Projecte Educatiu i Cultura de Centre

Des de la LEC i el decret d'Autonomia de centres, es dóna molta importància al projecte educatiu (PE) que cada centre ha de desenvolupar i impulsar. Aquest projecte no ha d'esdevenir un document filosòfic, teòric, i tancat, sinó que ha d'ésser el marc de referència de totes les actuacions del centre. És per això, que ha de sorgir de la reflexió compartida per tota la comunitat educativa i donar-li una funcionalitat com a document viu i actiu, present en totes les vessants i àmbits de la vida del centre.

A partir de les diferents pràctiques, accions, i decisions es va configurant la vida del centre, de totes elles n'hi ha que romanen en el temps, donant i configurant la singularitat i cultura pròpia de cada centre. El Projecte Educatiu, ha de reunir i recollir aquesta identitat, a la vegada que es proposa unes intencions educatives i uns principis en els que es vol regir el centre.

Els centres que responen a cultures reglamentades i burocràtiques es detecten de seguida a través de la seva “micro-cultura” (creences, valors, normes, relacions, pràctiques). La idea d’un centre com a lloc de canvi i formació suposa escoles permanentment centrades en la revisió de la seva pràctica pedagògica.

"El projecte educatiu del centre ha de promoure els elements flexibles curriculars, metodològics i organitzatius per impulsar i afavorir la inclusió."

La inclusió és un dels principis que ajuda als centres en el procés de millora i com a tal hauria d'ésser un pilar del projecte educatiu. Voler esdevenir i avançar cap un centre inclusiu, compromet a uns canvis que no poden fer-se d'avui per demà, que no hi ha un únic model o patró per seguir, que s'hi pot avançar des de diferents mirades, però amb una direcció determinada.

Per arribar a un canvi efectiu cal que el centre faci una aturada i que reflexioni sobre el que està fent i cap a on vol anar. Només així podrem prioritzar àmbits de millora i acotar els punts fonamentals que generin un progrés. Com més implicada estigui la comunitat en entrar en aquest procés de diàleg més garanties d'èxit i més de pressa podrem avançar. Al llarg d'aquesta pràctica pretenem mostrar eines que ens hi poden ajudar.

"S’han de donar certs supòsits perquè els centres puguin impulsar des de dintre el canvi educatiu i siguin espais de formació del professorat. No hi pot haver canvi si el professorat no protagonitza la seva pròpia formació, el seu propi aprenentatge i desenvolupament" . 1)

Quins canvis o actuacions desenvolupa un centre, que camina, per fer-se i construir-se inclusiu? Per on començar?
Il·lustració

Cal veure com posar-se en moviment, i per això va bé fer un anàlisi, reflexió de la pròpia pràctica i identificar les barreres que dificulten avançar, veure els punts forts que tenim com a centre i aquells que podem millorar.

Apostar per la inclusió és apostar per una millora quantitativa i qualitativa, posar-se a caminar tot implicant la màxima participació de tots els agents de la comunitat educativa, ja que esdevenir un centre més inclusiu, vol dir revisar la cultura de centre i el currículum ocult, les actituds i actuacions diàries, les pràctiques educatives realitzades, els enfocaments sobre els problemes o conflictes que apareixen. Tal i com hem comentat en la pràctica 2 del mòdul 1, és un canvi de paradigma, que no es pot fer tot a la vegada ni de cop, sinó que cadascú tant a nivell personal com de centre ha d'anar evolucionant i avançant.

Per no caminar sense cap nord ni direcció, o haver de partir de zero, els documents presentats a la pràctica 3 i pràctica 4 del mòdul 1 ens poden ajudar a iniciar aquesta reflexió, anàlisi, autoconeixement i que faciliten força la tasca, perquè proporcionen uns elements rics per anar modificant els nostres esquemes mentals i a la vegada ens poden anar donant pistes per a fer petits canvis i accions que ens apropen a esdevenir més inclusius.

Índex per a la inclusió

Què ens aporta?
Índex per a la inclusió

Imatge-enllaç al document

Aporta una metodologia i unes eines que ajuden a la reflexió, amb la finalitat d'anar predisposant un canvi d'enfocament i ajudant a establir fites de millora en la línia inclusiva. És un material que dóna molt de joc, tant si s’utilitza seguint la metodologia que els autors recomanen, com si es realitza lliurament. Proporciona al centre elements tant pel diagnòstic, com per la reflexió, com per la cerca de propostes de millora. L’Índex aporta qüestionaris per l’alumnat, professorat, personal no docent, i famílies.

Metodologia proposada

Es constitueix en el centre un grup coordinador que revisa què està fent el centre per millorar i connecta el treball de l’Índex amb aquesta mateixa línia de millora del centre. Els membres del grup han de sensibilitzar el centre sobre l’Índex, han d’informar a tothom sobre els materials i han de preparar-ne la utilització per tal de portar a terme una revisió del centre amb el professorat, els membres del Consell Escolar, les famílies i l’alumnat.

Aquest grup, després de realitzar diverses sessions per compartir el mateix llenguatge i entendre els conceptes claus de l’Índex, és qui planificarà i determinarà la seva aplicació amb el com, quan, i a qui passarà els qüestionaris. Pot haver-hi tants processos com centres, depenent de la tria d'indicadors i de sectors de la comunitat educativa que s'impliquin.

Acompanya el grup coordinador, la figura d'una persona observadora externa que anomenen l'amic crític, el qual ha de conèixer raonablement bé el centre. La seva funció és donar suport i alhora oferir reptes, s’ha de comprometre a fer un seguiment del procés fins que estigui tot complet. Ha de tenir la confiança del grup i del centre, i ha de saber respectar el caràcter delicat d’algunes discussions en què es veurà implicat. Aquesta persona ha d’estar prèviament familiaritzada amb l’Índex, ja que ha de ser capaç d’ajudar a la reflexió detallada que farà el centre, i recollirà i analitzarà els punts de vista del claustre, de les famílies i de l’alumnat.

En experiències prèvies, les persones a qui se’ls ha demanat de complir el rol d’amic crític han estat docents d’altres centres, assessors psicopedagògics i membres d’institucions universitàries. Un centre de primària i un altre de secundària van fer servir l’oportunitat de treballar amb l’Índex per establir relacions més estretes fent que l’amic crític del centre fos el responsable d’atenció a la diversitat de l’altre centre. Un amic crític pot ajudar que el centre no eviti de tractar temes difícils. Malgrat això, tots els membres del grup han de plantejar de manera amable qüestions crítiques als companys, per tal que es pugui arribar a conclusions sobre el centre.

Exemple d’aplicació

Imaginat que ets un professor d’un centre que aplica l’Índex , hi has de respondre com es donen en el teu centre cada un d’aquest indicadors de 0 a 4, si estàs en desacord, parcialment d’acord, d’acord, o molt d’acord. Hem escollit els indicadors de la Dimensió de Cultura de centre, concretament el punt

A.1 Construir comunitat

A.1.1 Tothom se sent acollit.

A.1.2 Els alumnes s'ajuden els uns als altres.

A.1.3 Els professors col·laboren entre ells.

A.1.4 El professorat i els alumnes es tracten mútuament amb respecte.

A.1.5 Hi ha col·laboració entre el professorat i les famílies.

A.1.6 El professorat i els membres del Consell Escolar treballen conjuntament.

A.1.7 Totes les institucions de la comunitat local estan implicades en el centre.

Suposant que la teva resposta en l'indicador A.1.3. és que hi estàs en desacord, quantitativament puntuaries un 0, si la majoria de professorat del claustre també ho hagués respost així, suposem que les respostes a aquest indicador han estat d'un total de 19 enquestats, 10 en desacord ,7 parcialment d'acord i 2 d'acord, a part de fens evident que aquest aspecte és un punt feble del centre. El diàleg que s'estableix sobre els motius que s'exposin per part del professorat que hi està d'acord i els que estan en desacord, aportaran un debat amb elements qualitatius importants referents a la cultura i la vida del centre, i a les creences particulars de cadascú.

La primera part de l'Index consisteix en fer aquest anàlisi, debat i reflexió compartida que ajuda a veure punts forts i febles.

La segona part centrada en la millora, consisteix en agafar del document Índex els qüestionaris que ens ofereix el punt que volem millorar, analitzar-los , i convertir-los en accions concretes o fites a desenvolupar.

En el nostre exemple si volem millorar el punt feble

A.1.3. Els professors col·laboren entre ells.

Quan agafem els qüestionaris que fan referència a aquest indicador se'ns obre entre altres qüestions les següents:

a - Les reunions del professorat són actives i efectives ?

b -Tot el professorat d'aula i de suport està implicat en la planificació i la revisió del currículum ?

c - Existeix la docència compartida ?

d - El treball en equip entre el professorat és un model per a la col.laboració dels alumnes? Sobre aquestes qüestions en petit grup es crea debat i de manera consensuada en surten accions a desenvolupar, com per exemple:

De la qüestió b) es consensua l'acció : Incloure en les reunions de coordinació de nivell on es programa el currículum, el personal de suport.

Aquesta acció en concret pot esdevenir part d'un pla de millora. Sols aquest objectiu, inclou una mobilització pel que fa a l’organització del centre, dels horaris, de la participació més amplia, i implica una nova visió dins de l’equip de professorat de nivell, amb les aportacions del professorat que realitza tasques de suport i que en el seu imaginari tindrà en consideració l'alumnat amb més dificultats. Per tant, la planificació que es desenvolupi fruit del consens de tot el professorat, podrà comptar amb una planificació d'activitats que prevegin una major participació de l'alumnat amb més dificultats i la programació quinzenal podrà anar incloent elements per atendre millor la diversitat.

En aquest enllaç us mostrem els resultats d'aplicació de l'Índex en un Institut de Secundària, resultats obtinguts i pla de millora: indexnoller.pdf

Guia per a l’anàlisi, la reflexió i la valoració de pràctiques inclusives

Què ens aporta?
Guia per a l’anàlisi, la reflexió i la valoració de pràctiques inclusives

Imatge-enllaç al document

La Guia vol orientar el procés de canvi cap a la inclusió, tot ajudant a identificar i consolidar les pròpies experiències positives. Els autors volen defugir de la paraula bona pràctica perquè aquest mot dóna peu a la comparació (hi ha males pràctiques?) i a la imitació (son exportables?, hi ha bones pràctiques universals?…) i prefereixen definir o emmarcar la bona pràctica amb l'actuació o experiència que, incrustada en la pròpia realitat i context del centre i amb el compromís de professorat, alumnat i família, promou la presència, la participació i l'èxit de tot l'alumnat, en especial el que està en situació més vulnerable.

La Guia és també un eina per l'autoavaluació, ja que facilita que cada centre analitzi els elements claus de la resposta educativa, que mitjançant la reflexió i el debat, animi vers processos d'innovació i millora, i ajudi a relatar les pròpies experiències de canvi i de progrés.

Metodologia

La Guia, a diferència de l'Índex, no exposa una metodologia d'aplicació, sinó que és un document que cada centre pot treballar des de diferents perspectives, i segons les seves necessitats. Si que aconsella i demana a la comunitat educativa, i de forma especial al professorat, una reflexió compartida prenent com a referència les circumstàncies del centre. El document presenta uns ítems i emprant una escala de 0 a 5, la persona que ho valora encercla de mínim a màxim el grau de presència d'aquell ítem, com a indicador descriptiu, en la realitat del centre.

Els autors aconsellen recollir la part descriptiva a més de la qualitativa, fruït del debat o reflexió individual i compartida que crea cada ítem. I ho expliciten d'aquesta manera:

"A part del valor numèric que es pugui donar a cada indicador, el que importa és saber fins a quin punt aquell indicador és present en el funcionament diari (creences, normativa, i pràctiques). …Qualsevol valor dels ítems és positiu, en la mesura que assenyala l'objectiu i direcció en la qual s'ha de promoure el canvi". (pàg. 10 de la guia) També pot ser, que hi hagi ítems que un centre no prengui en consideració d'anàlisi.

De què consta la Guia

Consta d'una primera part, per l'anàlisi del context social i educatiu de cada centre, organitzat en quatre apartats: aula, centre, comunitat educativa i Administració educativa, amb uns indicadors en cada un dels apartats, que poden facilitar o dificultar avançar cap a la inclusió.

La segona part, presenta cinc blocs: Concepcions i cultura de centre, actuacions i pràctiques del centre, la inclusió com a procés d'innovació i millora a l'escola, els suports a la inclusió i la sostenibilitat de les pràctiques inclusives. En cada un d'aquests blocs s'ofereixen uns principis en forma d'ítems, amb una breu descripció dels mateixos i un indicador-síntesi que aproxima les mirades, pensaments, creences, actuacions, del qui les analitza vers una educació més inclusiva.

Una tercera part, que suggereix es faci una recollida dels resultats quantitatius dels ítems, en una taula per recomptar les puntuacions obtingudes al llarg de tota la guia, i com a tipus orientatiu se'ns proposa que es faci la mitjana segons els factors o indicadors analitzats.

Una quarta part de valoració qualitativa, que prenen com a referència l'anàlisi del centre del primer apartat i els resultats i valoracions de la taula, suggereix que es destaquin tres elements importants que s'aporten al procés d'avenç cap a l'educació inclusiva.

Principis que presenta la guia relacionats amb la concepció i la cultura del centre

Els indicadors o principis a partir dels quals la guia ens fa reflexionar i ens obliga a donar un valor quantitatiu en funció de com es viuen en el centre, són els que s'exposen a continuació:

- L'existència de pràctiques que generen oportunitats perquè tothom progressi.

- Les necessitats educatives de l'alumnat no es deuen únicament a les característiques personals, sinó també influeix el context per facilitar-ne o dificultar-ne els aprenentatges.

- El reconeixement de les capacitats de tothom, perquè se sentin valorats positivament.

- L'eliminació d'etiquetatges, baixes expectatives i formes d'agrupaments excloents.

- Entendre la inclusió con un procés de canvi amb fases, passos, o plans per transformar les pràctiques i creences.

- Valoració de la diversitat com una riquesa que aporta valors vers una societat més respectuosa , tolerant i solidària.

- La presència d'alumnat amb més necessitats, es valora positivament , ja que planteja un repte educatiu i com a tal, una oportunitat d'aprenentatge en la docència i les pràctiques educatives que es generin.

Principis relacionats amb les pràctiques i actuacions

Per poder millorar i obtenir l'èxit en la inclusió són importants les experiències que l'escola ofereix a l'alumnat. En aquest apartat de la guia els principis que ens proposen per valorar i reflexionar són:

- Acceptació de tot l'alumnat independentment de les seves característiques que sol.licitin l'admissió al centre.

- Promoure actuacions de benvinguda i acollida tant per l'alumnat, pares i mares com el professorat que s'incorpora.

- L'equip directiu lidera el procés del centre cap a la inclusió.

- El lideratge que promou l'equip directiu, és compartit per una bona part del professorat i les famílies.

- L'equip directiu fomenta espais perquè el professorat reflexioni sobre el clima de col·laboració i les millores del centre.

- El professorat de suport i d'educació especial canvia el rol d'atenció per passar de l'atenció i l'ajuda paral·lela i fora de l'aula a l'actuació dins del grup classe.

- Per avaluar les necessitats de l'alumnat es fa ús d'un model interactiu, tenint en compte la forma d'interactuar amb els companys/es, l'observació dins l'aula, la informació de la família.

Principis pel que fa a procés de millora i innovació

Les pràctiques inclusives aporten entrar en un procés de millora i innovació. Els principis que la guia ens facilita per la reflexió són:

- Les pràctiques es fonamenten en treballs científics o bibliogràfics.

- Les pràctiques es desenvolupen a partir d'una reflexió compartida on hi ha implicat el màxim de professorat i alumnat.

- Es plantegen objectius i indicadors d'avaluació per veure'n evidències.

- Quan es planifica les diferents actuacions es fa pensant en tot l'alumnat i promouen la participació de tots i totes.

- Es treballa la comprensió de les diferències com una riquesa metodològica més.

- Es fa ús de mètodes d'aprenentatge cooperatiu. Es fa consciència que l'alumnat que ajuda a altres també aprèn més significativament.

- El professorat col.labora entre ells.

Principis sobre els suports i la inclusió

L'ús i la capitalització dels recursos disponibles de tota la comunitat educativa han d'ésser uns dels pilars de l'escola inclusiva. En aquest capítol de la guia els autors volen fer-nos reflexionar sobre com se'n disposa i s'aprofiten, per això ens plantegen que reflexionem sobre :

- El paper del professorat tutor assumeix com a propi tot l'alumnat.

- Si es duen a terme diferents coordinacions entre tot el professorat que exerceix de suport, si existeixen evidències de col.laboració entre tots ells.

- Si es prioritza sempre el suport ordinari en entorns ordinaris i, en el cas que s'hagin d'utilitzar suports específics, si s'avalua periòdicament la seva efectivitat en funció de l'autonomia que va adquirint l'alumnat.

- Els suports preveuen la participació de les famílies i membres de la comunitat.

Principis sobre la sostenibilitat de les pràctiques inclusives

De vegades en el centre hi ha innovacions que es realitzen com a qüestions puntuals, sense fer-ne l'avaluació ni la consolidació, encara que la pràctica a la millor ha estat molt positiva. Davant aquest fet, la guia ens dona pistes de com poden anar incorporant aquestes bones experiències dins la cultura i la pròpia pràctica i ens ajuda en la reflexió a partir dels principis següents:

- Tot el centre ha de conèixer i sentit com a pròpies les actuacions que es duent a terme.

- Quan es desenvolupa una bona pràctica, a l'inici exigeix uns recursos addicionals pel seu funcionament cal preveure si poden mantenir-se en el futur.

- S'avalua la pràctica i se suggereixen eines per millorar.

- Comparteix amb altres centres les pràctiques que permeten progressar.

1) GAIRIN, J.; ANTUNEZ, S. El centro como lugar de cambio educativo Organización escolar: nuevas aportaciones. Barcelona, 1993