Mòdul 3 - Tema 2

L'objectiu d'aquesta pràctica és continuar treballant el coneixement dels recursos documentals que tenim al nostre abast.

Recordem que els conceptes que estem tractant en aquest mòdul són continguts específics de la competència informacional que no trobem al currículum oficial. Per això, es important introduir-los progressivament per facilitar que l’alumnat avanci cap al desenvolupament de cerques autònomes.

Així doncs, en aquesta pràctica veurem:

• Tipus de fonts d'informació: segons la seva forma d'expressió; segons el suport, segons la forma d’accés, segons el seu contingut
• Fonts d'informació amb contingut primari: obres de referència, monografies, publicacions periòdiques
• Fonts d'informació amb contingut secundari: bibliografies, catàlegs de biblioteques, bases de dades, biblioteques digitals

El terme font d'informació fa referència a la classificació dels documents en relació al seu contingut per això, també s’empra com sinònima l’expressió “font documental”. Quant emprem el terme “recursos informatius” ens estem referint, igualment, a les fonts d’informació.

Com hem vist a la pràctica anterior, el contingut d’un document fa referència a les seves característiques intel·lectuals: el tema, el desenvolupament, la finalitat, etc.

És important no confondre document amb font, malgrat sovint s’utilitzen com termes sinònims. El document és el suport (paper, digital) de la informació i segons el seu format parlem de documents escrits, documents sonors, documents cinematogràfics. Quan, a més, els considerem pel seu contingut és quan parlem de fonts d’informació.

En realitat, les fonts documentals no són només escrites o audiovisuals sinó que també entren en aquesta categoria altres tipus com les fonts orals o les arqueològiques.

Ara bé, per resoldre les necessitats informatives d’una cerca en el context escolar, només ens interessen les fonts escrites i audiovisuals o esporàdicament, les orals.

Les fonts d'informació les trobem físicament a les biblioteques, hemeroteques i arxius o, en format digital, a Internet. La digitalització de la informació ha revolucionat l'emmagatzematge del document i els avenços tecnològics han fet possible els nous suports electrònics o digitals.

El suport (paper, digital) o el mitjà (físic, en línia) pel qual accedim a cada tipus de font no varia el seu concepte original però, certament, l’ús extensiu de les TIC ha creat unes noves necessitats i expectatives.

Actualment, ja no és necessari que les persones, biblioteques, arxius o centres de documentació tingui físicament la font documental en qüestió, perquè podem accedir en línia. La capacitat d’accedir a més fonts d’informació ha estat exponencial i els salts hipertextuals entre documents ens ha permès multiplicar els recursos informatius al nostre abast.

Segons els seu contingut i des del punt de vista de la biblioteconomia, les fonts es classifiquen en dos grups: primàries i secundàries. Les fonts primàries són aquelles que publiquen informació precisa i directa sobre els resultats originals de la investigació. Les fonts secundàries comprenen totes les publicacions que recullin material que ha estat prèviament publicat en fonts primàries, és a dir, resums, bibliografies, bases de dades, etc.

Les fonts primàries són aquelles que publiquen informació precisa i directa sobre els resultats originals de la investigació. Com a més generals podem esmentar les següents:

Les obres de referència ens aporten una informació bàsica i de caràcter general. Són molt útils per a cerques d'informació puntuals i consultes genèriques per cerques senzilles. Actualment podem trobar moltes obres de referència en cd-rom o en línia. Ofereixen informació concreta i no gaire extensa.

En general, ens faciliten resoldre petites necessitats d’informació no gaire complexes i per fer-se una idea general d’un tema quan ens manquen coneixements previs.

Les principals obres de referència són les següents:

• Els diccionaris
  Són llistes de paraules ordenades alfabèticament i amb la seva significació. Un diccionari pot adoptar moltes formes: etimològic, històric, bilingüe, poliglot… en funció del major o menor detall en l’explicació de les paraules, en la seva història, en la seva forma d’utilització, en la presència d’equivalències en altres idiomes.
  Actualment, el Web ofereix l’accés a un ampli ventall de diccionaris en línia. En trobarem una bona selecció al Web que us indiquem en l’enllaç següent:
  http://www.bibgirona.net/salt/enciclopedies/index.htm

• Les enciclopèdies
  Proporcionen informació essencial amb definicions que poden ser més senzilles o complexes en funció del públic a qui van adreçades. Poden ser genèriques o temàtiques. La seva informació té un grau d’obsolescència ràpid, per la qual cosa s’ha generalitzat el seu ús en línia, ja que permet una actualització més ràpida de les dades.
  A l’enllaç indicat pels diccionaris hi trobareu una interessant selecció d’enciclopèdies en línia sense descuidar-nos de l’enciclopèdia web per excel·lència: la Viquipèdia.

• Els anuaris
  Proporcionen informació de les dades i esdeveniments ocorreguts en un any concret. No és freqüent trobar-los gratuïts.
  Per exemple, un anuari força conegut, el que publica el diari El País, és de pagament.
  

• Els atles
  Proporcionen informació preferentment geogràfica de caràcter gràfic. Com en els altres casos que acabem de citar, la cartografia més actualitzada la trobem al Web. Alguns exemples útils per als ensenyaments obligatoris són els següents:
  * Guia de Catalunya. Localització de carrers i indrets. Institut Cartogràfic de Catalunya.
  Cal observar, que les guies de carrers tant poden classificar-se en aquesta categoria com en la de “guies”.
  * Google Maps. Atles mundial i imatges de satèl·lit (Google Earth) del cercador Google.
  L’ús de Google Maps està molt estès per la seva simplicitat i eficàcia. A banda de la cartografia pròpiament dita, ens facilita altres dades com la millor manera d’anar d’un lloc a l’altra o els quilòmetres exactes d’una determinada ruta.
  * A l’ XTEC també podem disposar de materials cartogràfics per a treballar a l'aula sobre Catalunya, Espanya, Europa i el Món:

• Els directoris
  Són llistes ordenades on figuren les dades per accedir a informació bàsica (adreça, telèfon, correu electrònic, etc.) sobre persones, empreses o institucions.
  Actualment la majoria de Webs corporatives o institucionals acostumen a contenir un directori que proporciona informació mínima sobre els seus serveis.
  Per exemple, el web de la XTEC conté un directori d’entitats a la secció Escola Oberta.

• Les guies
  Proporcionen explicacions divulgatives i útils per iniciar-se en el coneixement d’una matèria determinada. Poden ser de moltes menes: turístiques, d’idiomes, de natura, de cultura, d’art, etc. També entren en aquesta categoria els tutorials per aprendre l’ús de màquines, eines, aplicacions, jocs o procediments qualsevol.
  Igual que hem observat en els atles, cal anar en compte en l’ús del terme “guia” ja que està molt estès i pot portar a confusions. La guia telefònica, per exemple, en sentit estricte és un directori malgrat utilitzi el terme “guia”.

• Les normatives
  Són reculls de lleis, normes, directrius i reglaments. Es coneixen amb diferents denominacions: fonts jurídiques, legislatives…
  En general qualsevol obra editada o en línia que reculli documents de caire normatiu pot ser inclosa en aquesta categoria com, per exemple, la web administracion.gob.es que dóna accés a butlletins oficials de l’estat espanyol (BOE, DOGC, etc.) o la pàgina de normes de AENOR

• Les estadístiques
  Proporcionen dades quantitatives de població, recursos naturals o sobre qualsevol manifestació de la societat. Lògicament, les més actualitzades les trobarem als web dels les institucions públiques: governs o ajuntaments.
  Per a consultes dins l’àmbit escolar, recomanem les estadístiques que ofereix "El món en xifres", de la Gran Enciclopèdia Catalana.

• Portals i webs genèrics
  No són obres de referència en el sentit tradicional del terme però les podríem considerar dins d’aquest grup per la utilitat que presten.
  Podem classificar en aquesta categoria els webs i portals que ofereixen informació divulgativa no especialitzada assequible a la població en general. La majoria de portals institucionals, corporatius o d’entitats culturals i socials entrarien dins d’aquest conjunt.
  Un exemple en el nostre entorn educatiu seria portal Edu 365 del Departament d'Ensenyament o altres com Educared, la Xarxa d’Educació 2.0. de la Fundació Telefónica o, també, Digital.bromera.txt, un directori de recursos seleccionats per la pròpia editorial.
  

Les monografies són estudis específics d’una part de la ciència, una disciplina o un tema. El seu suport tradicional és el llibre en format imprès. Actualment, amb els nous entorns digitals, sorgeixen formats nous com el llibre digital amb possibilitat de fragmentació per parts o capítols accessibles des d’Internet.

Les monografies ofereixen informació més extensa que les obres de referència i desenvolupen un tema específic.

A Internet també podem trobar llocs web especialitzats que contenen informació abundant sobre temes específics. Tot i que no es poden considerar monografies en el sentit tradicional, les podem incloure en aquesta categoria ja que la seva utilitat ve a ser idèntica. Exemples d’aquesta mena de webs en podem trobar a Recursos en xarxa (nivell de Batxillerat) o webs de ciències, a nivell universitari.

Altre exemple a tenir en consideració és Google.books que permet l'accés en línia a llibres que provenen d’un acord amb diverses biblioteques que han permès la digitalització de part del seu fons i amb més de 20.000 editors i autors. Es pot accedir a diverses categories de llibres: llibres amb drets d'autor i llibres en venda, amb visualització prèvia i opció de compra, llibres amb drets d'autor però fora de circulació i llibres sense drets d’autor.

Les publicacions periòdiques són documents que tenen periodicitat determinada. Són un vehicle per a la informació nova i d’actualitat.
Acostumen a adoptar formats diferents: diaris (premsa), revistes, butlletins, etc. Les podem trobar impreses, en suports òptics (CD-ROM, DVD) o en línia al Web.
Per exemple, El Kiosko.net. Prensa del día d'Espanya, Europa, USA i Àsia.

Les revistes poden tenir un caire genèric i divulgatiu o bé un caràcter especialitzat. Aquestes darreres són el mitjà per excel·lència per comunicar avenços científics i investigacions en curs. Normalment, la informació que contenen els articles d’aquesta mena de revistes s’incorpora a les monografies temps després. Els butlletins i els noticiaris. són un tipus especials de revistes periòdiques. En quant a la seva utilitat podem dir que la premsa i les revistes genèriques ens poden ajudar a resoldre necessitats d’informació poc complexes sobre qüestions d’actualitat recent, mentre que les revistes temàtiques poden ser útils per a necessitats d’informació complexes i molt actuals.

Per exemple, a RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert), podem trobar un important repositori des del que es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes.

Com hem dit, les fonts secundàries són documents que contenen informació sobre les fonts primàries. Són informacions de referència que no ofereixen coneixements nous però faciliten l'accés a les fonts primàries.

Són reculls de conjunt de publicacions referents a una categoria (autor/a, investigació, període específic, tema, país…). Per exemple, el Departament de Cultura de la Generalitat té un recull ampli de seleccions bibliogràfiques.

Són fonts que permeten localitzar els documents que hi ha en una biblioteca en els diferents formats (llibres, revistes, CD, DVD, recursos electrònics…). Quan sabem segur a quina biblioteca localitzar un document ens adrecem directament al catàleg de la biblioteca en qüestió.
El nostre alumnat, per exemple, el primer catàleg que hauria de consultar és l’ ePèrgam del Departament d’Ensenyament. Però si el nostre centre no disposa del material sol•licitat, ens caldrà cercar en els catàlegs de les biblioteques públiques. En aquest cas, el més recomanable és adreçar-nos als catàlegs col•lectius, localitzar el document i visualitzar totes les biblioteques on està disponible fins a trobar la més propera al nostre centre.
Hi ha dos catàlegs col•lectius de biblioteques públiques que abasten tot el territori català:
Argus. Catàleg de les biblioteques públiques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre. Departament de Cultura.
Aladí. Catàleg col•lectiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona. Diputació de Barcelona.

Contenen informació que permet identificar els documents existents sobre un tema determinat d’acord amb el requeriment d’informació que ha fet l’usuari.
Generalment són electròniques i faciliten accedir a la totalitat o parts del document emmagatzemat. Acostumen a ser especialitzades per temàtiques concretes i sovint tenen caràcter comercial.
Dins l’àmbit públic podem esmentar les bases de dades del Departament de Cultura.

Contenen elements digitalitzats de diferents tipus que tenen una constant actualització, aplicant la tecnologia i catalogant la informació al servei de l'usuari com per exemple, la biblio virtual de les Biblioteques públiques de Salt. Darrerament han començat a oferir l’accés a documents a text complet com és el cas de la Biblioteca virtual Miguel de Cervantes.

"La cultura de la interacció és l'antítesi de la cultura de la transmissió i això està canviant els processos d'ensenyament i aprenentatge." (Tapscott, 1998)