Conceptes clau

Avís important: Els paràgrafs següents s'han extret de Boot i Ainscow (2002) Índex per a la inclusió. ICE de la Universitat de Barcelona i Departament d'Educació. CD-ROM

Els conceptes clau que s'utilitzen a l'Índex són inclusió, barreres a l'aprenentatge i a la participació, recursos per donar suport a l'aprenentatge i a la participació, i suport a la diversitat. Aquests conceptes proporcionen un llenguatge per parlar sobre l'educació inclusiva.

Inclusió

Tothom té el seu propi punt de vista sobre aquesta idea complexa que és la inclusió. El quadre 1 resumeix algunes de les idees que componen la visió que es té de la inclusió a l’Índex. La inclusió implica canvi. És un procés sense fi per millorar l’aprenentatge i la participació de tot l’alumnat. És un ideal al qual els centres educatius poden aspirar, però que no s’aconsegueix mai del tot. No obstant això, la inclusió es dóna en el mateix moment que s’inicia el procés per millorar la participació. Un centre educatiu inclusiu progressa contínuament.

Quadre 1. La inclusió en l'educació
* Valorar de la mateixa manera tot l'alumnat i tot el professorat.
* Augmentar la participació de l'alumnat en les cultures, el currículum i les institucions de la comunitat a la qual pertany el centre i, en conseqüència, reduir-ne l'exclusió.
* Reestructurar les cultures, les polítiques i les pràctiques dels centres educatius de manera que atenguin la diversitat de l'alumnat de la seva zona.
* Disminuir les barreres a l'aprenentatge i a la participació de tots els estudiants, no només d'aquells que presenten disminucions o que tenen "necessitats educatives especials".
* Aprendre dels esforços que fan els centres per superar les barreres a l'accés i a la participació d'alumnes concrets tot efectuant canvis que beneficiïn més àmpliament tot l'alumnat.
* Veure la diferència entre els estudiants com un recurs per donar suport a l'aprenentatge, més que no pas com un problema que s'ha de superar.
* Oferir als estudiants l'oportunitat de ser educats a la zona on viuen.
* Millorar els centres, tant pel que fa al professorat com a l'alumnat.
* Emfasitzar el paper dels centres a l'hora de construir comunitat i desenvolupar valors, així com millorar-ne els resultats.
* Promoure relacions de suport mutu entre centres i institucions de la comunitat.
* Reconèixer que la inclusió en l'educació és un aspecte més de la inclusió en la societat.

La participació vol dir aprendre al costat dels altres i col·laborar amb ells en experiències d’aprenentatge compartit. Exigeix una intervenció activa en l’aprenentatge i tenir alguna cosa a dir sobre la manera com es viu l’educació. Amb més profunditat, es tracta que un mateix es reconegui, s’accepti i es valori.

Avançar cap a l’educació inclusiva implica reduir les pressions d’exclusió. L’exclusió disciplinària és l’expulsió temporal o permanent d’un alumne del centre per no complir les normes escolars. És el resultat d’una sèrie de pressions d’exclusió. Igual que la inclusió, l’exclusió també s’entén d’una manera àmplia. Es refereix a totes les pressions temporals o de més llarga durada que impedeixen la plena participació de l’alumne al centre. Pot ser el resultat de les dificultats amb les relacions o amb allò que s’ensenya, així com el resultat del sentiment de no sentir-se valorat. La inclusió tracta de minimitzar totes les barreres a l’educació i per a tot l’alumnat.

La inclusió comença a partir del reconeixement de les diferències que hi ha entre els estudiants. L’avenç progressiu de l’educació inclusiva en l’ensenyament i l’aprenentatge respecta aquestes diferències i es construeix a partir d’elles. Això implica canvis profunds en el que passa a les aules, a les sales de professors, als patis i en les relacions amb les famílies. Per incloure qualsevol infant o jove hem d’estar interessats en tota la seva persona. És possible que això s’oblidi quan la inclusió se centra en un únic aspecte de l’estudiant, com és una disminució o la necessitat dels nouvinguts d’aprendre una llengua de comunicació. Les pressions d’exclusió poden originar-se en les condicions personals o poden sorgir perquè el currículum no té en compte els interessos de l’alumnat.

Els estudiants nouvinguts a casa nostra poden sentir-se separats de la seva cultura o poden haver experimentat fortes dificultats. No obstant això, hem d’evitar pensar en estereotips. Moltes vegades, aquests infants i joves tenen més coses en comú amb els estudiants que han nascut aquí que diferències.

El treball que es fa a l’hora d’identificar i disminuir les dificultats d’un estudiant poden beneficiar-ne molts altres, l’aprenentatge dels quals no era inicialment un tema concret de preocupació. Aquesta és una manera a través de la qual les diferències que hi ha entre l’alumnat, quant als interessos, coneixements, habilitats, història prèvia, llengua familiar, possibles talents o discapacitats poden esdevenir recursos per donar suport a l’aprenentatge.

Ens trobem casos en què els estudiants, dins d’un centre educatiu ordinari, estan exclosos pel fet de presentar una disminució o “tenir dificultats d’aprenentatge”. Això hauria de ser més difícil a partir de les lleis i els diferents decrets vigents a Catalunya, i en particular del Decret 299/1997, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Ara bé, la realitat ens indica que encara està lluny de complir-se el dret que té tot infant i tot jove de rebre l’escolarització en el centre educatiu de la zona on viu.

La inclusió intenta fer que els centres educatius siguin llocs estimulants i de suport, tant per al professorat com per a l’alumnat, i tracta de construir comunitats que estimulin i celebrin els seus èxits. Però la inclusió també vol construir comunitats més àmplies: els centres educatius poden treballar amb altres institucions i amb la comunitat per millorar les oportunitats educatives i les condicions socials de les seves respectives localitats.

Barreres a l’aprenentatge i a la participació

A l’Índex, el concepte de les barreres a l’aprenentatge i a la participació proporcionen una alternativa al concepte de necessitats educatives especials. La idea que les dificultats educatives es poden resoldre en el moment que s’identifica que alguns estudiants “presenten necessitats educatives especials” té considerables limitacions. A més a més, adjudica una etiqueta que pot conduir a unes expectatives més baixes; desvia l’atenció de les dificultats que presenten altres alumnes sense l’etiqueta, i de les fonts de dificultats que provenen de les relacions, les cultures, els enfocaments d’ensenyament i aprenentatge, l’organització i la línia de centre; contribueix a fragmentar els esforços que fan els centres per atendre la diversitat d’estudiants que s’agrupen amb diferents noms com ara necessitats educatives especials, alumnat d’incorporació tardana o d'altes capacitats inlel·lectuals.

El concepte barreres a l’aprenentatge i a la participació es pot fer servir per dirigir l’atenció al que realment s’ha de fer per millorar l’educació de qualsevol estudiant. L’alumnat es troba amb dificultats en aspectes del centre educatiu, així com en la comunitat i en les polítiques municipals i nacionals. Les barreres també sorgeixen de les interaccions que es donen entre l’alumnat i entre aquest i el que s’ensenya i com s’ensenya. Les barreres a l’aprenentatge i a la participació poden impedir l’accés al centre i limitar-ne la participació.

Encara que el llenguatge que prové de les necessitats educatives especials (NEE) pot ser una barrera per al desenvolupament de pràctiques inclusives als centres educatius, continua formant part del marc cultural i polític de tots els centres i té influència en tota una sèrie de pràctiques: s’utilitza en la identificació de les dificultats dels alumnes, en els dictàmens previs a la matriculació o en les autoritzacions de modificació de currículum. En els centres escolars hi ha la o el mestre especialista en educació especial o, en el cas de secundària, l’especialista d'orientació educativa. Aquests professionals acostumen a ser les persones que s’encarreguen de coordinar el treball que es desenvolupa en el centre amb relació als estudiants amb “necessitats educatives especials”. Amb aquesta funció, a l’Índex s’introdueixen els termes coordinador de suport a l’aprenentatge, coordinador d’atenció a la diversitat o coordinador de la inclusió, ja que es consideren més adequats que no altres que facin referència a l’educació especial o a les NEE. Aquests termes promouen un concepte més ampli de suport, el qual relaciona el treball que es fa amb l’alumnat que presenta dificultats amb els canvis necessaris per a tothom.

El canvi cap a una manera diferent de pensar sobre les dificultats educatives crea una certa complexitat, ja que per a alguns propòsits seguim treballant amb el llenguatge existent. No obstant això, aquells que adopten els conceptes alternatius troben que els ajuda a descobrir noves possibilitats a l’hora d’identificar i superar les dificultats que hi ha als centres.

L’ús del concepte barreres a l’aprenentatge i a la participació per referir-nos a les dificultats amb què es troben els estudiants, en comptes de l’ús del terme necessitats educatives especials, forma part d’un model social de les dificultats d’aprenentatge i de la discapacitat. Es diferencia del model mèdic, en què les dificultats educatives es perceben a partir de les deficiències i les disminucions de l’infant o el jove. D’acord amb el model social, les barreres a l’aprenentatge i a la participació poden trobar-se en la mateixa naturalesa de la situació o poden sorgir de la interacció entre els estudiants i els seus contextos: les persones, les polítiques, les institucions, les cultures i les circumstàncies econòmiques i socials que afecten les seves vides.

Les discapacitats són barreres a la participació dels estudiants amb disminucions o malalties cròniques. Es poden originar en l’entorn o a través de la interacció d’actituds, actuacions, cultures, polítiques i pràctiques institucionals discriminatòries amb les disminucions o la malaltia crònica. Una disminució es defineix com una “limitació a llarg termini de les funcions físiques, intel·lectuals o sensorials”, encara que el concepte de disminució intel·lectual és problemàtica i pot suggerir una base física injustificada de les dificultats. Tot i que hi ha poques coses que els centres educatius puguin fer per superar les disminucions, poden reduir considerablement les discapacitats produïdes per actituds i comportaments discriminatoris i barreres institucionals.

Recursos per donar suport a l’aprenentatge i a la participació

El fet de reduir les barreres a l’aprenentatge i a la participació implica mobilitzar recursos de dins el centre i de la comunitat. Sempre hi ha més recursos per donar suport a l’aprenentatge i a la participació que els que actualment s’utilitzen en qualsevol lloc. Els recursos no es limiten als diners. Igual que les barreres, els recursos es poden trobar en qualsevol aspecte del centre: en l’alumnat, en les famílies, en la comunitat i en el professorat, sempre que es canviïn les cultures, les polítiques i les pràctiques. Els recursos que hi ha en l’alumnat, en la seva capacitat de dirigir el seu propi aprenentatge i de donar-se suport mutu a l’hora d’aprendre, normalment estan infrautilitzats, de la mateixa manera que ho està el potencial del professorat per donar suport al desenvolupament i a la millora d’uns i d’altres. Els centres educatius coneixen bé què impedeix l’aprenentatge i la participació dels estudiants, encara que no sempre ho utilitzen al màxim. L’Índex ajuda els centres a aprofitar aquest coneixement per tal de fer-los present el grau en què les seves pràctiques són inclusives.

El quadre següent proporciona una sèrie de preguntes que es poden fer servir per reflexionar sobre el coneixement que hi ha al centre quant a les cultures, les polítiques i les pràctiques d’un centre educatiu.

Conèixer les barreres i els recursos dels centres
* Quines són les barreres a l'aprenentatge i a la participació?
* Qui experimenta les barreres a l'aprenentatge i a la participació?
* Com es poden reduir les barreres a l'aprenentatge i a la participació?
* De quins recursos disposa el centre per donar suport a l'aprenentatge i a la participació?
* Com es poden mobilitzar recursos addicionals per donar suport a l'aprenentatge i a la participació?

Suport a la diversitat

Quan es considera que les dificultats sorgeixen de les necessitats educatives especials dels infants i dels joves, sembla que sigui natural pensar que el suport consisteix a proporcionar recursos personals addicionals per treballar amb aquests individus concrets. L’Índex adopta una idea més àmplia de suport i el defineix com totes les activitats que augmenten la capacitat d’un centre educatiu per atendre la diversitat de l’alumnat. El fet de proporcionar suports als individus representa només una part dels intents que es fan per millorar la participació de l’alumnat. També es proporciona suport quan el professorat planifica les unitats didàctiques tenint en compte tot l’alumnat, quan reconeix que els estudiants disposen de diferents coneixements previs, de diferents experiències i estils d’aprenentatge, o quan l’alumnat s’ajuda mútuament. Quan les activitats d’aprenentatge es dissenyen amb el propòsit de propiciar la participació de tot l’alumnat es redueix la necessitat del suport individual. De la mateixa manera, l’experiència de proporcionar suport a un individu pot conduir a un increment de l’aprenentatge actiu i autònom i també pot contribuir a millorar l’ensenyament per a un grup més ampli d’estudiants. El suport és una part de tot l’ensenyament i tot el professorat hi està implicat. La responsabilitat de coordinar el suport en un centre educatiu pot dependre d’un nombre limitat de persones. Ara bé, resoldre la manera de coordinar els suports és quelcom essencial a l’hora de relacionar els suports que necessiten els individus i els grups amb les activitats de formació del professorat i de millora del currículum.