Resum: La Convenció sobre els Drets de l’Infant com a contingut d’aprenentatge i com a referent actitudinal


En aquest mòdul s’han presentat alguns criteris basats en com hauria de ser el treball a les aules per a una escola que respectés els drets dels infants i fomentés el desenvolupament dels valors que estan recollits en la Convenció:

  • El procés educatiu està centrat en l’infant i n’estimula l’aprenentatge i la participació.
  • Tots els nens i nenes reben un tracte just i digne, exempt de qualsevol tipus de violència, abús o explotació.
  • El professorat coneix i té interioritzat el contingut de la Convenció sobre els Drets de l’Infant com una part de la seva pràctica professional i de l’administració del centre.
  • Els infants i adolescents coneixen, entenen i exerceixen els drets i les responsabilitats que els reconeix la Convenció.



Per a cadascun d’aquests criteris que han de regir la pràctica educativa s’han presentat un seguit d’indicadors, exemples d’activitats, dinàmiques, bones pràctiques i aspectes a tenir en compte, que permeten visualitzar amb més concreció com ha de ser el desenvolupament de les classes i el comportament dels docents per estar en congruència amb la Convenció sobre els Drets de l’Infant.

Les pràctiques d’aula que afavoreixen el respecte, el coneixement i la vivència dels drets dels infants són aquelles en què l’alumnat és el centre del procés d’aprenentatge, pot participar i viure en primera persona allò que ha d’aprendre i és tractat respectuosament per professors i companys.

També s'han comentat les variables metodològiques que intervenen a l'aula i els aspectes que cal tenir en compte de cada una d'elles d'acord amb l'enfocament de drets. Aquestes variables són:

  • Relacions interactives (paper del professorat i de l'alumnat). Cal que hi hagi una correspondència de les pautes de comportament del professorat amb les actituds i valors que es desprenen de la Convenció. Que es promoguin canals de comunicació que regulin els processos de negociació, participació i construcció, comptant amb les aportacions i els coneixements dels infants i adolescents, tant al principi de les activitats com mentre es duen a terme i que s’estableixin els ajuts adients en el procés d’aprenentatge de l’alumnat, en els progressos que experimenta i en els obstacles amb què es troba.
  • Organització social de l'aula. Es poden utilitzar diferents agrupaments en funció del moment i de l’activitat que es vulgui dur a terme: el gran grup, els equips fixos heterogenis, els equips flexibles homogenis o heterogenis i el treball individual o per parelles.
  • Organització del temps (temporalització). La qüestió fonamental és que tant la distribució horària dels infants i adolescents a l’aula com la distribució horària de les activitats de centre (entrades i sortides del centre, menjador, esbarjos, etc.) s’organitzin de manera flexible en funció de les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat.
  • Recursos didàctics. El material didàctic per preparar i/o utilitzar haurà d’estar relacionat amb els objectius i continguts que es treballaran en l’acció formativa que es vulgui dur a terme. Els recursos didàctics més utilitzats són: els materials per a la consulta i els materials per a la construcció del coneixement.
  • Espais educatius. Els centres haurien d’incloure espais que permetin: acomodar grups de diferents dimensions, facilitar canvis en les dimensions del grup, disposar de manera pràctica dels materials necessaris, aconseguir ambients estèticament agradables, afavorir els intercanvis entre l’alumnat, fer arribar les exposicions del professorat a tot l’alumnat.