La memòria històrica de les dones



El destí de les dones romanes es resumia en Lanifica, casta, pia, frugi, domiseda és a dir "Treballa la llana i sigues: casta, demostra reserva, modèstia i pietat".



Sovint predomina una visió reduccionista de la Història pel que fa a la participació de les dones en les activitats de manufactura i mercantils. I això no permet oferir models de dones i de homes que han destacat al llarg de la història, en professions considerades no tradicionals del seu sexe. Les activitat escolars en que es presenten models d'imitació i referència a les nenes i nens, a les noies i nois són molt importants durant l'etapa educativa i contribueixen a la construcció de la seva personalitat .

Entre les comteses de Barcelona, les més conegudes són Duoda, del segle IX pel seu llibre escrit en llatí Espill, i Ermessenda de Carcassona, de finals del segle X, senyora i majora dels seus béns.

En el nostre país, el 1789, a Arenys de Mar, població especialment dedicada a les blondes i a les puntes al coixí, hi havia 1500 puntaires i a mitjan segle XIX, s’estimava que entre Lloret de Mar i Vilanova i al Geltrú hi havia unes 30.000 puntaires a domicili.

Abans, Elisava (s XI- XII) havia estat l’autora i la comitent del penó de sant Ot, a la Seu d'Urgell. A la part esquerra del penó hi ha la inscripció Elisava me fecit. També Gertrudis Subirà, en el segle XVII va fer un vestit que es conserva al Museu Episcopal de Vic, on sota el brodat va brodar el seu nom i hi va fer constar que l’havia fet ella (ME FT) i la data 1689.



Algunes de les dones burgeses i propietàries van presentar plets als tribunals de l’època i en són testimoni els documents que ens han arribat que identificaven les seves possessions. Un exemple és Sesenda (s. X-XI), que va aconseguir una sentència del comte de Barcelona sobre els drets d’unes terres que li disputava el veí. En el segle XV Brígida Terré, Gerònima Canyelles, Joana Sanmartí Espinal i Constança de Tarragona concediren la llibertat als esclaus que tenia a casa i feren testament.

A Ferrara (Itàlia) el 1580 hi havia formacions musicals femenines com el Concerto delle Donne. Algunes compositores catalanes, ja al segle XIX, van ser Maria Dolors Vedruna, Caterina Mas i Porcell, Antonieta Aguiló, Balbina Alabau…

Durant l'edat mitjana hi havia les anomenades cançons de dones, amb textos concebuts per ser interpretats per dones, que cantaven i s’acompanyaven d’algun instrument com el llaüt o l'arpa. També hi havia les trobairitz, joglaresses, soldaderes, dançareses…, algunes de les quals anaven i venien per diferents corts europees, com Graciosa Alegra, al segle XV. La transmissió musical es feia per via oral, i el rol de les dones com a educadores musicals, com a transmissores de la tradició oral sempre havia existit.

Cap a finals del XVIII, tenim notícies d’altres dones per les cartes que van escriure com són els casos de Rosa Dot Prats i Rosa Venes Saboya, entre d'altres.

Treball de cura, segle XV



La imatge mítica popularitzada al llarg del segle XX de les dones que només traballaven a casa no es correspon amb les fonts documentals històriques existents. No cal dir que, durant tot el segle XX, les dones van estar treballant dins i fora de casa, van ser portagonistes com a teballadores de la revolució industrial. I per exmple, a mitjans segle XIX, el 80% de l'assalariat de la indústria del tèxtil era femení.

No hi ha molta recerca que ens permeti saber quines van ser les primeres escoles de nenes a Catalunya. A Barcelona, hi ha registre documental del 1871, quan Concepción Montilla Tallada demana autorització municipal per organitzar una escola de nenes.

Aquestes dades són contradictòries amb la imatge estereotipada que les dones han estat sempre tancades a casa, que ha transmès la història tradicional.

Una visió aprofundida de la història que inclogui el canvi de paradigma que permet la inclusió del protagonisme de les dones permet identificar les aportacions i el rol de les dones fora de l'activitat estrictament domèstica.

A més, és interessant plantejar-se el sentit de la llibertat femenina i de la llibertat masculina i la deconstrucció que hem de fer de tants estereotips i teories que ens han arribat. És una activitat interessant per anar fent amb l’alumnat per trencar la transmissió esbiaixada que continuen realitzant els llibres de text i els sabers androcèntrics. Pot aportar-nos un canvi de mirada important.

Activitat 1. Moments històrics de les dones a Catalunya



Consulta la web de l'Institut Català de les Dones, on trobaràs informació sobre diferents moments històrics de les dones a Catalunya Moments històrics de les dones a Catalunya.



Pots triar des de Duoda Pots triar des de Duoda Duoda, mare, escriptora, passant per les beguines i les trobadores Les trobairitz , fins a Núria Llimona Una pintora de l'Eixample: Núria Llimona.

Selecciona alguna de les dones sàvies per tal d'incorporar-la al projecte que elaboraràs al final del curs, és a dir a la teva unitat didàctica.

Activitat 2. El saber científic i mediador. Hipàtia



Quan es parla de la memòria històrica femenina, sovint es remarquen els sabers literaris i històrics de les dones.

Però és més difícil recuperar els sabers de les dones que van viure amb llibertat femenina o els de les dones científiques i filosòfes.

Per saber-ne més pots llegir Les beguines, les beates i les místiques.

Per treballar els sabers científics de les dones, pots veure la pel·lícula Àgora i llegir els textos de l'arxiu El saber científic i mediador. Hipàtia.

Hipàtia d'Alexandria



Activitat 3. Marie Curie, més enllà de la llegenda



Llegeix l'article Marie Curie, què hi ha darrera la llegenda?. Descriu la vessant personal i científica de Marie Sklodowska, i explica com va exercir l'autoritat científica i va ser una bona mediadora.


Activitat 4. La memòria històrica femenina a les aules



Consulta al web de Coeducació i Igualtat de gènere | Unitats de programació, aquells recursos que estan relacionats amb els sabers de les dones.

I per Primària pots consultar Dones de la Mediterrània a Escola Els Costerets, Mi primer libro sobre ellas i Ellas hicieron historia recomanats per a partir dels 6 anys. En aquestes publicacions trobaràs informació rellevant per elaborar unitats didàctiques sobre els sabers de els dones.

Per saber-ne més, sobre l'ús a les aules de la memòria històrica de les dones, podeu llegir Sabers femenins a l'Europa moderna.



Per saber-ne més:

FAVILLI, Elena i CAVALLO, Francesca, Contes de bona nit per a nenes rebels, Editorial: Estrella Polar (2017)

Sinopsi:

Hi havia una vegada una princesa… una princesa? No! Hi havia una vegada cent dones que van canviar el món. De Serena Williams a Malala Yousafzai, de Coco Chanel a Frida Kalo, d’Hipàtia a Michelle Obama, aquest llibre narra les vides extraordinàries de cent dones valentes i, a més, conté les il·lustracions de seixanta artistes d'arreu del món. Científiques, astronautes, aixecadores de pesos, jutgesses, xefs… Cent exemples de determinació i audàcia per a les grans somiadores. Perquè totes les nenes haurien de créixer sabent que poden ser tot allò que vulguin ser.