Mòdul 3 - Tema 5

Dins del model de competència informacional que estem desenvolupant, l'objectiu d'aquest tema és finalitzar el recorregut per les destreses implicades en l'habilitat de localitzar informació. Concretament ens centraren en la darrera destresa: "realitzar una consulta" per validar si ha estat correcte o no el disseny de l'estratègia plantejat a la pràctica anterior.

Seguint el model 3•3•3, en aquesta pràctica ens centrarem en els diferents indicadors d'aquesta destresa.

L’objectiu d'una estratègia de cerca, tal com hem vist a la pràctica anterior, és recuperar informació útil. Per això, ara ens caldrà aplicar l’estratègia decidida i comprovar si funciona.

A la pràctica anterior hem decidit els elements que determinen la consulta -paraules clau, tipus de font, eines de cerca i entorns de consulta. Ara, doncs, la consulta estarà a punt per dur-se a terme.

L’alumnat ha d'adreçar-se als entorns planificats i accedir a les fonts de manera física o virtual segons sigui l'itinerari acordat.

• Si cal consultar material en suport paper a la biblioteca de l'escola, ens adreçarem a un ordinador per consultar el catàleg.

• Si cal accedir a fonts en línia, haurem d'interrogar els cercadors segons el disseny preparat i analitzar els resultats obtinguts.

Quan apliquem l’estratègia de cerca per primer cop volem obtenir els documents que ens serveixin però no volem recuperar ni soroll ni silenci documental.

Els conceptes de soroll i silenci documental ja els hem vist al tema anterior. Recordem que emprem el terme soroll quan obtenim un excés de documents poc adients mentre que parlem de silenci quan ens passa tot el contrari: no recuperem cap document d'interès.

• En cas que ens calgui replantejar el disseny de la consulta, el més convenient és modificar les paraules claus emprades o la seva combinació. També convindrà cercar sinònims i evitar la polisèmia.
  Per exemple, si volem informar-nos sobre el temps atmosfèric, la paraula "temps", pot donar més resultats inútils que si emprem la paraula "clima".

• També hem comentat que les frases llargues redueixen molt el soroll i afinen la rellevància però per contra, poden produir silenci. En aquests casos hem d’anar reduint termes fins obtenir els resultats desitjats. Si el resultat continua sent negatiu o poc satisfactori, caldrà revisar sinònims d'alguna de les paraules buscades.

• Si en una cerca complexa -tot i modificar les paraules clau-, no obtenim documents en interrogar els cercadors es pot fer ús determinats elements propis dels llenguatges documentals o dels motors de cerca que ens poden ajudar a plantejar millor els termes d'interrogació:

Les eines de cerca dels llenguatges documentals es caracteritzen per utilitzar determinats elements que faciliten acotar o ampliar el termes de cerca. Aquests elements són bàsicament els següents:

• Els operadors lògics o booleans
• Els operadors de proximitat
• Els truncaments i els símbols de substitució

Extret de“Estratègia de cerca”.Biblioteca digital de la UPC.

Normalment, i per als nivells de cerques que ha de fer l’alumnat als ensenyaments obligatoris, no haurem de fer servir la majoria d'aquests operadors o símbols. Els motors de cerca acostumen a incorporar interfícies que faciliten el seu ús sense que calgui un coneixement gaire profund per part nostra.

Ara bé, és bo conèixer aquests elements, ja que com més complexa sigui una cerca ens és més útil tenir nocions del seu funcionament per comprendre millor les eines d'accés a les fonts secundàries.

Si les nostres cerques s'han de centrar només en fonts primàries, l’únic símbol que ens pot ser realment d'utilitat son les cometes (“….”) que s’utilitzen per acotar les cerques per frase exacta a qualsevol motor de cerca.

Els motors de cerca acostumen a tenir una part de cerca simple i una altra de cerca avançada on es poden restringir o acotar les cerques que realitzem.

• La cerca simple permet afegir paraules clau, mentre que l’avançada incorpora altres opcions.
  La cerca simple és la més emprada i la que s’ofereix per defecte quan s’entra en qualsevol cercador.
  Quan es fan cerques per paraules i/o frases sense relació entre elles, aquestes queden vinculades per l’operador lògic OR de forma invisible a l’usuari, i el motor de cerca busca tots els documents que contenen una, dues o la totalitat de les paraules de la cerca.
  Generalment també permet fer servir alguns operadors booleans que són comuns a tots els cercadors. Són els operadors de requerir/excloure o el de cometes per la frase exacta.

• La cerca avançada facilita les mateixes opcions que la simple però, a més, ofereix altres possibilitats com limitar o ampliar l'àmbit de cerca, controlar l’ordre dels resultats, l’elecció de la data i de l’idioma…
  En els motors de cerca en llenguatge lliure, tipus Google, la cerca avançada facilita escollir el format (l’extensió) dels documents. Per exemple, podem filtrar diferents extensions com .ppt si volem trobar només presentacions de PowerPoint o .swf, si ens interessen presentacions en Flash.
  Els motors de cerca en llenguatge controlat acostumen a oferir sempre la cerca per camps. Per exemple, els catàlegs en línia de les biblioteques inclouen la possibilitat de cercar per títol, autor, tema…

L’alfabetització informacional es troba en el cor mateix de l’aprenentatge al llarg de la vida. Capacita la gent de tota classe i condició per cercar, avaluar, utilitzar i crear informació de manera eficaç per aconseguir les seves metes personals, socials, ocupacionals i educatives. Constitueix un dret humà bàsic en el món digital i promou la inclusió social de totes les nacions. (Declaració d’Alexandria, 2005)