Factors que intervenen en l'aprenentatge d'una segona llengua

El procés d’aprenentatge d’una L2 és molt diferent d’un aprenent a un altre. Hi ha diferents factors que en determinen la durada i, sovint, l’èxit. Aquests factors són els següents:

a) Variabilitat de llengües

La distància entre la llengua familiar (L1) i la llengua que s’està aprenent (L2) facilita o dificulta el procés d’aprenentatge i determina la tipologia dels errors en la fase d’interllengua. No és igual el procés d’aprenentatge del català per a un alumne que parla una llengua no romànica que per a un alumne de llengua romànica.

b) Les diferències individuals
1)

  • L’edat. Tot i que els estudis no són concloents, sembla clar que, com més jove és l’estudiant de L2, més possibilitats té d’assolir un bon nivell de competència comunicativa.
  • Les aptituds d’aprenentatge. Per bé que totes les persones tenen aptituds per aprendre una segona llengua, s’aconsegueix més bon resultat si es té sensibilitat per identificar sons, funcions gramaticals o models de relació entre forma i significat i capacitat per relacionar estructures entre llengües diferents.
  • La motivació. El desig d’aprendre la nova llengua, tant si és per integrar-se en el grup d’acollida com per utilitzar-la com a instrument (per exemple, en una feina o en l’estudi) és dels factors més potents d’aprenentatge.
  • L’actitud davant la nova llengua. Sovint les diferències en l’aprenentatge de la L2 s’expliquen per les actituds de rebuig o d’acceptació que té l’aprenent. Solen ser actituds individuals, però molt condicionades pel grup al qual pertany l’aprenent.
  • La personalitat. Els docents sabem per experiència que un alumne amb necessitat de comunicar-se aprèn la nova llengua abans que l’alumne introvertit. L’autoestima, l’empatia i la capacitat d’assumir riscos fan que l’aprenent “es llanci” a parlar la L2 sense por del fracàs.
  • L’ús d’estratègies personals. És a dir, la manera com cada persona organitza la informació, quines tècniques utilitza, les hipòtesis que fa, la creativitat, com experimenta amb la llengua. Té a veure amb la capacitat d’aprendre a aprendre, fins i tot quan encara no s’ha desenvolupat com a competència.

c) Oportunitats d’ús
Les oportunitats de pràctica real de la llengua que ofereix l’entorn són una circumstància determinant en el procés d’assoliment d’una L2. L’alumne ha de participar-hi de manera activa, interactuant entre iguals, també amb altres parlants amb més domini de la llengua, entre els quals el docent, que actuarà com a mediador, guia i expert.

Les oportunitats d’ús que proporciona l’entorn escolar esdevenen molt més necessàries en l’aprenentatge d’una llengua que no és la familiar. Un cop més, els experts corroboren la importància de l’enfocament comunicatiu en l’ensenyament de les llengües, i de manera especial de la llengua vehicular de l’aprenentatge:


L’escola, amb els seus entorns concrets com l’aula, el pati, el menjador…, és un dels contextos comunicatius de l’infant i un marc important per a l’adquisició i desenvolupament de la comunicació i del llenguatge. És a l’aula on els infants poden participar en una sèrie d’intercanvis interpersonals en els quals es mobilitzen processos d’ensenyament i d’aprenentatge “naturals” del llenguatge, alhora que es comuniquen en un context real. La proposta de dissenyar aquests materials a partir de les situacions educatives especialment adequades per a interaccions comunicatives és fer redescobrir als mestres com poden aprofitar les activitats diàries per treballar el desenvolupament de les habilitats comunicatives dels alumnes que presenten dificultats i potenciar les de tots ells, en el context natural de l’aula.

L’ús del llenguatge a l’escola. Generalitat de Catalunya, DGOI (2004), p. 53.

Per això són tan importants les rutines escolars, que permeten presentar, repetir i aprendre les fórmules de cortesia més usuals del dia a dia; el joc simbòlic en els més petits o, ja de més grans, els jocs de rol, que permeten simular situacions –quotidianes o no–, en les quals els aprenents interactuen sota la supervisió del docent.

Alguns exemples d’aquestes situacions, especialment a les aules de primària, són:2)

Elizabeth Coelho3) recomana que ens fixem en les condicions en les quals s’aprèn la llengua familiar, perquè ens permetrà ajudar l’aprenent en el procés d’adquisició de la L2, la qual cosa és, en la pràctica, seguir un enfocament comunicatiu:



1) Elaborat a partir de Ruiz, U. [editora] (2000). Didàctica de la segunda lengua en educación infantil y primaria. Barcelona: UAB, Síntesis.
2) Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació (2004). L’ús del llenguatge a l’escola. Barcelona: Servei de Difusió i Publicacions, p. 17.
3) Coelho, E. (2004). "Aprendre llengua a través del currículum. Les condicions ideals per a un aprenentatge de llengua". Dins Revista de Tractament Integrat de Llengua i Continguts. Monogràfic sobre les III Jornades de l’Institut Europeu de Programes d’Immersió. Barcelona: Institut Europeu de Programes d’Immersió, p. 1-3.