Projecte

Per fer el projecte del curs, us demanem una seqüència didàctica que reculli diverses tasques, relacionades amb la comunicació, que s’han anat treballant al llarg del curs. Heu de tenir present que, almenys una de les tasques, s’ha d’aplicar en una àrea i nivell d’alumnat concret, on desenvolupeu la docència. Així, podreu fer una reflexió i valoració de l'activitat a l’aula.

En aquesta seqüència cal incloure:

  1. Una activitat per treballar la lectura d'un text i/o d'una imatge o audiovisual.
  2. Una activitat relacionada amb l’escriptura o producció audiovisual.
  3. Una activitat que treballi l’expressió oral a l’aula.

És fonamental que a la vostra seqüència estiguin presents les eines TIC i s'afavoreixi el treball cooperatiu.

Els criteris d’avaluació que es tindran en compte per al projecte, són els següents:

  • ASPECTES FORMALS: adequació a l’encàrrec d'acord amb els continguts i paràmetres establerts, així com a les característiques de lliurament.
  • TEMA I COMUNICACIÓ: la coherència del contingut temàtic, en relació a l’àrea i tema treballat i la introducció dels elements comunicatius adients: imatges, sons, eines TIC…
  • RECURSOS: la introducció i aprofitament dels recursos treballats.

També es tindrà en compte el grau de creativitat i originalitat de la seqüència presentada.

Davant de qualsevol imprevist, dubte, problema, etc., que pugui anar sorgint durant el procés de treball, és molt aconsellable que ho aneu comentant amb la persona que tutoritza el curs.

Per orientar el vostre projecte, podeu fer servir l’estructura de les webquest, o bé una seqüència semblant a la que us proposem a continuació:

Exemple de projecte: Un mateix tema diferents formes comunicatives

Escollim un tema de qualsevol matèria de l’ESO o del Batxillerat. Quant més interdisciplinar sigui, millor.

La societat de la informació: de Guttenberg a l’era virtual


ÀREES: a) ESO: Ciències Socials, Llengua catalana, Llengua Espanyola, Llengües estrangeres, Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, Tecnologia, Informàtica.
b) Batxillerat: Filosofia i ciutadania, Cultura audiovisual, Llengües (àmbit), Història del món contemporani, Geografia, Economia

TREBALLAREM: La lectura d’un text (llegir), la redacció d’un text (escriure), l’exposició oral (parlar), l’elaboració d’un text argumentatiu (argumentar), la construcció d’un breu guió radiofònic i la seva posterior gravació, la realització i anàlisi d’un vídeo breu sobre el tema.



1.Llegim un text sobre el tema

Reelaborar i fer fitxa de procediment lector (treball previ a la lectura, durant la lectura i posterior a la lectura). Com a model de la pràctica a realitzar hem utilitzat un text que trobareu a: http://www.jesusespino.com/docencia/tema%208%20a%20gates.pdf

Imprenta y ordenador: de Gutenberg a Gates

Del Neolítico a la ‘sociedad de la información’

En la Historia de la Humanidad podemos catalogar tres grandes revoluciones, una de ellas en curso. La primera es el Neolítico (7000-3000 aC), que marca el nacimiento de la civilización, la organización social y supone el descubrimiento de una tecnología básica que permite la producción mediante la agricultura y la ganadería; a partir de la aplicación de la máquina de vapor al sector textil y la siderurgia, surge la Revolución Industrial (siglos XVIII y XIX), que sustituye talleres artesanales por fábricas y deja atrás la sociedad estamental para dar paso a la clasista, dividida en burguesía y proletariado; por último, la Revolución Tecnológica (siglos XX y XXI) se hace realidad con la llegada del ordenador personal a los hogares y la eclosión de Internet. Si nos ceñimos a la Historia de la comunicación, cabría señalar cuatro revoluciones hasta llegar a la ‘sociedad de la información’:

  • Comienzo del lenguaje. Base de la comunidad de tribus de cazadores, permite a los hombres actuar conjuntamente en la persecución de objetivos comunes.
  • Aparición de la escritura. Consecuencia de la creación de los primeros centros urbanos de la sociedad agrícola, con ella arranca el registro y transmisión de la información.
  • Invención de la imprenta. Soporte y acicate de la sociedad industrial, representa la fijación del lenguaje, divulgación del conocimiento y educación de las masas.
  • Inicio de las telecomunicaciones. Cable, telegrafía, teléfono, radio, televisión, ordenador… son extensiones de la ‘sociedad de la información’. La distancia se minimiza.


La imprenta de Gutenberg

En realidad, la imprenta ya se utilizaba en China y Japón desde el siglo VIII, pero Johannes Gensfleisch Gutenberg, orfebre alemán, la perfeccionó concibiendo la imprenta de tipos móviles metálicos en torno a 1437 (siglo XV). Se trata, junto a la revolución tecnológica, del cambio que más efectos ha tenido en la historia de la comunicación. Bill Gates, de quien nos ocuparemos en el próximo epígrafe, argumenta así su importancia: [La imprenta] cambió la cultura occidental para siempre. Gutenberg tardó dos años en componer los tipos para su primera Biblia pero, una vez que lo hizo, pudo imprimir múltiples copias. Antes [de que se inventara], los libros se copiaban a mano. Los monjes, que eran quienes generalmente hacían las copias, raras veces conseguían hacer más de un texto por año. Hasta aquel momento, y a pesar del transcurso de generaciones, la vida había sido comunal y casi sin cambios. La mayor parte de la gente sólo sabía sobre lo que había visto por sí misma o sobre lo que le habían dicho (…). La palabra impresa cambió todo eso. Fue el primer medio de comunicación de masas, la primera vez que el conocimiento, las opiniones y las experiencias se podían transmitir de una forma portátil, duradera y disponible. A medida que la palabra extendió la percepción de la población lejos de la aldea, la gente empezó a preocuparse por lo que sucedía en otros lugares. En las ciudades surgieron rápidamente imprentas y se convirtieron en centros de intercambio intelectual. El saber leer se convirtió en una capacitación importante que revolucionó la educación y alteró las estructuras sociales.

El filósofo francés Francis Bacon señaló a finales del siglo XVI que la imprenta, la pólvora y la brújula habían cambiado por completo la situación en todo el mundo. Por su lado, y en la misma época, Samuel Hartlib escribió: “El arte de imprimir extenderá el conocimiento de que si la gente común es consciente de sus derechos y libertades no será gobernada con opresión”. Estaba en lo cierto. Quienes controlaban la información fueron los más recelosos y contrarios a la ‘explosión’ del invento de Gutenberg: los escribas veían amenazado su trabajo; los clérigos se echaban las manos a la cabeza al contemplar cómo personas de baja posición en la jerarquía social estaban en condiciones de estudiar los textos sagrados sin su mediación; los gobiernos se enfrentaban a una población cada vez más instruida y a un soporte cuyo control resultaba difícil, lo cual dio lugar a la censura. Los efectos del ingenio de Gutenberg fueron de dos tipos:

  • Horizontales o laterales. Puso el conocimiento al alcance de un público más extenso.
  • Verticales o acumulativos. Permitió a las generaciones posteriores construir sobre el trabajo intelectual de las anteriores.

Es evidente la contribución de la imprenta a la alfabetización mediante el tránsito de una cultura oral a otra escrita. También parece lógico asumir que el uso de la imprenta como primer ‘medio de comunicación de masas’ genera la aparición del periodismo, la opinión pública, la propaganda y la publicidad.

El ordenador de Gates

Igual que Gutenberg dio un vuelco a la oscura noción del mundo heredada de los tiempos medievales, la tecnología está ahora transformando radicalmente nuestra cultura. El estadounidense Bill Gates, presidente de Microsoft, es uno de los artífices de esta nueva revolución de la comunicación, fundamentalmente porque fue pionero en vaticinar y planificar su magnitud. En 1975, cuando creó su empresa junto a Paul Allen tras abandonar Harvard con 21 años, pronosticó que habría “un ordenador en cada oficina, en cada casa”, y que Microsoft estaría “en cada uno de esos ordenadores”. Si la imprenta significó un salto de oral a escrito, el PC deja anticuados los soportes analógicos e inaugura la era digital.

El objetivo que se marcó Microsoft fue desarrollar y perfeccionar el software para PC con la finalidad de hacerlo más efectivo, barato y accesible a los usuarios. Sus programas están en gran parte de los ordenadores del planeta. Pero hay quienes consideran su dominio del mercado un peligroso monopolio, el mayor jamás imaginado en la Historia, con sectores clave en sus manos: informática, telecomunicaciones y redes de información. A la larga, ese brutal dominio del mercado podría llevar a Gates a decidir lo que se produce, en qué cantidad y a qué precio. De hecho, los tribunales de EE UU le condenaron por imponer el navegador Internet Explorer dentro de su sistema operativo Windows: Microsoft estuvo a punto de partirse en dos. Dos poderosas fuerzas han emergido para cambiar el modelo de comunicación de masas: la primera, el uso de los ordenadores como medio de procesamiento, análisis y diseminación de información; la segunda, el constante aumento de la capacidad de esta tecnología para mejorar la comunicación más allá de los límites de tiempo y espacio. La actual tecnología ha alterado el tradicional modelo de comunicación ‘uno hacia muchos’. Con un PC conectado a Internet, el individuo es capaz de producir información además de consumirla, lo que crea un nuevo modelo ‘muchos hacia muchos’. La aparición de un medio no conlleva la extinción de los anteriores. Pero el ordenador, a diferencia de medios precedentes, está ganando terreno paulatina y firmemente como una plataforma que reúne todos los soportes que tradicionalmente hemos conocido (periódico, radio, cine y televisión).

FONT: Reelaborat de Jesús Espino. Veure: http://www.jesusespino.com/docencia/tema%208%20a%20gates.pdf

Treball previ a la lectura


Contextualització
El text ens proporciona informació sobre la història de la comunicació. Se centra en la invenció de la impremta, amb les repercussions que va tenir, i en l’aparició de l’ordinador com a avenç tecnològic que està transformant radicalment la nostra societat.

Objectiu
Llegir el text per processar la informació, fent un esquema –o mapa conceptual- i un resum.

Coneixements inicials
Què saps sobre la invenció de la impremta? I sobre la figura de Guttemberg?

En quin context històric es va produir? Coneixes altres fets importants del segle XV?

Qui és Bill Gates? Què és un PC? Quins avantatges ha suposat el seu descobriment per a la humanitat?

Primeres hipòtesis
Fixa’t en el títol, en les frases que estan en negreta o en cursiva…
Quina informació et proporcionen?
De què tracta aquest text? Quin és el tema?

Alguns conceptes que potser desconeixes
Neolític, telecomunicacions, societat de la informació, escriba, xarxes d’informació.

Mentre es llegeix el text

- Primer es llegeix el text sencer en veu alta (professor/a, alumne/a.
- Llegeix en silenci un paràgraf, assenyala-hi les paraules que desconeguis, subratlla allò que consideris essencial.
- En relació a les paraules que desconeguis, mira si pots deduir el seu significat pel context.
- De què tracta el paràgraf? Quin és l’assumpte principal? Podries resumir-lo amb un títol que en reflectís bé el contingut?.
- Fes el mateix amb la resta de paràgrafs.
- Quina és la idea principal del text? I les secundàries?.
- Com s’organitza el text? Pots identificar una introducció, un desenvolupament i una conclusió?.
- Fes-ne un mapa conceptual o un resum.

Després de llegir el text

Quines preguntes faries a un company/a per comprovar que ha entès el text?
Quin procés hem seguit per llegir de manera comprensiva aquest text?
Quines orientacions donaries a un company/a que hagués de fer una lectura similar?

2. Redactem un text explicatiu sobre el tema “la revolució de la informació”

Al tractar-se d’un text explicatiu s’hauran d’exposar causes i conseqüències. Et pots ajudar d’aquest núvol de paraules o pluja d’idees:


Observació: resultat de transformar a www.wordle.net el text següent:

La revolució de la informació
En el camp de l'emissió, la transmissió i la recepció d'informació, les innovacions se succeeixen amb gran rapidesa. La informàtica i la telemàtica, i les seves nombroses aplicacions, han modificat profundament la major part de les activitats professionals i la vida quotidiana de les societats desenvolupades. Hem de destacar, entre altres, la televisió (per satèl·lit i per cable de fibra òptica), el fax, el telèfon mòbil i Internet. Els orígens d'Internet es troben a la guerra freda: es necessitava un sistema de comunicació que pogués sobreviure a un conflicte nuclear. així es va crear una xarxa d'ordinadors en la que tots havien de tenir la mateixa importància, de manera que la desaparició d'un o d'uns quants no afectés les comunicacions. Actualment, el World Wide Web és una immensa xarxa d'ordinadors connectats entre sí, però en la que cadascun funciona de manera autònoma. El WWW permet compartir informació, enviar missatges mitjançant correu electrònic o bé efectuar compres (comerç electrònic). Internet ha aconseguit la mateixa difusió en tres anys que la TV en quinze o la ràdio en seixanta.


3. Fem una exposició oral sobre el tema (amb treball cooperatiu previ)

Seguirem el model d’Equip d’experts / Trencaclosques per treballar el tema: La societat de la informació.
La línia de treball de cada grup ha d’anar orientada en informar de l’ahir, l’avui i el demà dels diferents mitjans.
- Fase 1: Grups cooperatius de 4 alumnes –cal garantir l’heterogeneïtat-: TV, Ràdio, Premsa escrita, Internet, Publicitat, Altres (fotografia, cinema…)
- Fase 2: Grups d’experts: Recullen informació, preparen l’exposició, expliquen als companys/es.
- Fase 3: Cada equip cooperatiu prepara un power point sobre un dels mitjans per acompanyar l’exposició oral.

AVALUACIÓ: 50% treball de grup, 30% seguiment individual, 10% autoavaluació, 10% coavaluació.
Els criteris per avaluar l’exposició oral s'han treballat en diverses pràctiques del curs. Veure també: http://recursos.cnice.mec.es/media/

4. Preparem una activitat d’argumentació sobre el tema

A partir de l’observació detinguda d’aquests vídeos –caldrà ajut de traducció. Es poden subtitular amb l’aplicació Bubbleply- plantegem un debat sobre noves tecnologies i educació: estàs d’acord amb el que plantegen els vídeos o no?



Escriu un text argumentatiu que tingui com a finalitat convèncer un company/a que pensi el contrari. Cal seguir el següent esquema:
- La meva idea és que
- Les meves raons són
- Arguments en contra de la meva idea poden ser
- Convenceria a algú que no em creu amb
- L’evidència que donaria per a convèncer a d’altres és que

5. Preparem un programa de ràdio sobre el tema: Estan els joves ben informats?


Com ho fan per estar al dia del què passa al món? Quins mitjans/ programes segueixen habitualment?

- Podem començar treballant una webquest sobre ràdio: Fem ràdio a l’institut (2n cicle ESO / Batxillerat): http://sapiens.ya.com/oscar8a/a1inici.html

- Veure xtec ràdio per obtenir el kit d’àudio i la corresponent guia ràpida. També recursos per conèixer el llenguatge radiofònic: http://phobos.xtec.cat/audiovisuals/radio/

- Veure també els recursos de ràdio d’Edu3.cat: http://www.edu3.cat/Edu3tv/RecursosAudiovisuals?p_id=4064

- Exemple de plantilla per fer el guió:

Programa i número d’emisió

Data

TempsLocutorSeccióÀudioContingut

6. Analitzem / Realitzem un vídeo sobre el tema


- Anàlisi del video “Cómo ha cambiado internet tu vida?”:


- Anàlisi del vídeo “la revolución de los medios”:


Fitxa per analitzar el vídeo:
1. Què hem vist?
Anàlisi del vídeo. Tema.
• Resum de l'argument general. Tema principal .
Nuclis argumentals.
• Històries dins de la història general.
2. Com ho diu?
Anàlisi de l'estructura del vídeo: com està construït a nivell formal. Parts: arrencada, desenvolupament i desenllaç.
Anàlisi de com està tractat el llenguatge.
Anàlisi dels elements plàstics.
• Color, efectes…
Anàlisi dels elements sonors.
• Música. El seu valor dramàtic.
• Efectes.
Anàlisi del muntatge.
• Tipus de narració, ritme, el valor dramàtic i l'ideològic del muntatge.
3. El missatge o els continguts
• Temes i qüestions que aborda.
4. Valoració del missatge o dels continguts
• Definir la tesi del vídeo. Allò que realment diu el vídeo.
• Valoració de les actituds i comportaments dels personatges.
• Valoració sociològica.
• Valoració estètica.
• Valoració tècnica.
• Valoració ideològica global..

- Realització: Es pot fer un projecte de storytelling sobre com ha incidit internet en la vida quotidiana dels joves (en la relació amb els amics, en el seu temps de lleure, en la manera d’estudiar…): curtmetratge de molt petita durada, amb personatges i històries properes i construït amb un equip simple i en un reduït espai de temps. (tres o quatre trobades). La història s’ha de contar de la forma més personal possible.

Veure l’enllaç: http://www.tucamon.es/contenido/digital-storytelling-para-jovenes-aprendamos-a-contar-historias

ALTRES PROPOSTES (ciències socials a l’ESO)
Veure: http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/ESO/orientacions/orienta_socials.pdf Pàgines 24, 32, 33, 34
Els projecte DiversiTAC ofereix materials per a la secundària oberts a tothom, que pretenen treballar de forma col·laborativa tres eixos principals:

- Educació en valors per a la ciutadania crítica i intercultural

- Educació en comunicació

- Educació per mitjà de les Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement

d'una manera semblant a com suggerim en el projecte.

http://phobos.xtec.cat/pctac/diversitac/