Les lliçons (II)

(Pràctica d'ampliació opcional)

Com es pot utilitzar aquesta activitat

Lliçó per itineraris

En la imatge que us hem presentat en la pràctica 2 queda reflectida l'estructura d'una lliçó encaminada per diferents itineraris. El contingut es retalla en petits trossos i s'encabeix cada un en una pàgina. És important que la mida de cada pàgina no sobrepassi gaire la pantalla, ja que facilita la lectura de l'alumnat.

Com ja hem vist, la presentació de les pàgines pot seguir una estructura lineal (com una presentació de diapositives), o no-lineal (com una taula de branques), o una combinació d'ambdues. Podem qualificar, mitjançant les preguntes, o no qualificar i utilitzar-la simplement com a recurs.

A l'hora de dissenyar la lliçó podem escollir dos models bàsics:

  • Una estructura per pàgines:

a) Taula de ramificació per a l'Índex



b) Pàgines de pregunta per al contingut

edició pàgina preguntavisualització pàgina pregunta

  • Una estructura a base de targetes (Flash-cards)



La lliçó consta de pàgines/targetes amb poca informació (opcional) i/o una pregunta. No segueixen cap ordre i de fet són targetes repàs d'alguna lliçó ja feta. Les targetes es comporten com pàgines, les respostes correctes porten a la següent pàgina, i les incorrectes es queden a la mateixa pàgina.

Amb l'opció en el control de flux de mostrar:

  • pàgina no vista desprès d'una resposta correcte, no es mostrarà dues vegades la mateixa pàgina (encara que l'estudiant no hagi contestat correctament).
  • pàgina sense contestar mostra les pàgines que no ha contestat l'alumne/a encara o que ha contestat malament.





En la mateixa opció de control de fluix es pot decidir utilitzar totes les Targetes/Pàgines en la lliçó o només un subconjunt (aleatori). amb el paràmetre Nombre de pàgines (Targetes) a mostrar.

De fet aquest tipus de lliçó és molt similar a un test ordenat aleatòriament, la diferència és que les preguntes es mostren una a una.

Ramificacions i taules de ramificació

Com ja hem dit en la pràctica 2, si la lliçó conté molta informació, la podeu dividir en seccions que s'anomenen ramificacions. Una manera de moure's entre les ramificacions és afegint una taula de ramificació, que són simplement pàgines que tenen enllaços a altres pàgines de la lliçó. Totes tenen un títol, una taula de continguts, descripcions (les opcions pels estudiants), i els salts que l'estudiant selecciona. Cada ramificació pot contenir varies pàgines (habitualment referides totes al mateix tema).

  • Ramificacions "ordenades"

Una taula de continguts o un índex és un exemple de l'ús de les ramificacions ordenades. Generalment una lliçó pot començar per una taula de ramificació amb el títol "Taula de Continguts". L'estudiant selecciona el botó de Descripció i salta a la pàgina en l'ordre lògic que comença la sèrie de pàgines sobre aquell tema. Al final d'una ramificació ordenada, a l'estudiant se li mostraran diferents opcions via una pregunta o una taula de ramificacions, típicament anar a la següent pàgina, començar la sèrie de pàgines una altra vegada, anar al final de la lliçó o tornar a la Taula de Continguts.

  • Ramificacions "clàssiques"

Un ramificació "clàssica" introdueix moviments aleatoris entre la sèrie de pàgines, ni l'estudiant ni el professor ho controlen. És necessari una taula de ramificació inicial i una pàgina especial de navegació anomenada "Final de la ramificació" al final de la sèrie.

ramificació aleatòria

El salt predeterminat de la pàgina de "Final de la ramificació" és la taula de ramificació precedent com un salt absolut (per exemple: l'índex). Això facilita afegir ramificacions desprès entre l'inici i el final i no haver de reiniciar el salt de "Final de la ramificació". També es poden escollir 3 noves opcions de salt:

  • Pregunta no vista en una ramificació
  • Pregunta aleatòria en una ramificació
  • Pàgina de ramificació aleatòria

Salt 1

Tipus de salts

Els salts poden dividir-se en dos tipus: Relatius i Absoluts.

Salts

La navegació per defecte amb salts relatius és Pàgina Següent i Aquesta Pàgina. El destí del salt Pàgina Següent és la següent pàgina en l'ordre lògic de la lliçó.

Els salts Absoluts especifiquen la pàgina que es mostrarà a continuació mitjançant el Títol de la pàgina.

Fixar els Salts

Depenent de l'itinerari que es vulgui seguir, hem de marcar el salt corresponent.

Cada Resposta (per a preguntes) o Descripció (per a pàgines de Ramificació) té un enllaç de salt. Després que es triï una resposta, es mostra la solució a l'estudiant. Aleshores l'alumnat llegeix la solució i tria «Continuar». Aquesta acció envia a l'estudiant a la pàgina que es llista a l'enllaç de Salt per a la seva resposta.

Observeu que un salt (relatiu) «Pàgina següent» pot mostrar una pàgina diferent un cop s'han mogut les pàgines, mentre que els enllaços de Salt que utilitzen títols de pàgina (absoluts) sempre mostren la mateixa pàgina tot i que s'hagin mogut les pàgines.

Salts especials

Els salts especials s'utilitzen amb pàgines de navegació en una lliçó, per exemple «Final de Ramificació» «Inici de Clúster» i «Final de Clúster». S'hauria d'anar en compte a l'hora d'utilitzar-los.

  • Pregunta no visitada en una ramificació

S'enllaça a una pregunta que l'estudiant no ha vist en aquell intent. És una pregunta escollida a l'atzar entre la taula de ramificació i el Final de la Lliçó o el següent Final de Ramificació

  • Pregunta a l'atzar en una ramificació

S'enllaça a una pregunta escollida a l'atzar entre la taula de ramificació actual i el Final de la Lliçó o el següent final de Ramificació. Si l'estudiant ja ha vist la pregunta i el número d'intents és major que 1, tindrà una altra oportunitat de guanyar els punts de la pregunta. Si el número d'intents està fixat en 1, es saltarà la pregunta i se'n mostrarà una altra al seu lloc.

  • Ramificació a l'atzar

Es salta a una Taula de Ramificació a l'atzar entre la Taula de Ramificació a l'atzar i el Final de Lliçó o el següent Final de Ramificació.

El clúster ( o secció)

Clústers són unes seccions especials de navegació en una Lliçó. Un "clúster" és un grup de pàgines. Consisteix en un conjunt de preguntes de les quals se'n pot seleccionar aleatòriament una o més. Per aconseguir millors resultats els clústers haurien de finalitzar amb una pàgina Final de clúster, com ja hem fet en el Final de ramificació. Les preguntes que conté un clúster es seleccionen a l'atzar

Com utilitzar els Clústers?

Tenim una lliçó amb una taula de ramificació (TM) com a índex i 8 pàgines de preguntes (P)

  • TM1, P1, P2, P3, P4, P5, P6, P7, P8.



Si volem iniciar un clúster (C), en aquest cas ho farem a partir de la primera pàgina de pregunta (C1) i ho finalitzarem abans de la darrera (EC1).

L'estructura resultant serà:

  • TM1, P1, C1, P2, P3, P4, P5, P6, P7 EC1, P8.



afegir un clúster

Així doncs, el clúster és un grup de pàgines que fa salts de forma aleatòria.

Per fer el salt podem escollir l'inici del clúster:

  • Pregunta no vista en el clúster si volem que les preguntes en un grup siguin seleccionades a l'atzar
  • Final del clúster si volem sortir del grup
  • Salt a una altra pàgina de la lliçó.

L'alumnat no veu l'inici i el final del clúster . En l'edició del professorat, sembla que aquestes pàgines tenen un títol, el contingut de la pàgina (amb la barra d'eines estàndard) i un salt. Però igual que una pàgina final de la branca, no són visibles per a l'estudiant.

Sub-Clústers



Els clústers poden contenir sub-grups (B) amb la Subdivisió dels quadres i al final de les branques. Per a posar això en pràctica, feu un grup de forma normal amb una pàgina de clúster seguida per pàgines de preguntes (amb els mateixos salts creats que l'anterior) i després amb un final de la pàgina de clúster.

  • TM1, P1, C1, P2, P3, P4, P5, P6, P7, EC1, P8



La creació d'un subgrup, embolica un grup de preguntes amb una Taula de branques i una Fi de la Subdivisió.



  • TM1, P1, C1, P2, P3, B1, P4, P5, P6, EB1, P7, EC1, P8



Ni el contingut ni els salts de la Subdivisió de taula i la Fi de la Subdivisió tenen importància. Més aviat les dues pàgines actuen com marcadors per al sub-grup dintre del grup principal. Quan l'estudiant segueixi la lliçó només se li mostrarà una pregunta a l'atzar de la pàgina dintre del sub-grup.

Quan usar un clúster?



El clúster ajuda a col·locar una sèrie de preguntes que apareixen en ordre aleatori per a cada estudiant.

  • En l'exemple:



  • TM1, P1, P2, C1, P3, P4, P5, EC1, P6, P7, P8,



quan l'estudiant arriba a C1, el professor pot definir el salt. per a anar a una pregunta no vista en el grup.

  • Si un salt en la P3, P4 i P5 es configura per a tornar a C1, l'alumnat veurà una "nova" qüestió del grup.
  • Quan l'estudiant ha vist totes les preguntes del grup, se li envia a EC1. L'alumnat mai veurà EC1, simplement és redirigit pel salt.
  • Per descomptat un salt en la P3, P4 i P5 es podria establir a P6, i d'aquesta forma l'estudiant deixa el grup i passa per alt EC1