Relació alumne/a i adult

En aquest apartat, intentarem donar resposta a les dues qüestions plantejades en la Pràctica 1.

Parlar de la creativitat i de la motivació d’un alumne/a d’altes capacitats, com hem vist, suposa anomenar dos trets identificatius de la seva singularitat. Per tant, és de suposar que es troben més preparats que la resta del seus companys per desenvolupar aquests dos potencials o capacitats, ja que són, en general, els pròpies o naturals.(Capacitats naturals MDDT.2.O F. Gagné).

Així que, on situem una de les claus dels problemes que sorgeixen amb aquests alumnes a l’aula i als centres?

Una pot ser la manca, per diferents motius, d’atenció i de comprensió per part dels adults. Possiblement som coneixedors/es de les seves característiques, però si adoptem una estratègia uniformadora, es redueixen les possibilitats per dotar d'espai, temps, voluntat i, també, de recursos humans per poder compartir amb aquest alumnat situacions on es pugui debatre, crear, i així tinguin l’oportunitat de desenvolupar les seves capacitats per arribar a traduir-les en productes culturals.

Disposen de poc temps per pensar.

Feuerstein parlava de “donar temps per pensar”, referint-se als alumnes amb dificultats d’aprenentatge i a la resolució de qüestions; podríem també aplicar la mateixa afirmació als alumnes AC, per tal que puguin avançar cap a camins que encara potser desconeixem els propis docents.

Els alumnes d’AC són alumnes molt crítics amb el sistema educatiu, ja que molts d’ells no troben respostes a les seves necessitats emocionals i intel·lectuals. (Vegeu la taula de “Possibles problemes que es poden trobar els alumnes d’AC a l’aula”, del mòdul 5.)

Cal reflexionar sobre que qualsevol infant o jove necessita tenir referents adults per fer els seus aprenentatges. Cal pensar que els éssers humans, igual que altres animals, aprenem per modelatge.

El referent de l’alumne/a a l’aula (tant si és de primària com de secundària) és l’adult que ocupa el lloc del mestre/a o professor/a, i entre tots dos s’estableix una relació emocional que, en el cas dels AC, difícilment serà neutral. Per a ells no existeix la neutralitat com a relació quan busquen un referent, a diferència de la resta de l’alumnat.

Què pot passar quan s’estableix el vincle entre el docent i l’alumne/a d’AC? En general, poden passar dues coses:

  1. El docent utilitza les estratègies adients (igual que fem amb els alumnes amb problemes de comprensió acadèmica o amb conductes disruptives), per atendre els alumnes d’AC. El resultat per part de l'alumne és de respecte i d’acceptació de rol de referent del docent.
  2. Si el docent utilitza estratègies de superioritat i/o d’exigència pel fet de ser un alumne/a llest o intel·ligent i no li dóna l’oportunitat de ser atès i comprès, l’alumne/a d’AC entrarà en conflicte directe amb el professor i li perdrà el respecte (ho demostrarà segons la seva personalitat) i, per tant, es perd el rol de referent que tot adult ha d’exercir vers l’infant o jove.

Les conseqüències d’aquesta relació incompetent entre professor-alumne/a poden ser variades i, a vegades, poden arribar a situacions límit (parlem de salut) i fracàs escolar.

Posem com a exemple l’alumne d’AC que a l’aula qüestiona o provoca constantment les aportacions acadèmiques i les opinions del seu professor/a (tenint en compte que segons en quina matèria o tema pot anar millor preparat l’alumne/a que el propi docent).

Aquesta situació crea un clima de conflicte i malestar, i pot ser un dels motius pels quals sorgeix, moltes vegades, la falsa creença que aquests alumnes són prepotents.

Un altre exemple és aquell alumne/a d’AC que s’avorreix a les classes i opta per un comportament conflictiu. O per exemple, comença a deixar de treballar i a perdre la motivació (malgrat que és un tret d’identitat), fins que arriba a suspendre i entra en una espiral de difícil sortida. En aquest cas, hi ha la possibilitat de sorgiment de l’alumne/a d’AC "emmascarat".

En el quadre següent s’explica que la clau d’aquests comportaments a l’aula, la podem trobar en la gran sensibilitat que té l’alumnat d’AC, juntament amb l’ús elevat de la raó, que fan que tinguin una visió de la vida diferent i que captin els estímuls de manera diferent, des d’un altre marc de globalitat que integra múltiples visions alhora, i que, fins i tot, pot transcendir-les, i segons l’alumne/a, en capta d’altres que la resta ni veiem ni notem.