Estratègies d’intervenció que afavoreixen l’aprenentatge i la relació

Recordem que les bases de les estrategies educatives per l'alumnat amb TEA són les mateixes que per tot l'alumnat.

L'aula és el lloc on tots els/les alumnes aprenen a relacionar-se, és l'espai on es desenvoluparà el procés d'ensenyament-aprenentatge i la relació de comunicació i d'interacció amb els adults i amb els companys. Per aprofitar al màxim aquestes possibilitats, l'organització s'haurà d'adaptar a les característiques de l'alumnat, incloent-hi els que presenten TEA.

Formar part del grup és complex per a aquests alumnes i requerirà acostaments progressius. Hem de crear situacions en les quals aquests alumnes aprenguin a conviure amb els altres tot creant un clima afectiu i sense sentir-se envaïts.

Un noi o noia amb TEA dins d’un aula ordinària sempre ens donarà un treball afegit, per tant, és important preparar algunes activitats de suport i revisar periòdicament les estratègies que anem emprant.

A Educació Infantil

A l'etapa infantil, els professionals habitualment valoren que la inclusió és més favorable i amb més possibilitats d'èxit. Ens podem plantejar com a alguns dels motius d'aquesta valoració, els següents:

  • Les activitats són més repetitives.
  • Els treballs per racons faciliten molt el treball. Potser caldria pensar en ampliar l'àmbit d'utilització d'aquesta estratègia de treball a altres etapes educatives.
  • La lectura i l’escriptura no és un diferenciador de nivells (com ho serà al llarg de tota la Primària). Ho hauria de ser?
  • Encara hi ha molts nens i nenes amb un nivell baix que no sap ben bé si tenen un problema de maduresa o si seran casos de TEA.

Però, cal anar amb compte, també hi ha alguns desavantatges:

  • L'infant acaba d'incorporar-se, no el coneixen, pot ser que ningú sàpiga què fer.
  • A vegades encara no hi ha un diagnòstic definitiu.
  • Els pares i mares poden estar molt angoixats o en un període difícil d’acceptació de la realitat del seu fill/a.

Què no podem oblidar:

  • Utilitzar estratègies senzilles, però reals. No serveix de res pensar en un munt de coses que podríem fer, si desprès no es poden realitzar. El tutor necessita coses concretes que pugui aplicar, és a dir, què fer davant situacions com ara agressions, crisis, etc.
  • Segurament s’haurà d’adaptar molt material concret tenint en compte les seves característiques.
  • Disposar d'informació clara i entenedora de què és un TEA, i possibilitats de consulta i/o ampliació si es té molt interès d'aprofundir en el tema.
  • Treball en xarxa. Segurament el CDIAP està treballant amb l'infant i, si no fos el cas, els mestres haurem de facilitar als pares aquesta opció, treballant conjuntament amb l’EAP.
  • Treball continuat amb la família. Són casos que precisen tot un pla de treball a definir entre totes les parts implicades.
  • Per a la família comença una etapa difícil, possiblement algunes relacions amb els companys fora del aula es modificaran (activitats extraescolars, festes d’aniversari, etc.) i haurem de treballar-ho des de la realitat. No podem ignorar que un nen/a amb TEA, ateses les seves dificultats de relació així com la manca d’interessos comuns amb altres nens de la seva edat, no ho té fàcil en el moment en què ha de triar activitats a fer fora de l’horari escolar, així com el cap de setmana i les vacances. Tot això arriba de nou a la família i és molt important acompanyar-los en aquest procés.

Els i les tutors/es de l'etapa infantil estan molt avesats a treballar les relacions dels infants a l'aula. Els companys i companyes solen acceptar bé els nois amb TEA i habitualment la resta de famílies també es manifesten acollidores.

Afavorir l’aprenentatge també sol ser més fàcil que en etapes posteriors. Si el TEA va associat a altres discapacitats (visuals, auditives, motrius), aleshores pot ser necessari comptar amb el suport d'especialistes en aquests camps.

És una etapa en la qual, com a resum, es pot dir que és bàsic el treball en equip multidisciplinari, la col·laboració dels mestres i la família. Tothom ha de sumar esforços per definir les principals línies de treball, ja que és un moment amb moltes possibilitats de canvis que tindran molt a veure amb el desenvolupament posterior.

A Primària

En aquesta etapa, l'alumnat comença a llegir, escriure, conèixer els nombres; són unes activitats envers les quals l'alumnat amb TEA sovint no manifesta cap interès. També és el moment en què altres mestres entren a l’aula, el/la tutor/a comparteix aquest espai amb especialistes (música, educació física, castellà, informàtica…) i també s’afegeixen nous espais, fins ara desconeguts.

En el treball amb infants amb TEA es constata la importància que adquireix crear rutines pedagògiques, activitats que es repeteixin diàriament. La repetició i continuïtat d'aquestes situacions portarà al possible reconeixement i diferenciació dels objectes i materials habituals, així com a l'establiment de relacions entre aquests objectes i la funció que els és pròpia. El reconeixement de la sèrie rutina-repetició permet a l’infant mantenir certa estabilitat subjectiva.

Una de les primeres estratègies que necessitarà el nostre alumne/a amb TEA serà, doncs, una planificació d’horari.

Un horari amb fotos (tant d'activitats com de persones) l'ajudarà a estructurar el temps i a anticipar el que vindrà.

Els referents visuals de la classe també li serviran a l'hora de concretar aspectes que encara li costen. El fet que pugui trobar reforços, sobretot visuals, de coses significatives (una foto de la seva tortuga de casa, un llibre de trens que li agraden molt), pot servir en moments puntuals per sortir de situacions de crisi que no sabem com abordar.

El llenguatge oral no és un bon regulador. Moltes vegades els mestres volem modificar conductes mitjançant discursos orals que aquests nens no poden seguir, i com que ens sembla que no ens fan cas, encara hi insistim més. El noi amb TEA no es relaciona com nosaltres, moltes vegades aquestes frases repetitives no volen dir allò que gramaticalment signifiquen.

El fet de preguntar continuament, i de manera insistent, si a la tarda toca Educació Física, no vol dir exactament que no ho sap (i tant que ho sap!); potser ens demana que li assegurem que a la tarda estarà amb el "D." (mestre de Educació Física), que una tarda no hi era i que ningú no el va avisar. Necessita verificar que tot romandrà dintre de l’ordre establert

Haurem de tenir clar que qualsevol adaptació curricular, o programació individual, no seran més que estratègies per acostar-nos més a una manera de entendre el món molt diferent a la nostra. Els nens amb TEA no necessiten, com d’altres, una adaptació per tal que la seva evolució escolar tingui sentit. Els nens/es de què parlem, sobretot aquells amb Síndrome d’Asperger, tenen capacitat per aprendre els continguts exigits a les escoles, però no disposen de les habilitats socials que són bàsiques en un entorn escolar.

Així doncs, no és tracta només que els continguts estiguin adaptats (tot i que aixo pot ajudar a un millor rendiment), sinó que els professionals que treballen amb aquests nens i nenes siguin capaços de plantejar-se que tenen davant una persona amb característiques molt especials que haurem de conèixer a fons abans de prendre algunes determinacions.

Afortunadament, els actuals plantejaments educatius estan molt més propers a la realitat dels nostres alumnes, i un cas molt clar són les competències bàsiques. A la normativa del Departament d’Educació sobre com treballar a l’aula, es poden trobar reflectides les necessitats dels nostres alumnes TEA. Les orientacions que es donen en la normativa per treballar les competències bàsiques són aplicables a tot l'alumnat.

Currículum educació primària - Decret 142/2007 DOGC núm. 4915 sobre les Competències bàsiques, del Departament d’Educació, on es poden trobar algunes definicions que poden aplicar-se a l'alumnat.

La finalitat de l'educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que aquestes eines els guiïn en el seu actuar. Què més podem esperar d’un noi o noia amb TEA, sinó que entengui el mon que l’envolta i aprengui a actuar de la millor manera possible?