Desar documents gràfics

La resolució de les imatges afecta la seva qualitat, la seva presentació en pantalla, la seva sortida per impressora, la memòria que es necessita per treballar amb la imatge i el pes del fitxer. Si esteu treballant sobre imatges que tenen com a destí un document electrònic, amb una resolució de 72 ppi n'hi haurà suficient, ja que els monitors convencionals rarament poden millorar els resultats per damunt d'aquesta resolució. Si, en canvi, necessiteu imprimir-les, és convenient ajustar la resolució a les possibilitats de la impressora, ja des del moment de creació de la imatge digital (amb un escàner, una càmera digital…).

Com a norma general, en treballar amb dispositius que capten les imatges, és convenient treballar a màxima capacitat de resolució, doncs així es podrà treballar igualment per a paper i per a web, ja que amb posterioritat es pot reduir la seva resolució, però no al contrari. 1.6.1.- Desar optimitzant per a impressió

Si obrim una fotografia que pot estar ja preparada, tal com surt de la càmera, per portar a imprimir, observarem que les seves propietats són:

Mida en píxels: Superior a 1500×2000 per a una impressió de foli. Una resolució superior a 200×200. Format jpg 1.6.2.- Desar optimitzant per a pantalla

Configurant la resolució del vostre monitor, podeu veure les imatges més o menys nítides, i més o menys definides. Cada monitor sol tenir unes possibilitats pròpies a l'hora de presentar la informació en pantalla, que van des d'una configuració molt bàsica dels primers monitors en color, ara ja obsoleta (640 x 480 píxels i 256 colors) fins a configuracions on els píxels es concentren per donar qualitats molt acceptables (1400 x 1050, 32 bits, per exemple).

També cal tenir present que les proporcions de la pantalla ja no acostumen a ser de 4:3 , sinó de 16:9 i així els formats canvien de mides i proporcions.

El fet que les mides siguin les clàssiques no impedeix que es puguin crear fitxers de 400×100, per exemple, que puguin servir per a gràfics d'internet.

Així doncs,un arxiu com aquest:

presenta aquestes propietats:

1.6.3.- Desar optimitzant per a web

Les diferències entre desar optimitzat per a pantalla i desar optimitzat per a web només es diferencien en la mida de la imatge. Els altres paràmetres, quant a profunditat de bits i ppp són similars, no presenten variació.

1.6.4.- Desar optimitzant per a impressió en alta qualitat

La resolució d'una imatge es correspon amb la quantitat de píxels que la descriuen. Sol mesurar-se en píxels per polzada (ppp o ppi) , i de la resolució depèn tant la qualitat de la representació de la imatge en pantalla o per impressora, com el pes del fitxer o la quantitat de memòria que necessita el fitxer d'imatge.

El pes d'una imatge és proporcional a les seves dimensions: augmentant les dimensions d'una imatge, augmenta proporcionalment el pes, i disminuint-les, el pes de la imatge disminueix proporcionalment. En general, doncs, el pes d'una imatge depèn de les seves dimensions, de la resolució, de la profunditat de color i del format de la imatge. Cal trobar l'equilibri entre el resultat que voleu obtenir i el pes de la imatge resultant evitant resolucions excessives, imatges massa grans, formats inadequats o profunditats de color innecessàries, sobretot si les imatges que treballeu han de formar part de documents que compartireu més endavant (a través d'una pàgina web, d'un correu electrònic…).

La profunditat de color és el nombre de bits utilitzats per representar el color de cada píxel. Una profunditat de color n equival a una quantitat 2 elevat a n de colors. Així doncs, una profunditat de color de 16 bits equivaldrà a 2 elevat a 16 colors: 65.566 colors possibles.

La profunditat de color en el tractament d'imatges oscil·la entre 1 i 32 bits sent els valors més usuals: 8 bits (256 colors), 16 bits (milers de colors) i 24 bits (milions de colors, o color real, o color RGB).

RGB prové de les sigles Red Green Blue: són els tres colors primaris a partir dels quals es poden fer tots els altres. El color RGB té una profunditat de color de 24 bits: 8 bits (o 256 variacions possibles de color) per cadascun d'aquests tres colors primaris. Hi ha més de 16 milions de combinacions possibles entre els tres colors (256 x 256 x 256, o bé 2 elevat a 24). L'ull humà no és capaç de discriminar entre tants colors, de manera que amb una profunditat de 24 bits n'hi ha més que suficient per representar tots els colors possibles d'una imatge. Les imatges de 32 bits no contenen més informació sobre nombre de colors que les de 24 bits; aquesta informació addicional s'utilitza per transparències de bits.

Bàsicament parlarem de qualitat per a impressió no tant quan es pugui “preparar” un fitxer per imprimir-lo o portar-lo a una botiga especialitzada, sinó quan el mecanisme que fa l'arxiu ( escàner, càmera de fotos ) ja de per si presenta unes bones propietats que així ho possibilitin.

Un exemple de propietats de foto amb una qualitat d'impressió: