La sindicació com a concepte

Entre les pàgines web i el correu, normalment el segon esdevé més imprescindible que les primeres, en el sentit que per tal de comunicar-nos tenim una certa necessitat d'anar consultant el correu electrònic de forma bastant periòdica, mentre que si estem uns dies sense navegar per les nostres pàgines predilectes no ho notem tant a faltar. Segurament aquest enyor és produït pel fet que el correu és personal.

Els canals d'informació (feeds) són una revolució en la forma d'utilitzar el web, perquè ens permeten agregar els 'fils' dels nostres llocs preferits, fent que siguin les notícies o les actualitzacions de les pàgines web, les que vinguin a nosaltres. No som nosaltres que visitem les pàgines en busca de novetats, s'inverteix el moviment, les novetats de les nostres pàgines preferides ens són notificades mitjançant els canals d'informació. I aquesta comoditat al món d'Internet és tota una revolució!!! Sobretot perquè ens estalvia gran quantitat de temps visitant una vegada rere una altra els webs preferits en busca de novetats.

RSS (Really Simple Syndication) és un format de la família XML que ha estat desenvolupat per a llocs web que s'actualitzen freqüentment, per tal que la informació pugui ser compartida i utilitzada en altres llocs web o programes. Bàsicament es tracta de redifondre els continguts. No es pot dir que aquesta idea sigui nova del tot. Fa temps que els desenvolupadors web es van adonar de la necessitat de poder compartir, operar i treballar amb dades disponibles en altres llocs web. En aquell moment, es va veure que cadascú, utilitzava uns formats (mides de font, negreta, colors de text…) que feia molt difícil aquesta reutilització de la informació i, per tant, calia separar clarament les dades del format que tenien. Així és com va néixer el llenguatge XML, llenguatge d'etiquetatge extensible (eXtensible Markup Language en anglès).

Un exemple molt evident podríem trobar-lo en un cas hipotètic en el qual nosaltres volguéssim oferir les notes als alumnes via telemàtica i personalitzada. Avui dia, no podríem pensar simplement a oferir un lloc web on poder fer aquestes consultes. Caldria pensar que aquesta informació hauria d'estar disponible i consultable, no solament des d'un PC, sinó també des de qualsevol altre dispositiu digital com un telèfon mòbil o una agenda PDA. Ràpidament, es veu que allò que importa són les dades, per elles mateixes, mentre que el format que els puguem donar o el suport des d'on són consultades no ha de ser determinant. És a dir, tant s'hi ha d'accedir des d'un PC com des d'un telèfon mòbil.

Tal vegada, ara, aquest exemple és un pèl agosarat, però hi ha casos molt i molt semblants: cotitzacions borsàries, dades meteorològiques… i tants com vulguem, on aquesta possibilitat de transmetre dades separades del format és molt útil i d'ús generalitzat.

Aquí podem veure una petita mostra d'un arxiu XML.

Podem trobar més informació al voltant del llenguatge XML al web, com per exemple a la Wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/XML)

Formats de sindicació

Com tot, al món de la informàtica, al final la informació s'estructura en fitxers o arxius. Segons el tipus d'informació que contenen, els arxius tenen un format o un altre. Així, per exemple, els formats .gif es dediquen a un tipus de fitxers d'imatge, mentre que els fitxers .html és el format que ens permet editar una pàgina web. Hi ha diversos formats (tipus d'arxius) orientats a la sindicació. Bàsicament ens podem trobar amb tres tipus de formats:

A continuació, podem veure un exemple de fitxer RSS 2.0. Es tracta de copsar que té molta semblança amb l'XML que hem vist anteriorment. Afortunadament per a nosaltres no hem d'aprendre ara un nou llenguatge. Els nous webs ja incorporen motors i eines que, de forma automatitzada, generen aquests tipus de fitxers i així els usuaris finals es desentenen del codi, sovint tan complicat i feixuc.

Fer-hi un cop d'ull ens permet visualitzar que allò que contenen són dades i només dades, sense fer cap referència al seu format.

Més informació sobre RSS a http://ca.wikipedia.org/wiki/RSS

Com identifiquem els canals d'informació?

No es pot dir que sigui gaire fàcil identificar els canals d'informació, però, una vegada ens hi hem interessat, "salten" a la vista. La dificultat principal per identificar-los és deguda al fet que, en ser una tecnologia relativament nova, hi ha diverses maneres de representar-los. Podem dir que encara no s'ha "estandarditzat" aquest aspecte. La idea principal és que bé sigui en text o en imatge, allò que estem buscant és un enllaç cap a un arxiu en format RSS o Atom. Vegem alguns dels casos d'identificació de canals o fils RSS:

  • , , . Acostumen a ser de color taronja, però es poden trobar excepcions. La inscripció normalment és RSS o XML, amb alguna variant, encara que poques.
  • en ocasions no hi ha botons identificatius de l'enllaç i, al seu lloc, hi apareix text hiperenllaçat sense cap botó. Allò que posa al text pot variar segons l'entorn sota el qual està corrent el web en qüestió o segons si l'autor/a n'ha modificat el text. Així que hi podem llegir de tot: Sindicació, Alimentació, Subscripció, Feed …
  • . Aquesta icona és actualment la que s'utilitza de forma estàndard per assenyalar el canal d'informació, amb totes les variants quant a color, mida i forma que us vulgueu imaginar.

També, de forma progressiva, els navegadors van incorporant la funció de reconèixer aquells llocs que ofereixen canals d'informació. Firefox i Konqueror en són dos bons exemples. Quan carreguen una pàgina que ofereix canals d'informació, n'avisen l'usuari/ària tot posant una icona. El Firefox l'afegeix al final de la barra d'adreces.

Si fem clic sobre la icona ens apareixerà l'opció d'afegir la subscripció com a "Adreça d'interès activa". Una altra opció és clicar sobre la icona o text que hi ha dins la pàgina i que ens marca el canal d'informació. En fer-ho, el Firefox ens preguntarà de nou el mateix i, si acceptem, tindrem el canal agregat dins el nostre navegador web. Fantàstic!!!

Tot i així, això pot anar bé en alguns casos molt puntuals, però com segurament, els nostres llocs a sindicar seran diversos, necessitarem d'alguna eina d'agregació més potent.

I una vegada identificats els canals, què en fem?

Els programes que poden llegir o mostrar fonts d'informació en format RSS s'anomenen agregadors. Hem vist, per exemple, que el mateix Firefox permet agregar canals d'informació o que, fins i tot, hi ha extensions del navegador programades per realitzar aquestes funcions. Però allò més interessant són els diversos programes concebuts de ple per realitzar aquesta funció, així com les diverses pàgines web o entorns web que ofereixen aquest servei. A les pràctiques que segueixen realitzarem subscripcions a canals d'informació i veurem les diverses possibilitats que tenim a l'abast.

Així que, com ja s'entreveu, els diversos canals d'informació que siguin del nostre interès s'han d'afegir als agregadors. Hem d'anar construint la nostra pròpia col·lecció de subscripcions, personalitzant la informació que volem rebre.