Identificar diferents formats de fitxers d'imatges

Existeixen diferents tipologies de formats d'arxius gràfics. En termes generals, podem dir que cada programa de tractament d'imatges té una extensió pròpia d'arxiu, que només ell és capaç de gestionar. Com que es tracta de compartir informació i volem que tothom pugui veure un arxiu gràfic es fan servir, generalment, arxius en jpg, que presenten dues petites variants , com poden ser els gif i png.

Naturalment, existeixen moltes més tipologies de formats d'arxius, tot i que amb saber gestionar els que hem anomenat, pot ser suficient per començar.

Bàsicament només caldrà mirar l´extensió de l'arxiu ( les tres lletres després del punt per saber la seva tipologia.

A.- Formats de fitxers d'imatge propis d'una aplicació

Cada programa té una extensió diferent, com per exemple *.xcf* per a gimp, *.psd per a photoshop o d'altres. No són compatibles entre si.

B.- Formats de fitxers d'imatge genèrics

Bàsicament són 3 els formats: Els jpg

*.jpg és un format de compressió amb pèrdua: a més compressió, menys qualitat. Les imatges *.jpg, malgrat la seva compressió, són capaces de reproduir milions de colors (24 bits), la qual cosa les fa molt útils per comprimir imatges de fotografies. Una imatge *.jpg amb una qualitat del 90% pesa força menys que la mateixa imatge en format *.bmp o *.tif; i en una aplicació on només calgui presentar les imatges per pantalla, la diferència de qualitat entre una i altra és inapreciable. La seva capacitat per donar qualitat amb poc pes fa d'aquest format el més utilitzat per publicar fotografies en pàgines web, eines de presentació… També és un format utilitzat àmpliament per les càmeres de fotografia digital. És un format universal, interpretat per gairebé totes les aplicacions que utilitzen imatges incloent-hi, per exemple, lectors DVD de sobretaula.

Si opteu per desar a qualitats baixes, podeu aconseguir efectes curiosos en les vostres imatges, semblants a les dels quadres impressionistes. Si per contra busqueu qualitats altes, la qualitat en el moment de desar haurà de ser pròxima a 100. Habitualment no dóna bon resultat desar una imatge font *.jpg amb el mateix format, ja que es comprimeix dues vegades i, per tant, la pèrdua d'informació és molt gran. Els Gif i Png

Una altra opció que teniu per comprimir imatges és utilitzar els formats *.gif o *.png. Aquests formats són més indicats per a gràfics, on les ombres i les trames subtils de colors no siguin gaire significatives.

Els formats *.gif i *.png s'utilitzen, com el *.jpg, per comprimir imatges. Són formats de compressió sense pèrdua que aconsegueixen pesar menys reduint la profunditat de color dels píxels. El format *.gif és antic, molt adequat per a gràfics amb poques gradacions de color. Amb el format *.png, es poden obtenir qualitats altes, però també el pes del fitxer sol ser força superior. El format *.png pot substituir, a la pràctica, i depenent de la compressió que hi apliqueu, els fitxers *.jpg i els *.gif. Profunditat de color

El formats *.gif i *.png aconsegueixen comprimir les imatges rebaixant el nombre de colors, o sigui, rebaixant la profunditat de color , o la quantitat d'informació sobre la imatge que es necessita a cada píxel (o punt), expressada en bits. Quanta més profunditat de color tingui una imatge, més informació sobre color haurà de tenir; per tant, serà de més qualitat, però també ocuparà més espai a la memòria i al disc.

Una imatge amb una profunditat de color de 24 bits no pressuposa que la imatge contingui milions de colors, simplement pressuposa que pot contenir-los. Habitualment, les imatges solen tenir entre unes desenes i uns pocs milers de colors.

La profunditat de color afecta tant la qualitat de la imatge (quanta més profunditat, més qualitat), com al seu pes (com més colors, més pes). Per regla general, cal utilitzar formats que acceptin milions de colors per imatges del tipus fotografia, com el format *.jpg o *.png; i formats amb color indexat per imatges del tipus dibuix, gràfic o icona, com el *.gif o el *.png, amb un nombre baix de colors.

La profunditat de color és el nombre de bits utilitzats per representar el color de cada píxel. Una profunditat de color n equival a una quantitat 2 elevat a n de colors. Així doncs, una profunditat de color de 16 bits equivaldrà a 2 elevat a 16 colors: 65.566 colors possibles. La profunditat de color en el tractament d'imatges oscil·la entre 1 i 32 bits sent els valors més usuals: 8 bits (256 colors), 16 bits (milers de colors) i 24 bits (milions de colors, o color real, o color RGB).

RGB prové de les sigles Red Green Blue: són els tres colors primaris a partir dels quals es poden fer tots els altres. El color RGB té una profunditat de color de 24 bits: 8 bits (o 256 variacions possibles de color) per cadascun d'aquests tres colors primaris. Hi ha més de 16 milions de combinacions possibles entre els tres colors (256 x 256 x 256, o bé 2 elevat a 24). L'ull humà no és capaç de discriminar entre tants colors, de manera que amb una profunditat de 24 bits n'hi ha més que suficient per representar tots els colors possibles d'una imatge. Les imatges de 32 bits no contenen més informació sobre nombre de colors que les de 24 bits; aquesta informació addicional s'utilitza per transparències de bits.