Mòdul 2 - Tema 3

L'objectiu d'aquesta pràctica és entendre i reflexionar sobre la segona destresa de l'habilitat de Plantejar una necessitat informació: Concretar les característiques d'una cerca.

Amb la definició de la necessitat informativa vista a la pràctica anterior, es pot dir que l’alumnat ha formulat un primer nivell de concreció de la qüestió a resoldre. El segon pas és aprofundir i plantejar un segon nivell de concreció: especificar característiques de la informació que necessitarà per a la tasca o projecte que es derivi.

A partir d'aquí ja podrem tenir una idea ben enfocada per plantejar una estratègia de localització.

És molt important sistematitzar aquesta segona destresa ja que serà la que orientarà i pautarà tots els passos següents.

Coma ja hem vist a la pràctica 1, dins la modalitat de cerca lliure pautada podem distingir diferents menes de cerca per a resoldre una necessitat d'informació:

A mida que les capacitats cognitives augmenten, les necessitats d'informació requeriran més quantitat d'informació i la consulta a fonts més especialitzades (monografies o webs de caràcter específic) o bé combinar diferents tipus de cerca. Per això, en funció dels requeriments de la tasca a resoldre, caldrà determinar amb l’alumnat el tipus de cerca més convenient. És important que l’alumnat entengui si s’enfronta a cerca senzilla o complexa, de curta, mitjana o llarga durada.

Recordem que l’elecció d’un o altre tipus de cerca té a veure amb el seu abast.

Decantar-se per una cerca, senzilla o complexa vindrà donat, en qualsevol cas per l'edat i/o capacitat de l'alumnat. A primària, probablement només treballarem amb cerques senzilles excepte, potser, al darrer curs (sisè) mentre que a l'ESO ja es poden anar introduint les cerques complexes de forma més habitual.

Pel que fa a les cerques puntuals és indiferent nivell de l'alumnat o el caire de la informació requerida (genèrica o especialitzada). Són una mena de cerques que per la seva simplicitat tant es poden plantejar a Primària com a Secundària

Com ja s'ha avançat en el tema 1, l'abast d'una cerca és la combinació entre la quantitat i la qualitat de la informació que es necessita per a resoldre una necessitat informativa. Conèixer l'abast ens permetrà identificar el tipus de cerca que cal dur a terme i planejar l'estratègia més adient per a la seva resolució.

Quant a les cerques que requereixen consultar el Web, ens poden ajudar les observacions següents:

Veien diferents possibilitats:

• Un docent ha planificat una visita a un museu i vol que l'alumnat localitzi algunes dades concretes: ubicació, horaris, col·leccions principals… En aquest cas, hi haurà prou amb una consulta a Internet per obtenir l'adreça web del museu. Un cop recuperada, l'alumnat només hauria d'explorar el contingut de la pàgina i extreure'n les dades que calen. És tractaria d'una necessitat d'informació concreta que és pot resoldre amb una cerca puntual. Amb 1 sessió i la consular a 1 o 2 fonts hi haurà prou per resoldre aquesta necessitat.
• Un docent vol treballar un tema curricular qualsevol i ha previst dedicar tres sessions sessions de cerca per a què l'alumnat obtingui un idea bàsica del tema. En cas cas l'alumnat no només haurà d'obtenir dades concretes sinó textos més amplis d'on que posteriorment haurà d'explorar, sintetitzar i integrar en diferents apartats. caldran diverses consultes a Internet i Es tractaria d'una necessitat d'informació genèrica que es pot resoldre amb una cerca senzilla. S'ha dividit el tema en 3 apartats. Per tant -consultant la taula superior- veiem que amb la selecció de sis documents (dos per cada aspecte) en tenim prou.
• Uns alumnes d’ESO han d'investigar les conseqüències del descobriment d'Amèrica per als pobles indígenes i han subdividit la tasca en quatre apartats diferents. Un d'aquests aspectes l’investigaran físicament a la biblioteca però els altres tres els han de cercar a Internet. Ara bé no disposen més que de e sessions per afer la cerca i no els hi cal informació especialitzada. Per tant, en aquesta cas la necessitat d'informació és genèrica i el tipus de cerca senzill. En total, hauran de seleccionar uns 9 documents a la Xarxa (3 per cada aspecte).
• Un equip de docents volen planificar un projecte interdiscinari, un crèdit de síntesi o un projecte de recerca i han previst dedicar cinc o sis sessions de cerca per aprofundir o tractar àmpliament un tema curricular qualsevol. En cas, caldran forces consultes a Internet i l'alumnat haurà de discriminar una major quantitat de fonts especifiques del tema. Es tractaria d'una necessitat que requerirà informació genèrica però també alguna d'especialitzada. Per tant, es tractaria d'una cerca complexa

-Si l'alumnat és de sisè de Primària i hi ha quatre aspectes que han de cercar a Internet, el total de documents a seleccionar seria 12.

-Si l'alumnat és de l'ESO, e hi ha quatre aspectes que han de cercar a Internet, el total de documents a seleccionar seria 16.

En qualsevol cas, la manipulació textual de la informació seleccionada arribarà més tard, amb el tractament, ja que la cerca pròpiament dita acaba quan emmagatzemem la selecció feta en un suport provisional.

Totes les indicacions que acabem de donar sobre la manera òptima de concretar l’abast d’una informació s’han de prendre de manera molt flexible i estrictament orientativa ja que les dinàmiques pròpies de cada centre, l’experiència i les capacitats de l’alumnat poden fer variar els mínims i màxims suggerits.

En resum, per concretar el tipus de cerca haurem de determinar els aspectes següents:

• la qualitat del contingut: concret, genèric o especialitzat,
• la quantitat d’informació: el nombre de documents a consultar (mínim i/o màxim),

El grau de dificultat de la informació que consultarem dependrà de l’edat de l’alumnat, el tipus de cerca i de la finalitat que s’hagi determinat per al projecte.

Les apreciacions són diferents per a cada cas:

• Pel que fa al tipus de cerca, simplificant molt, podem distingir dos criteris:
  • Informació de caire divulgatiu: És informació comprensible per a un gran ventall de públic. La podem trobar a les fonts següents: enciclopèdies, diccionaris, guies, portals webs genèrics, premsa diària, revistes divulgatives, monografies temàtiques de caire divulgatiu…
  • Informació de caire científic: És informació comprensible per a un públic que ja domina els coneixements bàsics d'un tema i vols aprofundir a un nivell expert. És pròpia de les universitats i institucions de recerca. La podriem trobar a les fonts següents: monografies especialitzades (llibres o portals webs), revistes científiques, bases de dades…

• Pel que fa a l’edat, l’alumnat ha de prendre consciència de que només ha de seleccionar informació que és capaç d'entendre i ha de rebutjar aquella altra sobre la que tingui dubtes de comprensió. La qüestió pren més importància a l’educació primària on la capacitat de comprensió lectora és encara limitada. Normalment, en aquesta etapa només treballarem amb informació de caire divulgatiu. Amb la pràctica progressiva d’aquestes apreciacions és com l’alumnat avançarà cap a una autonomia progressiva i en l’autoregulació del procés.

• Pel que fa al producte final, és convenient tenir en consideració els destinataris a qui es dirigeix. Pot donar-se el cas, per exemple, que l’objectiu d’un projecte d'alumnes del cicle superior de Primària, sigui elaborar una presentació sobre els cargols per explicar a alumnat d'educació infantil. En aquestes circumstàncies caldrà fer un esforç addicional, ja que en la cerca s’haurà de valorar també el nivell de comprensió dels destinataris.

El mateix ens hem de plantejar a nivell temporal. Hi ha informació que és atemporal i d'altre de caire històric, que pel seu caràcter ja porta incorporats indicadors cronològics però, quan no és el cas, pot resultar útil acotar períodes concrets de temps.

Per exemple, si vull cercar informació sobre la moda m’ajudarà força decidir en quin període de la història em centro: l’Edat Mitjanà, el Segle XX…?

Sempre ens hem de plantejat l’abast geogràfic de las tasca que es vol resoldre i especificar-ho clarament. Inclou tot el món? Europa? Espanya? Catalunya? La meva ciutat? El meu poble? El meu barri?

Des del moment que l’alumnat té competència suficient en català, castellà, anglès o alguna altra llengua, és convenient anar introduint termes de cerca (paraules clau) en diferents idiomes.

S’ha de fer de manera progressiva i aprofitant aquelles necessitats més complexes que ho requereixen de forma natural.

És el moment de reflexionar sobre si cercar en altres llengües ens pot ajudar per millorar la cerca o si en tindrem prou amb la llengua catalana.

La informació es pot emmagatzemar en diferents formats (text, imatges, vídeos…) i suports (impresos, digitals…). En aquest punt és on cal decidir si ens centrem només en un de concret o si en combinarem diversos.

Hi ha cerques que poden dur-se a terme exclusivament a Internet o d'altres que només requeriran consultar documents a la biblioteca del centre. El més aconsellable és que es combinin i complementin diferents formats i suports sempre que sigui possible.

Un cop definides totes aquestes característiques ja podem procedir a organitzar la dinàmica de treball i un guió inicial que acabarem de definir en el els passos següents.

"L’usuari/a es converteix en aprenent independent i autònom en gestionar problemes d’informació, no solament en els espais de la biblioteca, sinó a traves de qualsevol mitjà o recurs tecnològic." (Benito)