Mòdul 3 - Tema 4

L'objectiu d'aquest tema és obtenir elements de judici per respondre a la pregunta Com puc localitzar informació de la manera més efectiva i eficient? Tenir clars aquests conceptes ens facilitarà ajudar al nostre alumnat a desenvolupar l'habilitat de localitzar informació i, més específicament, la destresa de "preparar una consulta"

Seguint el model 3•3•3, en aquesta pràctica ens centrarem en els diferents indicadors d'aquesta destresa.

La localització de la informació requereix dos pasos previs anteriors a la localització pròpiament dita que veurem a la pràctica següent ("realitzar una consulta"):

• El coneixement de les fonts d'informació i les eines per accedir-hi que hem vist al mòdul 3.
• Preparar la consulta tot dissenyant una estratègia de cerca, que veurem tot seguit.

L'estratègia de cerca s’ha d'entendre com la concreció del mètode òptim pel qual qualsevol consulta pot ser resposta de la manera més eficient. Es basa en un seguit d'actuacions pautades que impliquen prendre decisions sobre diferents aspectes.

El que es pretén amb la seva aplicació és evitar el que anomenem soroll i silenci documental.

Si la nostra cerca no parteix de 0 sinó que ha començat amb el plantejament de la necessitat informativa tractada al mòdul 2 ara ho tindrem força més fàcil per decidir quins seran els termes (paraules o frases) que utilitzarem per interrogar els motor de cerca.

Recordem que, en aquell pas, la identificació dels conceptes clau ens havia servit per concretar el tema de la nostra necessitat d'informació, per distingir entre la pregunta principal i les secundàries i per especificar en apartats els aspectes a investigar.

Si a més, hem classificat els conceptes per categories ho tindrem encara més fàcil per escollir.

Un cop fetes aquestes valoracions ja podem decidir si en tenim prou o massa termes i actuar en conseqüència.

Reprenent l'exemple plantejat a la tema 2 del segon mòdul en relació amb el mosquit tigre, recordem que havíem seleccionat els conceptes clau següents: mosquit tigre; insecte invasor; expansió a Catalunya; prevenció i control; eradicar presència; prevenir molèsties; lluitar contra la propagació.

A més ja les havíem classificat per categories.

Ara ens cal transformar aquells conceptes inicials en paraules clau:

La selecció de les fonts d’informació està condicionada per la formulació de la necessitat d’informació. Al tema 3 del mòdul 3 hem vist les diferents fonts que disposem i les seves utilitats. Ara ens cal adequar la nostra necessitat a les possibilitats que ofereixen les diferents tipologies de fonts.

A continuació mostrem un exemple que ens pot orientar en aquesta elecció:

Les necessitats informatives que s’han pres com exemple de punt de partida són merament indicatives i ha de quedar clar que són supòsits totalment flexibles, que no han de ser entesos de forma literal sinó com a suggeriments.

Per exemple, una necessitat d’informació que es pugui resoldre amb obres de referència o diaris i revistes genèrics no ha ser de ser necessàriament senzilla. Pot ser més o menys complexa en funció del nivell de l’alumnat (primària o secundària) o del temps que es disposi per dur-la a terme (una setmana o un mes…).

De la mateixa manera, sovint haurem de combinar diverses fonts i, per exemple, el fet de consultar puntualment una base de dades bibliogràfica en una cerca complexa amb alumnat de quart d’ESO o Batxillerat, no implica necessàriament que la cerca sigui experta.

Si la nostra consulta es pot resoldre amb l’ús de fonts que puc obtenir físicament a la biblioteca o a casa, no caldrà emprar cap eina específica, excepte que vulgui consultar el catàleg de la biblioteca per a localitzar un document determinat (llibre, CD-ROM, DVD, revista…). En aquest cas la meva estratègia s'haurà limitat a la selecció de la font i la concreció de l'itinerari.

Ara bé, si necessito consultar el Web, biblioteques digitals o bases de dades especialitzades, sí que em caldrà prendre decisions en quant a les eines a emprar per accedir a les fonts.

L’elecció d’una o altra eina de cerca és en funció de les fonts que haguem de consultar. Hem parlat d’aquest tema a la pràctica 5 del mòdul anterior i hem vist que les funcionalitats d’aquestes eines estan relacionades amb el llenguatge de cerca de la seva base de dades.

Hem vist que els cercadors utilitzen dues menes de llenguatges per accedir a les fonts:

• llenguatge natural (o lliure)
• llenguatge controlat (sistema artificial de signes normalitzats)

En funció de les fonts que s’hagin de consultar haurem de recórrer a eines, més o menys complexes, que utilitzaran llenguatges diferents per interrogar la seva base de dades. Recordem que a la pràctica esmentada, hem vist quines eines eren les més indicades per a cada tipus de font i com es relacionaven amb un o altre llenguatge.

Veiem-ne un resum:

Normalment, el llenguatge de l'eina serà invisible per a nosaltres ja que els motors de cerca inclouen interfícies que ajuden a la consulta sense que ens haguem de preocupar de res més. Tot i així, és bo conèixer aquestes diferencies ja que, com més complexa sigui una cerca més útil ens serà conèixer les característiques de les eines d’accés a les fonts.

Un cop ja hem decidit quines fonts d'informació consultarem, ens caldrà concretar l’itinerari de cerca, és a dir, planificarem i ordenarem la seqüència de consulta.

En aquest punt del disseny de l’estratègia cal decidir quins seran els entorns on ens mourem.

S'ha de valorar:

• Si la informació que es necessita es pot trobar a casa, a la biblioteca del centre o a la biblioteca pública.
• Si ens cal consultar fonts del Web.
• També decidirem l’odre de consulta, és a dir, si primer anirem a la biblioteca i després a la xarxa, a l’inrevés o en paral·lel.
• En cas de que haguem de consultar diverses fonts acordarem l’orde: quina consultarem en primer lloc, en segon…

Aquest és un bon moment per polir la planificació de les tasques a fer per part de l’alumnat. Si s’han fet grups o parelles, és convenient distribuir equilibradament els itineraris de cerca en funció dels diferents aspectes a investigar (necessitat principal i aspectes secundaris).

En definitiva, per concloure el disseny de l’estratègia de cerca, cada alumne, parella o grup ha de tenir clarament definit el seu itinerari:

• Els aspectes que li pertoca investigar
• Les fonts on adreçar-se
• Els entorns on localitzar-les
• L’odre en què consultar-les

Amb això tindrem a punt la nostra estratègia i podem començar a aplicar-la. És a dir, ens adreçarem a a la biblioteca o a un ordinador i mirarem de localitzar les fonts que ens interessen.

"Internet és la base del desenvolupament futur, com fa un segle ho va ser l’electricitat." (Castells, M.)