Els dispositius mòbils. Una mica d'història

Antecedents de la telefonia mòbil

La telefonia mòbil, amb només quaranta anys d’història, ha canviat la nostra forma de comunicar-nos. Els missatges de text van suposar una petita revolució per a la comunicació social, però l’arribada d’Internet a la telefonia mòbil ha sacsejat la manera d’entendre el món de la comunicació. Els dispositius mòbils d’avui, a part de la possibilitat de fer trucades, tenen pocs trets en comú amb els telèfons mòbils que es van popularitzar a finals dels noranta.

L’any 1973, Martin Cooper, enginyer i sots-president de Motorola, va fer la primera trucada des d’un prototip de telefon mòbil. L’any 1983, l’empresa Motorola va comercialitzar el primer dispositiu de telefonia mòbil, conegut com a Motorola DynaTAC 8000X, a un preu d’uns $4000 (gairebé uns $9000 d’avui).

L’any 1989, Motorola va tornar a fer una altra passa endavant per reforçar la industria de la telefonia mòbil amb la fabricació del que es considera el primer mòbil lleuger, el Motorola MicroTAC 9800X, encara a un preu excloent d’uns $2500.

Motorola MicroTAC 9800X

Amb la incursió del GSM a la telefonia mòbil i l’inici de la segona generació (2G), l’empresa finesa Nokia posa a la venda l’any 1992 el primer mòbil digital a l’abast del gran públic, el Nokia 1011.

Enviament de SMS

L’arribada del 2G va suposar el naixement del servei de missatges de text curts (SMS). Tot i que no era un servei excessivament popular en els seus inicis, en un espai de cinc anys, l’ús es va multiplicar de forma espectacular. El mercat de la missatgeria curta no va parar de créixer fins que, l’any 2010, els smartphones van començar a oferir serveis de missatgeria instantània mitjançant aplicacions (Whatsapp, Viber, Line,…) dels seus sistemes operatius.

Pantalla d'enviament SMS

Actualment, l’enviament de SMS entre usuaris ha baixat significativament; la majoria de missatges que reben els usuaris tenen contingut publicitari.

Smartphones

L’any 1993, l’empresa de telecomunicacions Bellsouth i IBM van comercialitzar l’IBM Simon Personal Communicator, un mòbil amb funcions de PDA (Assistent Digital Personal) i pantalla tàctil; a part de poder trucar i tenir un rellotge, una agenda o una calculadora, l’usuari tenia la possibilitat d’enviar correus electrònics. El dispositiu també podia carregar, a través d’una targeta de memòria externa, imatges, mapes i música.

No és fins a l’any 1996 que podem començar a parlar del primer smartphone amb el Nokia 9000 Communicator, un dispositiu amb prestacions molt avançades per al seu temps. Aquest primer smartphone incorporava un navegador web, correu electrònic i funcions de gestió i edició de documents.

Nokia 9000 Communicator, el primer smartphone

Mobilització

A la segona meitat dels anys 90, els dispositius mòbils es van popularitzar i, tant fabricants com operadors de telefonia, van facilitar l’accés als terminals amb preus i tarifes a l’abast del gran públic. En aquest període, Nokia es va convertir en una de les empreses capdavanteres del sector dissenyant telèfons mòbils per a tots els públics i incorporant millores i noves possibilitats tècniques en els seus dispositius. Models d’èxit com el Nokia 3210 van superar els 160 milions d’unitats venudes.

A partir de l’any 2000 es va començar a gestar el concepte de dispositiu mòbil que coneixem actualment; les grans marques del sector van incorporar pantalles de color, càmeres amb poca resolució i reproductors de música. Fabricants com Nokia, Motorola o Ericsson van anar millorant les prestacions dels seus dispositius, però, paral·lelament, l’empresa Blackberry va anar desenvolupant els seus terminals i es va posar de ple en el sector dels smartphones.

El sistema operatiu de Blackberry va veure la llum l’any 2003 amb la intenció de facilitar la gestió professional dels seus usuaris concentrant-se en una millor funcionalitat del correu electrònic. En poc menys de sis anys, van passar del mig milió d’usuari als 70 milions.

La revolució del sector de la telefonia mòbil va arribar l’any 2007 amb la presentació de l’iPhone, l’smartphone d’Apple, un dispositiu amb un sistema operatiu dissenyat per ser connectat a la xarxa. Aquest primer smartphone de la companyia d’Steve Jobs va tenir una excel·lent acollida entre els usuaris dels productes Apple i va permetre atreure nous adeptes a l’univers de l’empresa californiana. El llançament de la companyia californiana va accelerar el llançament d’Android, un altre sistema operatiu de nova generació amb el qual Google havia estat treballant en els darrers anys.

Smartphone d'HTC amb Android

La història de les tauletes tàctils és molt més breu, tot i que s’ha convertit en un dispositiu amb una molt bona acceptació. Les primeres tauletes comercials es van posar a la venda després de què Microsoft donés el tret de sortida amb el Microsoft Tablet PC l’any 2001. Aquesta tipologia de dispositiu no va connectar amb el gran públic, però l’any 2010, Apple va tornar a revolucionar el mercat de la tecnologia digital amb la primera versió de l’iPad, basat en l’iPhone i el seu sistema operatiu iOS.

iPad (en blanc) i tauleta tàctil Android

A partir d’aquest moment un gran nombre de fabricants com Acer, Samsung, Woxter, Sony o Asus, entre molts d’altres, han anat produint els seus models de tauletes basades en el sistema operatiu Android. La companyia Microsoft també té presència al mercat, encara que amb una quota relativament baixa, amb el sistema operatiu Windows Phone, una evolució del primitiu Windows Mobile.

Tot i que Android i iOS són els líders destacats de la telefonia mòbil, Mozilla i la seva comunitat de voluntaris van estrenar l’any 2012 el seu propi sistema operatiu, Firefox OS, basat en el seu navegador de codi obert.

La diversitat de dispositius existents al mercat actual és immensa i inclou, a grans trets, els telèfons mòbils, les tauletes, els lectors electrònics, els reproductors de so portàtils i les consoles de joc manuals. Demà la llista serà una altra. Per aquesta raó de precisió semàntica, la UNESCO ha decidit utilitzar una definició àmplia dels dispositius mòbils, en la senzillament reconeix que són: digitals, portàtils, controlats generalment per una persona que és a més a més la propietària, que té accès a internet i capacitat multimèdia, i poden facilitar un gran nombre de tasques, especialment relacionades amb la comunicació.

Una altra característica que defineix la tecnologia mòbil és la seva obicuitat. Hi ha al món més de 3.200 milions d’usuaris registrats de telèfons mòbils. Es calcula que cap al 2017, aproximadament la meitat de la població dels països en desenvolupament tindrà com a mínim una subscripció activa a un telèfon mòbil (GSMA, 2012). Les tecnologies mòbils més noves, com les tauletes, estan canviant també el panorama de les TIC. Segons les previsions dels experts del sector es vendran probablement tantes tauletes de pantalla tàctil com PC o fins i tot més (NPD, 2012).