Localitzar informació 1. Conèixer el recursos documentals: Formats i suports
L'objectiu del mòdul 3 és introduir-nos en l'habilitat de localitzar informació que, seguint el model 3•3•3, constitueix la segona gran habilitat de la capacitat de Cercar informació.
Es tracta d'assolir determinats continguts imprescindibles sobre recursos documentals que tenim al nostre abast: l’estructura de la informació, els formats, els suports i les tipologies que la caracteritzen la informació dins d’un procés de cerca.
Els continguts que es presenten son característics de la competència informacional i són necessaris per a que l’alumnat avanci cap una consecució efectiva d'autonomia en la localització d'informació. Són, també, els continguts que de manera més específica recauen sobre la biblioteca. No formen part dels currículums oficials i per això, els responsables d’una biblioteca escolar convé que els hi prestin una especial atenció.
L'objectiu d'aquesta primera pràctica és iniciar aquest recorregut aclarint conceptes sobre l'estructura de la informació i els documents, centrant-nos específicament en els suports, formats i continguts dels documents. Aquest darrer aspecte, però, es veurà en profunditat a la pràctica següent:
La informació. De les dades al coneixement
Aquest tema s'ha tractat des d'una altra vessat al mòdul 1. Ara el reprenem enllaçar-lo amb els suports, formats i tipus de continguts de la informació.
Les dades són conjunts discrets de valors objectius sobre un fet real. Les dades no tenen significat per elles mateixes. No expliquen res sobre el perquè de les coses, i per si soles tenen poca rellevància o propòsit. Les dades es troben en registres i s’emmagatzemen en documents i bases de dades normalment mitjançant l'ús de tecnologies.
Totes les organitzacions necessiten dades i per a moltes organitzacions la bona gestió de les dades és essencial per al seu funcionament.
Les dades descriuen únicament una part del que passa en la realitat i no proporcionen judicis de valor o interpretacions, i per tant no són orientatives per a l'acció. Les dades no diuen gens sobre el que és important o no. Malgrat tot, les dades són importants perquè són la base per a la creació d'informació.
La informació, pot descriure’s com un missatge que normalment adopta la forma d'un document escrit, audible o visible. Com qualsevol missatge, té un emissor i un receptor.
A diferència de les dades, la informació té significat, és a dir té rellevància i propòsit. Les dades es converteixen en informació quan el seu creador hi afegeix significat. Transformem dades en informació afegint valor, com ara un context i una utilitat.
El coneixement es pot descriure com una barreja d'experiència, valors, informació i “saber fer”. El coneixement serveix de marc per a la incorporació de noves experiències, nova informació, i és útil per a l'acció. S'origina i s'aplica en la ment dels coneixedors.
Igual que la informació, el coneixement el podem trobar dins de documents però també es troba en aspectes immaterials com processos, pràctiques, rutines i normes no escrites. El coneixement no és simple, sovint és intuïtiu i difícil de captar en paraules o d'entendre amb lògica.
El coneixement es deriva de la informació, així com la informació es deriva de les dades. Perquè la informació es converteixi en coneixement són les persones les que han de fer pràcticament tot el treball. La transformació es produeix gràcies a les comparacions, prediccions, connexions i debats.
Aquestes activitats de creació de coneixement tenen lloc dintre i entre persones. Igual que trobem dades en registres i informació en missatges, podem obtenir coneixement d'individus, grups, o fins i tot en rutines organitzatives.
Els documents
Una manera de descriure un document és considera-lo com un objecte que porta, registra o fixa informació. És a dir, el conjunt format pel contenidor amb el seu contingut que té per objectiu conservar i transmetre aquesta informació en el domini de l'espai i del temps a fi de ser utilitzada per múltiples finalitats.
Un document pot contenir informació en forma de representació simbòlica, esquemàtica o sensorial. En llenguatge corrent sovint associem el terme “document” a la informació escrita sobre paper, però en sentit ampli els suports poden ser tant diversos com permeti la tecnologia.
Un document és un suport físic o virtual que conté informació.
En definitiva, entenem per document qualsevol informació registrada sobre qualsevol suport, sigui disc compacte (CD), DVD, paper, papir o fins i tot una pedra o tros de fusta.
En el camp de la informàtica, els documents són anomenats fitxers o arxius. Els fitxers informàtics són documents que contenen dades textuals, sonores i/o gràfiques creades amb un ordinador mitjançant un programa. L'arxiu rep un nom i un format per guardar-lo en un directori, subdirectori o carpeta prèviament assignat en la unitat d'emmagatzematge. És possible tornar a obrir-lo quan es necessiti accedir al seu contingut, ja sigui per a imprimir-lo, modificar-lo o eliminar-lo.
En informàtica, els documents s'anomenen fitxers.
Un format de fitxer (o arxiu) informàtic és una manera particular de codificar informació per emmagatzemar-la en suports digitals.
Formats i suports de la informació
El suport d'un document
Dins la terminologia documental, els documents es poden classificar des de diferents punts de vista: pel suport material usat per a contenir la informació, pel format que adopta la informació o pel seu contingut.
- El suport més tradicional dels documents ha estat el paper però a partir del segle XIX i a mida que els avenços tecnològics ho permeten van apareixen nous suports per contenir documents.
- El cel·luloide, com a suport per a pel·lícula fotogràfica, fou inventat el segle XIX. Això va revolucionar el camp de la fotografia i va obrir el camí al naixement del cinema. El cel·luloide va ser usat com a suport cinematogràfic fins a l'any 1940. A partir d'aquest any es comença a usar triacetat de cel·lulosa. En l'actualitat el triacetat de cel·lulosa està sent substituït pel polièster.
- El suport magnètic fou descobert a finals del segle XIX. La cinta magnètica és una mena de banda plàstica amb un material magnetitzat, generalment òxid de ferro o algun cromat. El tipus d'informació que es pot emmagatzemar en les cintes magnètiques és variat, com vídeo, àudio i dades. En 1963, Philips va introduir el suport magnètic al format compact cassette i al 1976, JVC ho va fer al format VHS. S'empra tant en el camp digital com en l'analògic.
En informàtica, Edvac fou la primera computadora que va emprar la cinta magnètica com suport d'emmagatzematge de dades el 1949. Entre els dispositius informàtics es troben els discos flexibles i durs dels ordinadors.
- El disc òptic va ser inventat en 1958 però no pren rellevància com alternativa al suport magnètic fins al 1983 amb l’aparició del disc compacte (CD). A meitat dels anys 90, es va desenvolupar la segona generació de discos òptics, el DVD. Les primeres pel·lícules en discos Blu-ray van ser llançades al juny de 2006. El suport òptic s’utilitza exclusivament per suportar senyals digitals.
El format d'un document
El format dels documents té a veure amb la seva naturalesa “formal”. És a dir la manera com es manifesta. Alguns formats estan condicionats pel suport però, en general, un mateix format pot manifestar-se en diferents suports. Per exemple el text escrit tant pot tenir suport paper com digital i el mateix passa amb la imatge.
De vegades els documents tenen un únic format (so, fotografia…) però també acostumen a combinar-se. És el cas del text escrit o d’hipertext que sovint van acompanyats d’imatges.
Quan tenim davant un document físic (una fotografia, un llibre…) la seva ‘forma’ ens és visible. Això no passa així en el cas del fitxers informàtics ja que fins que no l’obrim no coneixem la seva forma (si és un text, una imatge, música…).
Allò que ens permet identificar el format d’un fitxer informàtic sense necessitat d’obrir-lo és la seva extensió. Una extensió d'arxiu, és una cadena de caràcters annexada al nom d'un arxiu, que generalment està precedida per un punt.
en un arxiu anomenat miami.txt:
miami és el nom de l'arxiu
.txt és l'extensió
Normalment els formats de fitxers estan dissenyats per emmagatzemar tipus de dades particulars: el format JPEG, per exemple, està dissenyat per emmagatzemar solament imatges estàtiques mentre que el TXT només pot contenir text pla, sense atributs.
L'extensió li permet al sistema reconèixer el tipus d'arxiu del que es tracta.
El contingut d'un document
El contingut d’un document fa referència a les seves característiques intel·lectuals: el tema, el desenvolupament, la finalitat, etc.
Els continguts dels documents ens porten cap a la fi de la cadena documental que estem examinant: les fonts d’informació. No convé confondre'ls, encara que són conceptes confluents: el document és el suport de la font. Sovint se'ls utilitza com a sinònims.
Des del punt de vista de la biblioteconomia, les fonts es classifiquen en dos grups: primàries i secundàries.
Les fonts primàries són aquelles que publiquen informació precisa i directa sobre els resultats originals de la investigació.
Les fonts secundàries comprenen totes les publicacions que recullen material que prèviament ha estat publicat en fonts primàries, és a dir resums, bibliografies, bases de dades, etc.
Per pensar
"Alfabetització informacional és saber quan i per què necessites informació, on trobar-la, i com avaluar-la, utilitzar-la i comunicar-la de manera ètica". Chartered Institute of Library and Information Professionals, (CILIP, 2004).