Paràmetres de les narracions audiovisuals

Des del currículum d'educació visual i plàstica se'ns demana que els alumnes siguin capaços d'experimentar amb els procediments propis del vídeo i del cinema, que puguin representar idees i discursos a través del mitjà audiovisual i que identifiquin com els recursos audiovisuals són utilitzats en els mitjans de comunicació o en l'àmbit de la creació artística.

Per a portar a terme aquests objectius, cal primer que els alumnes coneguin quins són els elements que articulen una narració audiovisual, quins són els paràmetres que ens permeten començar a crear en aquest àmbit i com aquests ens serveixen per a comunicar idees, generar emocions o simplement buscar noves maneres d'explicar les coses.

En aquesta primera pràctica veurem com treballar a l'aula amb aquests paràmetres. Primer de tot veurem quins són els elements que estructuren la idea de pla i ho farem mirant com la càmera pot arribar a construir personatges segons les tries que fem. Després començarem a aproximar-nos a la idea de narració, observant com podem crear accions i relacions entre els personatges. Finalment treballarem una mica més la idea del muntatge, base de la narrativitat en el camp audiovisual.


Construir personatges a través de la càmera

Talment com quan dibuixem, quan treballem amb una càmera hem de seleccionar. Hem de triar tots els elements que configuraran la presa, que configuraran el PLA. En la tria hem de posar en joc tots els paràmetres que la càmera ens permet.

Proposem fer una pràctica per entendre les possibilitats que tenim a l'hora de treballar amb els elements visuals i sonors. Es tracta de realitzar un RETRAT AUDIOVISUAL, presentar un personatge a través d'un sol pla gravat en vídeo. Aquest pla ha de ser pensat segons el que es vulgui presentar del personatge, per tant, primer l'haurem de definir. Pot ser una persona real o pot ser un personatge fictici, en qualsevol cas però ha de ser un noi o una noia de l'edat dels alumnes. La durada del pla és lliure, tot i que duraria de 30'' fins a 1' si fos necessari.

El que ens interessa d'aquesta pràctica és haver de pensar i poder argumentar com serà aquest pla, això implica saber on, què, com i quan gravem. Volem que els estudiants vegin que, més enllà de les característiques de l'actor o del què fa, els elements visuals i sonors també el defineixen. Aquí presentem una sèrie d'exemples que il·lustren els elements visuals i sonors que hem de tenir en compte i que s'expressen més avall en forma de preguntes.

1bernat1.jpg 2bernat2.jpg 3laia_1.jpg 4laia_2.jpg

5eva1.jpg 6eva2.jpg 7eva4.jpg 8eva6.jpg

9conversa2.jpg 10marti1.jpg 11finestra3.jpg 12finestra5.jpg 13estudi1.jpg

(Fotogrames d'exercicis i dels curtmetratges Primer dia de pluja, 18 de juny, Trobades fortuïtes IES Castell d'Estela/Cinema en curs 2005-2008).

  • Qui i com és el personatge i com es troba?

Primer de tot hem de tenir clares aquestes idees per poder prendre decisions sobre el pla/retrat.

  • On estarà situat el personatge?

Respon al lloc on gravem, a la localització, al decorat real o irreal triat. D'aquest, però, n'haurem de fer una tria, haurem de triar un fons per al personatge, fons que li aportarà significat: pot ser que li accentui un tret del caràcter, una expressió, el connoti socialment, etc. Pot ser un fons que contrasti amb el personatge, com en el cas del pla 4, o que es barregi amb el personatge, com en el pla 9. Pot ser un fons mòbil, com en el 6, a través dels reflexos del vidre. També pot ser que no tinguem profunditat de camp i que veiem desenfocades algunes parts del pla.

  • A quina distància i alçada col·locarem la càmera?

Això vol dir seleccionar el punt de vista i l'angulació de càmera, que marcaran la relació que establim amb el personatge, si hi estem a prop es pot accentuar l'emotivitat, si estem lluny, el moviment del cos. Hem de pensar si ens posem a nivell de la seva mirada, fet que marcarà proximitat o triem una altra angulació (frontal, picada, contrapicada).

  • Quina porció veurem del personatge?

Això respondria a triar el tipus de pla (primer pla, pla mig…) i saber si volem tallar la figura. La tria determinarà la composició i saber on volem el personatge. El volem al mig, com al pla 8, o volem deixar aire i donar també importància al fons, com en el pla 6 i 7. Això marcarà la relació entre la figura i el fons i pot generar més o menys implicació emocional, pot donar més o menys importància al personatge o al que l'envolta, etc.

  • Quins altres element hi haurà dins del pla?

A dins del pla poden haver-hi i passar-hi d'altres coses: objectes, altres persones a segon o primer terme. Això també ens obligarà a pensar en la composició i ampliarà el que sabem i expliquem del personatge.

  • Es bellugarà el personatge?

El personatge pot estar fent alguna acció. Seria interessant veure com es belluga pel pla, si entra i surt, si hi ha aproximació, com en el cas del pla 3 on el personatge s'acostarà fins a la càmera o, en cas contrari, allunyament. Cal pensar en l'acció que pot ser molt simple, com escoltar música amb un reproductor de mp3, menjar, llegir, etc. Sempre cal indicar a l'actor què ha de fer i com.

  • Es bellugaran els altres elements?

No només el personatge es pot moure, el fons també pot ser mòbil o altres elements poden bellugar-se, com en el cas del pla 2 o 6, on passen persones pel davant i pel darrere del personatge.

  • Es mourà la càmera?

El pla pot ser mòbil, la càmera es pot girar o es pot desplaçar, fins i tot pot fer un zoom. Cal pensar molt bé com lliguem això amb la resta d'elements i valorar si té sentit el moviment de càmera.

  • Hi haurà altres elements visuals (color, llum) que voldrem tenir en compte?

Els colors i la composició que generen poden ser importants per configurar el personatge, i si ens fos possible també podríem controlar la llum. Al pla 4 els colors generen una atmosfera, al pla 9 el color negre del personatge i del fons accentuen el caràcter del primer. Al pla 8 s'utilitza una llum directa fora de camp per generar un fort contrast amb el personatge i destacar el seu estat emotiu. Al pla 11 i 12 la llum genera plasticitat a tot el pla i aporta incertesa i misteri al personatge.

  • Quin so voldrem que se senti?

Si podem controlar el so seria interessant poder-lo fer jugar amb la imatge, ja que ens pot canviar molt la seva percepció. Podem escoltar un so ambient, podem escoltar allò que sent el personatge o el podem aïllar sentint el que està proper a nosaltres i no pas el que està proper al personatge. Si hi ha un personatge escoltant música amb uns auriculars pot ser que sentim la música o que sentim el que passa al seu voltant. La imatge no serà la mateixa en cadascun dels casos i el que expliquem del personatge tampoc no ho serà.

  • Quan començarem a gravar i quan aturarem la càmera?

És important pensar quan es comença a gravar, quan s'inicia l'acció (per mínima que aquesta sigui) i quan s'atura la càmera. La llargada del pla ha d'anar en consonància amb la idea que tenim.


Un altre exemple

Aquí teniu exemple il·lustratiu de l'ús d'aquests recursos. És un anunci de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, l'ESCAC. No és un retrat, sinó múltiples plans d'un mateix personatge que ens expliciten l'ús dels elements del llenguatge audiovisual.


Aquesta pràctica, a més de servir per experimentar amb els elements creatius del llenguatge audiovisual, també ens serveix per fer més aguda la mirada, fer que els alumnes es concentrin per aprendre a observar tots aquests elements i discernir-los en d'altres produccions.


ACTIVITAT

Prova de definir un personatge i pensa quin pla faries, tot tenint en compte tots els requeriments visuals que ajudarien a definir el personatge. Fes-ne una fotografia i penja-la al fòrum amb un petit comentari explicatiu.


Les relacions entre personatges

Hem vist tot allò que podem pensar a l'hora de gravar un pla i els recursos que podem utilitzar per mostrar un personatge. Per construir una narració, però, ens falta crear relacions i situacions entre personatges, tot generant una seqüència. En aquest sentit el que fem és desplaçar la càmera per l'acció, bellugar el punt de vista. Els punts de vista són els que ens guien a través del que fan, veuen, senten i pensen els personatges. Fan que ens identifiquem amb un o amb l'altre, que prenguem partit en la situació, que ens la sapiguem imaginar segons com la viu un o més personatges. Aquest anar i venir de punts de vista, conjuntament amb el muntatge, permetran anar generant el relat.

Per on comencem, doncs? Comencem per imaginar una petita situació de dos o tres personatges: un moment de tensió emocional entre dues persones, un diàleg a tres bandes, una situació de creuament de mirades, quelcom quotidià que ens pugui passar a l'institut. Què passa? Què volem explicar? Com ho gravem?

EXEMPLE 1. Imaginem-nos que una noia presenta al seu millor amic un altre noi que acaba de conèixer, el primer no està gaire content i el segon no sap quina cara posar-hi. La persona que articula l'acció és la noia, que és la que parla. Com podem creuar plans, mirades i gestos per crear aquesta sensació? Si mirem els tres primers plans no ens hem mogut del costat de la noia, és com si nosaltres veiéssim la situació força des del seu punt de vista. Els plans (amb els fons corresponent) i l'angulació dels mateixos fan la resta de la feina.

conversa1.jpgconversa2.jpgconversa3.jpgconversa4.jpg

(Fotogrames del curtmetratge Primer dia de pluja, IES Castell d'Estela/Cinema en curs 2008).


EXEMPLE 2. Mirem una mica més com circula la càmera. Ho podem veure en aquest recull de fragments de la sèrie de TV3 Porca Misèria. En ella s'hi veuen moments de les diferents parelles que apareixen a la sèrie. Es veu molt clarament quins recursos s'utilitzen, com trien i canvien el punt de vista per generar, no només la relació entre els personatges, sinó les reaccions emocionals de cada un d'ells i, en definitiva, allò que ha d'acabar entenent o sentint l'espectador. (Les sèries de televisió o les pel·lícules són molt útils per a detectar com se'ns mostren aquestes situacions, només cal agafar-ne un petit fragment per veure-ho).

Fixeu-vos com s'utilitzen el pla/contraplà, ja sigui a través de plans subjectius o d'escorç dels personatges. A vegades, però, ens quedem al costat d'un personatge i no ens movem del seu espai d'acció, a ell el veiem de perfil i a l'altre sempre directament. Passa el mateix quan mantenim un punt de vista més baix a l'alçada de la vista d'un personatge i no ens movem d'allà, o quan desenfoquem un o altre personatge. Fixeu-vos en el fragment de la parella i la porta que es tanca, com ens quedem amb el personatge de fora i els canvis que fem per generar la seva tristesa. Podem també interposar elements entre els personatges o, entre nosaltres i ells, etc.



Jugar amb el muntatge

Una part del que hem proposat en el punt anterior implicava jugar amb el muntatge. De fet, la meitat de la feina de les creacions audiovisuals es realitza en el muntatge. El muntatge ens permet estructurar la narració, crear les relacions entre els plans, donar sentit a la seqüència.

Des d'un punt de vista tècnic, el muntatge implica:

-Seleccionar les preses més adients per a cada seqüència que es pretén realitzar.

-Decidir la seva longitud, que implicarà el ritme i durada de cada pla.

-Ordenar els plans.

-Combinar les imatges amb la banda sonora.

No ens dedicarem aquí a detallar tots els elements que s'han de tenir en compte durant el muntatge, però sí que donarem algun exemple per veure com a través d'aquest, podem generar el ritme i la tensió de l'acció, o com podem articular el que pensa i sent un personatge. És interessant poder fer exercicis senzills de muntatge amb els alumnes per tal d'experimentar quines són les seves possibilitats.


EXEMPLE 1: curtmetratge Fragments Cafè, IES Les Corts/Cinema en curs 2008

Aquest curtmetratge té dues escenes interessants pel que fa a muntatge. Una és la primera, quan la protagonista parla per telèfon mentre va mirant les coses del seu entorn. Els plans d'ella, intercal·lats amb la visió d'objectes propers de l'estudi i de la finestra, van marcant el que ella pensa en aquells moment i la sensació que té per la situació en què es troba. L'altre és l'escena del bar, atrevida pel que fa a muntatge, on s'intenta explicar la sensació de la protagonista davant les progressives diferències envers els seus amics i allò que la separa d'ells.


EXEMPLE 2: curtmetratge del CEIPM Tres Pins Mai més pringat

D'aquest segon curtmetratge en destaquem l'escena de l'aula de càstig, on la intercal·lació de plans i punts de vista dels personatges recreen molt bé la sensació que s'està vivint.

ACTIVITAT

Fes un comentari al fòrum explicant quins són els aspectes de muntatge que destacaries dels dos curtmetratges anteriors.


Propostes d'exercicis: A part de muntar gravacions realitzades, es poden fer propostes d'exercicis concrets per a treballar amb el muntatge, ja sigui amb fragments de vídeo o, si no es disposa dels recursos, amb fotografies. Es poden donar imatges i demanar que s'ordenin o és pot variar el muntatge d'un fragment ja realitzat. És interessant poder treballar amb grups per aconseguir resultats diferents.


Per més informació sobre el muntatge podeu consultar aquest document:muntatge.pdf