Apartat 2: Orientacions per ajudar a establir objectius de millora compartits


Tot procés de millora parteix de la formulació d’objectius. Quan aconseguim un objectiu, estem evidenciant al mateix temps un procés de millora. Per tant, per parlar de millores cal formular-se els objectius com l'eina principal que, juntament amb els corresponents criteris i indicadors, guiarà el camí o projecte.

Per aquesta raó, els centres que optin per dur a terme itineraris formatius propis hauran de prioritzar un objectiu de millora. En relació amb aquest objectiu, és important tenir en compte que la FIC pretén fer confluir la formació de centre en una línia comuna, en un objectiu aglutinador. Per això, l’objectiu de millora ha de ser el més compartit possible per tot l'equip docent.

En aquest document es presenten algunes estratègies per ajudar els centres a formular objectius de millora compartits. Es descriuen les estratègies a partir de dos exemples.

Cas 1

Un primer exemple seria el cas d’un centre en el qual s’hagi consensuat que l’objectiu de millora ha d’estar relacionat amb metodologies per al treball competencial.

Estratègia 1: De les nostres preguntes envers un objectiu general a la concreció d’un objectiu de millora compartit.

Pas 1
En una reunió de tot el claustre o de diversos departaments, en primer lloc es demana al professorat que, de forma individual, es pregunti: Què significa per a mi el treball per competències? Què són per a mi bones pràctiques competencials a l’aula?

Pas 2
Es creen grups heterogenis de tres o quatre persones (entre professorat o mestres de diferents etapes, cicle o departaments) i s’intercanvien la informació.

Pas 3
En grup gran es plasmen en forma d’esquema, a la pissarra o lloc similar, les idees col·lectives al voltant a l’objectiu. En aquest moment es plantegen les preguntes següents:

  • Què fem de tot això? Què creiem que ja fem bé? Per què?
  • En què creiem que ens hauríem de centrar més i per què?
  • A quines preguntes volem trobar resposta?


Pas 4
Amb tot el grup, s’agrupen les preguntes a la pissarra segons coincidències o temes similars. Un cop es tenen totes les preguntes plasmades de forma ordenada, és el moment de:

  1. Concretar els objectius de millora,
  2. Prioritzar-ne un.


Explicació de l'estratègia

Com es pot veure, l’estratègia comença fent emergir el jo abans del nosaltres. Sense aquest primer pas, serà difícil acceptar un objectiu de millora com a compartit. En aquest sentit, hem d’entendre que els objectius individuals sempre estan inscrits en un paraigua comú, que és l’objectiu grupal establert a partir de la dinàmica que apareix en l’estratègia. Per aquesta raó, es comença pel jo i s’arriba de forma gradual a un acostament de mirades a partir del treball en petit grup i, ja més endavant, del treball en gran grup. Així doncs, la gestió de les dinàmiques grupals internes és un eix vertebrador per a l’acostament de mirades.

Trobareu més informació sobre dinàmiques grupals internes a les Orientacions per als equips de coordinació.

D'altra banda, el fet d'instar les persones a plantejar-se preguntes com a pas previ per determinar l’objectiu de millora, ajuda a implicar-les més en el procés de concreció d’aquest. Per aquest motiu, la darrera pregunta va dirigida a establir un vincle vivencial amb la pròpia experiència i representació de les coses. Es tracta d’un tipus de pregunta que genera un procés d’indagació relacionat amb el propi saber i coneixement pràctic, la qual cosa fa que les persones se sentin directament interpel·lades. Gràcies a això, emergeixen les inquietuds reals. Un objectiu compartit ha de partir d’aquestes inquietuds.


Cas 2

Pot passar que en un centre no hi hagi cap mena de consens previ –com era el cas anterior. Aleshores, el primer que s’hauria de fer és promoure un primer procés d’acostament de mirades, a partir de l’aplicació d’una estratègia similar a l’anterior però amb algunes diferències, que pretén perfilar l’objectiu de millora tot fent emergir i analitzar unes primeres inquietuds poc especificades i molt vivencials.

Estratègia 2: De les nostres inquietuds individuals a la concreció d’objectius de millora compartits.

Pas 1
Reflexió individual per escrit. Cadascú escriu en un full la resposta a la pregunta següent: Quines són les meves principals inquietuds segons la meva priotitat? (S’escriuen un màxim de quatre inquietuds.)

  1. …………………………………………………………………
  2. …………………………………………………………………
  3. …………………………………………………………………
  4. ………………………………………………………………


Pas 2
En petits grups heterogenis (entre professorat de diferents cicles, etapes, departaments, etc.), el professorat:

  1. Intercanvia la informació.
  2. Intenta cercar relacions lògiques entre elles i les agrupa tot buscant denominadors comuns.
  3. Les anomenen segons aquests denominadors.


Pas 3
Es plasmen tots els agrupaments a la pissarra, de tal manera que tot el grup vegi les diferents mirades. A partir d’aquesta plasmació i de forma col·lectiva, es negocia i consensua aquell objectiu que pot ser més representatiu i prioritari per al nostre centre, sempre justificant i argumentant les opcions.

Pas 4
Un cop prioritzat l’àmbit o aspecte de millora se segueixen els passos establerts a l’estratègia 1. Aquests passos –tal com s’ha explicat– ajuden a implicar a tothom en el mateix procés de concreció de l’objectiu de millora.


Explicació de l'estratègia

En aquesta segona estratègia, la definició d’un objectiu realment compartit es desenvolupa a través d’un complex procés de concreció que comença amb la verbalització d’inquietuds individuals molt vivencials i poc especificades i desemboca en la concreció d’objectius de millora grupals. Aquest procés va d’allò més vivencial a un treball més analític i reflexiu i és essencial per ajudar a acostar mirades. Sense aquest acostament, és difícil arribar a objectius de millora realment compartits.

Especialment important és el pas 2. Aquest conforma un primer intent de crear un paraigua comú a partir de la cerca d’àmbits o aspectes de millora més genèrics. Els agrupaments serveixen de punt de partida per veure els diversos interessos que han sorgit, i això d’una manera més organitzada i integradora, gràcies a la qual tothom s’hi pot veure identificat. D’altra banda, serveix per veure que les inquietuds individuals responen a àmbits o temàtiques comunes. Intentat trobar relacions lògiques entre ells s’aconsegueix anar perfilant un mapa col·lectiu a partir de les aportacions individuals. Aquesta és l’essència de l’estratègia d’acostament de mirades.