Perspectives pedagògiques que afavoreixen la competència informacional

L’objectiu d’aquesta pràctica és analitzar les metodologies didàctiques que hem de potenciar al nostre centre per aconseguir que la biblioteca esdevingui una eina important per a complementar la tasca docent i esdevingui el centre de recursos del nostre centre educatiu.

L'escenari educatiu actual

Com hem vist al mòdul anterior, la LOE ens demana un canvi d'escenari pel que fa a la manera d’ensenyar i aprendre. Així tenim:

En aquest marc, cal emfatitzar que és imprescindible situar el desenvolupament de la competència informacional en contextos que parteixin preferentment de necessitats d’informació realistes i significatives.

La concreció d’una proposta curricular a cada centre requereix l’aplicació d’un model que permeti l’aprenentatge integrat de conceptes i habilitats específiques i promogui hàbits i valors relacionats amb l’ús de la informació en les seves tres grans dimensions: la cerca, el tractament i la comunicació. Si l’aplicació del currículum es produeix dins la tradicional compartimentació de les matèries, la consecució de la competència esdevindrà molt menys efectiva.

És necessari, doncs, fer prevaldre aquelles metodologies d’aprenentatge més coherents amb les finalitats i objectius que es persegueixen. En aquest sentit podem destacar, com més idonis, els enfocaments pedagògics integrats, cooperatius, funcionals, socioculturals, pràctics i comunicatius, que afavoreixen la formació de lectores i lectors competents capaços de comprendre, analitzar i interpretar diversitat de situacions comunicatives, gèneres discursius i tipus de text, així com accedir a fonts d'informació i documentació variades tant digitals(Internet) com en suport paper.

Estils d'ensenyament-aprenentatge que afavoreixen la competència informacional

Dins la perspectiva d’integració curricular que impulsa la LOE, les programacions necessitaran l’activació de metodologies per part del professorat que convidin l’alumnat a utilitzar amb regularitat la informació i a aprendre investigant. Aquest enfocament didàctic troba en la biblioteca escolar, plantejada com a centre de recursos per a l’aprenentatge, la seva gran amiga i aliada.

La Competència Informacional es pot treballar d'una manera completa si en el centre es proposen activitats didàctiques basades en la perspectiva constructivista, afavorint-ne, d'aquesta manera, el desenvolupament en totes les àrees del currículum.

Us relacionem algunes estratègies constructivistes que considerem més afavoridores per al desenvolupament transversal de la Competència Informacional:

  • Aprenentatge cooperatiu:
    L'aprenentatge és un procés social. Cada membre de l'equip pot assumir rols diferents. Se'ls pot encarregar la tasca d'investigar un tema ampli, en el qual cada membre investigui un aspecte, aportant els seus descobriments i resumint-los per al grup.
    La LOE assenyala aquesta metodologia com bàsica per l’assoliment de les competències bàsiques.
  • Projectes de treball:
    Estratègia basada en el desenvolupament d'una tasca, temàtica o un dubte o problema que tingui sentit per l'alumnat.
    Cal fer un buidatge de coneixements previs i de pluja d'idees, planificar, cercar informació, fer una tria d'informació, representar els nous coneixements. S’utilitza sovint a Primària.
  • Aprenentatge basat en problemes (ABP)
    Aquest enfocament funciona donant-li la volta al procés d'ensenyament convencional. Comença amb el problema en lloc de donar la informació i plantejar posteriorment un problema per a comprovar la comprensió.
    L'alumne rep un problema mal estructurat, del qual no posseeix informació suficient. Això l'obliga a trobar la informació adequada i adquirir les habilitats necessàries per a resoldre el problema. S’utilitza als ensenyaments universitaris i ha començat a introduir-se a Secundaria.
  • Aprenentatge basat en recursos (ABR)
    No és una metrologia pròpiament dita però sota aquest nom podem recollir qualsevol estratègia didàctica en la que l'alumnat ha d'informar-se sobre un tema a partir d'una varietat de fonts impreses o digitals: webs, notícies de premsa, fragments de llibres o documents, etc.
    L’alumnat, ha de resoldre una qüestió o elaborar un producte treballant amb una gamma de recursos que pot ser oberta, com les activitats que hem plantejat al mòdul 3, o més o menys tancada, com en el cas de les webquests o caceres del tresor.

La societat digital: noves maneres ensenyar i aprendre

L'arribada de les noves tecnologies ha transformat completament el nostre accés a la informació. L’actual Societat de la Informació ha capgirat la nostra relació amb l’ús de la documentació i la nostra manera a l'hora de destriar-la, classificar-la, emmagatzemar-la i comunicar-la.

Ens cal aprendre a viure entre una allau informativa que ens arriba des dels mitjans de comunicació, però sobretot des d'Internet. El nostre accés a la informació mitjançant els recursos digitals és de 24 hores al dia 365 dies l’any, en els quals estem rebent estímuls informatius constantment.

Tanmateix, aquesta informació sovint ens arriba sense processar i sense cap tipus de criteri de selecció, cal que nosaltres com a usuaris millorem les nostres habilitats per destriar-la i seleccionar d’entre tots els recursos allò que ens és d’interès i aquí és on rau el conflicte.

Tenim accés a tanta documentació que sovint, enlloc de convertir-se en un avantatge, el fet d’haver de triar entre tants recursos ens dificulta, paradoxalment la seva tria. És el que anomenem “infoxicació".

La informació ja no pertany a les biblioteques de manera exclusiva com passava segles enrere, arran dels canvis promoguts per la Societat de la Informació, les biblioteques esdevenen una eina més per accedir als recursos, encara que no és l'única. Per la qual cosa les biblioteques han de procurar mantenir un fons bibliogràfic actualitzat que inclogui recursos en diversos formats documentals i maquinari suficient perquè els seus usuaris accedeixin a altres recursos fóra de les quatre parets de la biblioteca.

Difícilment els nostres alumnes es plantejaran totes aquestes qüestions a l'hora de fer una recerca si prèviament no han rebut una formació en habilitats informacionals.

Per tant, a més de l’adopció d’estils d’aprenentatge adequats, haurem de vetllar perque una part d'activitats significatives que desenvolupem als nostres centre es puguin enriquir amb la utilització quotidiana de les TIC.

Funcions del professorat en l’adquisició d’aquesta competència:

  • Ésser conscient de les necessitats d’informació del seu alumnat i aprofitar-les.
  • Promoure la curiositat, el conflicte cognitiu les activitats reflexives.
  • Esdevenir un guia i una ajuda pedagògica permanent.
  • Proposar aprenentatges cooperatius.
  • Cedir progressivament el control cap a l'alumne.
  • Integrar activament la biblioteca del centre ens les àrees curriculars que els corresponguin.

Finalment, i a títol lúdic, us proposem que gaudiu veient aquest vídeo anomenat "Aprendre a aprendre" i reflexioneu sobre quina és la funció del professorat en el procés d'aprenentatge de l'alumnat.

Integrar el currículum des de la biblioteca

Com s'ha anat comentat, hi ha dues vies per aconseguir que la biblioteca afavoreixi la integració curricular i el desenvolupament de la competència informacional, una parteix del coneixement dels recursos i funcionament de la pròpia biblioteca i l'altra la formació en habilitats informacionals:

Formació en l’ús de la pròpia biblioteca del centre (formació d’usuaris):

  • Explicar com s’organitza una biblioteca.
  • Practicar habilitats en el maneig de recursos de la biblioteca segons el seu contingut i el seu format documental.
  • Dur a terme activitats que facilitin autonomia en l’ús de la biblioteca i els seus recursos.

A continuació us proposem alguns recursos que us poden orientar en el disseny d’activitats a la biblioteca del vostre centre:

Per a primària:
La formació s'ha d'anar aprofundint a mida que els alumnes superen les diferents etapes educatives, però caldria fer alguna sessió a la biblioteca ja des de P3.

Per a secundària:
Sempre que sigui possible, la realització de la formació mitjançant un crèdit optatiu o variable, permet aprofundir i dotar als alumnes de més recursos de cara al posterior treball de recerca a l'ESO i a Batxillerat.

  • Webtask destinada a 3r d'ESO: Cercàlia (Pilar Jarque i Jordi Badiella)

Formació en l’adquisició d’habilitats informacionals (competència informacional):

  • Explicar com s’organitza i estructura la informació.
  • Proporcionar recursos per a totes les etapes educatives i les àrees curriculars.
  • Facilitar el coneixement i accés a les fonts d’informació en funció de les necessitats informatives
  • Potenciar els treballs d’investigació.
  • Donar suport i proposar activitats biblioteca-aula / aula-bilioteca

Recordem que pel que fa al desenvolupament de la competència informacional és imprescindible un acord de tot el claustre per poder integrar-la en el projecte educatiu.

Un centre que tingui interès en desenvolupar un pla de lectura, com veurem a la formació BE3: El Pla de Lectura de Centre (PLEC), ja tindrà molt de guanyat al respecte. Des de la biblioteca, podem potenciar la primera fase de la competència i col·laborar en la segona i la tercera però serà difícil avançar més enllà sense un compromís de tot el professorat.

Tot i així, si un centre no està encara prou madur per encetar aquesta via d’innovació educativa, el responsable de la biblioteca pot buscar complicitats amb d’altres companyes interessats en el tema i encetar petites accions que podrien animar a la resta de companys i companyes del centre. Sovint les petites accions tenen més força i efectivitat que els grans propòsits.

En aquest sentit, us recomanem que consulteu un exemple concret de plantejament fet per la biblioteca de l'Escola Blanca de Villalonga per a Primària i per a Secundària.

Podeu ampliar informació consultant els documents següents:

Per pensar…

“La societat ha d’arribar a considerar les habilitats en el maneig de la informació tan fonamentalment importants com llegir i escriure” (American Library Association).