.0, l’alumnat disposa d’accés directe a Internet i pot interactuar amb un munt d’eines i recursos que faciliten la construcció col·laborativa de coneixement personal i social. Certament, el rerefons fons ideològic del Web 2.0 és molt semblant al rerefons socioconstructivista de la legislació educativa actual. Ara bé, aquesta focalització cap a la tecnologia ens obliga a revisar i re-situar, si cal, l’enfocament de la lectura i el paper de la biblioteca escolar en els centres educatius que avancen, o avançaran, cap als entorns digitals 2.0 i la transformació de les TIC en TAC.

Tanmateix, en cap cas, la cultura digital ha de ser visualitzada en contraposició a la cultura impresa sinó com un enriquiment mutu de possibilitats per percebre i concebre el món que ens envolta. L’acostament dels entorns del web 2.0 a l’aula és un camí sense retorn a l’escola del segle XXI. Ara bé, de la mateixa manera que hi podem observar força avantatges també s’observen certs perills. L’educació del segle XXI no pot ser únicament tecnològica sinó plenament humanista. No podem oblidar aquesta visió que es consubstancial de l’educació perquè es la perspectiva que col·loca l’eix dels aprenentatges en el desenvolupament d’habilitats lingüístiques i cognitives. Veiem que és una visió que no emfatitza en la tecnologia utilitzada sinó en els processos de construcció del coneixement i en la creació de continguts significatius i de qualitat.

Els entorns virtuals d’ensenyament-aprenentatge i les aplicacions del Web 2.0 són consubstancials en el desenvolupament de la competència lectora en el segle XXI, però caldrà vetllar estretament per un ús adequat que no actuï en detriment de la qualitat i l’excel·lència educativa. Perquè la facilitat que experimentem per accedir a la informació no assegura que aquesta sigui plenament compresa i transformada en coneixement gràcies a la mediació tecnològica.

L’escola té una responsabilitat i una funció clau en aquesta qüestió. Realment, cal aprendre a donar sentit a la pràctica de la lectura i a l’escriptura per creure en la seva rellevància. Cal fer descobrir a nois i noies que poden tenir raons significatives per llegir i escriure. És necessari que els nostres alumnes, per al seu desenvolupament personal i social, creixin estructurant la seva ment de manera que siguin capaços de tractar tota la informació que se’ls presenti encara que sigui fragmentada i descontextualitzada i puguin transformar-la en coneixement personal i social.

El PLEC es basa en el desenvolupament simultani i coordinat de tres pilars fonamentals per a l’ensenyament-aprenentatge: saber llegir, llegir per aprendre i gust per llegir.

En tots tres les TAC hi són presents com a eines indispensables. Aquest fet fa palesa la necessitat de lligar i coordinar acuradament les TAC als plans de lectura dels centres educatius. Això serà més senzill per a aquells que ja disposin d’un pla TAC de centre. Tanmateix, en qualsevol situació serà clau, en dissenyar el PLEC, atendre i particularitzar aquests aspectes per tal d’afavorir un desenvolupament harmònic entre l’alfabetització clàssica i la resta d’alfabetitzacions pròpies característiques de l’era de la informació. I per això, resultarà estratègic per als equips docents disposar d’eines pedagògiques potents, motivadores i compensadores dels possibles desequilibris esmentats. Les TAC, com a eines, i la biblioteca escolar com a entorn, esdevenen peces fonamentals en l’èxit lector dels nostres aprenents.

És necessari visualitzar aquestes biblioteques com entorns híbrids, físics i virtuals situats al capdavant de la innovació tecnològica educativa. Entorns físics amb pocs documents informatius, però de qualitat, amb seccions d’imaginació actualitzades i ben dinamitzades amb major nombre d’ordinadors connectats a Internet que siguin la porta a recursos digitals seleccionats, estructurats i endreçats de la mateixa manera que s’endrecen les obres de coneixement als prestatges. Però, al mateix temps, aquestes biblioteques s’han de visualitzar com entorns no físics, que tenen la missió d'apropar a l’aula i a tot el centre els recursos esmentats ja sigui per mitjà de blocs, wikis o plataformes virtuals que en facilitin l’accés de forma planera i ordenada. Entorns complementaris, signes vius d’un món multimodal on la multiplicitat de mitjans possibilita també múltiples aprenentatges. En conseqüència els recursos disponibles a la biblioteca escolar han de ser forçosament materials molt filtrats, específics i de qualitat, proporcionant a la biblioteca el gran valor que representa en la societat de la informació la rellevància i la focalització.

Per aprofundir:

El Pla TAC de centre. Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya.

Lectura en digital. Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya.