Activitat 2. Com ho faré?

 Objectius
Aquesta activitat té com a objectiu/s:

  • Familiaritzar-se amb diferents instruments de recerca.
  • Triar l’instrument de recerca més adequat a la indagació a l’aula que es durà a terme.


 Descripció Us proposem conèixer diferents instruments de recerca que serviran per documentar el procés d’experimentació i per fer visibles els resultats de l’experimentació que en el bloc 3 us ajudaran a extreure conclusions.




Orientacions de treball



1. Contesteu individualment les preguntes següents:

  • Quins instruments coneixeu per fer observacions a l’aula o recollir dades?
  • Quan i com els heu fet servir?
  • Quina valoració en feu? Què us ha aportat?
  • Heu canviat alguna cosa arran dels resultats que us han proporcionat?

2. Comenteu les respostes del punt 1 amb la resta de companys.

3. Trieu quina és l’eina més adequada per documentar la indagació que us heu plantejat a l’activitat 1 i justifiqueu la tria a la resta de companys.



ORIENTACIONS PER A LA COORDINACIÓ

Activitat 2: Orientacions per a la coordinació


Després de la pluja d’idees dels punts 1 i 2, el coordinador hauria de presentar diferents eines d’observació a l’aula. El coordinador no familiaritzat amb eines de recollida i anàlisi de dades per fer recerca a l’aula, pot consultar algunes de les lectures que s’inclou a l’apartat “Bibliografia específica per al coordinador” a la Guia d’aquest itinerari FIC. Recomanem en especial:

Esteve, O. “La observación en el aula como mejora de la práctica docente” A: Lasagabaster, D. & Sierra, J.M. (coords.) La observación como instrumento para la mejora de la enseñanza-aprendizaje de lenguas. Cuadernos de educación. ICE-UAB. Barcelona. 2004
Lluch, Gemma. Lectura en català per a infants i adolescents. Història, investigació, polítiques. Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Publicacions de l' Abadia de Montserrat, 2013, p. 201-258. 2013 (consultar en especial l’apartat 7.7 Les tècniquesa la pàg. 227)

Algunes de les eines més comunes per a fer recerca a l’aula són les següents:

  • Gravacions àudio i/o vídeo d’actuacions d’alumnes, de classes: resulten molt interessants per observar en el discurs dels aprenents, per exemple, la seva competència oral o la interacció més o menys natural entre els aprenents. Molts fenòmens d’aula passen inadvertits al professor i es manifesten quan veiem/escoltem gravacions d’aula tant d’alumnes com del professor.
  • Qüestionaris: qüestionaris més oberts o tancats on el professor-investigador busca obtenir informació addicional que expliqui fenòmens de l’aula relacionats amb l’objecte d’estudi. També poden aparèixer aspectes nous de l’aula que ens havien passat desapercebuts i que poden ser importants de cara a explicar i resoldre allò que observem a l’aula.
  • Diari del professor i de l’aprenent: per documentar allò que es percep mentre es du a terme l’experimentació tant des del punt de vista del professor que fa l’experimentació com dels seus alumnes.
  • Entrevistes semiestructurades: es poden fer durant o al final de l’experimentació amb petits grups d’alumnes per obtenir informació de la seva opinió o del tema objecte d’estudi de l’experimentació. Aquestes entrevistes es graven per analitzar-les posteriorment. L’entrevistador té un petit guió de preguntes obertes (què en penseu de…?, com reaccioneu quan…?, què us semblaria si…?) que fa als entrevistats en el moment que és més oportú formular-les, per exemple, perquè tenen relació amb algun tema que els mateixos entrevistats han encetat en algun moment de la conversa i té relació amb l’objecte d’estudi de l’entrevistat. Poden aflorar qüestions que no s'havien plantejat a l’inici i que poden ajudar a perfilar o definir futures observacions o a millorar les tasques proposades, la interacció que es fomenta, etc.
  • Etc.