Aprenentatge competencial


S’entén per competència la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.

Xarxa Competències bàsiques

Aprendre llengües avui comporta el desenvolupament, entre d'altres, de la competència comunicativa, que permet utilitzar la llengua adequadament en diferents contextos i amb diferents finalitats1).


La competència comunicativa s’entén com la capacitat de saber comunicar oralment (conversar i escoltar) i expressar-se per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les TIC, amb gestió de la diversitat de llengües, amb l’ús adequat de diferents suports i tipus de text i amb adequació a les diferents funcions. Implica el coneixement de la diversitat cultural i el de les regles de funcionament de la diversitat lingüística, així com les estratègies necessàries per interactuar d’una manera adequada.

Del currículum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexió pedagògica a l’educació bàsica

La competència comunicativa en relació amb l'aprenentatge de segones llengües presenta quatre components:

  • Competència lingüística. Permet produir enunciats respectant les normes gramaticals, amb un vocabulari adequat, una ortografia correcta i, en el cas de la llengua oral, una cohesió entonació i pronúncia adequades.
  • Competència sociolingüística. Permet l'ús de la llengua d'acord amb les normes d'ús i el context comunicatiu, atenent als aspectes socioculturals (variants lingüístiques i normes de cortesia, per exemple).
  • Competència discursiva. Permet comprendre i elaborar discursos amb cohesió lèxica i gramatical, i coherència en el significat i d’acord amb les normes dels gèneres textuals.
  • Competència estratègica. És la utilització de determinades habilitats per aconseguir els objectius de la comunicació i per compensar possibles mancances o dificultats. Suposa l'ús de recursos verbals i no verbals i és, per tant, interlingüística.

Com hem vist al Tema 1: Organització del currículum d’aquest mateix bloc, l’àmbit de llengües també inclou la dimensió plurilingüe i intercultural, que fa referència a la capacitat d’actuar adequadament en un món plural, multilingüe i multicultural, i a la capacitat d'utilitzar, per a la comunicació, tot el repertori lingüístic disponible (vegeu Bloc 1: Diversitat lingüística i escola); i la dimensió literària, que, en el cas de l'adquisició d'una nova llengua, es refereix a:


L’activitat creativa de comprensió i producció de textos orals, escrits i audiovisuals, que busca causar en el receptor una reacció emocional i estètica. D’aquesta manera, col·labora en la construcció de l’experiència emocional, cultural i lingüística de l’alumnat.

Competències bàsiques de l'àmbit lingüístic. Llengües estrangeres. Departament d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya (2015)
Educació primària (p. 83)
ESO (p. 95)

D'acord amb aquestes propostes competencials, per tal que es produeixi l'aprenentatge, la llengua s'ha d'entendre com a instrument de comunicació real i d'interacció social, i s'ha de fer servir en tasques significatives. Per tant, l’aprenentatge demana participació en activitats concretes, tangibles, i socialment compartides, i es manifesta amb el pas de maneres d’actuar inexpertes a actuacions expertes en una comunitat de pràctica, presencial o virtual. Cal aprofitar les situacions comunicatives reals i generar-ne de noves dins i fora del medi escolar: una representació teatral, escriure una carta a un diari, fer una entrevista a una autora literària, anar al mercat…

Com a conseqüència d'aquest plantejament competencial, cal adoptar, des del punt de vista de la didàctica, en l'ensenyament i l'aprenentatge de segones llengües, els anomenats enfocaments comunicatius. Es tracta d’un enfocament metodològic funcional i orientat a l'acció, en el qual l’ús de la llengua presenta les característiques següents:

  • És un sistema per expressar significats.
  • La seva funció principal és la interacció i la comunicació.
  • L'estructura de la llengua reflecteix els seus usos funcionals i comunicatius.
  • Les unitats fonamentals de la llengua no són només els elements gramaticals i estructurals, sinó les categories de significat funcional i comunicatiu tal com es manifesten en el discurs.

1) Barrieras, M. i altres. (2009): Diversitat lingüística a l’aula. Barcelona: Eumo Editorial, Fundació Bofill, p. 68.