Narracions audiovisuals en els mitjans de comunicació

Després d'haver dedicat les dues primeres pràctiques a la creació audiovisual, dedicarem les dues següents a veure com podem treballar amb les creacions que ens ofereixen els mitjans. Avui en dia és evident que l'educació ha d'assumir com a objecte d'estudi les produccions audiovisuals dels mitjans i les ha d'integrar en els processos educatius. Des de l'educació visual i plàstica ens podem aproximar a aquestes creacions des d'un punt de vista creatiu i estètic, sense deixar de banda l'aspecte comunicatiu i, per últim, el que seria la interpretació crítica dels mateixos.

Per això, i de la mateixa manera que visualitzem i comentem obres d'art a l'aula, és necessari també utilitzar tots els productes que ens ofereixen els mitjans: espots, sèries de televisió, videoclips, pel·lícules, reportatges i documentals, notícies, entre d'altres.

Detectar-ne les estratègies narratives i comunicatives, veure on radica la seva originalitat, veure com empren els elements del llenguatge audiovisual, discernir-ne l'estètica i allò que porta implícita, fer interpretacions de les idees, del pensament, dels valors d'aquestes narracions, i detectar de quina manera utilitzen altres referents de la cultura visual, són algunes de les coses que podem treballar des de l'aula.

Les maneres de fer-ho poden ser moltes. Podem treballar a través de fragments o extrets de diferents produccions, podem treballar fent comparacions entre diferents creacions. També es pot treballar a partir del que els alumnes mirin. Ells mateixos poden portar-ho a l'aula i a partir d'aquí començar a treballar, tant els aspectes creatius o de recursos audiovisuals, com la lectura i el missatge d'aquestes obres. Anem a veure algunes idees per fer-ho utilitzant espots, videoclips, telesèries i notícies:


Concentrats d'emocions i d'idees: els espots

Podem treballar moltes coses a partir dels espots. El que sí que hem de tenir clar és que tenen una funció molt clara i que formalment són 'concentrats audiovisuals': en poc temps han de fer comunicable un missatge. A part de poder treballar amb els espots inserits en una seqüència didàctica dedicada a la publicitat, aquests són molt útils per a observar com s'utilitzen diferents recursos o estratègies creatives per a desenvolupar una idea comunicativa a través del mitjà audiovisual. La publicitat és un camp que experimenta molt en aquest sentit perquè hi ha molta competència i perquè té necessitat de buscar noves maneres d'atreure i persuadir a l'audiència. És positiu treballar aquest aspecte amb els alumnes, ja que a vegades els manquen punts de suport per a imaginar o idear. A més a més, d'aquesta manera els alumnes també poden adquirir criteris que els ajudin a discernir o a argumentar quan un anunci és original, encertat, en definitiva, si considerem que és un bon anunci, no només del punt de vista publicitari, sinó també des del punt de vista creatiu.

ACTIVITAT

Et proposem mirar dos anuncis per reflexionar sobre les estratègies creatives que s'han utilitzat per a idear-los.


ESPOT d'AUDI Ciavena

Com en molts anuncis d'Audi s'utilitza una estratègia molt emprada per l'art d'avantguarda o per l'art conceptual: la idea de transformar l'ús dels elements o objectes, i buscar la seva reversibilitat visual. Això sempre ho fan utilitzant una estètica senzilla i altament acurada. Els elements de la imatge sempre estan ordenats, tot ben posat sense que es noti. La creativitat dels anuncis vol sorprendre per atraure al futur comprador i, a més, atribueix qualitats a la marca i als seus cotxes. Aquest anunci és molt senzill i auster pel que fa als recursos (i als diners invertits!), amb pocs elements (i sense ensenyar cap cotxe) aconsegueix situar la marca entre els seus competidors.


Podríem comparar aquesta estratègia amb la d'altres anuncis de cotxes que fan servir fòrmules més típiques:

-Que es serveixen del recurs del moviment i la força.

-Que relacionen el producte amb persones.

-Que el relacionen amb estats anímics.

-Que el relacionen amb un estatus social.

-Que el relacionen amb llocs i paisatge.


ESPOT de SEAT León (2007)

L'estratègia d'aquest anunci és tota una altra. La veu és com la veu de Júlio Cortazar que explica quelcom semblant a un dels seus textos 'Preámbulo a las instrucciones para dar cuerda al reloj' (Cortazar:Historias de cronopios y de famas, 1994), però abreujat. Per a fer l'anunci s'ha hagut d'anar a buscar una altra idea que és comparada al fet de tenir un cotxe. Així, visualment, l'anunci es dedica a buscar imatges comparatives amb el contingut del text, hi ha una transferència visual del missatge. Missatge que, a diferència del d'Audi, que és molt directe i pragmàtic, aquí és més metafòric i assenyala la idea de pertinença: la relació que s'estableix entre el cotxe i el seu propietari. A més, totes les imatges remeten directament a allò que pensa el conductor ja que, en principi i, segons les imatges, és més important ell que el cotxe. El missatge no es dirigieix directament al consumidor sinó que se li dirigeix indirectament a través d'un personatge.


A partir d'aquí podríem enriquir la capacitat creativa dels alumnes, la maleabilitat per a buscar idees, fer relacions, etc. Podríem plantejar que ideessin els seus propis espots, sense caure en estratègies excessivament estereotipades.


Altres exemples

  • ESPOTS DE TRÀNSIT. L'enllaç que tens a continuació ens ofereix una recopilació de 45 anys d'anuncis de les campanyes de la Dirección General de Tránsito. És molt útil per treballar de manera comparativa com han anat canviant les estratègies comunicatives, com s'han anat implementant formes per arribar als conductors i aconseguir la seva complicitat. També és interessant veure com cada enfocament requereix respostes creatives diferents i usos també diferenciats d'estètiques audiovisuals.

Utilitzant aquest material es pot treballar paral·lelament amb els alumnes temes relatius a la seguretat viària (la consciència del risc, la responsabilitat, etc.) i aspectes de creació audiovisual. També es poden comparar aquest anuncis amb els de cotxes per veure si uns i altres missatges són contradictoris.

ACTIVITAT

Quina proposta faries per a treballar a l'aula amb aquest recurs? Exposa breument la teva idea al fòrum.

http://www.elpais.com/especial/videos-dgt/



La música narrada: els videoclips

Els videoclips són un gènere de creació audiovisual que té una clara intenció publicitària i comercial. Vol donar un suport visual als temes musicals per a poder-los exhibir en d'altres mitjans de comunicació, més enllà dels circuits radiofònics. Els joves són uns dels principals consumidors de vídeoclips, ja sigui per televisió o per Internet.

A nivell creatiu és interessant veure com es produeix la transferència entre un missatge sonor a un d'audiovisual, com es dóna narrativitat a la música a través de la imatge i com una i altra s'enriqueixen amb mútues connotacions. A més, els vídeoclips solen utilitzar moltes referències de la cultura visual, a vegades formes ja fetes o estereotipades sobretot en la música dels intèrprets de pop més comercials, on es repeteixen referències vinculades al cos, al seu moviment, a la seva sensualitat, etc.

Podem treballar a l'aula com aquestes creacions utilitzen el llenguatge audiovisual, però és interessant treballar-ne sobretot la lectura interpretativa i l'ús connotatiu que fan de les imatges. Així donem pistes als alumnes perquè puguin valorar i disfrutar aquestes creacions amb més criteri. Tornem a plantejar una lectura comparativa de dos videoclips que tenen alguna relació de caràcter musical, és el cas del vídeo d'Abba Gimme, gimme, gimme i el de Madonna sobre el tema Hung up, que utilitza la mateixa base melòdica de sintetitzador a l'inici i al final que en la cançó d'Abba.

ACTIVITAT

Podríeu comparar els recursos que utilitza un i altre videoclip? Podríem demanar que els alumnes fessin aquesta tasca (per exemple en parelles) omplint una taula amb dues columnes per ordenar les idees? Podríem fer-ho a través d'una discussió a l'aula amb tot el grup?

  • Quines imatges utilitzen en cada un dels videoclips? Hi ha una història, és una situació, són imatges soltes, sense narració?
  • Quins elements visuals hi apareixen i per què creieu que s'ha fet aquesta tria?
  • Tenen relació amb el que diu la cançó?
  • Quin és el missatge o les idees que ens emportem del videoclip i per extensió de la música?
  • Quins recursos visuals s'utilitzen (llum, colors, muntatge, planificació, etc.)?
  • Ens agraden aquests videoclips? Per què?
  • Els trobem originals? Per què?


Gimme, gimme, gimme (A man after midnight) d'Abba. Aquesta cançó parla d'una noia que espera que algú la tregui de la seva soledat. Com tantes d'altres aquesta és una cançó de les que se t'enganxen, amb lletra simple i la combinació de les veus amb els efectes d'acompanyament electrònics. El que es destaca en el videoclip són aquestes dues coses: la veu de les noies i la tecnologia o els instruments electrònics. Els protagonistes són els músics/cantants, de fet els músics canten i toquen i la situació se'ns descriu amb intercal·lació d'uns quants plans repetits que, o bé són de conjunt per mostrar-nos la situació, o bé d'un pla tancat de cada músic. No s'ofereixen imatges que lliguin amb la música, no es dramatitza o es ficciona, el que és important és el grup i la música/tecnologia musical.

Hung up de Madonna. El videoclip de Madonna és una altra història, tant perquè es dramatitza, es juga amb el ritme i la sensualitat del cos i sobretot perquè es busca tot un món per a associar-lo amb el tema, tot i que aquest no té gaire res a veure amb el que diu la lletra. A nivell visual hi dominen més plans conjunts o sencers que plans tancats, ja que el que interessa és el cos i no el rostre. També hi ha molt de joc amb la il·luminació i el muntatge és molt dinàmic.


]



Ficcions del quotidià: les sèries televisives

Aquest és un gènere televisiu amb força afició entre els joves. A diferència dels relats cinematogràfics, les telesèries juguen amb la repetició, amb la continuïtat episòdica dels fets. El coneixement progressiu dels personatges i els espais generen la complicitat dels espectadors. Molts dels elements que hi apareixen són elements fàcilment connectables amb la quotidianeïtat dels espectadors i, si no és així, la reiteració i el seguiment episòdic d'allò que succeeix acaben generant un sentit de normalitat i de quotidianeïtat, produint proximitat.

Els serials televisius tenen formes de narrar pròpies i també temàtiques susceptibles a ser tractades en un serial i no en una pel·lícula.

Estructures narratives. L'estructura de moltes sèries funciona a partir d'històries paral·leles protagonitzades per diferents personatges en unes quantes localizacions que es repeteixen i que ja són conegudes pels espectadors (un bar, una botiga, una casa, una plaça…). Si es tracta d'una localització concreta, per exemple un hospital, llavors es repeteixen espais d'aquest (recepció, un tros de passadís, etc.).

Temàtiques, valors i idees. Una de les característiques de les sèries televisives és el tractament de temàtiques 'properes'. Això representa que en les sèries s'està oferint versions de les problemàtiques, maneres d'actuar dels personatges, en definitiva: valors i idees.

(Una mica més d'informació sobre aquest dos aspectes: teleseries.pdf)

Què ens pot interessar d'aquest gènere a l'educació visual i plàstica?

És interessant aproximar els alumnes a aquest gènere perquè vegin com tots els elements visuals i audiovisuals generen, tant la forma narrativa descrita, com l'estètica que ajuda a construir les idees i valors implícits. Això comprèn, no només el tractament audiovisual, sinó també tot el que afecta al disseny dels interiors, del vestuari, al tractament de la llum, a l'estètica general dels personatges. En la 2a pràctica ja hem vist una mica com es podia jugar amb la càmera per a crear implicacions emocionals entre els personatges i situar a l'espectador respecte aquests. Tot això és interessant fer-ho amb sèries d'actualitat que mirin els alumnes i potser afegir-n'hi d'altres de no conegudes que creguem que funcionen com a contrapunt de les que ells coneixen. És interessant que els alumnes acabin veient quines sèries són més agudes en el tractament dels temes o en el tractament audiovisual, quines treballen per idees senzilles i estereotipades, quines fan servir recursos visuals pobres i poc originals, quines ens donen idees molt mastegades o quines ens ajuden a pensar i a aprendre coses, etc.

També podríem treballar:

  • Com es desenvolupen, relacionen i s'intercal·len les situacions?
  • Quin tractament es fa del temps i de l'espai?
  • Com són els espais i com els veiem nosaltres?
  • Quines temàtiques/problemàtiques es tracten i com es fa?
  • Resumir en poques paraules de què tracta la sèrie.
  • Com es tracten les situacions dramàtiques, com mantenim l'atenció?
  • Com són i actuen els personatges?
  • Quines idees i valors podem detectar en les seves actuacions?
  • Quins recursos predominen a l'hora de gravar les situacions (plans propers, variabilitat de plans, ritme del muntatge…)
  • Destacaríem alguna cosa de l'estètica general de la sèrie que es pugui relacionar amb el contingut? (per exemple: domini dels tons blavosos per generar una atmòsfera freda i neutra)



Realitat encaixada: les notícies

No tractarem aquí el tema del reportatge perquè ja ha estat abordat anteriorment en mòdul de fotografia. Sí que volem fer esment d'un altre format televisiu, el que s'encarrega de la informació abreujada: les notícies. Aquestes petites produccions formades generalment per una veu en off i imatges ens serveixen per veure molt clarament que, el que fa la càmera (i l'operador de càmera) a l'hora d'enregistrar és seleccionar entre moltes possibilitats, cosa que significa que ens ofereix una o altra visió sobre la realitat. També ens serveixen per valorar les possibilitats del muntatge en la construcció d'una informació. Per això és útil veure l'edició que fa cada una de les cadenes d'una notícia per comprovar quin és el missatge que, sobre els fets, vol primar cadascuna.

Imaginem per un moment aquestes preses d'una manifestació representades aquí per fotogrames. Suposem que n'hem de triar tres per editar una notícia. Tenim moltes possibilitats per triar i per decidir l'ordre de les preses. En cada cas hi haurà una mica de variació en el significat i en el que expliquem de la manifestació. És una manifestació multitudinària? Volem incidir en els missatges de les pancartes? Volem mostrar quin tipus de gent hi assisteix? Volem commoure l'espectador?

noguerra4.jpgnoguerra5.jpgnoguerra8.jpg
noguerra10.jpgnoguerra17.jpgnoguerra18.jpg


No ens estenem més en les possibilitats de treball d'aquests aspectes, tan sols recomanem el material didàctic elaborat per Xavier Obach i editat pel CAC que explica molt bé tota la dinàmica de funcionament de la informació televisada i que ofereix explicacions sobre l'ús de la sintaxi de les imatges utilitzada en l'edició de notícies. També hi podem trobar activitats i material videogràfic extret de diferents telenotícies. Xavier Obach. COM VEURE LA TV? 2. Els informatius. Barcelona: CAC, 2005.



Altres recursos

  • EDU3.CAT. El servei educatiu de la xtec conté molts recursos de la corporació catalana de ràdio i televisió. http://www.edu3.cat/
  • Els webs de les diferents cadenes ofereixen material per visionar com el 3ala carta de TV3. Destaquem:

-TV3: http://www.tv3.cat/seccio/3alacarta

-TVE: http://www.rtve.es/alacarta/index.html

-ARTE TV (canal francoalemany): http://www.arte.tv/de/70.html

  • MEDIATECA EDUCATIVA. Aquesta mediateca educativa de la Comunitat de Madrid ofereix material audiovisual educatiu. La interfície és accessible també en català. http://mediateca.educa.madrid.org/
  • VIDEOCLIPS. Existeixen diferents espais a Internet on trobar recopilacions de videoclicps, sobretot de la música més comercial.

-Portalmix: http://apps.portalmix.com/fanmix/videoclips/

-Espai de música de Yahoo: http://new.es.music.yahoo.com/videos/

-Jukebo: http://www.jukebo.es/

  • CANAL COMUNICA. Aquest és un projecte pedagògic basat en una plataforma digital que ofereix a escoles i famílies activitats d'anàlisi i creació de continguts mediàtics, sobretot del camp de la publicitat, així com també canals oberts de diàleg directe amb professionals del sector de la comunicació. Hi podeu trobar activitats en línia. http://www.canalcomunica.com/index.php
  • LA RENTADORA. Programa de TV3 que repassa 50 anys de publicitat. Es pot accedir als programes.

http://www.tv3.cat/larentadora/espots1.html


  • Anna Solà, Marta Selva, Mercè Coll (Drac Màgic)(2005): COM VEURE LA TV? 1. Relats de ficció. Barcelona, CAC. Drac Màgic ens ofereix material i activitats per treballar l'ús, tant del cinema com de les sèries de televisió. El material comprèn el llibret amb informació i activitats així com un DVD amb material videogràfic per a desenvolupar les activitats.
  • Xavier Obach (2005): COM VEURE LA TV? 2. Els informatius. Barcelona, CAC. Xavier Obach ens ofereix un material molt útil per treballar l'ús de la imatge en els telenotícies i d'altres formats informatius televisius. El material comprèn el llibret amb informació i activitats així com un DVD amb material videogràfic extret de diferents cadenes de televisió.
  • Joan Ferrés (2005): COM VEURE LA TV? 3. La publicitat. Barcelona, CAC. Joan Ferrés ens ofereix un material molt útil per treballar tots els aspectes que afecten a la publicitat. Aquest és un material editat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El material comprèn el llibret amb informació i activitats, així com un DVD amb material videogràfic.
  • Joan Ferrés, Xavier Obach, Lope Serrano. COM VEURE LA TV? 4. Altres formats. Barcelona, CAC. Aquests material fa propostes per treballar amb altres formats televisius com els programes roses, els de zàping, els esports, els concursos o els vídeoclips, entre d'altres.