RECORREGUTS

Què són?
Per a què serveixen?
Com els utilitzem personalment? i col·lectivament?
Com ens condicionen?

Objectius

L’anàlisi de diversos itineraris realitzats tant per nosaltres mateixos com per altres persones de diverses edats i situacions personals i laborals, el perquè, el com, el quan —hora, dia, època de l’any…—
Estudiar conceptes propers o relacionats, com el sentit de l’orientació [brúixola, GPS], la facilitat per dur-lo a terme, els mitjans de transport…
Els imputs que rebem en desplazar-nos, en introduir-nos en els diferents territoris.

Referents conceptuals

Recorreguts per itineraris lliures: anar a buscar rovellons, viatges exploratoris per territoris desconeguts (Marco Polo, viatge a Ítaca…), autopistes de la informació…

Recorreguts per itineraris acotats: controlats i amb resultats previsibles: gimcanes, turístics, dins d'un centre comercial, processons, cercaviles, deambulatori (passadís que encercla el presbiteri d’algunes esglésies pel darrere), camí de sirga, raiers, els parcs temàtics…

Recorreguts per itineraris tancats: circuït esportiu (dins i fora dels estadis), individuals, col·lectius / participatius –carreres de relleus–, joc del parxís i de l'oca…

Referents artístics:

Genèrics:

Situacionisme
http://es.wikipedia.org/wiki/Situacionismo
http://www.sindominio.net/ash/index.html
Catàleg. Situacionistes. Art, política, urbanisme, MACBA/Actar, 1996 Libero Andreotti, Xavier Costa, Libero Andreotti, et al.
Spa./Eng.: 84-89-698-19-8 Cat./Eng.: 84-89-698-19-8

Deriva

Dins el camp de l’art, la pràctica que millor encaixa en el concepte de recorregut és la deriva, duta a terme pel moviment situacionista en els anys 60’s:

"La deriva es un concepto principalmente propuesto por el situacionismo. En francés la palabra dérive significa tomar una caminata sin objetivo específico, usualmente en una ciudad, que sigue la llamada del momento. En la propuesta del filósofo francés situacionista Guy Debord, quiere proponer una reflexión a las formas de ver y experimentar la vida urbana dentro de la propuesta más amplia de la psicogeografía. Así en vez de ser prisioneros a una rutina diaria, él planteaba seguir las emociones y mirar a las situaciones urbanas en una forma nueva radical."

“….Una o varias personas que se abandonan a la deriva renuncian durante un tiempo más o menos largo a los motivos para desplazarse o actuar normales en las relaciones, trabajos y entretenimientos que les son propios, para dejarse llevar por las solicitaciones del terreno y los encuentros que a él corresponden…”

LA DERIVA SITUACIONISTA Guy Debord

http://es.wikipedia.org/wiki/Deriva_%28concepto%29
http://www.arqchile.cl/situacionistas.htm
http://www.elobservatorio.info/deriva.htm

Específics: autors, treballs


Guy Debord
Psychogeographic guide of Paris, 1955 Carte de Paris avant 1957, 1957


Sophie Calle
1980: Suite Vénitienne 1981: La Filature (La sombra)
http://www.centrepompidou.fr/education/ressources/ENS-calle/ENS-calle.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Sophie_Calle
http://www.galerieperrotin.com/artiste-Sophie_Calle-1.html

Sophie Calle


Jeffrey Shaw
Pagina personal
http://www.jeffrey-shaw.net/

The Legible City, 1989 The Legible City, 1989
Veure vídeo 1989-The Legible City
http://www.youtube.com/watch?v=61l7Y4MS4aU


Chris Burden

B.C. Mèxic, 1983
Solaris, 13-IX-1980
The Flying Kayak [el caiac volador], 1982
Catàleg, Chris Burden, Centre d’Art Santa Mònica, Generalitat de Catalunya Departament de Cultura, Barcelona 1996

Ghost Ship
El 2005, va llançar un iot no tripulat, d’auto-navegació, que va atracar a Newcastle el 28 de juliol després de 330 milles en un viatge de 5 dies des de Shetland. El projecte va costar 150.000 lliures i va ser finançat amb una beca significativa del Consell de les arts britànic (Arts Council of Great Britain), essent dissenyat i construït amb l’ajuda del departament d’enginyeria naval de la universitat de Southampton. La nau és controlada per una computadora de bord i un sistema GPS; no obstant això, en cas d’urgència la nau podia ser socorreguda per un vaixell acompanyant d’ajuda.
http://search.intelius.com/Chris-Burden
http://ca.wikipedia.org/wiki/Chris_Burden


Hans Haacke
Manet-PROJEKT 74 Manet-PROJEKT 74

Benjamin H.D. Buchloh, Walter Grasskamp, Hans Haacke (1995) Hans Haacke. “Obra Social”. Barcelona: Fundació Antoni Tàpies

Hans Haacke


Turisme tàctic
Projecte artístic col·lectiu que crea i promou diverses rutes "turístiques" alternatives. Està format per Mariano Maturana, Maite Ninou, Xavier Manubens i Consol Rodríguez

Love Story, 2001
La Ruta de l’anarquisme, 2005La Ruta de l’Anarquisme, 2005
La Ruta de la infàmia
Guia secreta de Barcelona, 2007
http://www.tacticaltourism.org/projectes.html


Activitat: Execució d'un itinerari, documentació, ubicació sobre planol, descripció i anàlisi

  • Defineix una modalitat de desplaçament per a dur a terme l’activitat [exemples]:

a) Itinerari lineal [centre a perifèria / perifèria a centre]
b) Itinerari circular [rodejant el nucli antic o el casc urbà, volta a una illa de cases]
c) Itinerari irregular —en zig-zag—
d) Itinerari aleatori, [sense rumb definit, ni sortida, ni arribada].
e) Itinerari pre-fixat [marcant el punt de partida i el d’arribada, essent lliure el recorregut entre aquests dos punts].
f) Itinerari sentimental [triant els llocs que el defineixen o els més significatius per la seva càrrega emocional].
g) Itinerari a peu i amb els ulls tancats [acompanyat / guiat per una segona persona de la classe que documentarà les nostres percepcions]
h) Itinerari amb algun tipus de vehicle privat: bicicleta, skate, patins, cadira de rodes…
i) Itinerari amb algun tipus de vehicle motoritzat —públic o privat—: autobús, metro, moto o cotxe particular…
j) Altres…

  • Un cop triada la modalitat, duu a terme un recorregut individualment o en grups de dues persones.
  • Documentació / opcions:

a) Filma-ho amb càmara subjectiva [vídeo] sense aturar-te i sense aturar ni fragmentar la filmació.
"La CÁMARA SUBJETIVA es una técnica que consiste en mostrar mediante la cámara lo que ve el personaje. Es decir, la cámara muestra lo que está observando el personaje, actúa como si fuesen sus ojos."
Posteriorment pots editar-lo amb programes com Studio 8, CinePaint o Window Movie Maker.
b) Documentar-lo fotogràficament mitjançant sèries seqüencials que reflecteixin, signifiquin i permetin avaluar el moviment dut a terme.
c) Recollir sons del recorregut, enregistrar, analitzar i editar. [programa: audacity]
d) Parar en punts determinats del recorregut escollit per a capturar imatges, per mitjà de fotografies, dibuixos, frottage, que creguis significatives.
e) Recollir elements d’aquest itinerari.

 a) Naturals / vegetals —pedres, fulles de plantes...
 b) Culturals / urbans —prospectes, fulls de propaganda de botigues...

f) Deixar pistes perquè quedi constància del nostre pas, i perquè el pugin seguir altres persones…

 a) Tags pintats en parets/mobiliari urbà, en arbres, en elements infraestructurals, en objectes...
 b) Stencils / adhesius enganxats en elements trobats en el recorregut, amb imatges, amb textos, amb colors, amb símbols / logos... tots iguals o seguint un esquema diferencial: textos, numeració / seguint un ordre previ...
  • Formalització / resultats

a) Amb la selecció d’elements recollits en el recorregut, fes una peça per exposar [possibilitats de formalització: ordenar/numerar/classificar, construir, ensamblar, instal·lar…]
Le rituel d'anniversaire, 1980/1993

b) Identifica sobre plànol els diversos recorreguts realitzats pels companys, a partir de la filmació en vídeo, el so o les imatges fotogràfiques obtingudes.
c) Amb les imatges obtingudes dissenya un mapa —de forma creativa— del nostre recorregut.
d) Representa el recorregut efectuat per mitjà de dibuix informàtic (Paint o Gimp). Recalca les trajectòries provocades per les circumstàncies del camí o de les dificultats físiques mitjançant grafismes.
e) Fes una seqüenciaciò fotogràfica del recorregut tot alterant la seva linealitat, basant-te en criteris objectius o subjectius. Justifica el per què d’aquest nou ordre.