Dinamització de la BE

S’entén per dinamització de la BE el conjunt d’accions que es duen a terme per apropar els seus recursos i programes a la comunitat educativa. Comprèn la planificació i el desenvolupament de programes i activitats per fer conèixer la biblioteca escolar, els seus serveis i recursos, i per promoure la lectura i l’accés a la informació i donar suport al currículum.

Molt sovint s’ha associat exclusivament la dinamització de les biblioteques escolars a la lectura literària. Aquest tractament és incomplet. La dinamització de la biblioteca escolar ha d’incloure totes aquelles accions que reforcin i afavoreixin l’ús de la biblioteca per a la millora de la competència lectora i el suport al currículum. Aquest és el model de biblioteca escolar que promou el programa “puntedu”, i que s’acosta cada dia més als CRAE (Centres de Recursos per a l’Aprenentatge i l’Ensenyament).

Un cop definida la dinamització com a sinònim d’actuacions possibles per fer d’aquest model de biblioteca una eina i un recurs de suport al currículum, caldrà veure quines seran les actuacions adients i de quina manera es portaran a terme. Cada centre dissenyarà, planificarà i organitzarà les accions en funció del PEC.

Destaquem la reflexió de Glòria Durban al seu web bibliotecaescolar.info:

Cal ser extremadament realistes perquè pot succeir que invertim molts esforços en nombroses propostes i activitats que no arribin a connectar amb les necessitats reals dels alumnes però especialment amb les necessitat del professorat, que és en definitiva qui té la responsabilitat de crear en els alumnes la necessitat d'utilitzar la biblioteca. La dificultat està en escollir les accions que ens puguin resultar més útils, conjuntar-les i estructurar-les en funció dels propis objectius generals pel context immediat de la nostra escola als que s’ha de donar resposta».

Per parlar de la planificació d’accions de dinamització cal aprofundir en el concepte de competència lectora i en els seus eixos.

Eixos de la competència lectora

PISA 2009 diu a propòsit de la competència lectora:

Comprendre i emprar els textos escrits i reflexionar-hi i implicar-s’hi per assolir els objectius propis, desenvolupar el coneixement i el potencial de cadascú i participar en la societat.

Un lector competent, avui dia, no és aquell que és capaç de descodificar i de donar un significat a allò que llegeix, sinó aquell que, a més, en fa una comprensió profunda i s’implica en la lectura, cosa que li permet créixer i participar de la societat. Es tracta d’un concepte de lectura que va més enllà de la instrumentalitat: la lectura vinculada a un projecte de vida, que permet el desenvolupament personal i la inserció en la societat.

La professora Isabel Solé (UAB) fa aquesta reflexió:

(…) entenc l'aprenentatge de la lectura com un tamboret de tres potes: totes tres han d'estar equilibrades. Quines són?: aprendre a estimar-la -si això està assegurat, tenim molt camí recorregut per a les altres potes-; aprendre a llegir pròpiament, i, la tercera, aprendre a fer-la servir per a aprendre. No tan sols per a saber què diuen els textos, sinó per a anar més enllà i poder analitzar-los, confrontar-los i extreure'n conclusions. Entrevista amb Isabel Solé

Partint de la metàfora d’Isabel Solé, es podrien dibuixar els tres eixos de la competència lectora:

Aquests tres eixos són adoptats com a estructura pel programa L’Impuls de la lectura i pel programa Biblioteca escolar «puntedu». En les pràctiques següents s’exposaran les línies generals de cada un dels eixos i es reflexionarà sobre el paper de la BE per promoure’ls.

Per saber-ne més:

La lectura en un centre educatiu. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

GARCÍA GUERRERO, J. El quehacer de la biblioteca escolar: la inutilidad de lo inútil. Conferència Trobada pedagògica de biblioteques escolars de Catalunya (2016).

Organització i difusió de la BE

Una de les funcions de la biblioteca és recollir i gestionar (seleccionar, adquirir i catalogar) els materials que la comunitat educativa necessita per al desenvolupament de les seves tasques curriculars i l’evolució del projecte educatiu de cada centre.

És important, doncs, que es dissenyin i planifiquin accions per donar a conèixer i difondre no només els materials sinó també els recursos i els serveis de la biblioteca.

Alguns exemples d’accions que hauria de fer la biblioteca:

D'organització

  • Distribució adequada i ambientada dels espais físics i virtuals de la biblioteca.
  • Retolació adequada i atractiva de la col·lecció.
  • Gestió del préstec: individual, a les aules, al professorat, a les famílies, interbibliotecari.
  • Elaboració de materials o eines.
  • Planificació d’exposicions, xerrades, conferències i trobades adreçades a la comunitat educativa: presentació de la biblioteca al nou alumnat, professorat i famílies, jornades de portes obertes, conferències educatives i divulgatives…
  • Obertura de l’horari lectiu per facilitar el màxim accés possible al fons i als serveis a l’alumnat i professorat.
  • Obertura de l’horari no lectiu per afavorir l’accés al fons i als serveis i la participació d’activitats a les famílies i personal no docent.
  • Col·laboració i participació de les famílies, alumnes inclosos, i del personal no docent en la gestió de la biblioteca escolar.

Les biblioteques en general mostren una dimensió cultural i esdevenen nuclis que, en moments puntuals, poden col·laborar, oferir i crear activitats per donar a conèixer i fomentar fets culturals i efemèrides.

De difusió

  • Informació i difusió dels recursos i serveis al web o blog de la BE.
  • Elaboració de guies d’ús o fullets informatius de la BE.
  • Revista i/o butlletins periòdics de la BE.
  • Reunions, trobades informatives del que es fa a la BE.
  • Informació de la biblioteca als taulells d’anuncis del centre.
  • Comunicació a la premsa local i comarcal de les activitats de la biblioteca.

Accions i activitats com la creació del carnet de la biblioteca, l’elaboració de punts de llibre, els logos, les mascotes, tenen per objectiu bàsicament difondre la biblioteca com a espai, mostrar el que s’hi fa i motivar la lectura i la cerca d’informació.

En el Nodes Biblioteques escolars de Catalunya del Programa biblioteca escolar «puntedu» es poden trobar bones pràctiques i espais virtuals de biblioteques escolars de Catalunya que donen a conèixer el seu projecte.

Exemples d’accions d’organització i difusió

Presentació de la guia de la biblioteca de l’Escola Cossetània (Vilanova i la Geltrú).

Organització del fons de la biblioteca de l'Escola Centcelles (Constantí).

Organització i funcionament de la biblioteca de l’Institut escola Mare de Déu del Portal (Batea).

Recull d'opinions de l’alumnat sobre els serveis de la biblioteca a l’Institut de la Roca del Vallès.

Tríptic informatiu de la biblioteca de l’Escola Gravi (Barcelona).

Per saber-ne més:

CENTELLES, Jaume. (2005). La biblioteca, el cor de l’escola. Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat.

CENTELLES, Jaume. (2020). El abrazo de la literatura. Itinerarios lectores para infantil i primaria. Barcelona: Graó Educació, 334

GRUP BIBLIOMEDIA. (2007). La biblioteca-mediateca: educació infantil i primària. Proposta de treball. Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat.

GRUP BIBLIOMEDIA. (2007). La biblioteca-mediateca: educació secundària. Proposta de treball. Barcelona. Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat.

DELGADO, Mª Cruz. (1998). La dinamización de las bibliotecas escolares. OSORO ITURBE, Kepa (coord.). La biblioteca escolar un derecho irrenunciable. Madrid: Asociacion española del libro infantil y juvenil. (Malgrat el seu any d’edició, hem volgut citar aquest document perquè considerem que aporta idees molt interessants sobre el tema).

Dinamitzem? Propostes per a la biblioteca escolar Programa de biblioteca escolar Puntedu (2020).