Mòdul 2 - Tema 2

Al llarg del mòdul 2 intentarem entendre i reflexionar sobre la primera habilitat de la capacitat de Cerca: Plantejar una cerca d'informació. Seguint el model 3•3•3, aquesta habilitat es descompon en 3 destreses bàsiques: Identificar, concretar i organitzar.

L'objectiu d'aquesta pràctica se centra en l'anàlisi de la primera destresa: Identificar una necessitat d'informació.

* Observem que la destresa d'identificar una necessitat d'informació conté diferents indicadors.

Tots aquests indicadors que assenyalen procediments previs a la localització estricta són fonamentals ja que les reflexions fetes en aquest punt definiran l’estratègia posterior i seran un factor determinant per a l’èxit de la consulta.

En general, l'alumnat es planteja constantment dubtes i interrogants a resoldre. La seva curiositat és innata i saber-li donar sortida és un dels majors reptes d'una escola que treballi dins d'una perspectiva constructivista de l'ensenyament-aprenentatge.

Sovint, els docents no se senten prou preparats o segurs per deixar que l'alumnat prengui la iniciativa en el plantejament d'un projecte que inclogui una cerca d'informació. Sigui per aquest motiu o d'altres, és freqüent que una necessitat d'informació vingui plantejada indirectament pel docent.

Les necessitats d'informació que provenen directament de l’alumnat són potencialment més riques i significatives, competencialment parlant, però, sovint l'organització del currículum al centre no deixa gaire marge per donar sortida a aquesta mena de necessitats obertes i es recorre a propostes més acotades ja incloses o dins les programacions. En aquest darrer cas, seria convenient, plantejar la necessitat de la manera més motivadora possible, permetent que l'alumnat hi aporti algun o alguns aspectes del seu interès directe.

Sovint, en enfrontar-se a una cerca, l’alumnat comença a recopilar informació sense reflexionar curosament sobre què és exactament el que ja saben i el que realment volen saber. Ignoren quin és l'abast del que han d'investigar i no visualitzen les probabilitats factibles d'aconseguir tot el que voldrien saber. Això els pot portar a una saturació informativa que podria concloure amb desànim i/o fracàs.

Per això, abans de començar a investigar per resoldre una qüestió, dubte o pregunta, és fonamental tenir uns paràmetres clars i una visió “realista” d'allò que volen cercar.

Pot ser que una demanada d'informació arribi tan clara i precisa que no requereixi cap formulació específica però també és freqüent que una necessitat d'informació estigui expressada en termes ambigus i doni lloc a confusions i pèrdues de temps.

Per poder definir una necessitat d'informació, cal que l’alumnat s’adoni quan una formulació és massa difosa i poc factible i, a partir d'aquí, ajudar-lo a delimitar-la.

Per exemple, una pregunta de l’estil de "Vull saber com és l’univers" pot esdevenir inabastable i caldrà reconduir-la. Cal defugir d’aquesta mena de plantejaments i demanar una reflexió crítica que ajudi a focalitzar la qüestió plantejada.

En aquestes situacions el més aconsellable és encadenar diverses preguntes fins arribar a formulacions factibles. Per exemple:

• Ho voleu saber tot? Què és el que ja sabeu? Penseu en els 3 aspectes que us interessin més… Per quin us agradaria començar?…

Per a les necessitats presentades de manera indirecta pel professorat hi ha orientacions que ens poden ajudar a formular plantejaments més rics i adients des del punt de vista de la competència informacional. Per exemple:

• Que la necessitat d’informació sorgeixi d'un context o situació real i específica que desperti la curiositat de l’alumnat i els convidi a l'anàlisi i la reflexió.
• Que la seva resolució requereixi, únicament, informació ja existent disponible en fonts d'informació com llibres, revistes, enciclopèdies, pàgines web…
• Que l’alumnat sigui capaç d’expressar per què és important, útil o interessant resoldre la necessitat informativa.
• Que es puguin identificar fàcilment els conceptes o termes clau.
• Que és pugui descompondre fàcilment en altres preguntes més concretes i puntuals (preguntes secundàries).
• Que les preguntes secundàries siguin prou potents per facilitar el guió i el pla de treball.

En qualsevol moment, després o en paral·lel a la formulació de la demanda d'informació, caldrà especificar l'objectiu o objectius del projecte que motiva la cerca d'informació: què volem saber, aprendre o aconseguir

Igualment, convindrà decidir conjuntament quin serà el producte final:

• Un dossier…
• Una exposició oral…
• Una presentació de diapositives…
• Un mural…
• Una publicació al bloc de la biblioteca o de l’aula…
• Altres: maqueta, creació artística, representació teatral

En les cerques puntuals aquest procés, evidentment, es simplifica i sovint amb una simple comunicació oral n'hi ha prou.

Una demanada d'informació sigui directa o indirecta pot arribar a l’aula en diferents suports: àudio (veu, ràdio…) text (notícia, lectura…), vídeo (documental, cinema…), etc.

Sigui quin sigui el suport, caldrà examinar l’enunciat que origina la necessitat d'informació i explorar-lo en cercar conceptes claus que orientin la localització posterior. Si l’enunciat és massa breu i no ofereix gaire informació a explorar, el podem ampliar cercant informació complementària tal com s’ha suggerit en l’apartat anterior.

Ara bé, si l’enunciat ho permet resulta molt útil per assolir destreses de la competència informacional, demanar a l’alumnat que l’examini i reflexioni sobre els conceptes claus que poden ajudar a delimitar la demanda d'informació.

Lògicament, amb alumnat amb poca o sense cap capacitat lectora haurem de partir de textos molt breus i senzills o, fins i tot, de textos orals. En qualsevol cas, sigui quina sigui la tipologia textual emprada, l'alumnat hauria de treballar de manera sistemàtica i pautada la identificació de conceptes claus com una destresa prèvia a la localització d'informació.

"La combinació necessària en aquests moments per a no quedar exclosos del món és informació – coneixement – tecnologia." (Castells, M.)