Marc legislatiu per a la biblioteca escolar i la competència informacional
En la formulació de les finalitats de l'educació, la LOE especifíca que:
"…la finalitat de l'educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d'intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa, i en continu canvi, que els ha tocat viure…" (LOE/annex1)
Competències Bàsiques i Competència Informacional
L’aprovació de la LOE (Ley de Ordenación Educativa), al 2006 i el desplegament a Catalunya al 2007 (Decrets 142 - 143) ha comportat l’adaptació del currículum i l’enfocament competencial. Això ha generat que el terme “competència” s’hagi generalitzat abastament en el vocabulari pedagògic i sigui oportú aclarir el sentit d’aquest i altres termes en el marc de la LOE.
Si analitzem les diferents definicions de les 8 competències bàsiques, observarem que 4 d'elles mantenen una estreta relació amb la competència informacional.
En aquesta formulació de la LOE, la competència informacional ha estat assimilada, junt amb les TIC, al bloc de competències metodològiques en una competència compartida anomenada “Tractament de la informació i competència digital”.
Certament, la competència anomenada Tractament de la informació i competència digital recull els continguts ALFIN (Alfabetització Informacional) però la seva articulació curricular dins l’àmbit metodològic lligat a la competència digital no afavoreix ni la visualització global ni la seva focalització específica.
Seguint el que que plantegen Blasco i Durban (2011), cal tenir present, però, que la competència informacional ni és nova ni és només digital. I, sobretot, no és només metodològica. Tot i invisible, ha estat sempre present als currículums lligada al desenvolupament de la competència lectora i als treballs de recerca. La irrupció de les TIC a la fi del segle XX, l’han fet aflorar amb força i prendre nom propi, però en la formulació que fa la LOE de la competència de “Tractament de la informació i competència digital (TICD)” trobem a faltar aspectes claus que hem de complementar amb les definicions d'altres tres competències: Comunicativa, d'aprendre a aprendre i d'autonomia personal.
En conjunt, aquestes quatre competències forneixen el marc educatiu adient per al desenvolupament de la competència informacional. Veiem u resum de cadascuna d'elles:
Tractament de la informació i Competència digital:
«…incorpora diferents habilitats, que van des de l'accés a la informació fins a la seva transmissió… Aquesta competència es desenvolupa en la cerca, captació, selecció, registre i processament de la informació, amb l'ús de tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports que s'utilitzin (oral, imprès, audiovisual, digital). Requereix el domini de llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i de les seves pautes de decodificació i transferència, així com l'aplicació en distintes situacions i contextos del coneixement dels diferents tipus d'informació, les seves fonts, possibilitats i localització, i dels llenguatges i suports més freqüents en què sol expressar-se aquest coneixement.» (LOE. Annex 1)
Competència comunicativa lingüística i audiovisual:
«…cal que s’apliqui també en la cerca, selecció i processament de la informació provinent de tot tipus de mitjans, convencionals o digitals…» (LOE. Annex 1)
Competència d’aprendre a aprendre:
…el seu objectiu és capacitar la persona per a un aprenentatge al llarg de tota la vida i persegueix entre d'altres fites:
- El maneig eficient d’un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual per transformar la informació en coneixement propi.” (LOE. Annex 1)
Competència d’autonomia i iniciativa personal:
Aquesta competència suposa entre altres aspectes:
“…planificar projectes, aprendre de les errades i d’assumir riscos. I també la capacitat d’escollir amb criteri…” (LOE. Annex 1)
Biblioteca escolar i currículum
Segons la LOE, els nostres programes i eines han de facilitar l’accés lliure, crític i sistemàtic a les fonts d'informació, estimular i propiciar l'aprenentatge actiu de totes les àrees mitjançant la integració en el currículum d’activitats de recerca de tota mena… (LOE. Annex 1).
La llei també assenyala que "els objectius i els continguts de cadascuna de les àrees curriculars han de tenir en compte el desenvolupament integral de totes les competències bàsiques i per aconseguir-ho és clau l'organització del centre i de les aules així com l'ús de determinades metodologies i recursos didàctics, com la concepció, organització i funcionament de la biblioteca escolar. En cada cicle es realitzarà com a mínim un treball o projecte interdisciplinari de caire competencial sobre un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin l'aplicació de coneixements de diverses àrees". (LOE. Annex 1).
- «En síntesi, el tractament de la informació i la competència digital implica anar desenvolupant metodologies de treball que afavoreixi que els nois i les noies puguin esdevenir persones… reflexives en la selecció, tractament i utilització de la informació i les seves fonts, en diferents suports i tecnologies… ha de potenciar les actituds crítiques i reflexives en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l'ús de la informació.» (LOE. Annex 1).
És clar, doncs, que el paper de la biblioteca en el nou marc d'ordenació curricular és guiar la formació d'habilitats informacionals sobretot en la fase inicial d'accés i donar suport a l'elaboració de treballs i/o projectes amb una selecció adient de recursos i fonts informatives i amb una previsió dels coneixements conceptuals i habilitats que necessitaran els nostres alumnes per accedir-hi amb èxit.
Si donem una ullada al Decret 142/2007, de 26 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària, podem veure la vinculació dels continguts d'algunes àrees amb la competència informacional a Primària:
A partir del Decret 143/2007 on s'estableix en el currículum per a l'educació secundària obligatòria proposem la següent relació d'alguns continguts de l'ESO. amb la Competència Informacional.
Podeu veure exemples en les propostes escolars següents:
- Bloc de la biblioteca de l'Escola Rosa Oriol en què es pot veure com desenvolupar la competència informacional i audiovisual des de la biblioteca escolar.
- Web de la biblioteca escolar de l'Escola Galileu Galilei en què es proposen recerques guiades amb un dossier de treball i una selecció de recursos.
- Web de la biblioteca escolar de l'Escola Germanes Bertomeu en què sota el títol de Biblioteca Digital Escolar fan una proposta crítica de recursos per l'escola.
Altres marcs de referència
La LEC defineix la BE com a "espai d'accés a la informació i font de recursos informatius en qualsevol suport a l'abast dels alumnes, del professorat i de la comunitat educativa".
D'altra banda, les Directrius per a la biblioteca escolar de la IFLA/UNESCO especifiquen el contingut de l’anomenada formació d’usuaris destacant tres àmbits d’actuació:
- Continguts respecte la biblioteca
- Habilitats de cerca i utilització de la informació
- Motivació per a l’ús de la biblioteca
Altrament, si observem l'ús de la biblioteca escolar al llarg de les diferents etapes educatives de l'alumne, tot i reconèixer que evidentment en la lectura per plaer també pot donar-se la recerca i que la lectura per a la recerca també pot ésser una lectura plaent, podem acordar que la concepció que tenim tots plegats de la biblioteca en l'etapa materno-infantil està bàsicament lligada al gust per la lectura, a la dinamització lectora, a la lectura per plaer mentre que la concepció i la visió que tenim d'una biblioteca escolar en les etapes superiors, a qualsevol institut per exemple, està majoritàriament lligada a la lectura per a la recerca, a la lectura per al treball acadèmic, entenent com a tal l'elaboració de dossiers, treballs d'investigació, projectes… en el format que es triï.
Serà necessari continuar revisant el paper i també el perfil del bibliotecari escolar ja que les noves tecnologies no només han possibilitat una evolució en la gestió bibliotecària, sinó que assenyalen el camí d'una renovació en l'organització de l'accés a la informació des de les nostres biblioteques. Tampoc podem oblidar les possibilitats que ens obre als responsables d'una biblioteca escolar de difusió de la nostra tasca ni tampoc les possibilitats d'interacció que ofereixen les eines 2.0.
Caldrà analitzar, també, si els coneixements i habilitats del claustre de mestres en general són suficients per gestionar l'accés i ús de la informació que la Societat de la Informació del s.XXI demanda.
Finalment, cada centre escolar haurà d'escollir quins són els coneixements, les habilitats i destreses que cal treballar i quina educació documental cal impartir i com integrar-ho en el PLEC (Pla de Lectura de Centre) i en el pla TAC.
Per pensar
"Les competències mobilitzen coneixements, en bona part conceptuals, però també procedimentals i normatius: són més que coneixements, però no són res sense aquests." (Graells, 2008)