Estratègies i recursos per a la intervenció - 1

Per a la selecció d'estratègies d'intervenció que serveixin per ajudar a superar les dificultats que troba l'alumnat en l'aprenentatge de la lectoescriptura cal distingir dos moments: quan s'intervé durant el període escolar dedicat al procés d'apropiació del codi, o bé, si es fa després. En la franja d'edat o període habitual en el que la majoria d'alumnes assoleixen les habilitats bàsiques per a la lectoescriptura és on cal concentrar estratègies específiques pel desenvolupament de cadascun dels processos, intensificant els suports de manera sumativa (nivells d'intervenció) en funció de les necessitats detectades.

Amb això no és vol dir que aquestes eines només s'hagin de fer servir en una etapa primerenca, sinó que el seu ús ha de ser en aquest moment més intens i generalitzat. Més enllà d'aquest període, és a dir, a partir del cicle mitjà de primària (i durant la resta d'estudis secundaris), sense deixar de proporcionar recursos per donar suport o consolidar els processos tant de lectura com d'escriptura, s'han d'incrementar les estratègies metacognitives que permetin a cada alumne fer-se conscient de les pròpies dificultats i de com cercar camins alternatius per assolir els aprenentatges. A partir d'aquesta edat, la manca de domini del codi escrit dificultarà en gran manera l'assoliment dels objectius d'altres àrees si no s'ofereixen a l'alumne alternatives de comunicació i avaluació dels seus aprenentatges.

Tot i que cal diferenciar aquests dos moments per a la intervenció, en qualsevol dels nivells de suport a l'alumnat amb dificultats de lectoescriptura hi ha una actitud de base que el docent ha de fer seva com a plantejament educatiu per augmentar les oportunitats d'èxit de cadascun dels seus alumnes: Tenir una “mirada capacitadora” envers ells i entendre l'aprenentatge com una construcció personal de la realitat.
Il·lustració
L'aprenentatge, entès així, porta a optar per estratègies que:

  • afavoreixin la significativitat (aprenentatge autèntic)
  • afavoreixin la varietat en les maneres de fer i d'avaluar
  • afavoreixin les diferències i estimulin la interacció (aprenentatge cooperatiu)
  • afavoreixin la personalització i l'autoregulació (estratègies metacognitives)


Cal situar a l'alumne en el seu punt de partida, plantejar-li reptes, transmetre-li confiança en les seves possibilitats i oferir-li fórmules múltiples i flexibles per arribar-hi.


En definitiva es tracta de proporcionar situacions i entorns prou rics on l'alumne esdevingui cada cop més autònom per la creació dels propis continguts d'aprenentatge en el format que li sigui més útil, és a dir, sigui capaç d'identificar els recursos adequats per accedir i transformar la informació en coneixement, conegui quins són els seus reptes i estigui compromès en assolir-los, avaluant el seu avenç.

En el cas de l'alumnat amb dificultats o trastorns de l'aprenentatge de la lectoescriptura aquesta flexibilitat té a veure amb oferir-li la possibilitat:

  • d'acomodar els textos a característiques i formats de percepció de cada individu:
    • El contrast entre el fons i el text o la imatge
    • El color que s'utilitza per marcar la informació rellevant
    • El tipus de lletres i la separació entre elles en el material imprès
  • de recolzar la informació escrita mitjançant la seva transformació en informació sonora i amb indicadors de seguiment de la lectura.
  • d'establir vincles explícits entre la informació continguda en textos i qualsevol representació gràfica adjunta a aquesta informació
  • de recolzar l'explicació vinculant-la o activant coneixements previs rellevants
  • d'organitzar les idees (guies, preguntes, mapes conceptuals)
  • de planificar les tasques
  • de minitmitzar els elements distractors
  • d'expressar-se amb un ampli ventall de formats de comunicació (so, imatge, vídeo…)

En el context actual, aquestes estratègies s'afavoreixen especialment fent servir les TAC com aliades. La seva versatilitat fa que tan sols la digitalització de la informació escrita ja sigui un valor afegit, en el sentit que facilita la seva transformació per accedir-hi de forma multisensorial. Però la seva potencialitat va més enllà; està estretament relacionada amb un model pedagògic que no es limiti a l'absorció d'informació, sinó com dèiem a que l'alumne la converteixi en coneixement.

"Més aviat es tracta d'aprendre "amb la tecnologia" interpretant-la com un instrument cognitiu que amplia, estructura i potencia la ment humana" (Jonassen, 2000)

Recursos digitals de suport a l'aprenentatge de la lectoescriptura


Des de l'aparició de la tecnologia 2.0, és a dir, de recursos digitals en línia, i encara més després de la generalització de l'ús de dispositius mòbils, la tecnologia per a l'aprenentatge i la comunicació ha fet un important salt endavant. És impossible, hores d'ara, abastar tota la informació sobre aquestes eines, per la qual cosa tot seguit ens proposem fer una selecció d'aquelles que faciliten la personalització de l'educació, promovent:

  • autonomia en l'adequació de l'accés als continguts,
  • formats múltiples de comunicació (i per tant, també d'avaluació)
  • autoregulació del propi aprenentatge


Eines per a millorar l'accés a la informació

A part de les opcions d'accessibilitat cada cop més completes i fàcils de configurar dels sistemes operatius (Linux, Windows, IOS, Android…), el fet que moltes aplicacions educatives es desenvolupin en entorns web facilita l'ús de qualsevol dispositiu connectat a Internet des de qualsevol lloc, tot i mantenint configuracions personalitzades. Hores d'ara, quan una persona vol acomodar la manera de rebre la informació digital, sovint ja no cal que ho faci per cada programa o en cada dispositiu diferent que fa servir.

Si aquesta informació es pot obrir en un navegador, es tractarà tan sols de configurar un complement o extensió (plug-in) que és una aplicació que li aporta una funció nova i específica. complements als navegadors

En els enllaços següents hi ha instruccions de com instal·lar-los:

En el navegador Google Chrome, si la instal·lació d'extensions es fa en una sessió iniciada per un usuari concret (amb adreça Gmail), les trobarem sempre associades a aquest usuari independentment de l'ordinador que faci servir.

Per ajudar a l'alumne amb dificultats de lectoescriptura recomanem la instal·lació de les extensions següents:

speakit ispeech


Per llegir text seleccionat de pàgines web o de documents publicats a web: SpeakIt


La instal·lació d'aquesta extensió permet una activació immediata de la lectura (locució de veu sintetitzada) del fragment triat de qualsevol text que s'obri des del navegador. Ampliarem més avall la informació sobre les síntesis de veu i el suport que ofereixen.
En aquest tutorial hi trobareu instruccions d'ús i configuració.

Altres extensions de veu per Chrome són: Chrome Speak, ChromeVox
I complements similars per Firefox són: Text to Voice, FoxVox

clearly


Per centrar l'atenció en el text triat i personalitzar el contrast text/fons: Evernote Clearly


Videotutorial Clearly


Aquest complement es pot instal·lat tant a Firefox com a Chrome. Possibilita una vista sense distraccions dels continguts web. Activant-lo fa que el text sigui més clar i fàcil de llegir perquè l'usuari pugui concentrar-se en el contingut que l'interessa, sense publicitat, navegació o altres distraccions.
Té opcions de configuració de l'accés i eines per a:

  • personalitzar el contrast text/fons (si voleu comprovar la combinació de colors primer pla/fons podeu usar el Colour Contrast Analyser 2.2 for Web Pages )
  • per ressaltar el text i capturar les notes a un compte d'Evernote (obert prèviament i que explicarem a l'apartat 5 d'aquest mòdul)

Una altra extensió similar per Chrome és: ChromeVis


text4all


En aquesta línia de personalització directa en el navegador, text4all és una eina que permet als usuaris adaptar el text de les pàgines web existents.


Aquest projecte, iniciat per Vasile Topac, té un apartat text4all/DysWebxia desenvolupat per la investigadora Luz Rello:


Ella la defineix com “una eina i un conjunt d'estils dissenyats per millorar la llegibilitat dels llocs web existents per als usuaris amb dislèxia”.
Permet configurar la mida i color de contrast del text, el tipus de lletra, la claredat del disseny de la pàgina i altres opcions (com la de mostrar alternatives per a paraules difícils en tres idiomes (anglès, espanyol i romanès) o la de reemplaçar les paraules numèriques per xifres i les expressions fraccionàries).


Sobre la tipografia dels textos

Estudis diversos semblen apuntar que, de les habituals, les fonts tipogràfiques més adequades per optimitzar la lectura d'alumnes amb dificultats són l'Helvetica, l'Arial, la Courier, Verdana i Times New Roman. Tot i així s'han desenvolupat fonts específiques que es recomanen per les persones amb dislèxia com són: tipografia


Us adjuntem una carpeta comprimida (amb les fonts descarregades i un arxiu instal·lador per windows).


També cal considerar com a factor determinant la separació entre lletres i línies d'un text.


Per facilitar la fluïdesa lectora a les persones dislèctiques el psicopedagog Ambrosio Gassol ha elaborat una plantilla de Word (un cop feta l'extraccció de l'arxiu en el vostre ordinador podeu desar-lo al directori Microsoft Office/Plantillas).
Enllacem també les instruccions que ell mateix ens ha fet arribar.

La veu com a suport

altaveu Les síntesis de veu (TTS: text to speach) aporten vies d'accés a la informació a alumnes amb dificultats amb el llenguatge escrit, sigui quin sigui l'origen d'aquestes.

Les podem trobar com a locutors en molt idiomes, amb variants de gènere i característiques de modulació. En anglès i castellà hi ha moltes variants, però actualment ja se'n troben algunes en català de força qualitat.

Per l'alumnat amb dificultats de lectoescriptura, les TTS els ofereix un suport lector en qualsevol àrea, però a més:

  • Pot fer servei a l'hora de desenvolupar les habilitats en el procés de correspondència so-grafia, sobretot com a eina de suport a la descodificació: per experimentar, per fer comprovacions,…
  • Més endavant pot ser usat com a forma d'entrenament lector per augmentar-ne la fluïdesa. El seu ús es pot plantejar com un acompanyament a la lectura, per modelar-la tant pel que fa a la pronuncia com a l'entonació (tenint en compte la puntuació). El programa té un control acurat de la velocitat lectora, que permet adaptar-se a diferents punts de partida de l'alumnat.




demostració del conversor

Conversors de text a veu en línia

Com serveis de locució en línia, és a dir, llocs web on escriure o enganxar un text ja escrit per a escoltar-lo, a Internet es poden trobar múltiples opcions. Però en destaquem un parell bàsicament pel fet que ofereixen locució en català (d'una qualitat prou satisfactòria):

  • ISpeech (opció d'idioma català: European Catalan Female)
  • Acapela (opció d'idioma català: Laia)


Avatars parlants

avatar de voki

Els avatars són personatges (il·lustracions o fotografies) virtuals definits amb els trets individuals escollits pel propi usuari.


  • Oddcast TTS (opcions d'idioma català: Empar(valencià), Jordi, Montserrat i Núria). També us n'oferim un tutorial.


Els avatars tenen un valor afegit respecte els simples conversors, ja que ofereixen més possibilitats en la diversificació de formats (àudios enregistrats, elements visuals personalitzables…). Són una bona eina per a treballar la comunicació i, especialment, ofereixen noves oportunitats d'expressió. Constitueixen doncs també "eines de creació en múltiples formats” que completarem a l'apartat 5 d'aquest mòdul.


Reconeixement de veu

Altres aplicacions en línia interessants són les de reconeixement de veu, que passen de veu a text, com el Dictanote. Cal registrar-se en el lloc i configurar l'idioma. Dictant amb claredat (també en català) a poc a poc escriu el text, que es pot editar amb les eines habituals d'un processador, la qual cosa permet fer una revisió acurada del text obtingut. A ala versió gratuïta de demostració no es pot desar el document resultant, s'ha de "retallar i enganxar" a un altre processador.


dictanote




Programes lectors per instal·lar a un sistema operatiu


Quan es tracta d'afegir la síntesi de veu al sistema operatiu, de moment, les opcions gratuïtes són més limitades, i en català tan sols es pot gaudir d'una síntesi de veu de programari lliure, per GNU/Linux, desenvolupada per la Universitat Politècnica de Catalunya per encàrrec del Departament d'Ensenyament.


Per Windows es disposa de la síntesi SAPI 4, gratuïta i amb certa qualitat, en català i castellà que s'instal·la amb el programa KidPix 4 de Luxe que es troba als CRPs.


De tota manera, cal saber que els sistemes operatius actualment ja incorporen eines d'accessibilitat que permeten incorporar la síntesi de veu a diversos processos i actuacions dels dispositius:logo orca

  • Orca (GNU/Linux - Linkat)
  • Narrator (Windows)
  • VoiceOver (IOS)
  • TalkBack (Android)
  • Mobile speak (Windows mobile).

A més, a baix cost, per Android hi ha disponible la veu catalana d'Acapela per afegir com a TTS per defecte en les opcions d'accessibilitat d'un dispositiu mòbil (tablet o telèfon intel·ligent).



Per Windows
nvda NVDA : Es tracta d'un lector de pantalla amb síntesi de veu, gratuït i de codi obert, instal·lable a Windows. Es pot descarregar a la pàgina: http://www.nvaccess.org/
També disposa d'una versió portable, que permet instal·lar-se en una unitat o llapis de memòria i portar-la a qualsevol ordinador on necessitem treballar. Tant en els processadors de text habituals com a Internet funciona correctament. En tractar-se d'un programari lliure cal mantenir-se al corrent dels avenços i les millores.


logo balabolka BALABOLKA Es tracta d'un altre programa descarregable des de http://www.cross-plus-a.com/balabolka.htm, que:

  • Obre documents en formats de text més habituals (doc,docx, odt, pdf, html, txt i també fitxers comprimits) dins de la seva pantalla transformant-los en text pla sense codis. També obre fitxers localitzats a internet (html, pdf, etc) posant l'adreça completa en el quadre de diàleg “Abrir”.
  • Ajuda a la lectura d'aquests textos fent un clar seguiment del focus de lectura (per defecte, llegeix a partir des d'on estigui situat el cursor).
  • Porta incorporada una lupa, però també es pot fer servir l'ampliador del sistema operatiu (això ajuda als alumnes a veure una única línia per llegir). Si optem per activar aquest ampliador, cal desmarcar l'opció de seguiment del cursor del ratolí, així la lupa seguirà el text conforme el programa el vagi llegint.
  • Ajuda a l'escriptura ja que pot llegir lletra a lletra, paraula en prémer espai en blanc i frase completa en prémer <Enter>.
  • Pot usar indistintament els diferents locutors de les síntesi que es trobin instal·lades a l'ordinador.
  • Permet llegir el text de la finestra que estigui activa si copiem text al “portapapers” (llavors es pot mantenir com una barra petita mòbil).
  • Exporta el text a diferents formats d'audio (wav, mp3 , aac, ogg, wma), permetent dividir els textos més extensos en parts consecutives, i pot editar també els subtítols LCR (cal un reproductor que pugui llegir aquest format, associant el so i el text per pantalla).
  • En altres idiomes (no en castellà , ni en català), incorpora correcció ortogràfica, diccionaris…
  • Té un molt complet sistema d'opcions per ajustar les seves característiques a l'usuari.
  • També disposa d'una versió portable, que permet instal·lar-se en una unitat o llapis de memòria i portar-la a qualsevol ordinador on necessitem treballar.


logo adobe L'Adobe Reader incorpora un narrador que permet la lectura dels textos en PDF. La veu instal·lada per defecte és anglesa, però si en el sistema hi ha una altra síntesi en un altre idioma es pot activar des d'Edita/Preferències/Lectura…

Si més no pot ser una manera de saber si el document pdf és accessible o no. Si la síntesi de l'Adobe Reader llegeix el pdf, també el llegirà un lector de pantalla.
Per activar el lector:

Obriu l'Adobe Reader, i recupereu un document en pdf. Podeu anar a la barra de menú, “Visualitza”/Llegir en veu alta”. Quan cliqueu damunt, encara no estarà activat. Heu de tornar al mateix menú, i veureu que ara us apareixen més opcions:

  • Desactivar lectura en veu alta.
  • Llegir només aquesta pàgina.
  • Llegir fins al final del document.
  • Pausa / Recomençar.
  • Aturar.

Seleccioneu l'opció de lectura que convingui.


Suport a l'escriptura

Quan s'usa ordinador, una opció d'ajuda a l'escriptura és la de tots aquells programes que proposen paraules senceres en funció de les lletres inicials del mot que es va escrivint. Aquesta funció de predicció es pot activar per exemple en alguns "teclats de pantalla" com el Click-N-Type. En podeu trobar una explicació al mòdul 5 del curs D333- Estratègies TAC per a la inclusió escolar de l'alumnat amb discapacitat motriu. Allà hi trobareu l'enllaç per descarregar-vos una versió portable en català.


Suport a la lectura i a l'escriptura en els dispositius mòbils:


Aquests dispositius generalment tenen activades per defecte les opcions de predicció de paraules per a l'escriptura i la de reconeixement o cerca per veu, funcions que faciliten a l'usuari la comunicació.

Destaquem dues apps interessants:
Voice Aloud Reader

  • Voice Aloud Reader : app per Android que marca la frase que està llegint. Fa una narració ressaltada de les paraules a temps real (utilitat de gran aplicació didàctica per l’acompanyament a la lectura).

Ideal Group Reader

  • Ideal Group Reader: app per IOS i per Android per la lectura de llibres digitals (format epub) amb opcions de lectura i personalització.