La tecnologia NFC i la seva aplicació

La tecnologia NFC (de l'anglès near field communication) es tradueix al català com Comunicació de camp proper.

És una tecnologia estandarditzada que té com a propòsit facilitar la interconnexió de dispositius i l'intercanvi de dades en un entorn acotat. Neix a partir de la identificació per radiofreqüència (RFID), tecnologia que utilitza ones de ràdio per transferir dades des d'una etiqueta o targeta cap a un lector que la pugui identificar o rastrejar sense la necessitat de cap contacte entre ells.

El seu punt fort està en la velocitat de la comunicació que és gairebé instantània. Com a contrapartida, l'abast és molt curt, només uns 20 cm com a màxim.

El principal atractiu de la tecnologia NFC és que permet diferents formes de comunicació i transaccions d'un mode molt còmode i intuïtiu per a l'usuari. En relació a aquesta simplicitat d'ús, es pot establir una analogia amb altres dispositius d'ús quotidià com podrien ser prémer un interruptor o obrir una porta. Així que podem dir que aquesta tecnologia proporciona el servei desitjat a l'usuari mitjançant accions simples com "tocar" o "apropar" un dispositiu NFC a un altre, permetent així l'ús de qualsevol servei o interacció electrònica a gent de totes les edats o capacitats.

Hi ha aspectes de seguretat i vulnerabilitat que caldrà millorar per evitar riscos.

Aplicacions de la tecnologia NFC

Segons la finalitat principal, la Viquipèdia les classifica en tres grans grups:

Demanda de servei

Aquestes aplicacions consisteixen en el fet que l'usuari toqui amb el seu dispositiu NFC (per exemple, un telèfon) una etiqueta NFC que es trobi en un lloc determinat. D'aquesta manera, l'etiqueta transfereix al terminal una petita quantitat de dades (text, URL, número de telèfon o qualsevol altra informació breu) que permetran a l'usuari realitzar alguna acció. Alguns exemples d'aquest tipus d'aplicacions:

  • Cartells intel·ligents (smart posters) a la via pública promocionant un producte, servei, esdeveniment, etc. que proporcionen una URL a l'usuari on pot obtenir més informació sobre el producte o servei publicitat, o bé reservar les entrades per l'event.
  • Informació addicional sobre productes en un comerç quan l'usuari toca un producte en concret amb el seu dispositiu NFC.
  • Control de temperatura o il·luminació d'una habitació sense haver de moure's del lloc on la persona està asseguda (amb etiquetes ubicades en mobles i que l'usuari pot tocar amb el seu dispositiu NFC).
  • Registre de visites efectuades per personal de guàrdia o seguretat d'un edifici a mesura que fa el recorregut rutinari per totes les zones definides del local.

P2P: Peer-to-peer

Aquest tipus d'aplicacions utilitzen NFC com a mecanisme per establir la comunicació entre dos dispositius que necessiten intercanviar dades.

  • Transmissió de dades des d'una càmera digital a una impressora: mitjançant NFC s'estableix una connexió per Bluetooth que és la que s'utilitza per transmetre les fotografies.
  • Intercanvi de targetes personals a través d'una connexió Bluetooth establerta per NFC.

Pagaments i compra de bitllets i entrades

Aquest tipus d'aplicacions són les que principalment van donar lloc als estàndards NFC. Donat que des de feia temps s'utilitzaven les targetes sense contacte per a algunes transaccions comercials i compra de bitllets en mitjans de transport, la nova tecnologia NFC va ser definida per mantenir compatibilitat amb les aplicacions existents. Alguns exemples:

  • Pagaments en màquines expenedores automàtiques i parquímetres.
  • Consulta de saldo en targetes per transport sense la necessitat d'haver d'anar a un lloc específic per obtenir aquesta informació.
  • Cartera electrònica: realitzar totes les transaccions comercials utilitzant el telèfon mòbil, evitant la necessitat d'utilitzar targetes plàstiques.

Imatge i informació: