Feminitats i masculinitats

De la mateixa manera que el feminisme ha assenyalat els punts limitadors per a les dones de la nostra estructura sexista i s’ha implicat en reconstruir un nou paper social de la dona, també cal assenyalar els punts que afecten els homes dins el sexisme i reescriure el seu paper social. Aquest treball cerca indicar quins aspectes masculins han de canviar-se i demostrar que aquest canvi és una opció políticament i social sensata en el moment actual. Daniel Gabarró, Reconstruir la identitat masculina


Ja fa algunes dècades que Simone de Beauvoir (1949) va escriure que “la dona no neix, es fa” per tal de subratllar que la condició femenina, no és només un efecte de l’atzar biològic sinó sobretot conseqüència de la socialització de les persones i d’un llarg, complex i eficaç aprenentatge social que té lloc dins de qualsevol àmbit de la seva vida. Dit d’una altra manera, som dones i homes no només perquè tenim un sexe diferent sinó també, i sobretot perquè aprenem a ser-ho d’una determinada manera.

Conseqüentment, la construcció de les identitats femenines i masculines en les societats no solament és l’efecte natural i inevitable de l’atzar biològic sinó també, i sobretot, l’efecte cultural de la influència d’una sèrie de factors familiars, escolars, econòmics ideològics i socials.

El model dominant de masculinitat sovint té efectes indesitjables no només en la vida de moltes dones, que pateixen assetjament i violència, sinó també en la vida de molts homes. En altres paraules, el patriarcat, paradoxalment, no és només un problema per a les dones, sinó que també les formes danyoses de masculinitat són perjudicials per als homes.

Ara bé, el rol tradicional de la masculinitat, sustentada en l’exercici de la força i del poder, en l’ocultació dels sentiments, en l’ostentació de l’heterosexualitat, en l’èxit i en els diners, en la misogínia i en l'homofòbia, no és afortunadament, almenys en les societats occidentals, l'única forma en què es socialitzen els homes.

Altres masculinitats alternatives, heterogènies i dissidents emergeixen en aquestes societats. Cada cop són més els homes que s’oposen a l’imperatiu categòric de la masculinitat tradicional i a la idea que ser home implica exercir el poder a qualsevol preu, exhibir una virilitat a tota prova i evitar els sentiments i les emocions.

Des de l’educació ens cal treballar en la diversitat d'identitats femenines i masculines, afavorin l’equitat entre els sexes al mateix temps que el reconeixement de les diferències com un valor i una elecció en llibertat.

Així mateix, no podem passar per alt que el fracàs escolar, l’absentisme, l’abandonament escolar i les agressions en els centres educatius són majoritàriament masculins. El model dominant de masculinitat segueix inspirant les conductes de massa nois que veuen en l’exercici violent del poder i en l’objecció escolar una manera d’afirmar la seva identitat masculina enfront l’ordre femení de l’escola.

Una eina útil per treballar les noves masculinitats i trencar els estereotips de gènere, la trobareu en aquest document elaborat pel Departament d'Ensenyament en el marc del servei comunitari:Noves masculinitats. Trenquem els estereotips de gènere.

Insults, baralles, xantatges, menyspreus, burles, amenaces, agressions i abusos de tot tipus es converteixen sovint en les accions habituals d’uns nois que estan convençuts que aprendre a ser i comportar-se com a homes, exigeix l’exercici continu d’un poder absolut -i en ocasions violent- sobre les noies i sobre aquells nois que no s’adeqüen a la masculinitat normativa que exalta l’arquetip dominant de virilitat.


Organització del mòdul 3


El mòdul 3 està organitzat en tres pràctiques amb les corresponents activitats:

  • Pràctica 1 Diferencia sexual i educació. Està centrada en el coneixement i anàlisi de la diferencia sexual davant de les tasques i l'aprenentatge escolar.
  • Pràctica 2 Educació afectivo-sexual. La pràctica planteja com l'educació afectivo sexual pot estar present dins dels currículums. No podem entendre ni parlar de educació integral de competències sense tenir-la present.
  • Pràctica 3 Violència zero a l'escola. Està centrada en la reflexió i el contrast amb textos sobre la violència. On comença la violència? Com detectar-la? Com intervenir?