6.3 Contextualització i clarificació conceptual





Existeix un cert consens en entendre l’èxit educatiu com un procés participat, dialògic i reductor de l’exclusió educativa (UNESCO 2008, OCDE 2012).
Quan parlem d’èxit educatiu ens referim a un repte complex en el que, de forma complementària, hi intervenen diverses dimensions. Algunes d’aquestes dimensions estan relacionades amb aspectes individuals, altres, estretament vinculades a l’àmbit social:

DIMENSIONS


★ Condicions d’equitat en l’accés al sistema educatiu i en la permanència en el procés escolar.

★ Rendiment acadèmic individual (competències i habilitats necessàries per desenvolupar-se de forma satisfactòria en la vida social i laboral).

★ Accés i participació en els diferents àmbits educatius formals i no formals (connexió de temps i espais).

★ Impacte i retorn educatiu (ús del capital educatiu per a la millora de la societat). A nivell individual, l’èxit educatiu implica l’assoliment d’unes competències bàsiques que es concreten i despleguen en el currículum mitjançant diferents tipus de continguts. L’èxit però també es configura a partir d’aprenentatges de caire més personal que es desenvolupen en entorns no acadèmics com la família, els amics, les entitats de lleure educatiu… La definició d’èxit educatiu ha de tenir en compte doncs diferents àmbits i dimensions.



En qualsevol cas, més enllà del valor instrumental de caire individual, sembla una concepció majoritàriament compartida que l’educació és també un procés de millora i transformació social. Des d’aquesta perspectiva podem aproximar-nos al concepte d’èxit educatiu com a desenvolupament d’una identitat personal rica i equilibrada, amb l'adquisició de competències, valors i actituds necessàries per donar resposta satisfactòria als reptes personals i socials al llarg de la vida. Esdevenir ciutadans altament qualificats, alhora que actius i compromeses en la millora social. De les diferents dimensions esmentades, l'èxit acadèmic és el que condiciona de manera directa la igualtat d'oportunitats i les expectatives d'integració laboral i social. Entre els factors que influeixen en l'assoliment de l'èxit acadèmic n'hi ha molts de vinculats a condicions socials, familiars i personals. Reduir desigualtats entre col·lectius ha de ser una prioritat en un sistema educatiu que aposta per les altes expectatives i l’èxit educatiu per a tothom.
Caldrà treballar doncs en un doble sentit: d’una banda, per reduir aquells factors que generen desigualtat i dificulten l’accés a les oportunitats d’aprenentatge i, per l’altra, per promoure aquells elements que generen situacions d’equitat.

L'èxit educatiu com a desenvolupament d’una identitat personal rica i equilibrada, amb l'adquisició de competències, valors i actituds necessàries per donar resposta satisfactòria als reptes personals i socials al llarg de la vida. Esdevenir ciutadans altament qualificats, alhora que actius i compromesos en la millora social.


Èxit educatiu:un repte comunitari

En l’actual societat de la informació, complexa i en permanent procés de canvi, amb grans oportunitats, però també amb grans desequilibris i noves formes de desigualtat, un dels grans reptes continua sent aconseguir l’èxit educatiu per a tots els nois i noies.
Com ja hem avançat, l’èxit educatiu és el resultat del conjunt d’accions educatives que incideixen i recauen en l’alumnat. Els contextos educatius, lluny de la fragmentació, es presenten com un contínuum. Sabem que una part important dels aprenentatges que fan infants i joves s’originen fora del context escolar en els diferents espais i temps en que transcorre la seva vida: el temps familiar, el temps escolar lectiu i no lectiu, el lleure formal i els espais de relació informal entre amics, a partir dels mitjans de comunicació, amb la relació amb els veïns, a les xarxes socials… Ni les famílies, com a primer referent educatiu del creixement i la formació dels fills, ni els centres educatius com a responsables de l’educació formal, poden tots sols garantir l’èxit educatiu del conjunt de l’alumnat. Caldrà doncs concebre l’èxit educatiu, des d’una mirada més holística, com una responsabilitat compartida entre els diferents agents socioeducatius de l’entorn per tal d’aconseguir la màxima coherència i eficàcia en l’acció educativa.
Des d’aquesta perspectiva comunitària, l’èxit educatiu pren tot el seu sentit en contextos educatius concrets, segons les especificitats de cada territori i en bona mesura depèn de la capacitat dels diferents agents educatius d’un territori de treballar conjuntament.

En aquest sentit cal crear una xarxa educativa organitzada capaç de donar una resposta comunitària als reptes educatius, compartir objectius i concretar accions de manera coordinada des dels marc de les pròpies competències. En la concreció i assoliment d’aquests objectius, és necessari que el conjunt d’agents educatius involucrats comparteixin un canvi de mirada que els ajudi a orientar respostes a qüestions com:

QÜESTIONS COM…


En tant que agent d’una xarxa educativa com puc col·laborar a l’assoliment dels objectius comuns?
Quin és l’àmbit, el valor singular, que puc aportar a la xarxa

En tant que centre educatiu, com a agent d’una xarxa, què necessito de les entitats de l’entorn?
És important evidenciar el benefici, el valor afegit que puc obtenir pel fet d’implicar-me en la xarxa

Des del punt de vista relacional i d’objectius, com ho podem abordar?
Aquesta qüestió ens permet generar un espai relacional per tal de construir el coneixement pedagògic de manera conjunta i en base a objectius educatius conjunts. És a dir, operativitzar el treball.


Aquestes qüestions ens permetran definir el marc de treball, identificar el marge comú i d’avenç educatiu des del que es parteix.
Nombrosos treballs des de la recerca educativa nacional i internacional, constaten que quan existeix relació i connexió entre els centres educatius i les entitats del seu entorn, l’alumnat incrementa el seu rendiment acadèmic i construeix una actitud més positiva cap al projecte escolar. Hi ha recerques que assenyalen específicament que augmenta l’adhesió educativa, i per tant, que l’alumnat s’apropia dels recursos educatius del seu entorn de vida i en fa un ús positiu, normalitzat i carregat d’aprenentatge.
En els darrers vint anys s’evidencia en l’àmbit internacional un augment progressiu de projectes educatius comunitaris. Catalunya compta amb un bagatge important quant a projectes educatius comunitaris: Projectes Educatius de Ciutat, Patis Escolars Oberts al Barri, Comunitats d’aprenentatge… Destaquem, els Plans educatius d’entorn iniciats per la Generalitat de Catalunya l’any 2005 que s’han estès i consolidat com una experiència d’èxit educatiu arreu del territori.
Els Plans educatius d’Entorn s’inicien com una proposta de cooperació educativa entre el Departament d’Educació i les entitats municipalistes, amb l’objectiu d’aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat i contribuir a la cohesió social mitjançant l'equitat, l’educació intercultural, el foment de la convivència i l’ús de la llengua catalana (Referència 1).


Els plans educatius d’entorn tenen per estratègia donar continuïtat i coherència educativa entre diferents espais educatius formals i no formals. Així mateix, pot considerar-se una plataforma organitzativa que permet sistematitzar processos de treball comunitari per tal de detectar necessitats, reflexionar i elaborar propostes que donin resposta a les necessitats educatives del territori.
El document marc del pla educatiu d’entorn fixa com a primer objectiu: Contribuir a la millora de les condicions d’escolarització i a l’èxit acadèmic. Per donar resposta a aquest objectiu es desenvolupen diferents línies d’intervenció:

Línies d'intervenció


• Promoció de l’èxit escolar de tot l’alumnat

• Creació d’itineraris educatius que, més enllà del temps escolar, donin resposta a interessos i necessitats de l’alumnat.

• Promoció d’actuacions comunitàries per prevenir i aturar l’absentisme.

• Projecció comunitària de la xarxa de centres educatius.


Els plans educatius d’entorn tenen per estratègia donar continuïtat i coherència educativa entre diferents espais educatius formals i no formals


Quina relació existeix, des d’una perspectiva comunitària, entre èxit educatiu i interculturalitat?


L’educació intercultural és una resposta pedagògica a l’exigència de preparar la ciutadania perquè pugui desenvolupar-se en una societat plural i democràtica. El principi d’interacció positiva, que caracteritza la interculturalitat, és la base per assolir l’èxit educatiu del conjunt de la ciutadania. En altres paraules, en una societat com l’actual no és possible assolir l’èxit educatiu sense prendre en consideració el desenvolupament de la interculturalitat (Referència 2).
La perspectiva intercultural comparteix la visió de l’èxit educatiu com a element de millora social, fita que només es pot assolir superant els factors generadors de desigualtat. Aquest plantejament es defineix com a estratègic ja que des d’una lògica d’accés i oportunitats d’aprenentatge, la interculturalitat es desenvolupa a mesura que el conjunt de la diversitat sociocultural de famílies i alumnat té assegurades les mateixes oportunitats d’accés als recursos educatius.
En aquest sentit, la visió de l’èxit educatiu des d’una perspectiva més global i comunitària, es basa en uns plantejaments totalment coherents a la interculturalitat, ja que considera que qualsevol alumne, amb l’acompanyament i suports pedagògics adequats, pot assolir l’èxit educatiu. La realitat actual però, és que avui dia es donen lògiques d’aprofitament educatiu diferencial que impliquen, en alguns casos, falta d’equitat en l’accés a les oportunitats educatives. A l’àmbit de l’educació no formal, existeixen dinàmiques que impliquen dificultats per assegurar un accés equitatiu al conjunt d’infants i joves. A més, aquestes dinàmiques solen tenir més incidència amb l’alumnat de famílies d’origen estranger o d’entorns més vulnerables. La diferència d’oportunitats d’accés a contextos educatius no formals, en aquests casos, pot limitar els itineraris educatius de l’alumnat d’entorns més desafavorits.El treball conjunt entre centres educatius, famílies i altres agents socioeducatius de l’entorn és fonamental per poder superar aquestes limitacions



SITUACIONS QUE LIMITEN L'ACCÉS A LA EDUCACIÓ NO FORMAL


La condició socioeconòmica: existeixen perfils socioeconòmics familiars que tenen dificultats d’accés a programes extraescolars específics.


El grau de coneixement de les famílies sobre el sentit educatiu dels recursos educatius: moltes famílies d’entorns socioculturals desfavorits i d’origen estranger no compten amb marcs de referència previs en relació a la participació, per exemple, en activitats extraescolars.

Concepcions de gènere: Es poden identificar dinàmiques de participació en activitats educatives en funció de ser noi o noia. Les noies tendeixen a participar més que els nois en activitats educatives orientades a l’aprenentatge intel·lectual i relacional i menys en activitats esportives, per exemple.


Limitacions per diversitat funcional


Limitacions per falta d’oferta de les entitats del territori o d’una oferta que no s’adapta a les necessitats del alumnat.


Tanmateix, existeix un ampli consens social en comprendre l’educació com un mecanisme eficient de progrés. La majoria de famílies comparteix la percepció que l’educació és l’instrument òptim d’ascens social, incloses les famílies d’origen immigrat. Concebre la interculturalitat com una qüestió associada a un seguit de drets i deures, i no només de valorització de les diferències, implica reconèixer aquest desig i dret de l’alumnat des d’aquesta dimensió de l’èxit educatiu.
En aquest context, un gruix important de les accions, mesures i projectes impulsats en clau intercultural i d’èxit educatiu tenen lloc en contextos d’alta complexitat. A més, cal assenyalar que és precisament en aquest tipus d’entorns, on sovint s’han construït respostes eficients a situacions complexes entre el conjunt dels agents educatius de la comunitat. Aquestes experiències a Catalunya evidencien com el desenvolupament de l’èxit educatiu des d’una dimensió comunitària permet superar dificultats d’aprenentatge (Referència 5). També ens mostren com, des de l’acompanyament educatiu, combinant accions compensadores i transformadores, l’origen cultural o el capital instructiu de les famílies, no necessàriament esdevenen variables determinants d’èxit o fracàs educatiu (Referència 6).

ELS PLANS EDUCATIUS D'ENTORNS POSSIBILITEN:


★ Mantenir el percentatge de graduats escolars d’ESO al mateix nivell que ho fan la resta de centres educatius, tot i que els centres que pertanyen al PEE dupliquen els factors de complexitat.

★ Atenuar la correlació negativa existent entre els percentatges de graduats escolars i els percentatges d’alumnat provinent d’altres països.

★ Contribuir a l’augment de la participació de l’alumnat en activitats d’educació no formal.

★ Contribuir a l’augment de la participació de les famílies en els centres educatius.



El centre educatiu, agent impulsor d’itineraris educatius personalitzats


Des d’una perspectiva comunitària d’èxit educatiu, té sentit que els centres educatius, com a responsables de l’educació formal, siguin l’epicentre de les dinàmiques d’aprenentatge de l’alumnat, treballant per identificar i superar determinats factors de desigualtat i, alhora, esdevenint la base des d’on articular entorns d’aprenentatge comunitari per a tots els alumnes.
En els centres educatius conflueixen dues característiques que els diferencien de la resta d’agents de la xarxa educativa: en primer lloc, perquè planifiquen els processos d’aprenentatge i en segon, perquè ofereixen un acompanyament educatiu al conjunt d’infants i joves de la nostra societat. D’altra banda, com ja s’ha comentat, plantejar-se el repte de contribuir a l’èxit educatiu de tot l’alumnat, passa necessàriament per incorporar una metodologia del treball i l’aprenentatge en xarxa.

ELS PLANS EDUCATIUS D'ENTORN ES CARACTERITZEN PER…


Transformar mirades fragmentades i parcials de la pròpia realitat educativa, en mirades construïdes conjuntament i que ofereixen una visió global del procés educatiu, i per tant, d’allò que li passa a un infant o jove.

Tenir la capacitat de connectar i coordinar agents educatius i experiències d’aprenentatge que tenen lloc al mateix territori ja siguin de l’àmbit formal, com el no formal i l’informal.

Construir entorns d’aprenentatge sistèmics, on les diferents fonts d’aprenentatge d’un infant o jove treballin conjuntament per assolir objectius educatius compartits.


L’aprenentatge personalitzat com a procés educatiu


Amb la finalitat que els centres educatius donin resposta educativa a les necessitats i potencialitats del conjunt de l’alumnat, esdevé necessari que vetllin per un aprenentatge personalitzat, utilitzant el màxim de recursos, tant dins com fora de les escoles. Això implica centrar-se plenament en l’alumnat.
Aquesta perspectiva d’aprenentatge personalitzat, ve definida per alguns elements que esdevenen condicions d’aplicació i desenvolupament de l’èxit educatiu.

CONDICIONS D'APLICACIÓ DE L'APRENENTATGE PERSONALITZAT


• Pren sentit en base a la singularitat de cada context escolar.

• Interpel·la al conjunt de l’alumnat i per tant, no és equivalent a orientar l’atenció educativa a una part de l’alumnat, com habitualment passa amb l’alumnat amb més dificultats.

• Suposa un procés educatiu flexible que anirà avançant a cada context escolar segons la seva idiosincràsia. Per tant, no l’entenem com a un model d’intervenció educativa des d’una sola recepta. Així, la flexibilitat permet acompanyar a l’alumnat en el procés d’aprenentatge, des d’itineraris educatius personalitzats, tenint en compte la sociologia i la geografia del centre, i els recursos educatius que ofereix l’entorn.

• En el marc d’aquest procés estructurat, es defineixen els objectius educatius i conseqüentment es trien les metodologies adients per a cada grup classe i per a cada alumne.


Amb l’objectiu de contribuir a l’èxit escolar de tot l’alumnat cal promoure aquelles actuacions orientades a connectar l’educació formal i la no formal de manera que donin resposta a les necessitats i interessos dels alumnes (Referència 11).
Per garantir aquesta connexió i la coherència d’aquests itineraris, els centres educatius, des de l’acció tutorial compartida tenen un paper clau a l’hora d’orientar i difondre entre l’alumnat i les seves famílies les propostes educatives existents al territori (Referència 12 ).

En resum la finalitat de la personalització és la maximització de l’experiència d’aprenentatge de tots i cadascun dels infants i joves.