Modalitats d'escolarització

Entenem per modalitats d'escolarització el “Conjunt de les diferents opcions o possibilitats d'escolarització d'un alumne en centres d'ensenyament ordinari o d'educació especial. També, règim en què està escolaritzat (intern o extern) i, en un sentit ampli, tipus d'ensenyament que s'imparteix.” (Educació Especial, UOC.)

L’escolarització del nen sord varia segons les preferències de les famílies tenint en compte si els pares són sords o no, si tenen familiars sords o no, si tenen un cert prejudici o no a l’escolarització en un centre d’agrupament de sords, o bé en un centre específic per a sords… Aquests, entre d’altres, són factors que incideixen molt en la decisió de la modalitat d’escolarització. A més, ens podem trobar amb la perspectiva que tenen els professionals sobre la modalitat d’escolarització, una perspectiva en què trobarem defensors i detractors dels centres ordinaris o de centres d’educació especial o específica per a sords. El més important, però, és la valoració de les capacitats i potencialitats de l’alumnat sord abans de decidir-ne la modalitat.

Les modalitats d’escolarització tenen dues vessants: la que fa referència a la tipologia del centre educatiu –modalitat educativa- i la que fa referència a l’ús de recursos lingüístics per accedir al currículum i com a eines de comunicació i de sociabilització –modalitat lingüística-.

En les modalitats d’escolarització en centres ordinaris, tant centres d’Educació Infantil i Primària com centres d’Educació Secundària, podem trobar els següents recursos humants, en funció del projecte educatiu de cada centre i dels recursos humans que ofereix cada CREDA:

  • Logopedes del CREDA
  • MALLs del centre educatiu
  • Tutors i resta de l’equip docent

Aquests professionals hauran de coordinar-se per adequar els continguts i les unitats de programació, la metodologia i l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat sord; per a l’adequació de l’accés dels continguts curriculars i lingüistics per a l’alumnat sord; per a la realització dels plans individualitzats (amb la col·laboració del psicopedagog/a de l’EAP); i hauran de participar, si s’escau, en les comissions d’atenció a la diversitat del centre per fer el seguiment de l’alumnat sord.

En els centres d’agrupament de sords en modalitat bilingüe, les MALLs haurien de tenir coneixements mínims de llengua de signes catalana, equivalent al títol d’intèrpret de LSC impartits pel Cicle Formatiu de Grau Superior o bé de quart nivell de LSC dels cursos homologats per la Federació de Persones Sordes de Catalunya.

En els instituts d’Educació Secundària, sobretot a Batxillerat i a Cicles Formatius, hi ha l’opció de demanar conveni entre el Departament d’Educació i la Federació de Persones Sordes per a la inclusió de figures professionals d’intèrprets de llengua de signes catalana, amb l'única funció de traduir i interpretar els continguts curriculars de les assignatures pròpies de l’aula on es troba escolaritzat l’alumnat sord sensible a aquesta demanda.

Modalitats educatives

En l’educació del sord trobem dues modalitats principals d’escolarització: en centres ordinaris i en centres específics/especials per a sords.

  • Centres ordinaris: modalitat d’agrupament o modalitat de no agrupament.
  • Centres específics per a sords.


La majoria de l’alumnat sord es troba dispers en diferents centres ordinaris, en modalitat d’agrupament o no, i segueix el procés d’aprenentatge mitjançant la llengua oral i amb el suport o no de recursos humans (mestra d’educació especial i/o mestra d’audició i llenguatge – logopeda) segons la disponibilitat del centre i de la provisió de recursos humans provinents del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius. En aquests centres, reben el suport i el seguiment lingüístic, comunicatiu i social per part de les logopedes del CREDA i de les MALLs del centre educatiu.

A manera de resum, les diferències que hi ha entre dues modalitats d’escolarització en centres ordinaris són:

  • Centres d’agrupament oral o bilingüe: s’agrupen els alumnes sords en un grup-classe tot respectant les particularitats d’aquest alumnat sord.
  • Centres de no agrupament / sectorització: l’alumnat sord va l’escola o a l'institut del seu barri.

Hi ha un parell de centres ordinaris d’Educació Infantil i Primària en modalitat d’agrupament de sords bilingüe a l’àrea metropolitana de Barcelona que s’autodenominen també d'“educació conjunta”. Segueixen un programa d’educació bilingüe per a alumnes sords i oïdors, i parteixen de les particularitats lingüístiques, socials i comunicatives dels alumnes sords. A més, tenen el seu propi projecte curricular de centre amb la incorporació de l’ensenyament i aprenentatge de la llengua de signes catalana com a assignatura curricular. L’alumnat sord té el seguiment de l’equip de logopedes i de MALLs assignades a aquests centres, i aquest equip fa les funcions de cotutorització.

En els centres d’agrupament de sords, es rendibilitza i hi ha un major aprofitament dels recursos, trobem personal especialitzat amb una formació contínua i específica en sordesa, es facilita l’eliminació de barreres d’accés al currículum i a la informació per part de tot el personal docent i no docent, etc. El més important dels centres d’agrupament de sords és que els alumnes sords creixen junts i poden compartir i conviure també amb els seus iguals sords.

Hi ha centres educatius on les MALLs no són pròpies del centre, ja que aquestes funcions les fan les logopedes del CREDA. En molts dels centres de no Agrupament, la mateixa logopeda fa les dues funcions: la part lingüística i la part curricular (pròpia de la MALL), i la funció es diferencia en un moment determinat, segons l’alumnat i els objectius del pla de treball de la professional. En el cas dels centres d’Educació Secundària, quan no hi ha MALL pròpia del centre, és la logopeda qui es coordina amb el professorat del centre per anar cap a la inclusió en la incorporació d’estratègies; és a dir, assessora, coordina, col·labora i organitza l’atenció de l’alumnat sord escolaritzat al centre. A més, fa l’atenció logopèdica individual, el treball de les llengües i l’atenció a les famílies. Més aviat és un servei educatiu específic, integrat en el centre educatiu, que dóna resposta educativa a l’alumnat sord.

A Barcelona, hi ha un IES d’agrupament de sords bilingüe que és la continuïtat dels centres bilingües de Primària. A diferència dels centres d’agrupament, té un equip de psicopedagogs/gues amb nivell mínim d’interpretació o quart nivell de llengua de signes catalana, en comptes de tenir MALLs pròpies del centre educatiu.

Quan l’alumnat sord no pot seguir els aprenentatges a l’aula ordinària, i si hi ha dotació de recursos humans i d’ubicació al centre, aquesta escolarització passa a una unitat específica i l’acció educativa és paral·lela a la que es fa a l’aula ordinària, amb les adaptacions i adequacions pertinents:

  • USEE específiques per a sords: unitats específiques dins dels centres ordinaris.
  • USEE no específiques: unitats del centre amb altres alumnes que tenen altres dificultats.

Com dèiem abans, hi ha centres específics/especials per a sords. En trobem un a l’àrea metropolitana de la ciutat de Barcelona, un a Girona (a Salt) i un altre a Lleida (de la Diputació). És freqüent veure que és on van la majoria dels fills de pares sords que opten per una educació específica per als seus fills, també sords, i des de la perspectiva de la discriminació positiva i no de la segregació com opinen molts professionals de l’educació.

  • CEE d’alumnes sords

Els alumnes sords escolaritzats en centres de no agrupament de sords o de sector, segons l'organització de cada CREDA, s’agrupen puntualment per fer activitats conjuntes amb la finalitat d’interactuar entre iguals també sords, com es fa en grups de llenguatge o bé en grups de sociabilització organitzats pel CREDA de la zona.

  • Agrupaments puntuals al CREDA de la zona

Modalitats lingüístiques

Les modalitats lingüístiques fan referència a les perspectives que hom té de la sordesa. Així doncs, tenim:

Modalitat oral

  • Aprenentatge exclusiu de la llengua parlada.
  • Perspectiva audiològica i audioprotètica.
  • Visió del sord que s’ha d’apropar al model de l’oïdor.
  • El model de referència lingüística és l’adult oient.
  • Entorn comunicatiu i social d’oïdors.
  • Suport per lectura labial i restes auditius.

Modalitat bilingüe-bicultural

  • Adquisició de la seva llengua natural: la llengua de signes.
  • Aprenentatge de la segona llengua: llengua escrita – llengua oral / parlada.
  • Perspectiva comunicativa i social.
  • Visió del sord bilingüe i bicultural.
  • El model de referència lingüística és l’adult sord, també d’identificació, i d'adults oïdors competents en llengua de signes.
  • Entorn comunicatiu i social fonamentat principalment en la llengua de signes, tot potenciant el canal visual com a “input lingüístic”.

Com veiem, ambdues perspectives són del tot diferenciades i són susceptibles d’una determinada modalitat d’escolarització. La perspectiva monolingüe, que no vol que l’alumnat sord tingui referents també sords, buscarà diferents centres ordinaris i realitzarà, alhora, una certa dispersió, tot i que s'agruparà en diferents cursos per optimitzar els recursos humans i tècnics.

La segona perspectiva té dues possibilitats d’escolarització: en centres ordinaris (educació conjunta) i en centres específics/especials per a sords. La majoria dels pares oïdors amb fills sords, es decanten més, pel que fa a aquesta modalitat lingüística, per l’educació conjunta, mentre que els pares sords es decanten per l'específica, per les seves perspectives culturals i visió de la sordesa com a individualitat social diferenciada.

En el document adjunt trobareu els centres d'agrupament d'alumnat sord de Catalunya:

centres_amb_agrupament_de_sords.pdf

Aquí veureu la llista dels 10 CREDAs que hi ha a Catalunya, repartits en diferents territoris o delegacions:

http://phobos.xtec.cat/cse/adreces_se/CREDAlist.php

Per tenir més informació sobre diferents modalitats d’intervenció, podem consultar una llicència d’estudi retribuïda de l'Antònia M. Gotzens Busquets, de l’any 2000/01, en què s'analitzen les diferents modalitats d’integració d’alumnes amb sordesa a França amb unes tres modalitats organitzatives (individual, mixta i en unitats de sords) i tres grans blocs de modalitats comunicatives (oral, l’aproximació bilingüe i la bilingüe). Cal descarregar la memòria del treball en format AcroRead (executable):

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200001/resums/agotzens.htm




Proposta de treball

En un document Power Point, podríeu fer un esquema-resum sobre les modalitats educatives (escolarització i lingüístiques).