Els vincles afectius

Aisworth i altres (1978) van fer una investigació experimental anomenada situació estranya. I van observar les reaccions dels infants respecte a les seves mares quan es produïa una separació. Van poder identificar pautes de relació entre ells i la incidència en el desenvolupament de diferents tipus de vinculació per part del nadons.

Com a resultat d’aquest experiment van definir diferents tipus d’aferrament:

Aferrament segur: S’estableix un vincle de confiança entre la principal figura d’aferrament i el nadó que l’ajuda a independitzar-se adquirint una idea positiva d’un mateix i positiva dels altres. La figura d’aferrament s’ha mostrat present i disponible.

Aferrament insegur-evitatiu: S’estableix un vincle insegur evitant la figura d’aferrament, que es mostra relativament insensible als requeriments del nadó. Aquest darrer no confia que l’ajudi quan ho necessita. S’adquireix una idea positiva d’un mateix i negativa dels altres. La figura d’aferrament es mostra present però no disponible.

Aferrament insegur-ambivalent: S’estableix un vincle ambivalent d’inseguretat atès que la figura d’aferrament de vegades es mostra sensible als requeriments de l’infant i en altres ocasions, insensible. L'infant no confia que l’adult l'ajudi quan ho necessiti. S’adquireix una idea negativa d’un mateix i positiva dels altres. La figura d’aferrament de vegades és present i disponible i de vegades no ho és.

Aferrament desorganitzat: L'infant no ha pogut establir un vincle que l'ajudi a explorar el món. Es construeix una idea negativa d'un mateix i dels altres.

Pautes de relació per oferir una vinculació segura a l’infant:

  • Sensibilitat per interpretar i donar significat als senyals del nadó per poder respondre apropiadament i amb un temps prudencial.
  • Empatia.
  • Capacitat de lectura emocional pedagògica. Capacitat de posar paraules als estats emocionals dels altres.
  • Capacitat de posar solucions i mobilitzar recursos.

Una base segura és necessària per poder aprendre i desenvolupar la capacitat de moviment per explorar l'entorn amb la seguretat de que hi ha algú disponible pels moment d'inseguretat (R. Sallarès, 2008).

Per aprendre cal sentir-se segur, aquesta seguretat s'adquireix en les interaccions repetides amb els adults significatius, les seves respostes aniran afavorint més o menys la creació del sentiment de seguretat i confiança per part de l'infant.

Els alumnes han de percebre l'escola com un espai de seguretat i de creixement per atots ells i sobretot per als que mostren més vulnerabilitat.

Geddes (2010) connecta les primeres experiències relacionals infantils amb el benestar emocional i el rendiment escolar. Associa el triangle de l'aprenentatge (alumnat, professorat i tasca escolar) a conductes de vinculació.

  • El triangle de l'aprenentatge associat a la conducta de vinculació segura, està equilibrat entre les necessitats de l'alumne, la presència del docent i la demanda de la tasca. El mestre crea una expectativa que serà d'ajuda i es mostra disponible, ajudant a tolerar la frustració davant la tasca escolar. L'alumne podrà buscar el mestre quan es desorienta, per rebre ajuda. Se sent tranquil i més autònom per poder tirar endavant la tasca. L'escola, el mestre i l'aula arriben a representar la base segura per a l'aprenentatge.
  • El triangle de l'aprenentatge associat a la conducta de vinculació insegura-evitativa estarà desequilibrat davant la incertesa sobre la disponibilitat del mestre i l'acceptació de suport en la tasca escolar. L'alumne es pot mostrar indiferent davant la incertesa de nous coneixements i mostrar sensibilitat davant la proximitat del mestre, que haurà de negociar la necessitat de suport i ajuda. El sentiment d'inseguretat de no saber si el mestre estarà disponible es dirigirà a la tasca, que funcionarà com a barrera de seguretat emocional entre l'alumne i el mestre.
  • El triangle de l'aprenentatge associat a la conducta de vinculació insegura-ambivalent estarà desequilibrat envers la preocupació per la relació amb el mestre al marge de la tasca escolar, l'alumne pot mostrar un nivell d'ansietat i d'incertesa elevat. La conducta està més centrada a aconseguir i mantenir l'atenció del mestre, mostrant dependència per participar i realitzar les tasques escolars. Dificultats de centrar-se en la tasca per por de perdre el mestre.
  • El triangle de l'aprenentatge associat a la conducta de vinculació desorganitzada està desequilibrat entre les necessitats de l'alumne, la presència del docent i la demanda de la tasca. L'alumne mostra dificultat per confiar en l'autoritat del mestre i molts cops no permet que se l'ensenyi. La tasca escolar li representa un repte davant la por de la incompetència i la rebutja. Pautes de conducta contradictòries d'enfrontament o fugida, desenvolupa respostes reactives en situacions d'estrès.

Triangles d'aprenentatge associats a conductes de vinculació insegures o desorganitzades

En l'entorn escolar el vincle és una relació que s'estableix entre alumne i mestre. Aquest vincle permet al mestre poder ser una figura de referència; i a l'alumne, anar incorporant petits canvis en l'aprenentatge i l'autonomia personal a partir de la relació que s'estableix.

La construcció d'aquesta relació se sustenta en l'empatia, la sensibilitat, la capacitat de lectura emocional pedagògica i la capacitat de buscar solucions i mobilitzar recursos.

L'escola respecta els vincles, facilita i afavoreix un nou espai de trobada:

  • Trobada relacional com a lloc privilegiat per establir nous vincles i espai pont entre família i món exterior.
  • Trobada social d'experimentació i d'acceptació de noves situacions, pautes i vivències compartides que requereixen de l'acceptació de normes socials.
  • Trobada educativa per anar integrant nous coneixements i aprenentatges que cal anar diferenciant dels de la família.

El/la tutor/a, com a referent significatiu de l'alumne/a a l'escola, cal que construeixi amb cadascun un vincle afectiu de confiança mútua que els doni seguretat, especialment amb els més vulnerables.

L'infant inicialment repetirà el tipus de vinculació que ha construït en l'àmbit familiar. Com a educadors sempre podem incidir en la millora de les relacions i fer possibles els canvis.

  • AINSWORTH, M.D.S.; BLEHAR,M.; WATERS, E.; WALL, S. (1978). Patterns of Attachmenta Psychological Study of the Strange Situation, HillsdalleN.J.: Erlbaum
  • GEDDES, H.(2010)."El apego en el aula" Barcelona E.Graó. http://youngmindsinschools.org.uk/trainers/heather-geddes
  • GEDDES, H.(2008). Aferrament, comportament i aprenentatge. Primera Jornada. Fundació PRESME: noves mirades en salut mental i aprenentatge. Bellaterra.
  • SALLARÈS, R. (2008). Aprenem tal com ens vinculem. Guix infantil. Núm. 46. Pàg: 44-44