Concepte de competència informacional

El terme "competència informacional" és relativament nou, neix de la necessitat de trobar un terme específic per a denominar l’ensenyament i aprenentatge de conceptes, habilitats i actituds relacionats amb l’ús de la informació tot integrant diferents llenguatges i suports comunicatius i implicant tots els processos de cerca, tractament, i d’ús de la informació que tenen lloc perquè es produeixi la transformació de la informació en coneixement. Si bé el terme és recent, els processos i les capacitats implicades han existit sempre, però vinculats fins ara a la cultura impresa.

Terminologia


A la literatura que es pot consultar sobre la competència informacional s’utilitzen diferents termes per a referir-se a un mateix concepte.

Ens podem trobar, indistintament, amb diferents expressions:

  • Cultura de la informació
  • Alfabetització informacional
  • Competència informacional
  • Habilitats informacionals
  • Educació documental


L’ús preferent d’una o altra expressió ve més aviat determinat pels contexts on s’utilitza – empresa, universitats, món bibliotecari, etc.- que no pas per diferències de fons entre totes elles.

  • L'expressió “alfabetització informacional” és la traducció més comuna del terme anglosaxó information literacy.
  • El terme “literacy”, s’utilitza de manera genèrica, per definir la capacitat de dominar l’ús de diferents mitjans, tecnologies o llenguatges. Així, es parla d'alfabetització audiovisual, tecnològica, digital i de moltes altres.
  • En llengua catalana i castellana s'ha estès força per la seva presència i utilització a Internet i en publicacions especialitzades.

Igualment, s’ha estès àmpliament l'acrònim ALFIN mentre que als EEUU l’equivalent que s’ha utilitzat és lNFOLIT.

Antecedents i definicions

Gómez i Benito, precursors del concepte d’alfabetització informacional al l’estat espanyol, assenyalen que les habilitats que es requereixen en l'era digital són de magnitud diferent a les de l'època de la impremta:

La identificació i localització de recursos individuals (a l’època de la impremta era una tasca finita, dintre dels límits fixats pels fons existents i considerada sobretot com l'habilitat de navegar pels catàlegs de la biblioteca i els sistemes de classificació de les prestatgeries. Identificar i localitzar recursos en un món electrònic, d'altra banda, pot ser que sigui una tasca gairebé infinita. A mesura que continuem fent la transició d'una era tradicional a una electrònica, s'intensifica la necessitat d'habilitats d'informació. (Barry i Fernandez, 1999, cit. por Gómez y Benito, 2001)


Pel que fa al contingut de la competència informacional, ha estat l’àmbit de la biblioteconomia i la documentació el principal impulsor del concepte. El món bibliotecari ha promogut un tomb important en les funcions tradicionals de les biblioteques incidint en la necessitat de desenvolupar més la seva funció socialeducativa. Així, el concepte d’alfabetització informacional és el referent teòric més consolidat i acceptat pel conjunt d'institucions i associacions bibliotecàries dels països desenvolupats. Des de la dècada dels anys setanta, però fonamentalment en aquests últims deu anys s'ha anat generant un important i notori nombre de congressos, reunions, publicacions, conferències o declaracions internacionals a l'entorn de la formació dels potencials usuaris de les biblioteques i altres serveis de gestió documental.


L’AASL (Associació Americana de Biblioteques escolars) depenent de l’ALA (American Library Association), fou la primera en elaborar un document, l’any 1998, on va definir la competència informacional com:

Definició de l'ALA (1998) Habilitat de reconèixer una necessitat d’informació i la capacitat d’identificar, localitzar, avaluar, organitzar, comunicar i emprar la informació de manera efectiva, tant per a la resolució de problemes com per a l’aprenentatge al llarg de la vida.


La IFLA (International Federation of Library Institutions and Associations) i la UNESCO s’afegiren a aquest plantejament teòric i, a partir de la Declaració de Praga (IFLA, 2003), es van crear comitès mundials especialitzats en vetllar l’articulació de l’aprenentatge d’aquesta competència en diferents contextos culturals i educatius.

Declaració de Praga (IFLA, 2003)

L'alfabetització informacional comprèn el coneixement i necessitats dels individus i l'habilitat per a identificar, localitzar, avaluar, organitzar i crear, utilitzar i comunicar informació eficaçment per a enfrontar aspectes o problemes; és un prerrequisit per a participar eficaçment en la Societat de la Informació i és part dels drets bàsics de la humanitat per a un aprenentatge per a tota la vida.


Altres definicions a tenir, també, en consideració són les següents:


  • Definició de la CILIP (2004): Alfabetització informacional és saber quan i perquè necessites informació, on trobar-la i com avaluar-la, utilitzar-la i comunicar-la de manera ètica.


  • Declaració d’Alexandria (IFLA, 2005): L’alfabetització informacional es troba en el cor mateix de l’aprenentatge al llarg de la vida. Capacita la gent de tota classe i condició per cercar, avaluar, utilitzar i crear informació de manera eficaç per aconseguir les seves metes personals, socials, ocupacionals i educatives. Constitueix un dret humà bàsic en el món digital i promou la inclusió social de totes les nacions.

Referències bibliogràfiques

Per pensar...

"…amb aquesta revolució del món de les telecomunicacions podem dir que s'inicia una nova era, la societat de la informació o la societat informacional. És l'anunci d'una nova època que ha de comportar un gran canvi en els costums de la població, com a conseqüència de les possibilitats que ofereix l'accés a noves tecnologies i fonts d'informació; especialment, els sistemes informàtics transformaran els llocs de treball i les seves formes d'organització." (Torres, 1994)