Gust per llegir

La lectura no es pot imposar. Oblidem-nos d’obligar-los a llegir. Mai funcionarà. El cuc de la lectura només els picarà si els pica la curiositat, si estimulem el desig, si suggerim i captivem amb arguments, amb amabilitat i amb paciència, no amb crits i càstigs. Exigir «llegeix!» no tindrà mai el resultat positiu que busquem. En canvi, recomanar amb passió sentida una obra adequada a l’edat, els interessos i el moment exacte en què es troba el nen en qüestió…

GIRBÉS, Joan Carles. El mètode definitiu per tenir fills lectors: consells i receptes miraculoses que garanteixen l’èxit escolar. Fundació Jaume Bofill, 2012.

Gust per llegir i hàbit lector

S’entén el gust per llegir com l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi, sense res a canvi, amb l’únic propòsit de passar-ho bé, com a descobriment d’unes il·limitades possibilitats d’oci, com a expressió i formació del gust personal i del desig lector, i com un element clau per a l’adquisició del coneixement i per al desenvolupament personal al llarg de la vida.

Per què és important fomentar l’hàbit lector a l’escola? Doncs perquè està comprovat que estar implicat en la lectura i tenir un bon hàbit lector correlacionen amb una bona competència lectora i majors possibilitats d’èxit acadèmic. Les anàlisis de resultats de PISA 2009 ho confirmen. És més, recomanen el foment de l’interès per la lectura com a mesura per millorar la competència lectora:

L’hàbit lector, però, no s’adquireix automàticament, sinó que, com tots els hàbits, necessita ser practicat de forma habitual i sovintejada. A banda, en l’adquisició d’aquest hàbit intervé també la part afectiva, el gust per practicar-lo. És per aquest motiu que els currículums d’educació prescriuen (primària)/ recomanen (secundària) un temps de lectura diari i no només a les àrees lingüístiques. Perquè el gust per llegir i l’oportunitat de practicar-lo cada dia afavoreixen l’hàbit lector.

Animació lectora

L’animació a la lectura és una activitat de mediació cultural entre els llibres i els nens, destinada a reduir la separació física, cultural i psicològica entre ambdós.

MATA, Juan. Animación a la lectura: hacer de la lectura una práctica feliz, trascendente y deseable. Barcelona: Graó, 2008

Dins d’animació lectora s’inclouen totes aquelles activitats que tenen per objectiu apropar els nens i joves a la lectura i provocar-los el gust per llegir.

A l’hora de plantejar-se activitats d’animació cal tenir present quin és el veritable propòsit: que llegeixin. Per tant, no han de ser activitats gaire complexes ni costoses de fer. Una presentació d’un llibre, una petita exposició temàtica o una lectura en veu alta són activitats d’animació a la lectura que faran agafar ganes de llegir, probablement. Un gran muntatge que impliqui moltes hores de preparació potser pot fer venir ganes de llegir, però també potser restarà temps que es podria dedicar a llegir. Cal tenir present, a l’hora de planificar les activitats d’animació, quina és la relació cost/efectes que poden produir sobre la lectura i quina sostenibilitat en el temps poden tenir.

Temps de lectura

S’ha apuntat més amunt: els decrets d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i secundària obligatòria remarquen la importància de l’hàbit lector com a eina bàsica per construir el coneixement, i la responsabilitat de totes les matèries per fomentar-lo:

Com es pot organitzar aquests temps de lectura? El Departament d’Ensenyament, en el document

La lectura en un centre educatiu, proposa la distribució en dues activitats diferenciades: un temps de lectura i un temps per parlar del que s’ha llegit, i s’aconsellen unes activitats perquè aquest temps de lectura sigui eficaç per desenvolupar l’hàbit lector i el gust per llegir:

Aquest model és vàlid per a tots els nivells d’educació obligatòria i caldrà adaptar la quantitat de temps que es dedica a cada activitat.

Temps de lectura:

a) Lectura expressiva del docent

Perquè s’ha demostrat que «L’única i més important activitat per construir la comprensió i les habilitats essencials per a l’èxit en l’aprenentatge de la lectura sembla que és llegir en veu alta als infants». (International Reading Assotiation i National Association for the Education of Young Children (1998). «Learning to Read and Write. Depelopmentally Appropiate Practices for young children». The Reading Teacher, vol. 52, 2, 193-216.

Altres arguments avalen els beneficis d’aquesta activitat:

  • La satisfacció de poder seguir un argument extens durant un temps.
  • La possibilitat d’escoltar llibres que estan per sobre del seu nivell lector.
  • La possibilitat de compartir referents literaris i culturals.

b) La lectura autònoma per part de l’alumne

Ha de complir una sèrie de condicions:

  • Se li ha de donar un valor (un horari que sigui visible).
  • Hi ha d’haver el model lector del docent: ell també ha de llegir el seu llibre.
  • S’ha de poder llegir sense interrupcions.
  • L’alumne ha de poder seleccionar les pròpies lectures.
  • Els materials de lectura han de ser complets i coherents.

En els nivells inicials es recomana dedicar més temps a la lectura per part de l’ensenyant i menys a la lectura autònoma, i amb el temps anar modificant aquesta relació fins que s’arribi a invertir.

Temps per parlar de la lectura:

Es proposen dos grans blocs d’activitats:

a) Debats, converses literàries, clubs de lectura… activitats que es fan a partir de la lectura compartida d’un text, potser llegit en veu alta pel mestre o potser llegit pels alumnes de manera individual. Comparteixen mitjançant la conversa les diverses lectures que n’ha fet cada un i construeixen la comprensió entre tots. És un tipus d’activitat que ajuda a establir vincles al voltant de la lectura.

b) Recomanacions, presentacions… Després de la lectura autònoma dels alumnes, cada un pot parlar del llibre que ha llegit amb els seus companys, donar-ne l’opinió, recomanar-lo o no. Aquest tipus d’activitats incentiva la lectura, ja que els motiva a llegir, alhora que ajuda a definir les preferències lectores.

Per saber-ne més:

El capítol El temps de lectura del document La lectura en un centre educatiu. Departament d’Ensenyament (2013).

El temps de lectura a primària. Dossiers didàctics de L’Impuls de la Lectura. Departament d’Ensenyament (2014).

L’hàbit lector i el temps de lectura a l’educació secundària. Dossiers didàctics de L’Impuls de la Lectura. Departament d’Ensenyament (2015).

Paper de la biblioteca en el foment de l’hàbit lector i el suport al temps de lectura

La biblioteca escolar és un dels elements clau per al foment de la lectura i la consolidació de l’hàbit lector als centres. Pot treballar en l’oferta de serveis, la selecció de recursos, l’organització d’activitats i l’aplicació d’estratègies.

Les accions que es fan des de la biblioteca es podrien agrupar en les estratègies següents:
  • Identificar possibles no lectors o lectors febles.
  • Fer visible la lectura al centre.
  • Apropar els llibres als alumnes.
  • Ajudar a identificar preferències lectores i a definir un itinerari lector.
  • Impulsar i donar suport a la lectura en veu alta.
  • Impulsar i donar suport a la lectura autònoma.
  • Impulsar i donar suport a les interaccions socials sobre llibres (compartir lectures).

La majoria d’aquestes estratègies donen suport al temps de lectura del centre.