Seleccionar la clau forana de la taula

Quan parlem de camp clau estem parlant, tal com s'ha explicat en el pràctica anterior, d'aquella modalitat de camp que és irrepetible en la seva pròpia taula.

A partir d'aquest camp irrepetible es faran les relacions entre les taules. En tot cas, les relacions parteixen d'un camp clau d'una taula (costat 1 de la relació) i va a parar a un altre camp no clau d'una altra taula (costat n de la relació).

Sota aquest concepte, podem parlar de claus internes i claus externes o foranes.

En el pràctica anterior es va parlar de les claus internes, i en aquest es parla de l'altra modalitat, les claus foranes.

En el primer pràctica d'aquest curs es va tractar del concepte de relacions entre taules. Doncs bé, les relacions ideals són les que tenen la modalitat 1 a n.

En aquest sentit, i seguint l'exemple del pràctica 1, en la relació entre les taules llibres i la taula llengua, si analitzem la taula llibres, podem veure una clau forana que afecta al seu camp Llengua que prové d'una altra taula, que es diu també Llengua, i que té un camp de nom codi que és un camp clau en la seva pròpia taula.

Doncs bé, per a la taula Llibres, el camp Llengua és una clau forana a si mateix:

Per tant, les taules que tenen el costat n de la relació, com passa amb la taula llibres en aquest exemple, tenen un camp clau intern propi (el camp registre en aquest exemple) i tenen uns camps clau forans que pertanyen a les altres taules amb què es troben relacionades.

El fet de disposar de claus internes i de claus foranes és allò habitual de la modalitat de programari anomenat bases de dades relacionals com és l'Access en les diferents versions, o també el LibreOffice.