Mòdul 1 - Tema 1

A totes les societats i en totes les èpoques conegudes històricament, la informació i el coneixement han estat un factor clau de l'evolució i de l'èxit.

Els canvis produïts en la microelectrònica, lainformàtica i les telecomunicacions a partir de la segona meitat del segle XX han possibilitat una comunicació i un accés a la informació molt fàcil, sense límits geogràfics ni horaris, amb una influència en els contextos socials fins ara desconeguda i amb unes oportunitats de col·laborar i compartir informació gairebé infinites. Tot plegat ha suposat una revolució en com la humanitat es relaciona amb la informació.

«Allò que caracteritza la Societat de la Informació no és el paper central que hi tenen el coneixement i la informació en la generació de riquesa, poder i significat. El que és nou és la tecnologia per al processament de la informació i l'impacte que té aquesta en la generació i aplicació del coneixement». (Castells, 2003).

En pocs anys les nostres activitats més habituals estan passant davant d'una pantalla: comprem, treballem, organitzem un viatge, ens relacionem… davant d'un ordinador i connectats a Internet. Tots els àmbits de l'individu: l'aprenentatge, la salut, la política, el lleure, la relació social i personal… estan experimentant una evolució contínua i ràpida en les possibilitats de relació. Les noves possibilitats tecnològiques, els nous formats i productes ofereixen noves oportunitats a l'individu d'interactuar amb la informació, amb la societat i amb l'altre. En definitiva, en molt pocs anys la cultura digital no tan sols està convivint, sinó que s'està imposant, en major o menor grau, a més o menys velocitat, a la cultura impresa.

Els nous formats i productes demanen, però, noves maneres de llegir i d'escriure, i exigeixen del lector -i de l'escriptor- nous coneixements, noves habilitats, noves competències, nous hàbits, nous valors i, en definitiva, una nova cultura: la cultura de la informació. Una nova manera de relacionar-se amb la informació que a hores d'ara està esdevenint indispensable per sentir-se integrat en aquesta nova societat de la informació.

Per a poder comprendre, adaptar-se i gaudir la cultura digital, es necessiten canvis i processos nous. Fixem-nos que cal situar-se d'una manera diferent davant d'un text que ja no tan sols és gràfic sinó que està construït amb la combinació de diversos llenguatges alhora, multimèdia, i fent connexions amb altres informacions, l'hipertext. La lectura de documents amb hipertext o lectura digital deixa de ser lineal, que és la lectura que tradicionalment hem ensenyat als nostres alumnes per a comprendre el text imprès, i ha passat a ser una lectura oberta i relacional. Més que mai, el sentit de la comunicació i de l'ús de la informació és el global, col·lectiu i social.

Després d'haver definit què és la competència, caldria observar amb una mica més de deteniment què és la informació i, sobretot, com és la informació que circula per la xarxa Internet ja que presenta, com hem avançat, alguns trets distintius.

Si consultem el diccionari etimològic de Joan Corominas trobem que la paraula "informació" prové del terme original llatí "informare", que significa "donar forma". Si revisem el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans trobem que una de les accepcions de la paraula "informar" és "donar notícia".

No oblidem que la fita del procés d'aprenentatge-ensenyament és adquirir coneixement. L'accés a la informació també comparteix aquesta fita. És doncs, important clarificar també els conceptes de dades-informació-coneixement-saber.

Vegeu la taula resum que van elaborar Quintana i Veron (2001) en la qual hi trobem una definició i els trets principals.

A més a més del que ja s'ha dit, la informació es pot caracteritzar amb els trets següents:

• Es pot expandir, no es perd quan la subministrem, incrementa amb el seu ús.

• No té un valor directament calculable: depèn del context i de l'ús.

• És comprensible, es pot sumaritzar i integrar.

• Es pot transportar instantàniament.

• És susceptible de ser compartida.

• S'expressa de moltes formes i només té un valor concret en el context d'una situació determinada.

L'aparició de l'escriptura, i per tant de documents, va ser de gran importància per a la Humanitat ja que va marcar el punt d'inflexió entre la prehistòria i la història.

El text escrit ha regnat durant molt de temps a la nostra cultura. Des de la invenció de la impremta, el suport més generalitzat per a la difusió de la informació ha estat el paper.

El suport paper, però, és limitat en quan als formats en que pot concretar-se, com ara el text escrit i la imatge. La digitalització de la informació ha possibilitat la creació de nous formats (el multimèdia i el hipermèdia) i ha facilitat l’accés i processament dels ja existents (el text, la imatge, el so i l’audiovisual).

La forma predominant d'estructurar i transmetre la informació, actualment s’està modificant significativament cap al que podem anomenar el format multimèdia o hipermèdia en les noves xarxes de comunicació digital. Es combina l’expressió artística visual i el llenguatge verbal en hiperdocuments interactius i multisensorials.

La integració de text, so i imatge en els documents multimèdia junt amb la interactivitat fan d’aquest format quelcom específic que ens obliga a considerar, com una necessitat, el domini tant de la competència lingüística (del llenguatge verbal) com de la competència comunicativa en els diferents llenguatges que el conformen.

La utilització de manera habitual d’altres llenguatges per comunicar continguts també fa necessari eixamplar el concepte de lectura i escriptura que fins ara havíem associat únicament al text.

• Llenguatge verbal - Lectura de text
• Llenguatge visual - Lectura d’imatge.
• Llenguatge audiovisual - Lectura d’audiovisual.

A Internet podem trobar informació organitzada linealment amb una seqüència absolutament previsible com en els textos tradicionals en suport paper però el que predomina és trobar-la organitzada en l'hipertext, el qual no té una seqüència lineal.

El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix l'hipertext com: un sistema d'organització i de consulta de la informació per ordinador que es basa en la combinació de fragments textuals d'una manera associativa i per nivells.

Afegim que aquests fragments textuals han evolucionat cap a fragments no textuals, és a dir, fragments sonors, imatges i animació. O sigui que l'hipertext ha derivat també amb el que anomenem text multimèdia o hipermèdia. És el tipus de text que trobem en els webs, en les presentacions de diapositives, wikis, blocs i en altres productes interactius de la xarxa.

El desplegament del currículum tant d'educació primària com d'educació secundària dels Decrets 142/2007 i 143/2007 en l'àmbit de llengües recorda que:

«Cal tenir en compte que sorgeixen noves escriptures –no-lineals (hipertext), interactives i en format multimèdia–, amb signes ideogràfics i amb ajudes per activar els coneixements i per a la generació de textos. Tot això requereix diferents tipus de processos de comprensió i diferents estratègies per al seu aprenentatge.»

Això vol dir, a efectes pràctics, que no podem oblidar la lectura digital quan elaborem els instruments de diagnosi de la lectura en els nostres centres en el moment d'iniciar el Pla de Lectura de Centre.

M.Jesús Lamarca de la Universitat Complutense de Madrid explica les característiques bàsiques i distintives de l'hipertext de la manera següent:

«El documento hipertextual posee características propias como la duración temporal, la situación espacial, la variabilidad de la presentación o la reutilización del documento o de sus partes en la generación de nuevos documentos. Además de una diferencia fundamental: la utilización de aparatos entre los que son imprescindibles un dispositivo de visualización como es la pantalla, un ordenador y un programa de lectura o navegación (que puede ser el navegador o explorador Web u otro programa de lectura y navegación). La lectura hipertextual requiere, pues, nuevas herramientas, soportes y dispositivos de lectura y navegación.»

Hem comprovat que l'estructura associativa i per nivells fomenta una lectura totalment oberta i imprevisible. A la pràctica les possibilitats de lectura o navegació més esteses són tres:

• En profunditat, quan s'escull un lligam per avançar sense explorar els altres.
• En amplada, quan s'activen tots els lligams d'un node o pàgina, es consulten totes les possibilitats abans de seguir avançant.
• Combinada, quan es va saltant d'una estratègia a l'altra segons els resultats.

És fàcil que els alumnes poc avesats a aquest tipus de lectura es desorientin, per tant, cal conscienciar-los de l'existència d'eines d'ajuda a la navegació com: la barra de navegació, la branca jeràrquica, el menú desplegable, el mapa del web, l'historial o el botó de retrocés.

"Internet és la base del desenvolupament futur, com fa un segle ho va ser l’electricitat." (Castells, M.)