El meu punt de partida

Els cursos telemàtics curriculars tenen dos objectius generals: contribuir en el desenvolupament de la competència digital dels docents i ajudar a fer un ús pedagògic de les eines digitals a l’aula amb un enfocament competencial.

Aquest mòdul 0 us ha de servir per interrelacionar la vostra pràctica i el curs que fareu i pretén, per una banda, orientar en els objectius concrets del curs i, per l’altra, ajudar a prendre consciència del propi punt de partida i, per tant, d’allò que pot ser més rellevant per a cadascun de vosaltres. És per això que l’hem estructurat al voltant de tres eixos:

A. Presentació del curs i les meves expectatives.

B. El meu punt de partida respecte a l’ús metodològic de les eines digitals a l’aula, al centre.

C. El meu punt de partida respecte al treball per competències.


A. Presentació del curs i les meves expectatives

Com ja heu llegit a la introducció, aquest curs té unes intencions generals, per a tothom, però de ben segur que cadascun de vosaltres, quan s'ha inscrit, ha pensat que podria adquirir nous coneixements, trobar eines o estratègies innovadores per a la seva aula, compartir inquietuds amb altres companys i companyes…, així doncs, abans de començar amb els mòduls que desenvolupen el curs, us proposem que visiteu i llegiu la pàgina de presentació de cada mòdul, especialment els exercicis/tasques que s'espera que feu i el projecte per a final de curs. I us plantegeu les preguntes següents:

  • Què pot ser especialment útil per a mi i el meu context dels objectius del curs?
  • Quin mòdul em resultarà més complex?


B. El meu punt de partida respecte a l’ús metodològic de les eines digitals a l’aula, al centre

En aquest apartat us demanem que reflexioneu sobre els interrogants següents:


  • He fet servir per a la meva pràctica a l'aula les Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC)? De quina manera?
  • Quins avantatges penso que m’aporten a la meva pràctica diària?
  • Quant al centre, què cal fer per afavorir-ne l'ús?
  • Quant al meus coneixements de les eines, en què necessito millorar?





C. El meu punt de partida respecte al treball per competències

1. Escriviu allò que us suggereixi el mot Competència en un gràfic com el que teniu tot seguit.


2. Seleccioneu una activitat que considereu competencial i que hàgiu posat en pràctica a la vostra aula amb resultats satisfactoris. A partir d'aquesta llista feu una nota recollint la vostra “Experiència d'aula” i guardeu-la:

  • Objectiu que persegueix l’activitat
  • Breu anàlisi dels passos seguits per ajudar l’alumnat a assolir l’objectiu plantejat: seqüència d’activitats, agrupaments, recursos, avaluació
  • Competències que permeten desenvolupar les activitats
  • Altres aspectes


Competències bàsiques

A continuació us presentem algunes consideracions generals, que us poden servir per contrastar amb les vostres reflexions inicials sobre el concepte de competència i les vostres pràctiques d’aula.


Si analitzem els currículums dels ensenyaments obligatoris publicats el 1992, podem constatar com les capacitats que l’alumnat ha de desenvolupar durant el període d’escolaritat hi són presents d’una manera similar als currículums actuals (Decret 142/2007) i emmarquen els objectius a partir dels quals es desenvoluparan els continguts de cada matèria.


Si bé es continua veient la necessitat que l’alumnat desenvolupi les capacitats necessàries per adquirir tècniques i coneixements, ara hi intervenen noves premisses, perquè l’alumnat ha de poder desenvolupar els continguts de manera funcional, significativa i els aprenentatges adquirits han de poder ser útils perquè possibilitin la resolució de problemes durant tota la vida.


Per tal que els nois i les noies es preparin per donar resposta satisfactòria als problemes i a les necessitats laborals, socials i personals, les competències fan la seva aparició en l’àmbit educatiu tot complementant les capacitats pròpies de cada àrea.


Són moltes les definicions de competències donades per diversos autors o currículums en funció d’una o altra administració educativa, però nosaltres aquí prendrem com a referent la que tenim a l’Annex 1 (paràgraf 2) del Decret 142/2007, del qual destaquem, fonamentalment, la voluntat d’integrar la transversalitat dels aprenentatges i l’ús dels continguts en diferents contextos per resoldre problemes quotidians, laborals, de relació, etc.


A continuació presentem el quadre que serveix per visualitzar les competències bàsiques que requereixen un treball transversal en el procés d’aprenentatge de l’alumnat.


comp2.jpg

Competència en el tractament de la informació i competència digital

En l’anàlisi del currículum veiem com en l’agrupament per tipologia de competències, la competència digital està ubicada entre les metodològiques i es caracteritza per tenir un caràcter clarament transversal a totes les àrees: “no hi ha un tractament de la informació i competència digital al marge dels continguts específics de les àrees”. Cal preveure, quan es concreti la programació dels continguts a qualsevol àrea, quines activitats es programaran que portin a l'adquisició d'aquesta competència sense oblidar-ne l'avaluació, pensem que pot ser interessant per promoure un ús de l’espai virtual amb un enfocament competencial, la relació que estableix el professor Carles Monereo, en l’article citat a la bibliografia, on relaciona les competències sociocognitives i l’entorn virtual.



comp_basiques.jpg

Seqüència didàctica per a la inclusió transversal de les diferents competències

Després de l'anàlisi de diferents metodologies per a l'ensenyament de les competències podríem convenir que no n'hi ha cap d'específica o única, i, per tant, cal recórrer a diferents estratègies per triar la intervenció més apropiada per a cada casuística.

Com ens diuen A. Zabala i L. Arnau (a la pàgina 167, del llibre dels autors citat a la biliografia): “Las dimensiones o variables que permiten describir cualquier propuesta metodológica incluyen, además de unas actividades o tareas determinadas, una forma de agruparlas y articularlas en secuencias de actividades (…), unas formas de agrupamiento u organización social de la clase, una manera de distribuir el espacio y el tiempo, un sistema de organización de los contenidos, un uso de materiales curriculares, y un procedimiento para la evaluación.”

L'ensenyament-aprenentatge per competències passa per la posada en pràctica d'unitats de programació o projectes interdisciplinaris, amb la seqüenciació de continguts fortament procedimentals i actitudinals articulats en seqüències d'activitats programades de tal manera que el conjunt d'una seqüència didàctica inclogui diverses tipologies d'activitats. Una activitat es pot definir amb més d'un dels ítems que tot seguit es descriuen en el quadre, però el conjunt de la seqüència didàctica de la unitat de programació o del projecte ha de contenir activitats de tipologia variada.

tipologia_activitats2.jpg


Quant a les activitats d'avaluació, cal tenir en compte que han de respondre als objectius didàctics prefixats a la programació, tot i que algunes de les activitats d'ensenyament i aprenentatge també són susceptibles de ser considerades d'avaluació, sempre i quan serveixin per registrar el procés d'aprenentatge de l'alumnat.

En relació amb l’elaboració i l’anàlisi crítica de seqüències o unitats didàctiques, els CESIREs (Centres específics de suport a la innovació i la recerca educativa) han elaborat una sèrie de preguntes que poden orientar el professorat sobre el grau en què es cultiven les competències de l’alumnat en les seves activitats d’aula. Que una activitat sigui rica per desenvolupar les competències de l’alumnat depèn de com es planteja l’activitat, és a dir, de les seves característiques, però també de com es gestiona a l’aula. Per això s’agrupen les preguntes en dos blocs:

Pel que fa al plantejament de l'activitat és interessant preguntar-se:
  • És una activitat que té per objectiu respondre una pregunta? La pregunta pot referir-se a un context quotidià, pot emmarcar-se en un joc…?
  • Porta a aplicar coneixements ja adquirits i a fer alguns aprenentatges nous?
  • Ajuda a relacionar coneixements diversos dins d'una mateixa matèria o amb altres matèries?
  • És una activitat que es pot desenvolupar de diferents formes i estimula la curiositat i la creativitat de l’alumnat?
  • Implica l’ús d’instruments diversos com material manipulatiu, eines de dibuix, programari…?


En la gestió de l'activitat és interessant preguntar-se:
  • Es fomenta l’autonomia, la iniciativa i la creativitat de l'alumnat? (Ajuda a reflexionar sobre el que fa, raonar-ho, marcar-se objectius personals…)
  • S’intervé a partir de preguntes adequades més que amb explicacions?
  • Es posa en joc el treball i l’esforç individual, però també el treball en parelles o en grups, que porta a parlar, argumentar, convèncer, consensuar, etc.?
  • Implica raonar sobre el que s’ha fet i justificar els resultats?
  • S’avança en la representació de manera cada vegada més precisa i usant progressivament un llenguatge específic més acurat?


(Indicadors de riquesa competencial creats per CREAMAT i CDEC)


Bibliografia

DIRECCIÓ GENERAL DE L'EDUCACIÓ BÀSICA I EL BATXILLERAT. Currículum i organització [En línia]. <http://www.xtec.cat/web/curriculum/primaria/curriculum> [Consulta octubre 2012]

COLL, C. "Las competencias en la educación escolar: algo más que una moda y mucho menos que un remedio". Aula de Innovación Educativa (2007), núm.161

MONEREO, C. "Internet un espacio idóneo para desarrollar las competencias básicas". A: Internet y competencias básicas. Barcelona: Graó, 2005

SARRAMONA, J. : "L'aprenentage infinit". Escola catalana, desembre 2007, núm. 445

VIVANCOS, J. Tratamiento de la información y competencia digital. Madrid: Alianza Editorial, 2008

ZABALA, A.; ARNAU, L. Cómo aprender y enseñar competencias. 11 ideas clave. Barcelona: Graó, 2008